Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La industria surera de Palafrugell l’ any 1919. Recerques de Sandra Bisbe i de Oriol Vila

Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)

Varen enregistrar dades referent a:

- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.

- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes

- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.

- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets

- La  contra resposta dels empresaris.

- Les posteriors accions de la administració  per facilitar  ajuts socials i també de la ciutadania.

Un aspecte que ens va  semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula  anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.

Vist a posteriori els treballs  en aquesta línia fets fets  per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012  en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i  posteriorment  el llibre que va escriure  l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir  en línia  a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

La dona a la industria suro tapera
La dona a la industria suro tapera

També  vist l’acurat  treball  fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3)  ens han fet veure que aquest era un tema  força tractat  i considerant  també  bibliografia aportada, només  ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.

Adjuntem una imatge que  haviem pensat fer servir  per il·lustrar  el text que voliem editar amb el nom de:  La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb  dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència  on hi vàrem localitzar  documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama  de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell  s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou.  L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell  també del 3 de gener del 1920  i en aquest i constaven  el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.

Agraïments.

Volem agrair la bona disponibilitat i ajut  que ens ofereixen els professionals  de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió  per  indicar-nos també el treball  que havia fet   Oriol Vila sobre el  tancament de fàbriques. 

 

Notes

(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2)  Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.

(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277

 

Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Uns dibuixos del doctor Pompeu Pascual Coris (Llagostera 1929-2016)

El doctor Pompeo Pascual Coris -en Peio-  per algunes amistats, hi vaig treballar d’infermera al dispensari municipal de

El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)
El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)

Llagostera junt també amb el doctor Carlos Soto Blanco, metge  titular de la vila del cos d’ Assistencia Pública Domiciliaria (APD). En aquesta població hi vaig  estar  des de l’any 1989 fins el 1991, veure l’ índex de les  Memòries d’infermeria de Llagostera.

El consultori era un edifici que havia estat inaugurat de feia poc i era situat a una zona separada del centre. La distribució de les consultes era lineal de manera que la infermera ocupava la consulta del mig que es comunicava amb cada una del dos metges, era un sistema  funcional pràctic per treballar.

Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)
Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)

La demanda assistència sanitària era important degut que Llagostera en aquell moment disposava de més de 5.000 habitants empadronats i nosaltres com a sanitaris desenvolupavem, a més del treball fet al dispensari,  ateniem als pacients enllitats o bé amb dificultats de locomoció al seu propi domicili  i també ateníem les emergències que es poguessin generar al llarg de les 24 hores del dia,  els malalts en situació de gravetat  amb l’ambulància eren traslladats  al hospital Trueta de Girona.

 Abans d’iniciar la consulta o desprès, a més de comentar quelcom referent als pacients amb el doctor Pascual, sempre demanava allargar  la conversar que sovint estava  relacionada amb l’art i , de vegades l’havia de recordar que tenia diversos domicilis a fer i se’n feia tard.

Tenia la facilitat de fer dues coses a la vegada, parlar i dibuixar, dibuixos que  podia fer  a qualsevol dels papers que tenia a l’abast, alguns duien encapçalat el seu nom, especialitat i domicili,  una vegada fets  me’ls regalava, en tenia molts de guardat tots que també n’havia regalat a algunes amistats.

Podria explicar diverses coses i anècdotes viscudes amb el doctor Pascual però, ara només volia comentar que m’han sortit de dins una carpeta de l’estanteria de dalt de tot  un seguit de dibuixos que m’havia regalat, tots fets espontanis i en un moment a la mateixa consulta i també els el ‘Reglamento de la sociedad Casino llagosterense, 1929.  De les imatges parlem de fa 34 anys.

Va exercir de metge a Llagostera des de l’any 1963 fins l’any 1999 que es va jubilar, estava casat amb Maria Grifé amb qui va tenir sis fills,  a més de la seva dedicació al dibuix , també havia fet poesia, activitats de caràcter social i era col.leccionista.

Portada del vídeo
Portada del vídeo

La troballa del seus dibuixos, sabia que els tenia però feia molts anys que no me’ls havia mirat i ara  m’han fet  pensat amb quina sortida els hi podria donar, estaria bé que algú els pogués seguir preservant  perquè encara que els segueixo guardant, els anys passen.

Per aquest motiu he pensat fer-ne una breu presentació filmada d’una part d’aquesta seva producció  artística  i adjuntar-la  en aquesta pàgina.

       alguns-dibuixos-dr-pascual-comprimit

Comentar també un fet curiós que va succeïr el día 9 de febrer del 2023, buscava informació a internet sobre el doctor Pascual i casualment va apareixer una noticia dient que la família Pascual-Gifre l’any 2011 havia donat tres plànols corresponents a les mines de sal de Cardona al Arxiu Històric de la ciutat.

La sincronització d’aquest fet el podem trobar amb que fa temps vaig escriure una crónica  que tracta de la nostra experiència de l’estada a les mines de sal de Cardona, en concret al Forat Micó de jove m’hi havia introduït junt amb el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa al que pertanyia. Ha estat una simpàtica coincidència. Veure Forat Micó. Cardona

 11-2-2023

Presentat a Batik/graphic. Arte Fiera' 88- Bologna
Presentat a Batik/graphic. Arte Fiera' 88- Bologna
Dibuix Dr. P. Pascual ,tamany 20x30 cm. Obsequi a Masana
Dibuix Dr. P. Pascual ,tamany 20x30 cm. Obsequi a Masana
Somni, 20x30 cm. Peio Pascual. Obsequi a Masana
Somni, 20x30 cm. Peio Pascual. Obsequi a Masana

 

 

 

 

 

Les indústries sureres a Llagostera

 

Cronica feta per Fina Blanch Rissech i Rosa M. Masana Ribas. Publicada al núm. 6 de  Crónica -Llagostera-, any 1992

Una de les principals activitats laborals dels llagosterencs des de fa més de dos segles és la transformació del suro com a matèria primera en taps. Hi ha hagut períodes en la història del nostre poble de molta activitat empresarial, però com veurem més endavant en l’actualitat la indústria suro-tapera està reduïda i fins i tot pot arribar a desaparèixer. El nostre principal interès ha estat acostar-nos una mica a aquest tema per poder descobrir la llarga història del món del suro i la seva indústria a casa nostra.

Per continuar llegint clicleu a Industries sureres

Hi ha un exemplar a la biblioteca central de Terrassa