Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La xemeneia de l’empresa ceramista Enric Segú -Sant Climent de Peralta-

L’any 2012 varem fer una entrevista a Enric Segú  que ens explica quelcom de la empresa i de la xemeneia  que succionava els fums del forn de coure la ceràmica. Va ser publicada a la revista digital Totbisbal,  per la seva lectura adjuntem un enllaç que cal clicar a : Enric Segú 

Mural a la façana de la empresa
Mural a la façana de la empresa
Xemeneia E. Segú
Xemeneia E. Segú
Situació de l'empresa, ara A Projects, la xemeneia estat afegida
Situació de l'empresa, ara A Projects, la xemeneia estat afegida

La xemeneia industrial de la Pera -Baix Empordà-

Vista del complex fabril (imatge obtinguda de Google 9-7-2020)
Vista del complex fabril (imatge obtinguda de Google 9-7-2020)

La extingida xemeneia industrial coneguda com la xemeneia de la Pera, formava part del complex fabril d’una bòbila situada a a la cruïlla entre la carretera Palamós-Girona (C-66)  i la ( GIV-6426 que comunica amb la vila de la Pera. Durant diversos anys la xemeneia va formar part del paisatge empordanès i visible des de diferents llocs.

En una ocasió quan la empresa havia tancat, vaig pregunta als responsable de la empresa Ceràmica del Ter que estava a tocar de la antiga bòbila i van dir-me que la empresa es deia CERAMSA però que no tenien informació de la xemeneia.

Configuració de la xemeneia i arranjament del fust

Vista des de fora veiem que es tractava d’una xemeneia d’estructura tronc-cònica feta de maons aplantillats de terra cuita vermella.

 La part proximal del fust, la que arrenca just a sobre de sobre el pedestal, estava  protegida per anelles, però a partir d’uns vuit metres d’alçada el fust s’observava lliure d’argolles fins que novament a la seva meitat de aproximadament tornava estar subjectada pels cercles d ferro i fins a la sortida de fums. Amb seguretat no ho sabem però podia arribat a tenir una alçada de gairebé trenta metres.

Esquema fet per Font
Esquema fet per Font

Més endavant el senyor Font que tenia una empresa a Vulpellac va explicar i a la vegada feia un esquema que adjuntem, com aquesta xemeneia havia sofert una important deformació del fust restant desalineada en referencia al pla del terra.

L’empresari a fi de pal·liar aquesta anomalia va contractar a uns experts perquè intentessin corregir la deformitat estructural. Font explicava que els tècnics enfilats al fust van posar anar posant diversos ascons al costat de la flexió, no li vaig preguntar però possiblement les cunyes eren de ferro. També comentava que va ser tot un espectacle veure aquells homes enfilats a la paret de la xemeneia i les persones que els veien a treballar a aquelles alçades exclamaven ¡es mataran !

La xemeneia CERAMSA, vista des de  la carretera (R.Masana)
La xemeneia CERAMSA, vista des de la carretera (R.Masana)

Causes de les  possibles patologies de la xemeneia.

La xemeneia desprès de ésser arranjada (R.Masana)
La xemeneia desprès de ésser arranjada (R.Masana)

No és fàcil fer un diagnòstic sobre el perquè la xemeneia s’havia torçat, encara menys quan fa anys que va ser enderrocada, si que poden esmentar algunes hipòtesis.

  1. Aparentment el fust de la xemeneia a partir de la seva meitat aproximadament semblava que no tenia un talús adien i proporcional al de la arrencada. Dona la impressió com si hagués estat allargada per aconseguir més tiratge, però és un fet que no podem assegurar.
  2. Un mestre d’obres deia que per evitar deformitats del fust era preferible collar les escales de gat interiors de manera que la càrrega ocasionada pel ferro fos repartida  per a les diverses parts de la circumferència. Tampoc saben si aquesta en va ser una causa.

Aquest breu comentari només a tingut com a objectiu esmentar quelcom d’un estructura fabril ceramista del Baix Empordà i mostrar una parell d’imatges.

Una curiositat del viatge a Egipte, 2006

Obelisc de Luxor (Egipte) portat a París  a la plaça de la Concordia, font  ( Enciclopedia Monitor)
Obelisc de Luxor (Egipte) portat a París a la plaça de la Concordia, font ( Enciclopedia Monitor)

L’any 2006 vàrem fer un viatge a Egipte i vàrem visitar bastants monuments i evidentment un dels que anhelàvem veure de prop eren les piràmides i sí vàrem considerar que estàvem davant d’unes edificacions espectaculars però, dir que personalment de tant veure les piràmides a documentals, no vaig rebre l’impacte que pensava, va seu una mica semblant al dia que vaig veure el Kremlin a Rússia que m’el ’imaginava  més gran de com el veia, amb tot no voldria restar-los cap  mèrit del que es mereixen, tot al contrari només explico una sensació.

En quan a Egipte el que més em va impressionar va ser un obelisc que es trobava estirat al terra sense que s’hagués pogut irisar, [1] no ho puc assegurar però diria que era al temple de Luxor que havia estat construir per Amenofis III i més tard per Ramses II, XVIII/XiX dinasties sobre el 1380-1250 aC.[2] Comentar que  a les canteres d’ Assuán hi ha un obelisc de 42 metres que degut que va sofrir una esquerda al fust el van deixar per inservible, no recordo si va ser aquests l’obelisc que vàrem veure.

 Els obeliscs egipcis consistien en un bloc de pedra sovint de granit vermell però també algun era fet de basalt i d’ una sola peça tallada formant quatre cares que conflueixen creant una piràmide, al cap de munt, dita també piramidó que a la vegada el revestien d’or o de coure, materials que reflectien els rajos solars, perquè estaven dedicats a Ra o al Sol.

 
Circ Neró (Viquipèdia)
Circ Neró (Viquipèdia)
Veure de prop aquella estructura estirada al terra em va impactar, vaig ser conscient de l’envergadura que havia de tenir fer aquell projecte impossible, no coneixia cap mitjà que em poguès servir per imaginar-ho.
Lògicament varem preguntar al guia de l’excursió com pensaven posar dret aquell obelisc. Va respondre que l’aixecaven mitjançant un sistema de muntanya de sorra. A diverses les persones del grup la explicació no ens va convèncer i la pregunta va restar sense resposta.

Per estrany que ens pugui semblar alguns d’ aquests colossals monuments fets pels egipcis, han estat transportats a algunes capitals europees i també als Estats Units d’Amèrica sovint anomenats Agulles de Cleopatra i situats a  llocs de força concurrencia . Es diu que el transport d’aquest elements es feia emprant vaixells obeliscs, i un dels primers que va ser transportat va ser el Flamini de 263 tones.[3] Desconec com feien el transport terrestre.

 Darrerament i desprès d’haver transcorregut catorze anys d’aquell viatge he localitzat a una revista un gràfic on curiosament mostra el canvi de lloc d’un obelisc que els romans havien fet portar d’ Egipte i l’havien situar al circ de Neró conegut també de Caligula.

Esquema de com podia ser transportat l'obelisc segons Domenico Fontana (referència núm. 4)
Esquema de com podia ser transportat l'obelisc segons Domenico Fontana (referència núm. 4)
Domenico Fontana, detall  del transport d'obeliscs (Viquipèdia)
Domenico Fontana, detall del transport d'obeliscs (Viquipèdia)

A l’esmentada revista consta el motiu d’aquest canvi de posició de l’obelisc dient que va ser degut que el Papa Sixt V sentia interès i nostàlgia pels elements arquitectònics egipcis, motiu pel que va encarregar dur a terme el colossal projecte de canviar de lloc l’ obelisc de 327 tones de pes i 25 metres d’alt perquè fos situat davant de la basílica de Sant Pere del Vaticà . El dibuix va ser fet per Domenico Fontana.

El projecte va requerir de 1000 homes, 150 cavalls i 47 grues i els treballs van durar gairebé cinc mesos .[4] Però segons el gràfic de Fontana que presentem sembla que també van intervindré essers celestials com una possible deessa portadora d’alguns elements i els seus àngels col·laboradors . Si per fer aquestes espectaculars tasques intervé la mà divina sembla que ho comprenc millor.

Notes


[1] Obelisc és un monòlit de pedra en forma d’agulla  que sovint disposa de base quadrangular i acaba  rematat de forma piramidal, l’anomenat piramidó. Estan relacionats amb el culte al deu Ra i també al Sol el propi faraó celebrava les cerimònies d’erecció  del monument.  Alguns en època romana i moderna han estat traslladats  especialment a Europa i també a Amèrica -Central Park de Nueva York-  Font: Monitor. Enciclopèdia Salvat. Pamplona 1965.

 [2]Matthias Seidel y Regine Schulz i col. Egipto. Könemann. Alemanya 2005. Al temple de Luxor  hi havia un altre obelisc de granit  vermell i l’any 1836 l’Estat egipci el va regalar a France i  actualment està col·locat a la plaça de la Concòrdia de París.

3] Vaixell obelisc. https://ca.wikipedia.org/wiki/Vaixell_obelisc

 4] Fontana, Domenico.  Della Transportatione dell’Obelisco Vaticano et delle Fabriche di Nostro Signore Papa Sisto V. Rome, Domenico Basa, 1590. Edició  Martayan Lan. New York  Rare Books. Calalogue 32, pàgines 173 a 175.

Final d’obres de dues xemeneies industrials de Terrassa (1908 i 1956)

Terrassa te inclòs en el patrimoni històric-arquitectònic-industrial diversos edificis modernistes i d’altres de singulars  característiques  així com les xemeneies industrials que  han estat preservades. Durant l’ apogeu industrial  Terrassa va arribar a tenir fins a 200 vapors majoritàriament d’ empreses  tèxtils i també algunes bòbiles de totxos.

En aquesta ocasió volem presentar unes imatges del dia que van  finalitzar  les obres  de  dues  xemeneies terrassenques  que  a la vegada son considerades emblemàtiques  de la ciutat, també  esmentar quelcom d’elles.  Una de les  xemeneies es  de la empresa tèxtil modernista  Aymerich, Amat i Jové  (1908) i l’altra  la de la bòbila Almirall  edificada l’any 1956 o sigui que les separen 48 anys de diferencia.

Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general de la bòbila Almirall
Vista general de la bòbila Almirall

Posada de bandera  

Pel fet que parlen de l’acte de final de les obres, comentar que el costum de posar una bandera al cap de munt d’una obra quan aquesta es donava per finalitzada,  te  el seu origen a la Edat Mitjana degut que quan es feien grans edificacions com podien ser esglésies o catedrals posaven un drap a la part més alta de l’obra perquè els servis d’orientació envers la intensitat de les  ràfegues  i direcció del vent.  Hem de considerar que les  bastides  i els sistemes de protecció personal  no havien, potser, de tenir la seguretat  d’avui dia.

Aquest costum es va  mantenir en el temps i  quan una obra es donava per finalitzada  al cap de munt s’hi posava una bandera, però  sempre amb la premissa  que cap dels treballadors hagués  sofert un accident o perdut la vida i a la vegada era un indicatiu d’obra finalitzada.

També hi havia el costum que quan la obra es donava per acabada  feien  un  dia de mitja festa i el constructor invitava al treballadors a fer un esmorzar o dinar. A les fotografies que presentarem veurem els treballadors de l’Aymerich i de l’Almirall enfilats a dalt la corona de la xemeneia en motiu de la posada de bandera. Desconec com van celebrar l’acabament  de les obres de l’Aymerich però,  de la xemeneia de la bòbila Almirall si que sabem  van fer un esmorzar a dalt la plataforma.

Un estil de garrafa que van pujar a la plataforma el dia de la inauguració de la xemeneia
Un estil de garrafa que van pujar a la plataforma el dia de la inauguració de la xemeneia

La anècdota del esmorzar a la cúpula de l’Almirall  els cinc constructors i dues persones més, una d’elles Francesc Masana, per  fer la celebració van pujar també una garrafa de quatre litres de vi,  d’aquelles que anaven  protegides d’una malla feta de canya, per evitar  tornar-la a baixar per l’escala, algú de la colla  la va llençar  al vuit des dels 60 metres on estaven, no seria d’estranyar que aquest gest el fes en Marià.  La sorpresa va ser que quan van ser a  baix s’adonaren  que la garrafa estava intacte a sobre d’una pila de sorra.

El vapor Aymerich

La fabrica  o vapor Aymerich, Amat i Jové esta situada a  Rambla d’Egara número 270,  va ser dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill  i  Parellada i les obres van anar a càrrec del mestre d’obres Baltà Comelles junt amb el seu equip de paletes. La  empresa junt amb la xemeneia va ser inaugurada  el dia 1 de novembre de l’any 1908.[i]

Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones
Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones

La empresa disposava d’un superfície fabril  de 11.000 metres quadrats i de lluny es veu sobresortir la xemeneia  encarregada de succionar  els fums de dues caldera  generadores de vapor de la marca  Babcock & Wilcox  disposa d’una peanya  octogonal d’uns set metres d’alçada i  un fust tron cònic  de trenta vuit metres , en total  la peça s’eleva  fins a 42 metres. Disposa d’un túnel de tiratge de gran envergadura que  uneix la caldera amb la xemeneia i per on hi pot passat una persona dreta.

Aquest vapor  acomplia tots els processos industrials necessaris des de que entrava a la fàbrica  la matèria primera  fins aconseguir els diversos teixits de llana acabats , només els hi era necessari  passar per les cosidores d’errades que revisaven les peces per si hi havia alguna imperfecció  i solucionar-la, feina que feien les dones a casa seva sovint formant un petit taller de noies aprenents. Roser López va fer un article titulat L’ofici de Cosidora d’errades.[ii]

Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover
Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover

Vista una fotografies feta des de la base de la xemeneia per la seva part interior veien que les  escales de gat que pugen fins a la corona estan totes collades a una mateixa cara de la paret .[iii]

La bòbila Almirall

La bòbila Almirall data de l’any 1910 fundada per l’empresari  Jaume Almirall i Poch situada a  la Gran Via,  avinguda Àngel Sallent actual  i com el seu nom diu elaboraven totxos per la construcció. Més endavant es va ocupar del negoci un fill d’en Jaume, Francesc Almirall que entrada la dècada dels anys seixanta degut  a la arribada de la  immigració i la forta demanda de material per la construcció va haver que incrementar la capacitat de coure el material posant en funcionament un altre forn.

Posada de bandera a la xemeneia Almirall
Posada de bandera a la xemeneia Almirall

Per la qual cosa també s’havia de construir una xemeneia més gran que la que tenien que garantís  el  correcte tiratge  dels forns que havien de cremar 10,9 tones de carbó al dia.  Va demanar que li fes l’obra a Marià Masana, contractista d’obres que feia treballs a per la empresa.

Les obres van començar a finals de l’any 1955 amb el mestre d’obres Marià Masana, els dos paletes  Lucas Pérez i José Fauquet i els dos manobres Paulino Carbajal i Francisco Gálvez, finalitzant  la edificació el mes de juliol de l’any 1956.

Les característiques de la xemeneia són:  Fust troncònic de 63,25 metres d’alçada i equipada  d’una escala exterior helicoïdal de 207 graons que pugem fins a dalt d’una plataforma des de on es pot contemplar tot Terrassa. Per més detalls tècnics i de les persones que la construir es pot  consultar la publicació a Terme núm. 14 de l’any 1999.

Detall de la part distal o coronació de l’Almirall

L’any 1991 desprès de presentar un complert expedient al Llibre Guinness dels rècords mundials, la xemeneia Almirall va  ser mereixedora  del record mundial en esser  considerada la xemeneia industrial  feta de maons de terra cuita vermella  amb la escala de cargol més alta del mon.

L’any   van fer una enquesta als lectors del diari el País per saber quines eren les escales que consideraven més boniques de qualsevol lloc del mon, l’escala de xemeneia  Almirall va obtenir el segon lloc de la puntuació.

 

 

 

 

Notes


[i] Terrassa, Patrimoni Industrial, pàgina núm.30. Ajuntament de Terrassa,1999,
[ii] Roser López Monsò. L’ofici de Cosidora d’errades. Terme 2010, es pot localitzar l’ article  enllaçat a Sargir mitjons i pilotar avions de Rosa M. Masana. http://www.rosammasana.com/?p=4240  i clicar sobre  Roser López.
[iii] Un contractista d’obres va comentat que les escales de gat era millor col·locar-les  intercalades  entre un costat i l’ altre del fust intern de la xemeneia  per evitar la sobre carga  a un sol costat i possibles deformacions de la estructura.  L’Aymerich  les te col·locades a una sola cara  del fust  intern i es preserva amb bones condicions.

Maria Bancells i Prat, mestre de Pals

Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)
Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)

Ahir a la tarda 26 de juny del 2020, la Diana, cosina de la Maria em va comunicar que la Maria  es va trobar malament, va anar al metge i li va  aconsellar  que li fessin una revisió a la clínica , hi va anar va estar unes  hores ingressada i va morir, succeïa el dia 24 de juny  d’aquest any 2020.

La Maria per a mi era una persona referent a Pals, perquè va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Pals perquè anava  a fer cures  d’infermeria a la seva mare, la senyora Rosa també molt amable com la Maria, motiu pel que va nàixer una bona amistat.

La Maria era molt popular a Pals i coneixia a tothom perquè a gran part de la mainada els havia  fet de mestra, a més era una persona que sempre estava a punt per  ajudar als demés, per acompanyar algú al metge o fins i tot  al treball.  Es sabut  que durant una temporada  cada dia a la set del matí  anava  a acompanyar  a un noi  a la feina,  era recent arribat a la vila i no disposava de  mitja de locomoció.

Ahir el vespre, desprès de saber que la Maria ens havia deixat vaig estar força trasbalsada, ja ho saben que tenim una vida pensada perquè es faci obsoleta quan baixa el rendiment  personal, però sempre xoca, encara que forçosament ho hem d’acceptar. Estic segura que la Maria encara volia viure perquè feia poc  havia parlat amb ella i  tenia perspectives de vida.

Per tenir més present el  seu nostre record  incloem en aquesta pàgina una entrevista que  li varem fer. També es pot llegir al  llibre: Històries de Pals  explicades pels palencs, 2012.  pàgina  núm. 195. Rosa M. Masana

   Per llegir el PDF clicar a :     Maria-bancells-27-6-2020