Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
La periodista Marta Escubós, va entrevistar a la infermera Rosa M.Masana i va ser publicada a la revista del Baix Empordà número 71 del mes de desembre del 2020, pag. 46.
Es pot veure també la entrevista a la revista digitalitzada del Baix Empordà, núm 71 pag.46 i en aquesta pàgina en format Pdf
[/caption]
Varem incloure en aquesta edició la xemeneia Nadal Ribo que pertany a Banyoles que en principi no hi hauria de ser, per altre banda vàrem obviar la xemeneia de la fàbrica Pagans de Celrà perquè un autor en va fer un article que ara no localitzem.
Només se’n editat cinc llibres en paper, un d’ells ha estat donat a la Biblioteca de la Bisbal.
Per la presentació d’aquest llibre he tingut l’honor que s’hagi avingut a fer-la la doctora en arquitectura Gracia López Patiño amb quí ens uneix una amistat des de la seva tesi doctoral que tractava de les xemeneies industrials de València i Múrcia. Es va interessar per la xemeneia Almirall de Terrassa que havia fet el contratista d’obres Marià Masana Ribas i els seus treballadors l’any 1956 a Terrassa, se’n pot veure un vídeo fet per Drone Sky View (DSV) que em van oferir com a obsequi i els estic molt sumament agraida. VIDEO x-almirall-dsv-11-2018-mitjana
La doctora G.Patiño és professora de la Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Disposa d’un bloc molt interessant que porta per nom: Chimeneas Industriales de Ladrillo.
M’han preguntat si el llibre estava enregistrat, si que ho està, adjunto una part del document.
Comentar que Alfons Plaja va ser el darrer mestre d’obres de La Bisbal que havia intervingut en construint el forn i la xemeneia industrial de ceràmiques Puigdemont. El dia que vaig anar a visitar-lo varen quedar que hi tornaria un altre dia perquè havia de marxar, amb tot vàrem fer un breu filmació.Va morir al cap de pocs dies del nostra contacte a l’edad de 91 anys., impensable perque estava molt bé.
Adjuntem quatre imatges en vídeo de: alfons-plaja-comp i també de Joan Rasos
Quan vaig anar a portar un llibre a la Biblioteca Lluïsa Duran de La Bisbal, la bibliotecaria Anna Clermont em va fer una fotografia que va publicar al bloc de l’entitat junt amb unes paraules d’agraiment, ens ha cedit la imatge que també l’agraim.
M’han preguntat el perquè del meu interès per les xemeneies industrials, el motiu és que el meu germà Marià Masana i els seus treballador van construir a Terrassa una xemenia de 63 metres d’altura que està envoltada per 217 graons que formen una escala de cargol exterior.
Marià va morir als 33 anys a causa d’un accidente de moto, en una curva on un carro havia volcat sorra.
El Diario de Terrassa amb data 29 de gener del 1982 publicava una imatge de la xemeneia Almirall i deia que la majoria d’aquestes estructures havien estat fetes per mestres d’obres o arquitectes desconeguts, per si en tornaven a parlar vaig comunicar al Diario que l’Almirral havia estat feta per Marià Masana i els seu equip de paletes.
Aquella noticia em va obrir l’alerta i vaig decidir localitzat els constructors i preparar un exaustiu expedient per fer la proposta d’inscripció al Llibre de Rècords Mundials Guiness . Va ser l’any 1991 quan ens feien saber que havia estat considerada com la xemeneia amb escales de cargol més alta del mon.
Va coincidir que aquest mateix any vaig venir a viure aquí a La Bisbal i la vista se’m va anar cap a veure xemeneies per tot, aquestes però no eren textils sino que feien anar els forns basicament ceramistes de la vila i de pobles veïns.
L’Arxiu Municipal de Palafrugell ha tingut l’amabilitat d’escriure una nota a Facebook els estem especialment agraits , adjuntem l’enllaç
https://www.facebook.com/arxiu.municipal.palafrugell/ També l’imatge
Avui dia 12 de desembre del 2022, el mitja informatiu digital L’aguait ha donat informació del llibre de Les xemeneies industrials del Baix Empordà, també ha incorporat un vídeo fet recentment per Xevi Codolà i servidora com a conductora.
Varem comunicar al senyor Jaume Perarnau Llorens, director del Museu de la Ciència i de la Tècnica de Catalunya que haviem fet una publicació digital en format llibre que hem posat a la xarxa. El llibre parla de les Xemeneies Industrials del Baix Empordà, tot que a la xarxa de se fa molt de temps també hi havien posat l’article Les xemeneies industrials de la Bisbal.
La seva resposta ha estat altament reconfortant perquè manifesta la seva consideració vers aquesta aportació. Amb el seu consentiment hem volgut adjuntar les seve paraules de la que n’estic molt agraïda.
Benvolguda
El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.
Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que en el seu local s’hi jugaven jocs que estaven prohibits per la llei com eren ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.
Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui donava o repartia el joc, sembla que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer.
Quelcom de més havia de haver succeït, perquè el Governador Civil de Girona amb data 1 de maig del 1906 comunica al batlle l’ordenament de tancament de l’establiment café Tòful, propietat de Cristòbal Vilella Riera.
Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que constava al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 diu que formava part de la Junta de la escola.
El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants d’anys, es sabut perquè la premsa deia que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés i la plaça estava plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell 1-6-1962
Un article escrit per Frigolet del Brugar deia que la casa de cambreres d’en Tòfol era anomenada Petit cafè i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.
En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant també que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.
Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una infermera que havia donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la experiencia d’haver viscut en persona el sofriment humà generat per la Primera Guerra Mundial.
Degut que el cognom Graupera és bastant freqüent a Girona i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés la Guerra Civil Espanyola.
El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi havien de participar : Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.
D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava que les esmentades conferencies habien fomentat una bona adhesió a la causa que les movia.
A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia 11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i donava els noms de les dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.
Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la Àngela se l’ anomenava com a la coneguda propagantista llibertària.
Més endavat el mateix diari Ara del dia 7 de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa van commoure l’auditor i va ser sorollosament aplaudida.
Es diu que Àngela s’havia allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i que havia estat a Nis, Servia i també a Melilla, mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’
Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament no disposen de registres d’ella, sí que molt amablement ens vàren lliurar alguns enllaços d’ articles amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair i hem afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate i Xavier Pla.
De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX reuneixi quatre atribucions personals com les de la Àngela lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva mort, algú ha escrit que va desapareixer.
El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019 fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)
Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si bé alguna cosa es regenera sorgeix altre forma no esperada de constricció.
Biblioteca Nacional
https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/
Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)
RTVE
Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña
https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103
El batlle de Palafrugell Francisco Esteva Bosch el dia 15 de juliol de l’any 1899 regint-se per les Ordenances municipals, articles 59 i 60 publicava un edicte on deia el següent : [1]
- Totes les persones que es banyin a la vista del públic hauran de portar calçotets els homes y vestits o vestits de bany les dones.
- Resta prohibit que a les platges del terme de Palafrugell es banyin juntes persones de diferent sexe, encara que siguin marit i muller i s’hauran d’atendre a les següents regles:
A la platja de Calella està permès que es banyin únicament els homes en el tram que va des de el port fins el punt dit Cap-Roig, les dones ho faran des de la platja del Canadell fins la punta de la torre.
A la playa de Llafranc els homes es banyaran al costat de Sant Sebastià i les dones a la part oposada.
A la platja de Tamariu els homes es banyaran a la part ‘dels comuns’ i fins el punt dit ‘aigua dolça’ i les dones a la part de Sant Sebastià de la mateixa platja.
Qui contravinguin aquests articles incorreran a una multa de cinc pessetes i en cas de reincidència s’aplicaran les disposicions del Codi penal.
A fi que ningú pugui al·legar ignorància es fa pública la present notificació.
Pensem que hi cap la possibilitat que els joves apliquessin un mètode que potser no preveien les ordenances municipals, ho creiem perquè a l’Arxiu Municipal de Palafrugell hi ha guardada una fotografia on es veu a un banyista dins de l’aigua molt a prop de la platja que dona l’ impresió que està conversan amb una noia, qui sap si aquell xicot i potser també d’altres anaven nadant d’una platja a l’altre per veure com anaven vestides les banyistes.
Notes
[1] Correspondència municipal. Ordenances. Arxiu Municipal de Palafrugell 15-7- 1899.