Crónica feta per Rosa M. Masana Ribas, publicada al núm. 3   a Crónica -Llagostera- any 1991. Es pot anar també  directament a la a la publicació

Inicialment em vaig interessar, a títol personal, per saber quelcom dels col·legues que m ‘han precedit en les tasques de la infermeria a Llagostera. A mesura que recopilaba informació, bé fos mitjançant documents, fotografies o amb converses amb diverses persones del poble, va semblar que, com que es tractava de persones conegudes i entranyables per a molta gent seria una llàstima que tot el material quedés al calaix de casa.

Per aquest motiu se’m suggerí que ho publiqués en aquest tercer número de CRÒNICA que té per objectiu vehiculitzar aquestes petites aportacions a la història de Llagostera.  Cal tenir present que la Llei General de Beneficència de 1822 obligava els ajuntaments a contractar els serveis sanitaris de metges, farmacèutics, llevadores i practicants per atendre les necessitats assistencials dels empadronats. Per tant, els professionals de la sanitat depenien exclusivament de la municipalitat

Aquesta dependència municipal es manté fins l’any 1962, data en què tots els professionals de la sanitat seran pagats des de Madrid; amb anterioritat a aquesta data l’Estat ja havia anat centralitzant algunes de les funcions sanitàries municipals, tal com recollien les lleis següents:  -Llei de Sanitat, any 1855  - Instrucció General de Sanitat, any 1904  - Llei de Coordinació Sanitària, any 1934.  Finalment s’arriba al traspàs de les competències en matèria de Sanitat a la Generalitat de Catalunya, l’any 1980, i així a la situació actual. (1) .

Una dedicació familiar

Joaquima Bordas Garriga

Que sapiguem, la primera professional d’infermeria que exercí al poble de Llagostera fou na Joaquima Bordas i Garriga. La senyora . Va néixer l’any 1850 i els seus pares eren Antoni Bordas i Sala i Maria Garriga i Maymí.  A l’edat de 29 anys es va casar amb en Miquel Camós i Camós i tingueren dues filles, na Concepció i na Rosa, que amb el temps també ajudarien a portar criatures al món. Vivien al carrer Camprodon núm. 52, on actualment hi ha el Bar Xarop’s.   Posseïa el títol de Matrona expedit pel Ministeri de Foment el 9 de desembre de 1895 per haver fet constar la seva suficiència davant la Universitat de Barcelona el dia 4 de febrer de 1888. Sembla, doncs, que el títol respon a un reconeixement de la seva  experiència i que, per tant, amb anterioritat a aquesta data ja s’ocupava d’ajudar a portar criatures al món, tal com era costum a l’època.

Hem de tenir en compte que Llagostera l’any 1895 tenia 4.237 habitants, únicament 1.085 menys que actualment (5.322 l’any 1990). Això ens fa pensar que el nombre de persones en edat fèrtil havia de ser considerable, més si tenim present que la taxa de natalitat era molt superior a l’actual i també que les famílies eren molt més nombroses que ara. Per tant, cal imaginar-nos que la Sra. Quimeta no podia parar gaire.

Segons ens explica la seva neboda, la venien a buscar amb carro des de pagès, i si la partera encara no estava prou madura per parir es quedava a dormir a la casa, en una ocasió fins i tot s’hi va quedar tres dies.  Ja ens imaginem les olles d’aigua bullida, les tovallo­les, les faixetes de cotó per subjectar el cordó umbilical – el melic -una vegada tallat, i les cares de satisfacció si tot havia anat bé.

L’any 1926 concorre a la convocatòria per cobrir la plaça de Comadrona Municipal que convoca l’Ajuntament presidit per Joaquim Navarro. A partir d’aquest any i amb un sou de 200 pessetes anuals exercirà de llevadora Municipal. Un any abans de la seva mort encara consta en les nòmines de l’Ajuntament; cal suposar, però, que degut a la seva avançada edat exercia ajuda­ da per la seva filla Conxita.  Va morir a Llagostera el dia 27 de desembre de 1938 a l’edat de 88 anys.

Concepció Camós Bordas

Concepció Camós Bordas, “la senyora Conxita”, va néixer a Llagostera el dia 26 de maig de l’any 1880. Era filla de Joaquima Bordas i de Miquel Camós.  Es va casar a Vidreres als 22 anys amb en Joan Solà el dia 17 de maig de l’any 1902, varen viure al passeig Pompeu Fabra  (can Carbó)

i tingueren un fill. Ja viuda, va viure al c/ Camprodon amb la resta de la família.   Seguint la tradició de la seva mare, va estudiar per llevadora a Barcelona i exercí professionalment en aquesta vila. La podem veure  també a la fotografia junt amb la seva mare i la seva germana.

Segons conten, i com que un dia un futur pare massa nerviós la va amenaçar, quan alguna dona trencava aigües a la nit primer anaven a buscar el “sereno” i era ell qui l’acompanyava a les cases. Ara ens sembla divertida la imatge de la Sra. Conxita amb el seu maletí i el “sereno” amb la llanterna caminant pels carrers foscos de la vila.   Va morir d’accident el dia 26 d’abril de 1951 a l’edat de 71 anys.

Rosa Camós Bordas

Na Rosa Camós i Bordas era germana de la Conxita i filla, lògicament, de la Quimeta. No va estudiar per llevadora, però sí que ajudava la seva mare i germana, especialment s’ocupava de portar els nounats a batejar: tot formava part d’una dedicació familiar.

Hem de pensar que abans els infants eren batejats al cap de pocs dies de néixer per por que l’alta mortalitat infantil els privés de rebre aquest sagrament. Com que la mare encara no estava restablerta del tot i segons la tradició popular, marcada profundament per les creences religioses, no podia anar a l’església fins que el seu fill no fos batejat, era la llevadora l’encarregada de portar el nen a batejar. Així se li reconeixia també l’important paper que havia tingut en l’esdeveniment.   La senyora Rosina , així coneguda, va néixer a Llagostera el dia 18 de febrer de l’any 1892, es va casar amb Josep Bussot i Bassets el dia 30 d’agost de l’any 1922 i tingueren una filla, la Clara.

Els difícils anys trenta

Manuela Baldomera Izquierdo Edo

Na Manuela Baldomera Izquierdo Edo va néixer a Puebla de Valverde (Terol)  el dia 27 de febrer de l’any 1905. Vivia amb els seus pares, en Eusebio Izquierdo, que era ferroviari del Carrilet de Sant Feliu­ Girona, i la seva mare, Dolores Edo Fuerte, primer al carrer Barcelona i més tard al carrer Constància, 13. El seu germà era Mossèn Anton Izquierdo, que exercí diversos anys en aquesta vila.

Va estudiar per Practicant i Llevadora a la Facultat de Medicina de la Universitat de Barcelona i a l’edat de 25 anys, el dia 11 de juny del 1929, . obtingué ambdues titulacions lliurades pel Ministeri de “Instrucción Pública y Bellas Artes” amb la qualificació d’excel·lent per a la de Practicant.

L’Alcaldia Constitucional de Llagostera presidida per Francesc Roquet, emparant-se en la Reial Ordre de 26-9-1929 publicada a la Gaceta de Madrid el dia 3 d’octubre, la qual establia en l’article 15 que els Ajuntaments havien d’obrir un concurs públic per cobrir la plaça de Practicant i Llevadora titular, anuncià mitjançant el Butlletí Oficial de la Província del dia 20-2-1930 i pel pregoner del poble que en un termini de trenta dies s’havia de cobrir la plaça de Practicant Titular. En aquesta convocatòria únicament es presenta la Sra. Manuela i, per tant, en data de 5 d’abril de 1930 pren possessió com a Practicant Titular, amb un sou anual de 600 pessetes.

La plaça de Llevadora , de moment coberta per la Joaquima i la seva filia Conxita, no l’ocuparà la  Manuela fins el dia 5 de setembre de 1960, cosa que o no vol dir que  fes aquesta feina de  forma privada, segurament des del mateix» any 1930 .

En una primera fase exercí la professió en aquesta vila durant sis anys. Amb data 13 de juny se li concedeix una excedència de  treball al·legant motius de salut i deixa el poble el dia abans del 18 de juliol de 1936.   Durant tot el període de guerra civil no exerceix la seva professió, apartada de les seves funcions per conflictes ideològics amb les autoritats del moment, ja que havia estat presidenta d’Acció Catòlica Femenina.   Amb data 15 de juliol de l’any 1939 se la toma a nomenar per al càrrec de Practicant i el mateix dia 20 comença a treballar.  Posteriorment, una vegada traspassades les  competències de nomenar càrrecs de l’Ajuntament a la “Jefatura de Sanidad”, es va tomà a considerar la seva funció pública com a Practicant i Llevadora amb dates de 26 d’agost i 5 de setembre de l’any 1960.

Va cessar de les seves funcions professionals el mes de març de l’any 1975. Va morir a Girona nou dies abans de complir 71 anys a causa d’un greu problema hepàtic, el dia 18 de febrer de l’any 1976.  Les persones del poble que la van conèixer en guarden un bon record, fins i tot en vida del seu germà se li va retre un homenatge i es va donar el seu nom al Parc Infantil i també se li va construir un monòlit  a la seva memòria.

Dolors Codony Casadevall

Va néixer a El Sallent (Olot) el dia 13 de setembre de 1906, la seva infantesa, però, la va passar a Mieres, prop de Banyoles.  La “Lola” va estudiar a l’Hospital Clínic de Barcelona, obtingué el títol de Practicant el dia 11 de juny de 1930 i el de Llevadora el dia 30 de març de 1935.  Es va casar i va tenir tres fills, dos nois i una noia, la filla Maria va estudiar per Llevadora i actualment està exercint a una població veïna, és ella qui ens ha explicat alguns records de la seva mare.

Va iniciar les seves activitats professionals en aquesta vila en uns moments molt difícils: va ser contractada per l’Ajuntament com a Practicant Titular interina, el dia 13 de juliol de 1936 substituint la Sra. Manuela, i va exercir durant tota la guerra civi1. Va viure al carrer Barcelona, 17. Just en finalitzar la guerra, amb data de 13, de juliol de 1939, és cessada del càrrec de Practicant Titular per haver-se reincorporat al seu lloc la Sra. Manuela Izquierdo. Posteriorment, el dia 25 d’octubre de 1939, és nomenada Comadrona Titu­lar de Llagostera amb un sou de 900 pessetes anuals. Segons consta en la documentació, tindrà aquest destí  fins l’any 1959, tot i que abans d’aquesta data ja s’havia traslladat a una altra població.  Va morir bastant jove, només tenia 59 anys, el dia 10 d’abril de 1966.

Els temps moderns  1975-

Emilia Piella Jofre

Va néixer a Santa Maria de Corcó, (Província de Barcelona), Va obtenir el títol d’Ajudant Tècnic Sanitari i va ser nomenada Practicant Titular de Llagostera per la Direcció General de Sanitat.  Va  prendre prossessi6 del càrrec  el dia 1 de març de 1975 en jubilar-se la Sra. Manuela. Després d’haver exercit du­rant cinc anys, el dia 9 de novembre de l’any 1980 va cessar del càrrec.

Lluís Quintana Gubert

Va néixer a Cassà de la Selva el dia 2 d’abril de 1926. Posseeix un títol, amb data 1 de març de 1953. lliurat per ” Previsión y Socorros Mútuos “, i el d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) de 6 de setembre de 1968.  Es casat, no té fills i viu al carrer Pau Casals de Llagostera.  Va iniciar les seves funcions professionals a Lla­gostera el dia 10 de novembre de 1980 i per motius de salut als 59 anys va deixar el càrrec de Practicant el dia 20 de febrer de 1985.

Maria Salip Calvo

Va néixer a Figueres, està casada i te dos fills. Des del dia 29 de gener de l’any 1979 té la plaça de Llevadora d’aquest poble.

Jesús Portas Freixes

Va iniciar el seu treball professional a’ ‘la vila de Llagostera quan en LLuís Quintana es va jubilar, el dia , 28 de febrer de l’any 1984.  A més dels estudis d’Infermeria, posseïa quatre cursos de  la carrera de medicina i segons les persones que l’han conegut diuen que era un noi molt competent i trempat. Deixà la plaça de Practicant el dia 31 de juliol de l’any 1988.

Núria Paradera Cobo

Va suplir en Jesús Portas el dia 1 d’agost de l’any 1988. Passats quatre mesos, el dia 12 de gener va cessar professionalment.

Rosa M. Masana Ribas

Vaig néixer a Terrassa  i actualment resident a Llagostera al carrer Ganix núm. 30, m’incorporo com a Infermera d’aquesta vila el dia 13 de gener de 1989  i fins a l’actualitat exerceixo aquestes tasques.

Altres dedicacions a la infermeria

He pensat incloure en aquesta breu síntesi cronològica dels professionals de la Infermeria que han passat per la vila de Llagostera, altres persones que, si bé no ens consta que tinguessin estudis d’aquesta especialitat, han fet una labor sanitària important a Llagostera.  Entre ells hem de parlar de:

Isabel Vilà

Va néixer a Llagostera l’any 1852 tres anys més tard que la Joaquima Bordas, possiblement fins i tot juguessin al carrer plegades  Durant els “Fets de La Bisbal “ de l’any 1869, quan el federal Pere Caimó va proclamar per  primera vegada la República,  entre la  tropa dels  federats  de Llagostera. que anaren  a defensar l’aixecament, hi anà també la Isabel Vilà per ajudar a curar els ferits.

El cabdill dels federals  empordanesos  descrivia així la Isabel:  ”Ya de noche, emprendírnos la marcha sobre La Bisbal, de donde nos llamaban con gran­ de insistencia, Ilegando a esta villa a las diez de la mísma noche. No debo dejar de hacer mención de un hecho que honra en gran manera al bello sexo de nuestra provincia. Con los republicanos de Llagostera vino una joven de dicha población, llena de gracia y juventud, pues no había cumplido los diez y ocho años, llamada Isabel Vilá, joven virtuosa y ferviente republicana, que desde largo tiempo se venía ocupando en proveerse de hilas, vendajes y toda lo necesario para la cura de heridos en campo de batalla, previendo que sus preparativos podían ser un día de inmensa utilidad. Este día llegó en efecto y abandonando la tranquilidat y dulzuras del hogar doméstico, trocólas gustosa la joven heroína por los azares de la campaña. Su asídua assistencia para con los heridos de La Bisbal, que­dará siempre grabada en nuestra memoria con los indelebles caracteres de la gratitud .Tanta abnegación y patriotismo bien merecen una distinguida pagina en los fastos de la insurección republicana. Excusado seria añadir que todos la respetaban como a la més querida de las hermanas. (2)

Els llagosterencs, en reconeixement a l’entrega i valentia d’aquella mosseta tant jove, li van dedicar un carrer durant la 11 República. Ens referim al carrer que després va passar’ a ser Navas de Tolosa i actualment 11 de Setembre.

Maria Gay Tibau

Va néixer a Llagostera el dia 24 d’octubre de l’any 1813, es va fer religiosa i fundà l’orde de Religioses de Sant Josep.

Cap als anys vuitanta del segle passat, l’Ajuntament i el mossèn del poble van sol·licitar al Bisbat de Girona si els autoritzaven a tenir una comunitat de germanes a la vila per atendre persones desvalgudes i malaltes. L’ 1 d’octubre de 1890 la comunitat de Germanes de Sant Josep s’instal·là a Llagostera, i té com a primera mare superiora Emília Fortunet. (3)

Dugueren a terme una gran tasca humanitària, fins i tot anaven per les cases a atendre les  persones més ne­cessitades, popularment se les anomenava “germanetes bones”.  Actualment aquest orde ha quedat consolidat a Llagostera al Col·legi Ntra. Sra. del Carme, a l’escola d’ensenyament primari, i a la Residència Geriàtrica “Josep Baulida”, amb capacitat de 30 llits, i continuen la funció d’atenció sanitària als avis necessitats. Cal doncs considerar el mèrit de totes aquelles germanes d’abans i d’ara que en l’anonimat han fet molt per atendre sanitàriament els necessitats de les persones mancades de salut.

Salvador Barnés Fauselles

En Salvador va néixer a Palamós el dia 27 d’octubre de l’any 1907. Vivia a Llagostera al carrer Camprodon, 32.  L’any 1963 comença a treballar a la Farmàcia Saurí com a ajudant de farmacèutic (despatxava a la botiga), únicament hi anava els dijous i els diumenges, que era quan a la farmàcia hi havia més feina. Compaginava la tasca de boticari amb la d’administrar injectables, anava a les cases pairals amb bicicleta amb les anelles per subjectar els pantalons; fins i tot diuen que si s’havia de donar punxades molt seguides es quedava a dormir a la casa del malalt

Un tret molt característic d’ell era que quan havia acabat de punxar deia “Qui la té, la té!” i algú li responia “i si no que la busqui”. Encara avui moltes persones, quan se’ls acaba de punxar, recorden aquesta dita.  Tenia un caràcter molt altruista: eren els anys seixanta i encara cobrava dues o tres pessetes per injectable, això sí, sempre estava convidat i era ben rebut a les festes familiars. Tot plegat fa que els qui l’han conegut el recordin amb afecte. No es va casar i morí a Llagostera el dia 14 d’octubre de l’any 1974, tretze dies abans de complir 67 anys.

Fonts consultades: Arxiu Municipal  i   (1) Cols, Joan i altres,L’Assistència Saniatària a les comarques de Catalunya. Ed. Laia, Barcelona 1980.  (2) Pere Caimó, Resenya Històrica. Sucesos de la Vila de la Bisbal y su distrito en la insurrección Republicana Federal del mes de Octubre de 1869. Graficas Darius Rahola, 1933.   (3) Obra de Maria Gay, Teligiosas de San Josçe. Gr÷afica P.G.B. Madrid, 1981

Agraïments:   Agraeixo sincerament la col·laboració dels senyors/es Clara Bussot, Esteve Fa, L. Saurí, Ricard Solà, Emili Soler i Mercè Soler, la de totes les persones que verbalment m’han donat informació i molt especialment la dels responsables de l’Arxiu Municipal.

Aquesta crònica  feta per Rosa M. Masana Ribas – infermera  – APD- de LLagostera , es va publicar al la revista Crònica número 3 any 1991.- Actualment hi han petites correccions i un major nombre de fotografies