Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Referències envers la cultura xina

 

Desprès d’adjuntar un article titulat: Francesc Masana,  recordat per la seva  germana, he considerat també incloure  un text  complementari  en aquest apartat que ens permeti  ampliar el coneixements envers  aquesta mil·lenària nació que és la Xina.  Podem consultar-les clicant  a:   referencies-sobre-la Xina.

 

 

Noves referències :

Flora Botton. China. Su historia y cultura  hasta 1800.

Amalia Petit. Una mirada a la comunidad china des de occidente.

Amelia Zaiz López. Utopía y género. Las mujeres chinas en el siglo XX

 

 

Francesc Masana, recordat per la seva germana

Francesc, Cisco, com tots l’anomenaven, menys la seva germana petita, jo, que li deia padrí, perquè havia obtingut aquesta condició quan em va acompanyar a ser batejada a l’actual catedral de Terrassa.

Una de les seves ocupacions va ser responsable d’un equip d’empleats de l’empresa Veyga de Terrassa que tenien la tasca de pujar encavallades i jàsseres de grans dimensions que servien de base per cobrir els teulats de naus industrials  de grans extensions de superfície fabril.

Potser per condicions innates i alhora per la seva feina, tenia un gran sentit de l’equilibri, destresa necessària per moure amb una grua grans estructures de formigó i situar-les a diversos metres d’altura.

Bolígraf de Veyga de la dècada dels 70 i encara escriu
Bolígraf de Veyga de la dècada dels 70 i encara escriu
Pujant encavallades a una nau de Terrassa
Pujant encavallades a una nau de Terrassa

Era afeccionat a fer sostenir objectes uns sobre els altres, quasi impossible que succeís. Un tema que també li interessava era el moviment continu. Jo mateixa sota la seva influència vaig arribar a pensar que era possible fer-lo real, idea que vaig abandonar quan vaig rebre les primeres lliçons elementals de física que ens donaven a l’escola.

Transport d'una jàssera a Viladecavalls , per la esquerra Marià Masana, Joan Veyga i Francesc Masana, anys seixanta
Transport d'una jàssera a Viladecavalls , per la esquerra Marià Masana, Joan Veyga i Francesc Masana, anys seixanta

El padrí també disposava d’un natural sentit de l’humor i es qüestionava fets de la vida. Això potser li venia de casa, perquè el pare sabia moltes coses i tenia una dita per a cada circumstància de la vida que resumia amb profunditat el fet i a la vegada semblava que li treia importància. També era un gran observador de la natura. La mare… Seria llarg de explicar. Només diré que va néixer l’any 1906, era molt activa i va tenir sis fills. En una ocasió em va explicar un concepte que tenia de l’univers que em va deixar sorpresa. Cada vegada estic més convençuda que no anava errada.

Tornant al tema, els dissabtes que en un sistema rotatori venien a casa a sopar tres parelles d’amics, sovint parlaven de la Xina. El Cisco tenia la mania de dir-los que no tardarien a veure com la Xina es faria l’amo del món. Personalment pensava que exagerava, potser perquè a la dècada dels seixanta feien publicitat del flam Chino Mandarín. La seva germana —jo, perquè en tenia una altra— un any per carnaval se li va disfressar de xinesa, però la influència també podia ser deguda a la sèrie Kung Fu, que sempre miràvem per la televisió, en què David Carradine interpretava el paper de Pequeño Saltamontes.

Rosa M. Masana , durant una festa de Carnaval
Rosa M. Masana , durant una festa de Carnaval

Feta aquesta introducció, voldria dir també quelcom de la Xina, un tema en què gairebé no hi havia pensat més i tot per reconèixer molts anys després que el meu germà anava força encertat en les seves opinions. Ho dic perquè casualment dies enrere vaig quedar sorpresa veient un vídeo de Youtube fet per ‘Caja de Pandora’ que tractava sobre l’actual influència xinesa sobre Catalunya i de com aquest país finança entitats catalanes. Més que fer-ne un comentari, intentaré cercar novament el vídeo i adjuntar l’enllaç per si algú està interessat a veure’l. El conferenciant es diu Juanjo, a sota del vídeo hi consta Magic’17 Internacional que és  clicant aquí on es pot veure.

Tot i estar intranquil·la per la direcció que prenen les xarxes socials i la tecnologia 5G, estic mínimament satisfeta d’haver pogut parlar del meu germà i donar-li la raó, encara que tard, sobre el seu pensament.

Amb tot, considero que tant pot ser aquesta potència  xinesa que hem esmentat, com d’altres que hi ha o totes juntes fent-ne una de sola, siguin els qui acabin esdevenint els amos del món, el temps ens ho dirà.

El antiguo reloj del campanario de la Bisbal d’Empordà.

Interesada en tomar unas fotografías des de un punto alto de la ciudad, solicite permiso para poder subir al campanario de la Iglesia de Santa María de la Bisbal, al que fui acompañada por Herman, conocido también como el señor campanero.

Campanario de la iglesia de Santa maria de la Bisbal
Campanario de la iglesia de Santa maria de la Bisbal

 

Tuvimos que subir por unas escaleras de piedra en forma de caracol y estrechas que mostraban signos de ser poco usadas, estas  llegaban hasta la terraza del campanario. Para saber dónde poníamos los pies, utilizábamos la linterna del teléfono móvil, además dio la casualidad que aquel  dia la tramontana  soplaba con fuerza  y en el interior de la torre  el silbido del viento parecia el de una pelicula de misterio de la  época medieval.

Maquinaria del antiguo reloj de la Bisbal d'Empordà
Maquinaria del antiguo reloj de la Bisbal d'Empordà

Después de subir un tramo de las escaleras, observe que en una pequeña habitación había la maquinaria del antiguo reloj del campanario y además permanecía colgado en la pared un deslucido impreso con el logo de la fábrica de relojes Viuda de Murua, (Álava), España, que contenía las instrucciones para la puesta en marcha y  cuidado del reloj.   Podemos ver algunos de los trabajos que fuern efectuados  por la fabrica Murua   , como también un video ilustrativo  de un  reloj de  torre campanario efectuado por la empresa viuda de Murua que segun parece  sigue activo.

Instrucciones para la preservación del reloj
Instrucciones para la preservación del reloj

 

Debido a que disponía de imágenes, he considerado presentar esta informació, bien sea por su antigüedad de estos  elementos, aunque desconozco el año que fue instalado el reloj, como por las referèncias que nos aporta.

 

 

Dice así:

Puesta en marcha de un reloj de horas y cuartos de hora, remontaje de pesas electro-automático

Las dos pesas laterales que penden de los cables arrollados en los tambores se instalaran según figuran en hojas aparte

La parte central suspendida de cadena debe colocarse en forma de que después de sonar la hora del reloj quede un trozo de cadena libre de 10 a 12 ctms. por debajo del piñón del eje de la cuerda

Engrase de la maquina

Debe quitarse bien el polvo para que la maquina se encuentre limpia.

El engrase debe hacerse:

En los cojinetes de bronce en que se apoyan los extremos de los ejes y en los ejes de las palancas.

Rueda de palas de áncora donde suena el reloj tic-tac.

Maquinillas de minuteria situadas detrás de las esferas y transmisión des del reloj a la esfera exterior.

Los ejes de las paleas de desviación del cable de pesas si la hubiera, para que giren las poleas, no que vaya el cable rozando, pues en este caso de desgastaría fácilmente y se romperá precisando además el reloj mucho más esfuerzo.

Este trabajo debe realizarse por lo menos una vez al mes.

Nunca deben engrasarse los dientes de las ruedas y piñones pues no sirve más que para acumular polvo y suciedad.

Una imagen del interior de Santa Maria
Una imagen del interior de Santa Maria

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La argila de La Bisbal guarda secrets

El dissabte dia 3 de maig del 2019 al teatre Mundial de la Bisbal Alba Solés i Isaac Rufí van presenta una conferència titulada El mastodont que s’amagava a Vacamorta  tematica relacionada en àmbit de la paleontologia. El motiu de la conferencia era explicar un fet que si bé data  del període  del miocè superior de  milions d’anys enrere,  a la vegada  ha estat motiu de tornar-ne a parlar degut a un fòssil  que anys enrera s’havia localitzar a una zona del  peu de les Gavarres.

Tot va venir perquè un particular va cedir a ajuntament de la Bisbal un queixal que guardava des de feia 50 anys  localitzat per aquestes contrades. Desprès que els experts analitzessin la peça junt també amb d’ altres elements coneguts ja  disponibles, se’n han pogut fer representacions gràfiques fins arribar a un concents entre experts,  es tracta d’un  queixal  que pertany a l’espècie Tetralophodon longirostris.

Al Museu Terracotta de la Bisbal tenen exposat aquest  queixal i algun altre element del cos d’aquesta espècie, tot que a  la vitrina d’exposició hi  consta el  nom de Deinotherium giganteum, en català anomenat Deino. Ambdues especies poden tenir algun tipus de morfologia que els faci quelcom de diferents.

Deinotheium giganteum (Imatge Terracotta Museo de la Bisbal Empordà
Deinotheium giganteum (Imatge Terracotta Museo de la Bisbal Empordà
Tetralophodon longirostris (catàleg Ajuntament de la Bisbial, dibuix Mauricio Antón)
Tetralophodon longirostris (catàleg Ajuntament de la Bisbial, dibuix Mauricio Antón)

 

 

 

 

 

 

 

 

Els conferenciants van animar a les persones que disposessin d’ elements fòssils o que poguessin ser localitzats en un futur, que el mostressin per poder-los analitzar i datar-los en el temps. Sembla que les argiles de la Bisbal, com les d’altres zones geològiques, poden preservar elements fossilitzats en bones condicions i tenen el seu interès perquè ens permeten conèixer amb detall com era abans la geografia de la zona, el clima, la vegetació, el tipus d’ especies animals que convivien plegats, els seus  hàbits i qui sap si fins i tot se’n pot trobar la resta de humans.

Els conferenciants van parlar també d’alguns paleontòlegs  destacats per  les  aportacions que han fet en aquests camp científic, entre ells  valoraven els treballs del  doctor Miquel Crusafon i Pairó.

Deino, Museu Terracotta de la Bisbal, 2019
Deino, Museu Terracotta de la Bisbal, 2019