Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Una curiositat del viatge a Egipte, 2006

Obelisc de Luxor (Egipte) portat a París  a la plaça de la Concordia, font  ( Enciclopedia Monitor)
Obelisc de Luxor (Egipte) portat a París a la plaça de la Concordia, font ( Enciclopedia Monitor)

L’any 2006 vàrem fer un viatge a Egipte i vàrem visitar bastants monuments i evidentment un dels que anhelàvem veure de prop eren les piràmides i sí vàrem considerar que estàvem davant d’unes edificacions espectaculars però, dir que personalment de tant veure les piràmides a documentals, no vaig rebre l’impacte que pensava, va seu una mica semblant al dia que vaig veure el Kremlin a Rússia que m’el ’imaginava  més gran de com el veia, amb tot no voldria restar-los cap  mèrit del que es mereixen, tot al contrari només explico una sensació.

En quan a Egipte el que més em va impressionar va ser un obelisc que es trobava estirat al terra sense que s’hagués pogut irisar, [1] no ho puc assegurar però diria que era al temple de Luxor que havia estat construir per Amenofis III i més tard per Ramses II, XVIII/XiX dinasties sobre el 1380-1250 aC.[2] Comentar que  a les canteres d’ Assuán hi ha un obelisc de 42 metres que degut que va sofrir una esquerda al fust el van deixar per inservible, no recordo si va ser aquests l’obelisc que vàrem veure.

 Els obeliscs egipcis consistien en un bloc de pedra sovint de granit vermell però també algun era fet de basalt i d’ una sola peça tallada formant quatre cares que conflueixen creant una piràmide, al cap de munt, dita també piramidó que a la vegada el revestien d’or o de coure, materials que reflectien els rajos solars, perquè estaven dedicats a Ra o al Sol.

 
Circ Neró (Viquipèdia)
Circ Neró (Viquipèdia)
Veure de prop aquella estructura estirada al terra em va impactar, vaig ser conscient de l’envergadura que havia de tenir fer aquell projecte impossible, no coneixia cap mitjà que em poguès servir per imaginar-ho.
Lògicament varem preguntar al guia de l’excursió com pensaven posar dret aquell obelisc. Va respondre que l’aixecaven mitjançant un sistema de muntanya de sorra. A diverses les persones del grup la explicació no ens va convèncer i la pregunta va restar sense resposta.

Per estrany que ens pugui semblar alguns d’ aquests colossals monuments fets pels egipcis, han estat transportats a algunes capitals europees i també als Estats Units d’Amèrica sovint anomenats Agulles de Cleopatra i situats a  llocs de força concurrencia . Es diu que el transport d’aquest elements es feia emprant vaixells obeliscs, i un dels primers que va ser transportat va ser el Flamini de 263 tones.[3] Desconec com feien el transport terrestre.

 Darrerament i desprès d’haver transcorregut catorze anys d’aquell viatge he localitzat a una revista un gràfic on curiosament mostra el canvi de lloc d’un obelisc que els romans havien fet portar d’ Egipte i l’havien situar al circ de Neró conegut també de Caligula.

Esquema de com podia ser transportat l'obelisc segons Domenico Fontana (referència núm. 4)
Esquema de com podia ser transportat l'obelisc segons Domenico Fontana (referència núm. 4)
Domenico Fontana, detall  del transport d'obeliscs (Viquipèdia)
Domenico Fontana, detall del transport d'obeliscs (Viquipèdia)

A l’esmentada revista consta el motiu d’aquest canvi de posició de l’obelisc dient que va ser degut que el Papa Sixt V sentia interès i nostàlgia pels elements arquitectònics egipcis, motiu pel que va encarregar dur a terme el colossal projecte de canviar de lloc l’ obelisc de 327 tones de pes i 25 metres d’alt perquè fos situat davant de la basílica de Sant Pere del Vaticà . El dibuix va ser fet per Domenico Fontana.

El projecte va requerir de 1000 homes, 150 cavalls i 47 grues i els treballs van durar gairebé cinc mesos .[4] Però segons el gràfic de Fontana que presentem sembla que també van intervindré essers celestials com una possible deessa portadora d’alguns elements i els seus àngels col·laboradors . Si per fer aquestes espectaculars tasques intervé la mà divina sembla que ho comprenc millor.

Notes


[1] Obelisc és un monòlit de pedra en forma d’agulla  que sovint disposa de base quadrangular i acaba  rematat de forma piramidal, l’anomenat piramidó. Estan relacionats amb el culte al deu Ra i també al Sol el propi faraó celebrava les cerimònies d’erecció  del monument.  Alguns en època romana i moderna han estat traslladats  especialment a Europa i també a Amèrica -Central Park de Nueva York-  Font: Monitor. Enciclopèdia Salvat. Pamplona 1965.

 [2]Matthias Seidel y Regine Schulz i col. Egipto. Könemann. Alemanya 2005. Al temple de Luxor  hi havia un altre obelisc de granit  vermell i l’any 1836 l’Estat egipci el va regalar a France i  actualment està col·locat a la plaça de la Concòrdia de París.

3] Vaixell obelisc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaixell_obelisc

 4] Fontana, Domenico.  Della Transportatione dell’Obelisco Vaticano et delle Fabriche di Nostro Signore Papa Sisto V. Rome, Domenico Basa, 1590. Edició  Martayan Lan. New York  Rare Books. Calalogue 32, pàgines 173 a 175.

Els constructors de les xemeneies de la Bisbal d’Empordà

Article publica a la revista Daba, 2009, per llegir el contingut clicar a: daba-num-5-2009-constructors  La imatge correspon a la xemeneia Lloveras edificada l’any 1957,  imatge ara modificada feta per Rosa M. Masana l’any 1994 quan encara  funcionava  el forn de coure la ceràmica i la xemeneia fumejava.

 

Els constructors de les xemeneies i forns de ceràmica de la Bisbal
Els constructors de les xemeneies i forns de ceràmica de la Bisbal

Camps de concentració a Barcelona

Alguna avantatge havia de tenir el fet que des del dia 13 de març del 2020 ens haguem hagut de quedar a casa i tot per un microbi mig orgànic i mig inert, la cosa bona ha estat obrir calaixos oblidats.

Entre uns antics arxius he localitzat unes ratlles d’una conversa que vaig tenir amb el palafrugellenc Joan Boy Marques, [1] fa uns deu anys. Vàrem parlar de la pesca que era el tema que volia saber, però en Joan que tenia bastants anys d’experiència de vida va   explicar un fet al voltant de la  Guerra Civil Espanyola.

Va dir que havia estat al Camp de concentració d’ Horta i d’allà l’havien  traslladat a Montjuïc, lloc on va estar-hi relativament bé degut a que cada dia formaven unes brigades de presoners per anar a  demanar queviures a diversos magatzems de Barcelona – no ho va dir però, possiblement anaven amb un camió-,  desprès repartien els aliments que havien recollit als hospicis i hospitals de la ciutat. El vespre quan a la presó de Montjuïc feien el sopar amb alguns del aliments recaptats.

Novament  va ser traslladar a un magatzem on hi estaven amb pèssimes condicions, deia que només els hi donaven un dia tres figues, un altre una llauna amb tres sardines i un altre galetes de vaixell  vingudes de Cuba que per poder-les menjar havien de sostreure abans els cucs i que eren fortes com un roc.

 En aquest magatzem ell preferia dormir al ras i es tapava amb sacs de ciment vuits i si plovia havia d’estar  tota la nit moll, dormia al defora perquè era més segur que a dins del magatzem,(2) perquè allà hi havia el risc de  caure pel ull de l’escala que no tenia baranes i podies anar a parar al soterrani. Les escales eren fetes amb totxos provisionals, només per poder-se enfilar i si  la nit havies de anar al vàter era perillós .

Dormirem directament al terra i cada dia sortia un camió amb persones mortes, la aigua que bevíem era d’un safareig on també  s’hi rentava la  roba, jo posava un mocador per filtrar una mica l’aigua.

Durant la conversa coneixen que era infermera a Pals va explicar que havia treballat cinc anys al Moli de Pals i que en Coll estada  tant cansat de menjar cargols cuits directament amb fulles a sobre del foc, va decidir marxar amb dues pessetes a la butxaca a sud-america i quan va tornar es va comprar el mas de Pals. També va comentar  que una seva cosina l’havia criada una dia de Pals.

Notes


[1] He localitzat un trobat de INS de La Bisbal fet per Ariadna Adarnius. Anys de gana. Contraban i estraperlo al Baix Empordà on li fan unes preguntes a Joan Boy i diu que havia nascut el 13 de març de l’any 1921 a Begur. Segons dades de la funerària va morir el dia 18 de març de l’any 2012 a Palafrugell.

 (2) Desconeixem si el magatzem que es refereix Joan era el que descriu Jordi Barrioso a la seva tesi doctoral de la UAB, en referència a  l’antiga fabrica de jute del Poblenou coneguda per El Cànem o dels germans Godó, pagina número 60 del seu treball.