Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

El forn L’Espiga d’Or de Terrassa

El meu germà Francesc va néixer a Igualada l’any 1928 i quan tenia vuit anys va esclatar la Guerra Civil Espanyola, que ho va trasbalsar tot. La mare, que ja havia tingut cinc fills, amb una nena de mesos, deia que la guerra coincidí quan tenia la casa “arrencada”, referint-se que tenien alguns animals domèstics, hort i uns ingressos econòmics passables.

No ens aturarem a explicar com van viure els pares aquell conflicte armat que es manifestava també a nivell de ciutadans d’una mateixa vila. El més greu que li pot succeir a un país és una guerra civil. En Francesc amb la seva germaneta a coll van caminar en direcció a Terrassa per anar a casa la seva tia Maria. No vaig preguntar al meu germà coses que ara voldria saber, però sé que ell va viure un fet  molt colpidor, que  algunes vegades ens  ho havia explicat.

Deia que estàvem cansats i afamats i van entrar en un forn a demanar pa, però la resposta va ser negativa. No sé com s’ho van fer per arribar a Terrassa. En Francesc sempre havia pensat que un dia compraria  o ell mateix faria, un pa de cinc quilos per anar-lo a portar a aquell forner. Potser per això o perquè mai més li manqués pa, no ho sé, el cas és que es va fer forner d’ofici. Tot i saber on estava ubicada aquella fleca tant poc caritativa que van trobar pel camí, el seu propòsit inicial no el va dur a terme, possiblement perquè tenia coses més imprescindibles a solucionar.

El forn on va anar a treballar era L’Espiga d’Or, de Terrassa, botiga de cert renom a la ciutat i feia xamfrà amb els cèntrics carrers de Volta, Arquímedes i Grànius carrer per on entrava el gènere i es comunicava amb l’obrador. Hi havia anat alguna vegada a veure com treballava i per això ho recordo. De pa a casa no ens en va mancar, tot i que durant uns anys el vàrem menjar negre; el blanc i la coca eren gairebé un caprici.

Aquests dies des del dia 13 de març  d’un forçat restar a dins a casa a causa d’una ‘influença’ gripal, he tornat a veure unes fotografies abans passades de llarg que ara m’han fet recordar aquest fet i,  he considerat explicar-ho i adjuntar algunes fotografies perquè qui sap si algú  pot reconèixer a un familiar.

Una d’elles és a l’obrador del forn de l’Espiga d’Or  on hi  ha  a la esquerra  Francesc,  Josep, -no es segur-, i un altre empleat i al darrera de la imatge  consta  27 de maig de 1951.

Les altres pertanyen a una celebració i com que hi ha el propietari de L’Espiga d’Or i una altra persona coneguda a Terrassa, pensem que la imatge va ser presa durant dues celebracions de fleques: una en una zona enjardinada i l’altra a l’interior d’un local.

Anys enrere hi havia el costum que cada gremi de professionals celebrés la diada del seu patró, i el dels flequers era Sant Honorat, el dia 15 de maig. He buscat a internet i no he sabut trobar informació ni imatges d’aquesta fleca, motiu pel qual aquesta petita aportació pot ajudar a no deixar en l’oblit un aspecte quotidià de la vida terrassenca.

Festa flequers, primer a la dreta, Francesc Masana
Festa flequers, primer a la dreta, Francesc Masana
Esquerra  Masana, Argèmi, Josep ?  i ?
Esquerra Masana, Argèmi, Josep ? i ?
Diada dels flequers, primer a la esquerra Francesc Masana
Diada dels flequers, primer a la esquerra Francesc Masana
-
Sovint succeeix que quan t’interesses per quelcom posteriorment t’arribi informació complementaria d’algun lloc inesperat.
Aquesta vegada mentre parlava amb Marià Masana, el meu nebot, que reconec recorda bastants fets d’abans de Terrassa, m’ha comentat que el propietari de l’Espiga d’Or no era el senyor que em pensava que era, el del mig de la fotografia de l’obrador. El propietari del forn era el senyor Berenguer, el que veiem a les celebracions que duu corbata i Francesc Masana està al  seu costat o al seu davant.
Un model de ràdio, imatge cedida per Núria Bonaventura
Un model de ràdio, imatge cedida per Núria Bonaventura

El senyor Berenguer tenia una filla que estava casada amb Josep Oriol Argemí que era el propietari d’una coneguda  floristeria de la ciutat,  empresa on hi va treballar Marià Masana i d’aquí que ara ell ens pugui  lliurar aquesta informació addicional.

Una altra de les casualitats ha estat que Marià ens explica que havia  ajudat  a família Argemí a retirar diversos objectes del immoble deshabitat que la família Berenguer tenia al carrer Volta. Li van dir a Marià: Te interessen aquests ràdios? si vols te’ls pots quedar.

Eren ràdios antics que necessitaven restauració, però ell  pensant amb la Núria, la seva cunyada que treballava a Catalunya Ràdio i feia col·lecció d’aquest aparelles retransmissors de veu, els va acceptar amb molt de grat pensant que podria fer contenta a la Núria.

Quan vaig a casa del Cisco i de la Núria,  observo els ràdios acuradament posats a una estanteria i  fins avui ignorava que alguns d’ells poguessin ser provinents de l’Espiga d’Or. Insòlita concatenació de fets ! Petites històries que omplen espais sociològics  de la vida terrassenca.
-
L’immoble de la fleca l’Espiga d’Or que com em esmentat feia xamfrà  amb els carrers Volta, Arquimedes i Grànius  va esser enderrocat, desconec l’any, al seu lloc  van edificar-hi un bloc de pisos  que ara en podem presentar unes  imatges que ha fet i ens ha cedit  la Roser Segura.
Façana carrer Volta xamfrà amb  Arquimedes (Roser Segura)
Façana carrer Volta xamfrà amb Arquimedes (Roser Segura)
Arquimedes xamfrà amb Granius a la dreta (Roser Segura)
Arquimedes xamfrà amb Granius a la dreta (Roser Segura)

Leave a comment

name

email (not published)

website