Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Xemeneies industrials del Baix Empordà

Portada i contraportada Xemeneies industrials del Baix Empordà.
Portada i contraportada Xemeneies industrials del Baix Empordà.

 

 Per llegir el llibre en format PDF clicara a:

  Xemeneies-industrials-del-Baix-Empordà

Varem incloure en aquesta edició la xemeneia Nadal Ribo que pertany a Banyoles.  Se’n fet cinc llibres en paper un d’ells l’hem donat a la Biblioteca de la Bisbal.

La presentació d’aquest llibre he tingut l’honor que s’hagi avingut a fer-la la doctora en arquitectura Gracia López Patiño  amb quí  ens uneix  una amistat  des de  la seva tesi doctoral que tractava de  les xemeneies industrials de València i Múrcia. Es va   interessar per la xemeneia Almirall de Terrassa que havia fet el contratista d’obres  Marià Masana Ribas i els seus treballadors l’any 1956 a Terrassa, se’n pot veure un vídeo fet per DSV que porta per  nom: La xemeneia Almirall a vista d’ocell

La doctora G.Patiño és professora de la Escola tècnica Superior d’Arquitectura de la Universitat Politècnica de València. Disposa d’un bloc tècnic molt interessant titulat Chimeneas Industriales de Ladrillo.

 

Interior de la portada i contraportada del llibre i solapes
Interior de la portada i contraportada del llibre i solapes

 

Quelcom més sobre el cafè d’en Tòfol de Palafrugell.

El cafè restaurant can Tòfol de Palafrugell era propietat de  Cristòbal Vilella Riera. D’abans de l’any 1897 no en sabem res del seu anterior negoci, només  el fet que en Vilella feia saber a la premsa que havia obert el seu nou establiment, cafè restaurant al edifici on  abans hi havia el ‘Centro Obrero’. El Distrito 28-2-1897. Segons Enric Bagué i Vilà (1995) aquest  cafè restaurant d’en Tòfol estava a la Plaça Nova i esmenta que l’any 1899 l’ havien detingut  perquè en el seu local s’hi jugava al Set i mig.

Jocs de los 'Dados'
Jocs de los 'Dados'

Més tard, l’any 1905 C. Vilella el van tornar a amonestar i aquesta vegada amb una multa de 500 pessetes, tot a causa que  en el  seu  local s’hi jugaven jocs  que estaven prohibits per la llei com podien ser : ‘Dados’ i ‘Monte’. Correspondència Municipal de Palafrugell, 27-11-1905.

Per jugar al joc ‘Monte’ requeria que una persona actués com a banquer que era qui  donava o repartia  el joc, sembla  que aquesta forma de jugar a les cartes era poc favorable pels jugadors participants, d’aquí que en sortís  el refrany: De gener a gener, el diner és del banquer.

Cristòfol Vilella també tenia lligams amb l’Escola pública elemental de nois que estava situada al carrer de les Botines número, 14, és sabut perquè el Baix Empordà del dia 7 de maig del 1910 consta que formava part  de la Junta d’aquesta escola.

El bar restaurant d’ en Tòfol de la Plaça Nova va estar actiu durant bastants anys perquè la premsa esmentava que davant del establiment hi havia la tarima del piano preparat per les sessions de varietés que s’havia de fer i també esmentava  que la plaça estava  plena de cadires de balca. Revista de Palafrugell del dia 1-6-1962

Un article escrit per Frigolet del Brugar, esmenta que  la casa de cambreres  d’en Tòfol  era anomenada  Petit cafè  i estava situada al carrer de la Caritat. Revista de Palafrugell 1-10-1998, pag.22.

En Cristòfol va morir a una edat avançada, així ho comunicava la edició del  Baix Empordà del dia 20 d’octubre del 1934, esmentant  també  que Cristòfol era el pare d’ Emili Vilella, amic dels cronistes i conserge del Centre Fraternal.

 

Àngela Graupera Geli (1890-1936) Activista contra la guerra

 Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això  ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una  infermera que havia  donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat  amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la  experiencia d’haver viscut en persona  el sofriment humà generat per la  Primera Guerra Mundial.

 Degut que el cognom  Graupera és bastant  freqüent a Girona  i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va  nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls  de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés  la Guerra Civil Espanyola.

El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi  havien de participar :  Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.

D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava  que les esmentades conferencies habien  fomentat  una bona adhesió  a la causa que les movia.

A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer  el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal  la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia  11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona  s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i  donava  els noms de les  dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.

Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la  Àngela se l’ anomenava  com  a la coneguda propagantista llibertària.

Més endavat el  mateix diari  Ara del  dia 7  de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista  al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa  van commoure  l’auditor i  va ser sorollosament aplaudida.

 Es diu que Àngela s’havia  allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i  que havia estat a Nis, Servia i  també a Melilla,   mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent  la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’

Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació  al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament  no disposen de registres  d’ella,  sí que molt amablement ens  vàren  lliurar alguns  enllaços d’ articles  amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair  i hem  afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate  i Xavier  Pla.

Un dels  lemes  de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
Dues portades de diferents edicions del seu llibre
Dues portades de diferents edicions del seu llibre

De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX  reuneixi  quatre atribucions personals com les de la Àngela  lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa  el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva  mort, algú ha escrit que va desapareixer.

El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019  fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)

Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible  és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si  bé alguna cosa es regenera  sorgeix altre forma no esperada de constricció.

Notes

Biblioteca Nacional

https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/

 Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)

https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/centros/cida/4-difusion-cooperacion/4-2-guias-de-lectura/homenaje-personal-sanitario/angela-graupera.html

 RTVE

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/angela-graupera-primera-corresponsal-guerra-catalana/6677156/

 Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña

https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103

Treball de Màster
Desirée Oñate Ortega Màster de Recerca en Humanitats 2016-2017 Treball Final de Màster Xavier Pla Barbero

 

 

 

 

 

Platges de Palafrugell distribuïdes per sexe a finals del segle XIX.

 El batlle de Palafrugell Francisco Esteva Bosch el dia 15 de juliol de l’any 1899 regint-se per les Ordenances municipals, articles 59 i 60 publicava un edicte on deia el següent : [1]

-         Totes les persones que es banyin a la vista del públic hauran de portar calçotets els homes y vestits o vestits de bany les dones.

-         Resta prohibit que a les platges del terme de Palafrugell es banyin juntes persones de diferent sexe, encara que siguin marit i muller i s’hauran d’atendre a les següents regles:

A la platja de Calella està permès que es banyin únicament els homes en el tram que va des de el port fins el punt dit Cap-Roig, les dones ho faran des de la platja del Canadell fins la punta de la torre.

A la playa de Llafranc els homes es banyaran al costat de Sant Sebastià i les dones a la part oposada.

A la platja de Tamariu els homes es banyaran a la part ‘dels comuns’ i fins el punt dit ‘aigua dolça’ i les dones a la part de Sant Sebastià de la mateixa platja.

Qui contravinguin aquests articles incorreran a una multa de cinc pessetes i en cas de reincidència s’aplicaran les disposicions del Codi penal.

A fi que ningú pugui al·legar ignorància es fa pública la present notificació.

 Pensem que hi cap la possibilitat que els joves apliquessin un mètode que potser no preveien les ordenances municipals, ho creiem perquè a l’Arxiu Municipal de Palafrugell hi ha guardada una fotografia on es veu a un banyista dins de l’aigua  molt a prop de la platja que dona l’ impresió que està conversan amb una noia, qui sap si aquell xicot i potser també d’altres anaven nadant d’una platja a l’altre per veure com anaven vestides les banyistes.

Notes


[1] Correspondència municipal. Ordenances. Arxiu Municipal de Palafrugell  15-7- 1899.

Presentació dels llibres Martina, un amor etern i Dones emprenedores (1857-1914)

Cartell informatiu
Cartell informatiu

El dia 15 de març d’aquest any 2022 al Consell de la Gent Gran de Palafrugell , centre que va ser posats en funcionament l’any 1996 i des de l’any 2018 disposa d’un nou local a la plaça del 11 de setembre número 11 de Palafrugell.

L’acte va tenir lloc a les sis de la tarda i les autores Clotilde Martínez i Rosa M. Masana van presentar: Martina, un amor etern i Dones emprenedores de Palafrugell (1857-1914) respectivament.

Van assistir a la esdeveniment les persones que habitualment es trobem al centre i d’ altres que estàvem motivades pel tema que es tractava.

 La regidora de Benestar Social senyora Roser Masseguer va presentar a les autores dels llibres i la senyora Joaqui Beleña, consellera de l’Ajuntament de Mont-ras va gestionar també aspectes relacionats amb la organització de l’acte.

Les autores dels llibres
Les autores dels llibres

Les autores del llibres desprès de fer una breu presentació personal van explicar el motiu del perquè van escriure els esmentats  llibres i en acabar exposició es va fer el sorteig d’un parell de volums.