Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Santi Masseguer Malleu, El Fraternal, 2012 (Rosa M. Masana)
El dia 12 de juny d’aquest any 2024 va morir Lluís Molines Falgueres que havia fet activats literàries amb edició de diversos llibres , arts escèniques, era col·leccionista i promotor cultural, degut que ens va deixar, buscava alguna imatge d’ell per escriure un petit recordatori de la seva persona, entremig de les imatges va aparèixer una breu filmació feta al Fraternal de Palafrugell un dia que hi vaig anar i asseguts a una taula hi havia fent una tertúlia en Lluís Molines i en Santi Masseguer.
Duia l’aparell de filmar i els vaig demanar captar algunes imatges fetes a correcuita. Dir que Santi Masseguer ara tampoc és amb nosaltres, va morir essent encara força jove, als 62 anys, el dia 26 d’abril de l’any 2013 , d’ell en podem saber moltes coses que resten escrites per Puri Abarca al diari El Punt Avui (1) i a d’altres cròniques, també a Viquipédia, per la qual cosa si volem saber o recordar algunes coses del seu treball professional podem consultar aquesta mitjans.
Tinc un bon record del contacte personal que vaig tenir amb Santi Masseguer de quan era el director de la Revista de Palafrugell, n’estic agraïda perquè ell i el seu equip, es van avenir a acceptar per la revista algunes cròniques relacionades amb Palafrugell i també la col·lecció biografia de les antigues llevadores de la vila, d’aquest tema en va sortir la publicació d’un llibre editat per la Associació de Suport a la Dona de Palafrugell , duia per nom: 165 anys de la història de les llevadores de Palafrugell i també cròniques sobre Dones emprenedores.
L’obertura de caràcter de Santi, de facilitar l’accés a la revista va actuar de manera que em va motivar a seguir fent indagacions i explicar quelcom de component històric, tot que sempre he tingut la sensació que no escrit del tot bé com fan els experts en aquesta materia.
És per aquest motiu que sempre he sentit un especial agraïment per la forma de ser d’en Santi, si de bon principi no m’hagués donat aquesta facilitat és possible que les indagacions fetes a Palafrugell haguessin restat minvades.
Estic contenta d’haver localitzat aquesta breu filmació i extreure’n aquest parell d’imatges d’unes persones que ara no hi són . Gràcies Santi Masseguer,
Santi Masseguer junt amb Lluís Molinas, El Fraternal 2012 ( Rosa M. Masana)
Notes
(1) Abarca, Puri. «Biografia – Santi Massaguer, pal de paller del periodisme.». Revista de Girona, 2013, Núm. 282, p. 40-42, https://raco.cat/index.php/RevistaGirona/article/view/271303.
El dia 12 d’aquest mes de juny del 2024, Lluis Falgueres va fer el traspàs cap a un altre mon, no farem una explicació de la seva persona ni de la seva obra perquè han estat diverses les persones que l’han entrevistat degut a les aportacions i activitats polifacètiques que ha desenvolupat als llarg de la seva vida. Lluís Molinas va centrar el seu treball vers a potenciar la cultura en general i molt especialment dins l’àmbit de Palafrugell però, també de distints indrets de la demarcació de Girona. L’Ajuntament de Palafrugell a la seva pàgina web inclou un resum del treball realitzat per en Lluís.
Lluís Molinas, el pintor Ferran Vidal i Rosa M. Masana, L'Onada de Palamós, 2014
En aquesta pàgina la aportació que fem és afegir-nos a donar també la noticia i a la vegada recordar-lo amb algunes imatges, en especial de quan l’Ajuntament de Palafrugell li va lliurar el Diploma d’Honor al mèrit de la ciutat complementat amb una breu filmació del escriptori de casa seva. El recordarem per la seva amabilitat i per tot el que ha deixat fet i aplanat per a nosaltres.
A les llibreries podem trobar algunes de les seves obre i també Arxiu Municipal de Palafrugell.
Presentem un retall de la noticia que ha estat publicada a la Revista del Baix Empordà de la que en Lluís en va ser, des de un bon principi , va treballar-hi per fer possible la seva edició amb quatre revistes cada any. Podem veure el vídeo d’en Lluís, encara que de baixa resolució i qualitat. però bé serveix de record.
Fragment del comunicat publicat a la Revista del Baix Empordà, 14-6-2024Lluís Molines al Fraternal de Palafrugell mentre conversava amb Santi Masseguer que també recordem.
Presentem un breu apunt sobre alguns fets de Calella de Palafrugell de fa uns 120 anys que sempre pot ser d’interès per engruixir les petites histories locals. Tot va venir perquè a la Correspondència Municipal de Palafrugell hi havia un document datat el 10 de gener del 1901 on veiem que Ambrosi Bofill Serra va sol·licitar a l’Ajuntament i aquest al la vegada al Governador de la província de Girona, permís per obrir una ‘casa de recreo ‘a la zona de salvament marítim de Calella de Palafrugell. Bofill consta que era membre de la Junta de vigilància de la ‘Societat Cooperativa La Confianza’ i pensem que havia de ser una persona reconeguda a la vila perquè la premsa l’any 1884 notificava que havia tingut un accident.
Segell de la’ Sociedad Española de Salvamiento de Naugragos’
Dir que els serveis de rescat de naufragis van ser creats l’any 1880 amb el nom de ‘Sociedad Española de Salvamento de Naufragios‘ (SESN), i el fet que a Calella hi hagués un servei d’aquest tipus ens indica que la activitat pesquera i portuària de mercaderies havia de ser relativament important.
La senyora Teresa Mestres ens recordava que al carrer de la Caritat de Palafrugell hi havia hagut una oficina de Duana on és feien les gestions administratives per el transport marítim de Calella de Palafrugell sovint vers Palamós i d’aquí cap a d’altres destinacions. A la correspondència consta que Miquel Costa el dia 8de juliol del 1902 en era el responsable de la duana.
Revisada la petició feta pel senyor Ambrosi, la Comandància de Marina de Barcelona i d’acord amb l’article 9e de la Llei de Ports va autoritzar les obres que anaven acompanyat del següent argument: La servidumbre de salvamento no es obstáculo para que los dueños de los terrenos contiguos al mar siembren, planten y levanten dentro de la zona marítimo-terrestre, en terreno propio, los edificios agrícolas y cases de recreo. Para la edificación en tales sitios se dará previo conocimiento al Gobernador de la provincia, el cual, después de oír al Comandante de Marina y al Ingeniero Jefe de Obras públicas, podrá oponerse si resultase impedimento al ejercicio de la servidumbre de que habla el artículo anterior.
Més tard Ambrosi va sol·licitar novament a l’Ajuntament poder efectuar obres a la seva finca de Calella que consistia amb aprovar el plano de la façana de l’habitatge i edificar tres casetes al carrer que conduïa al Canadell. (Acta del Ple del 14 de maig de l’any 1899)
A la premsa constava que el camí que anava a Calella en ocasions era poc transitable, en especial els dies de pluja, per aquest motiu es demanava construir una palanca o trampolí al encreuament de la carretera de Calella direcció Santa Margarida. També en ocasions es feien peticions per arranjar camins que conduïen a algunes finques i a llocs d’estiueig .Veiem que el moviment d’ mercaderies, activitat de pesca i d’estiuejants a Calella començava a ser important, per posar un exemple Miquel Torroella explicava que a les platges, cales i ports del terme de Palafrugell hi havien ancorades 123 embarcacions, 86 dedicades a la pesca i 37 d’esbarjo. La Crònica 15-5-1902.
Quelcom de J. I. Codina i Codina (Palafrugell 3-9-1894- France 1915)
De vegades els fets històrics ens arriben sense anar-los a buscar i, alguns d’ells ens diuen quelcom que inviten a voler saber-ne més. Això ens va succeir mentre revisàvem uns documents de la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1920 guardada a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP . Hi vàrem trobar una carta manuscrita acompanyada d’ una targeta postal escrites per J. Bofill i adreçada al batlle, duia la dat 25 de setembre del 1915 , al anvers de la targeta hi havia la imatge d’ una dona, era la Emília mare d’Issac que duia un ram de flors a la ma i d’altres dos rams estaven posats dins de vasos un a cada costat d’ella.
Se la veu pensativa mirant una creu posada en horitzontal a sobre d’un camp, creu que van fer ells mateixos amb sis segments de cartutxos de canyó recollits en aquesta mateixa zona . El lloc on hi ha la Emília és clarament un terreny erm on encara no s’havia construït cap cementiri, per la qual cosa pensem que van escollir aquest lloc per memoritzar el seu fill perquè potser sabien que era el camp de batalla on va ser abatut el seu fill .
Targeta postal amb Emília Codina , mare de IssacRevers de la targeta postal
A revers de la postal hi diu: Trist record del Camp de Batalla de la Gran Guerra de 1914-1920 (Champagne) terme municipal de Sonain -Marme- . Cementiri número 70 – 1ra. Andanada, núm. 18. Tomba de Josep Isaac Codina, caigut davant davant de l’enemic i per França el dia 23 de setembre de 1915.
Al final de la carta amb lletra més petita consta: Fotografia presa sobre el lloc en presencia de la mare el dia 19 de juny de l’any 1920. La creu i els vasos per posar els rams són cartutxos de canyó recollits sobre el terreny.
La carta que hem esmentat, també escrita per J. Alfredo Bofill a capçalera i a sota del seu nom fet amb lletres impreses hi ha escrit Ripoll, la va fer amb castellà que hem traduït i la va adreçar al batlle el dia 24 de setembre del 1915 on li comunicava el següent:
En nom i en representació de la meva senyora Emília Codina Bofill vídua de Pere Codina Moratói per tant mare d’un home de gran cor fill d’aquesta vila dit Josep Isaac Codina Codina que va trobar la mort el dia 29 de setembre del 1915mentre lluitava contra els inhumans exercits dels imperis Centrals a les files de la Legió estrangera i degut als seus actes de valor i abnegació aquest Ajuntament, temps enrere, se’n va ocupar en una cessió pública.
Tinc l’honor de remetre la fotografia que adjunto feta per mi mateix sobre el Camp de batalla on hi vaig anar acompanyat a la tribulada mare per buscar la tomba del seu malaguanyat fill.
Aquest humil i íntim record el te ben merescut l’ Ajuntament que va saber, en el seu temps, honrar la memòria a uns dels millors fills de la vila de Palafrugell.
Com oriünd d’aquesta bonica vila, pàtria dels meus avantpassats, saluda a aquesta digna corporació Municipal.
Si fos possible obtenir una certificació del acte de referencia els hi agrairien a la ànima. Signat Bofill.
La lectura d’aquesta carta acompanyada d’una imatge ens va commoure, potser degut a comprendre el dol i l’esperit d’una mare que necessitava saber on descansava el seu volgut fill.
La troballa d’aquests documents va ser comunicada a Paqui Téllez , persona que a més d’altres activitats desenvolupades a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, es cuida d’atendre als investigadors que van a buscar informació i és ella qui els proporciona els documents sol·licitats i també assessora vers d’ altres treballs i publicacions relacionades que poder estar a la biblioteca del Arxiu o en línia. Fet d’agrair.
Els llibres esmentats consultats
Poc després Paqui ens mostrava un llibre titulat : Mig Europa cau, coordinat per Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro. (1) Posteriorment ens vàrem assabentar d’un altre llibre titulat : La guerra dels cornuts (2) que més tard vàrem poder consultar.
Quan vàrem obrir aleatòriament el primer llibre va apareix la imatge de Josep Issac Codina que anava acompanyada de diversos documents fotografiats que havien aconseguit els autors del llibre . No ens podíem creure que en aquell moment coneixeríem al jove soldat Codina.
La lectura de l’esmentat llibre que ens mostra la cruenta Gran Guerra del 1914 o Primera Guerra Mundial com a una de las majors matances de la humanitat. (2.0)ens ha permès també saber que havien marxar a fer la guerra a France, divuit soldats voluntaris baix empordanesos,quatre d’ells eren de Palafrugell inclòs Josep Issac Codina.
També hi ha publicant al llibre una carta força colpidora escrita per Josep Issac al seu oncle d’Olot, amb les seves paraules podem adonar-nos que eren poques les esperances que mostrava tenir en sortir-ne viu del nou enfrontament bèl·lic. Cal llegir el llibre.
Em una altre carta, aquests vegada de J. Alfred Bofill del dia 7 de desembre de l’any1920 que anava dirigida al doctor Joan Solé i Pla, entre d’altres coses li deia que Josep Issac era fill de Pere Codina Matónatural de Palafrugell i d’ Emília Codina Bofill natural de Llagostera. Josep Issac havia quedat orfe de pare el dia 29 de desembre de l’any 1907 i la mare s’havia tornar a casar amb Jaume Bofill Garriga natural de Ripoll, lloc on va anar a viure desprès de la seva mort junt amb la mare, germà d’Isaac i l’avia. En base a aquesta carta sabem que Josep Issac va restar orfe vers els 13 anys. (2.1)
També li comentava que Josep Issac havia treballat de pastisser a can Padrós, botiga situada a la plaça Urquinaona de Barcelona i des d’aquí va passar a viure a París, a casa d’un altre seu oncle i allà va continuar fent de pastisser encara que s’anava enfocant per fer de cuiner. Però, el motiu principal de la carta era demanar a Juan Soler (3) que pogués facilitar-li la gestió a fi de procedir a repatriar el cos del seu nebot.
Dins la carpeta de documents abans esmentada, consta que Issac era de la lleva de l’any 1915 i havia d’anar a fer el servei militar però, en aquell moment possiblement, ell estava a Barcelona o bé a París. Va ser la seva mare qui amb data 31-1-1915 es va presentar al Ajuntament de Palafrugell per fer corresponent rectificació del expedient d’allistament. Va constar com a pròfug i fet curiós era que a una nota lateral constava, declarat inútil per la Junta 19-9-1929 .Desconeixem a quina data es referien i si estaven o no assabentats que havia mort al cam de batalla a France.
Referent a la Guerra
Està escrit que en aquesta guerra hi van anar 14.000 voluntaris catalans i l’olotí Josep Clarà i Ayats l’any 1951 va fer una escultura en commemoració als soldats catalans, obra que està exposada al parc de la Ciutadella. Veiem que Josep Clarà es va inspirar en fer una escultura humana nua, més que voler donar forma a un soldat uniformat i armat, potser volia mostrar indirectament la la indefensió de joves civils inexperts que no van sobreviure a aquella lluita armada on es sabut que va aparèixer armament més potent i fins llavors poc conegut com potser eren els zepelins que llançaven bombes.
Segons el Diari de Barcelona del 3-5-2008 la escultura de Clarà durant el franquisme va ser modificada i desprès la van tornar a re configurar al seu estat original.
Una publicació del Diari de Girona del dia 16 de gener de l’any 2011 i en referència a la Primera Guerra Mundial deia que l’Estat espanyol en aquest conflicte va mantenir-se dins la neutralitati a Catalunya s’havia crear el Comitè de Germanor amb voluntaris catalans. A Madrid van funcionar dos organismes per atendre peticions humanitàries.
De la Primera Guerra Mundial se’n ha parlat força, encara que sempre hem trobat quelcom de difícil d’entendre els esdeveniments , especialment per la gran quantitat de països implicats. Darrerament hem localitzat un vídeo reportatge , es llar, però del tot il·lustratiu, fet per Historia Èpica i porta per nom ‘Primera Guerra Mundial 1914-1918 Documental (Todas las partes)’
Notes
(1) Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra . Edició Fundació Josep Pla. Palafrugell, 2018
(2) Joan -Daniel Bezsonoff . La guerra dels Cornuts,. Edit. Empúries – Barcelona- Narrativa 228. Premi Just Manuel Casero 2003, A la pagina número 73 hi consta amb qui formava grup en Joan Solé, Marius Aguilar, Alfons Maseras i Lluís Massot Balaguer.
(2.0) J. Victor. Els gironins de la Gran Guerra 1914-1916, article publicat a la Revista de Girona núm. 222 del 2004. En aquest treball presenta un llistat de soldats entre ells consta que Josep Codina havia mort i Pere Bofill (Ripoll) havia estat un soldat del 52 regiment d’artilleria de l’exercit regular francès i estava en vida.
(2.1) Revisada la carpeta on hi ha documents de la família que tractem, a un retall del Padró d’habitants de l’any 1897-1898 consta que al carrer Cases Noves , possiblement al número 34, hi vivien el matrimoni Pere Codina Mató, Emília Codina Bofill i els seus fills Macarina de 9 anys i Issac de 6 anys. Sembla que hi ha una confusió amb el lloc de naixement de la mare i la edat d’ en Pere, s’ha d’investigar. Segons la Crònica del 3-1-1908 el seu pare Pere Codina Mató havia mort d’una greu malaltia el dissabte passat , possiblement a finals de l’any 1907.
(3) Joan Soler i Pla era metge homeòpata, catalanista i francòfil es comenta que es va unir a la lluita amb els francesos perquè podia podia ser desprès més fàcil aconseguir la independència de Catalunya. Va ser propagandista del ideari de la Nova Planta i escrivia a les revistes La Nació i Iberia , signava amb el pseudònim Arnau de Vilanova. En Issac Codina estava allistat al Segon Regiment de la Legió Estrangera al batalló de matrícula 22.646.
Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta a conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)
Varen enregistrar dades referent a:
- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.
- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes
- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.
- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets
- La contra resposta dels empresaris.
- Les posteriors accions de la administració per facilitar ajuts socials i també de la ciutadania.
Un aspecte que ens va semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.
Vist a posteriori els treballs en aquesta línia fets fets per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012 en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surarés cosa de dones (1) i posteriorment el llibre que va escriure l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir en línia a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
Adjuntem una imatge que haviem pensat fer servir per il·lustrar el text que voliem editar amb el nom de: La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència on hi vàrem localitzar documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou. L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell també del 3 de gener del 1920 i en aquest i constaven el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.
Agraïments.
Volem agrair la bona disponibilitat i ajut que ens ofereixen els professionals de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió per indicar-nos també el treball que havia fet Oriol Vila sobre el tancament de fàbriques.
Notes
(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2) Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.
(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)