Portada > Articles de: Rosa Mª

Apunts sobre societats palafrugellenques (1918)

Entre la sèrie de correspondència municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell es conserven quatre cartes, adreçades al batlle, amb la composició dels membres que formaven les juntes de les societats de barbers, fusters, mecànics i paletes, cada grup en format individual, però totes de data 3 de desembre de l’any 1918.

Degut a l’interès que em va despertar aquesta informació he considerat fer-ne un resum. És sabut que diverses d’aquestes societats constituïdes per treballadors de distintes especialitats a partir del 1907 van agafar més força per l’evident dissociació entre els salaris dels treballadors i els beneficis que les fàbriques obtenien de la venda dels productes.

Tot plegat va propiciar la tensió social augmentés, també hi contribuïa la crisi econòmica del moment, que va ser el revulsiu dels nous canvis socials i econòmics. Un puntal de suport propiciador del canvi de model econòmic, social i demogràfic que es volia propiciar el veiem actuant de coadjuvant de les teories de Marx i d’altres autors que van desvetllar la consciència de classe social treballadora contra el capital.

Aquests factors van influir perquè els treballadors s’organitzessin en societats que poguessin impulsar millores laborals i socials, però tot té dues cares o dos pols i la força del moviment dirigit a aconseguir objectius de benestar, també és generadora de l’anvers, del debilitament com a individus en ser llavors membre d’una col·lectivitat que serà conduïda per pautes ideològiques previstes o no, amb el risc de ser exclòs del grup de pertinença. Un altre dels motius podien ser les incursions dins del grup de factors de desavinença que podien fer trontollar les bones relacions entre els treballadors.

Les societats que consten a les cartes del batlle són:

Societat de dependents barbers La Constancia Barberil (3-12-1919)

La junta directiva d’aquesta societat estava formada per: president, Josep Vignau Sala; vicepresident, Joan Lloveras; secretari, Josep Fontanella; subsecretari Eliseu Massoni, tresorer Pere Cruañas i vocals Joel Morell i Narcís Fontfreda.

D’aquesta societat hem localitzat una altra carta dirigida al batlle:

Señor Alcalde

D. Enrique Garriga, presidente de la Sociedad de patronos barberos y peluqueros “La Higienica Barberil” pone en conocimiento de V. como primera autoridad governativa de esta localidad que va à proceder à la publicación de una hoja suelta titulada ‘Pueblo’ y acaba con una tarifa de preciós acordada por el gremio de las adjunto tres ejemplares en cumplimiento de la vigente Ley de imprenta.

Viva V. muchos años.

Palafrugell 1º Marzo 1919

Garriga sol·licitava que d’acord amb la llei de premsa li fos permès imprimir el full que plantejava per poder-lo repartir als seus clients. De manera resumida presentem el seu contingut. Durant els quatre anys i mig que havia durat la Primera Guerra Mundial el col·lectiu de barbers no havia augmentat el preu dels seus serveis, pensant que una vegada acabades les hostilitats la situació milloraria, però no havia estat així, tot al contrari, perquè el menjar, el vestir i el material de treball havien augmentat un cent per cent. Presentava la nova llista de preus: afaitar 0,35 ptes., tallar cabells 0,40 ptes. i arreglar la barba 0,50 ptes. Les persones abonades tenien diferents preus si anaven una, dues o tres vegades a la setmana a la barberia.

En aquesta mateixa línia, el barber Ramon Surera va publicar a la Revista de Palafrugell amb el títol ‘Barbers i barberies d’abans’.[1] quatre cròniques de to força humorístic que ens permeten conèixer barbers d’abans i a la vegada el temperament d’algunes persones de la vila. És aconsellable llegir-les perquè fan passar una bona estona.

Societat d’obrers fusters El Metro (3/12/1918)

Segons la carta al batlle la junta directiva estava formada per: president, Amadeu Cervià Noguer; vicepresident Josep Xirayre Genover; secretari, Joan Vilalta Gonama; tresorer, Lluís Coll Peya; comptador, Rafael Genovés, i vocals Ramon Tauler Trias i Francesc Marimon Maumi.

Societat d’obrers mecànics El Disparo (3-12-1919)

Junta directiva formada per:

President Francesc Soler, president suplent Luis Rodriguez, secretari Enric Dillet, secretari suplent Federic Dellonder, secretari comptador Carles Serra, tresorer Manel Nicolau, suplent cobrador Joan Marquès i vocal Pere Ventura.

Societat d’obrers paletes El Nuevo Plomo (3-12-1919)

Junta directiva formada per:

Joaquim Ferrer, Pere Esteva, Emili Presas, Josep Mestres, vicesecretari Miquel Francesch i vocals Emili Patrille i Martí Cusi.

Sembla que Nuevo Plomo no reconeixia els peons que formaven el grup Regeneración i en el decurs d’una reunió general van acordar declarar groc el sindicat de paletes mentre no rectifiquessin. La Constáncia Barberil, si els altres sindicats hi estaven d’acord, no afaitaria els paletes.[2] La premsa va seguir donant noticies de la polèmica generada per aquesta divergència d’opinions. Segons un imprès veiem que hi havia formada l’associació Joventut Republicana Socialista. En el document hi havia el timbre de l’entitat, que consistia en un triangle i una estrella de cinc puntes.

A més de les societats esmentades i segons consta en el treball de J. Zambrana,[3] hem vist que a Palafrugell hi havia consolidades un total d’onze entitats que l’autor havia agrupat per anys des del 1908 fins al 1918. També hi adjuntava una relació de vagues, mítings, assistències a congressos, suport a entitats i l’assistència a assemblees generals en què havien participat cada una de les associacions.

Vist aquest estudi, a més de les quatre societats que hi havia a Palafrugell l’any 1919, hem d’afegir-hi les esmentades per J. Zambrana: Sindicat de Forners,[4] Grup d’Obrers, societats obreres, Societat d’oficis varis, La Fraternal, Societat Surotapera[5] i la Federació Local. Totes van ser possiblement dissoltes amb anterioritat a l’any 1919; si no hagués estat així potser n’haurien donat testimoni al batlle.

Per acabar, a excepció de les viles que disposaven d’ indústria tèxtil i d’altres amb alguna activitat puntual, les que van marcar un important impuls associatiu obrer van ser les dedicades a la manufactura suro-tapera, molt especialment a Palafrugell.

Mitjançant la posterior revisió de documents em sabut de l’existència del ‘Sindicato Obrero Unión Minera ‘Irrompible’ domiciliada al carrer de la Font, 10. El president Fernando Gallego va escriure una carta al batlle demanant permís per fer una reunió al ‘Local Centro de Sociedades’ amb l’objectiu de fer balanç de comptes i nombrar a un delegat, 9 d’octubre de 1919.

Agraiments:

Agradeixo a Paqui Téllez que m’hagi proporcionat els articles de Ramon Sureda que han permès enriquir el present relat.

Notes

[1] Ramon Sureda. Revista de Palafrugell. Números 156 al 161, consultables al web de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), Premsa local.

[2] “Las huelgas”. Accion Social Obrera. 31-8-1918, p. 7.

[3] Juan Zambrana. El Movimiento Obrero Catalán en el Periódico.” Solidaridad Obrera” ( 1907-1919), p, 214 a 218 Badalona; Cedall, 2012.

[4] El sindicat de forners va ser constituït l’agost del 1918. Acción Social Obrera 24-8-1918, p. 7.

[5] La societat surotapera La Germinal havia arribat a tenir 1.250 socis i va estar activa fins al 1901. Segons La Crònica del 22-5-1908 l’Associació Surera de Palafrugell, que una setmana abans havia tingut 84 adhesions, ara n’havia rebut dinou més.

Alfred Joseph Eckstein,comte d’Ehereneck

Des de fa molt de temps guardo a casa un objecte de vidre que esta fet per l’ artista A.J. Eckstein que de vegades venia a la consulta metge i d’infermeria de Pals.

Recentment dins d’un llibre he vist que tenia guardat el programa d’una exposició que havia fet al Ajuntament de Regencós per presentar les seves creacions que va anomenar Tècniques mixtes , no hi consta l’any. Tant la metgessa. Com la administrativa i jo mateixa com a infermera tenint alguna obra feta per ell i m’ha semblat oportú dir quelcom d’ell com a deferència de la seva amabilitat envers l’equip sanitari.

Al esmentat programa de la exposició hi ha un comentari de la seva obra i un síntesi del seu currículum que em volgut incloure en aquestes pàgines. Volen saber quelcom més de l’autor em localitzat a la hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Palafrugell dues publicacions que adjuntem també al final.

Programa de la exposició feta a Regencòs

Programa de l’exposició feta a Regencós, hi consta:

Tècniques mixtes. La producció pictòrica de Josep Eckstein, reflecteix la complexitat del món que ha viscut. Una vida plena de trobades diferents, que fan de la seva pintura un reflex del mestissatge, de la diversitat i del canvi constant.

Sobta trobar influència oriental en un pintor centre europeu. El Budisme i els seus valors d’en Josep. Cal tornar als valors bàsics de respecte vers les persones. Cal tornar als orígens, a la natura, sense trencar els seus equilibris.

Des d’aquesta visió reflexiva, sorprèn veure persones diluïdes en els espais dels seus quadres. Hem d’estar amatents, per descobrir les animes humanes que s’amaguen barrejades, en les ombres.

Obra feta en petites dimensions, per observar de prop.

Cal passar una estona per reconèixer que la figura humana que s’amaga darrera les seves pintures és l’objectiu.

Després de molt caminar, d’una llarga vida professional i personal, Boby continua sorprenent a tots aquells que encara tenen temps per viure el silenci i la intimitat.

Currículum. “La il·lusió és la força que ens empeny a continuar lluitant per sobreviure davant d’un món ple de paranys insospitats i a voltes terribles”

No ho diu, però possiblement es tracta d’una frase de J. Eckstein –

D’il·lusió i imaginació no li falta a aquest polifacètic personatge que viu al nostre país des de fa més de vint anys. “He trobat a l’Empordà una tranquil·litat i una pau que vaig cercar durant molts anys . Regencós és casa meva”.

Joseph Eckstein “Bobby”, com se’l coneix popularment, compta amb una dilatada vida que li ha proporcionat el seu caràcter sempre obert i origina la seva necessitat de crear, experimentar i produir … El va portar a estudiar el món de la cuina al seu país natal (Alemanya). Va recórrer els Estats Units i 32 països més, exercint la seva professió de cuiner.

Bobby s’ha relacionat amb personalitats com el rei Faruk del Caire, Mohammed V. Robert Garaner, Cugat i un llarg etcètera.

La pintura i la musica Jazz són les seves grans afeccions. Ha col·laborat professionalment amb coneguts jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitgerald i Tete Montoliu.

Les seves estones lliures han estat dedicades sempre a la pintura, en la que reflecteix les seves vivències personals i ens fa un recull de la seva extraordinària capacitat d’observació.

Objecte de vidre glaçat de dos colors fet per A.J. Eckstein i obsequiat a Rosa M. Masana

A l’hemeroteca de l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, amb el nom de Sense Presses datat el dia 1 de març de 1994 hi diu: La Finestra . Les nostres entitats. Radio Palafrugell. Un David enfront de molts Goliats. Radiografies M. Recio, que diu:

És conegut popularment com Bobby, però poca gent coneix realment qui s’amaga rere aquest pseudònim. El seu nom real és Alfred Joseph Eckstein, comte d’Ehreneck, i pertany a una família aristocràtica que té les seves arrels al segle XIII. Fa vint anys que Bobby resideix a Catalunya, però abans d’establir-se aquí ha viscut (i encara viu) una intensa i dilatada vida, nascut a Alemanya, marxa als Estats Units amb la família a causa de la guerra, el 1934. Passats poc més de deu anys torna a la seva terra natal i estudia per a mestre de cuina. Exercint aquesta professió ha portal les seves receptes a 32 països i ha treballat per a nombroses personalitats de tots els àmbits. Bobby ha cuinat per a gent com el rei Faruk del Caire, Mohammed V a Rabbat, Robert Mitchum, Eisenhower, Onassis, la reina Fabiola de Belgica, Ava Gardner, Cugat i un llarg etcetera; i s’ha guanyat a pols la seva fama en el món de la gastronomia, donant difusió d’aquesta, per exemple, en una sèrie de programes de televisió, emesos a Luxemburg, Holanda i Alemanya. Però no només la cuina ha marcat la seva vida, sinó que també ho ha fet la música, en concret el jazz, que és la màxima afició d’ en Bobby. Toca diversos instruments, i gracies als seus coneixements en la matèria, ha col.laborar amb coneguts jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitzgerald, Eral Gardier i Tete Montoliu, entre molts d’altres.

Fa deu anys que Bobby és un deis col·laboradors fixos de la plantilla de Radio Palafrugell i realitza dos programes setmanals. Jazz & swing s’emet els dilluns de deu a dotze de la nit i com el nom indica, és un espai dedicat al bo i millor d’aquests estils. Els dimecres de deu a dotze el programa es divideix en dues parts; la primera dedicada a la música d’ orquestra de tots els temps amb Les grans orquestres i la segona a la música clàssica amb l’espai Molt clàssic. Bobby ha trobat a l’Empordà una tranquil·litat cercada durant anys, encara que no esta totalment desvinculat ni del món de la cuina ni de la música professional.

El seu temps el dedica, a més, a treballar com a periodista i crític de diverses revistes i diaris internacionals, però encara troba estones per tocar jazz amb els seus amics, la pesca i la literatura clàssica, són altres dels seus hobbyes. 1

Notes

1- Monica Recio i Alex Cebollero Arxiu Municipal de Palafrugell. REVISTA DE PALAFRUGELL. 1/2/1996. Pàgina 22

Registres d’infermeria al consultori de Pals del 1993 al 1999

Darrerament he localitzat uns documents que tenia guardats a un arxivador de quan feia d’infermera a Pals i vaig estar a punt de llençar-los, però vaig recordar que llevadora Catalina Ponsatí de La Bisbal quan em vaig interessar per la seva trajectòria professional, em va dir: Llàstima fa poc que he llençar les llibretes on hi tenia apuntades a les parteres que havia assistit i fins i tot la darrera que vaig atendre a domicili. He volgut evitar el mateix fet i per la qual cosa faig un resum del contingut dels registre que he agrupat per:

Planta baixa a la dreta Consultori de Pals

- Registres d’extraccions sanguínies.

- Sol·licitud de cures als pacients.

- Compra de material de cures.

- Guàrdies de cap de setmana

- Nombre de visites enregistrades (CABE)

El partit metge de Pals en aquell temps comprenia a més de Pals les viles de Torrent, Palau-Sator, Font Clara i Regencós. Els professionals sanitaris depeníem del Departament de Sanitat i Seguretat Social, delegació de Girona i pertanyien al cos d’ Assistència Pública Domiciliaria (APD)

Les extraccions sanguínies. En principi aquesta activitat es feia un dia a la setmana de vuit a nou del matí i més endavant degut al increment de demandes assistencials es feia dos dies a la setmana. Les extraccions als malalts enllitats s’hi havia d’anar de set a vuit del matí.

Extracció de sang al domicili del pacient

La majoria de peticions eren fetes pels doctors Vicente Leu i Joan Baró i per algun metge substitut com podia ser Salvador Garcia i Jaume Pla-Soler així com també els metges pediatres. També rebien sol·licituds peticions de metges de l’ hospital de Palamós, del CAP Güell de Girona, de la Xarxa de Salut Mental, de la Clínica de Girona, la Quinta de Salud “La Alianza” i de metges particulars i ens consten els següents:

Valoració de constants fisiologiques a la consulta

Sarquella, Recas, Cussí, Meza, Buscarons, Grassot, Planagumà, Ribas, Matesánz, Falcò, Galceran, Avinyó Estella, Almirall, Maza, Idigoras, Gaudón, Toda, Vaureda, Carnicer, Casanovas, Vidal, J. Sala, Barbas, Antunez, Soliguer, Omar , Botsalot, Ollé, Valls, Julià, Massabeu, Martín, Albons, Ibañez, Julià, Verdaguer, Beltran, Cantieri, Mir, Azcò, Farré, Santolària , Nicolau, Monje, Dorca, Iglesias, Gandós, Martí, Iglesias, Maneiro, Francesc Mir ,P. Mor Mur, M.Tuset, M. Oller, Colom, M. Bonet, L. Luguet Gaillc, Zege, Depoorter Van Winckel, A. Páez -Hernato- Aliança de Barcelona, Narcís Vidal, J.M. Sin Opi, Joan Carné i Josep Campistol.

Els tubs de la sang i d’altres tipus de mostres les venia a buscar un empleat de les ambulàncies Cistane per dur-les al laboratori de l’hospital de Palamós i segons els seus registres des del mes de setembre de l’any 1993 fins a finals de l’ any 1999 es van fer 2.310 extraccions segons el registres que consten a les llibretes que encara guardava i podem veure en el següent quadre.

El dia 15 de maig de l’any 1997 va ser inaugurat el Centre d’Asistencia Primària del Baix Empordà (CABE) de Palafrugell i el dia 29 d’aquest mateix any els registres van passar a ser informatitzats, però durant un parell d’any encara feien servir ambdós sistemes d’aquí que en disposem de dades.

Sol·licitud de cures als pacients. Els metges amb els que formaven un equip les peticions de cures eren verbals però els especialistes i d’altres metges en no estar a la mateixa vila ho feien per escrit que tan unes com les altres podien consistir: cures de ferides, llagues, extracció de punts, embenats simples, tècnics o compressius, fèrules de guix, administració d’injectables intramusculars, intravenosos, subcutanis, valoració de les constants vitals, nivells de glicèmia en sang, extracció de taps de cerumen, extracció de cossos estranys inclosos els oculars, electrocardiogrames etc., a partir de l’obertura del CAP es van ser desenvolupats els protocols de cada pacient requeria segons la seva patologia o per la prevenció.

Compra de material de cures, ens era subministrat per la farmàcia de Pals de Josep Lluís Massó que anava a càrrec l’ ajuntament, sobre el material emprat em podem dir quelcom degut a l’existència de rebuts, era:

Venes de gasa hidròfila, no consten les mides però segons el preu havien de ser de 5, 7 i 10 10 cms., compreses de gases estèrils, cel·lulosa quirúrgica, esparadrap Leukoplast, esparadrap hipoalergic, cotó enrolat pur , alcohol sanitari de 96º, Menalcol reforçat, Linitul sobres de 9X15 cm., guants tacte de làtex, Novecutan spray, Germisdin 500 cc amb dosificador, Betadine 10% solució antisèptica, aigua oxigenada, Mercryl Lauryle solució, Foret, Fixomull Stretch per cobertura d’apòsits, termòmetre clínic, xeringa Icosteril de 20 ml. fonendoscopi Eschmann, fulles de bisturí estèrils de dues mides, sutures cutànies adhesives.

Referent a medicaments ens consta: Furacin 0,2% pomada, cafinitrina comprimits, glucosmon R50 , col·liri Colircusi anestèsic, Scandinibsa 2% anestèsic, Argenpal varilles, Urbason solubre 40 mgs i Epistaxol solució. D’altres medicaments per cures s’obtenia mitjançant recepte metge. Hi havia diversos medicaments que els portava el malalt prèvia recepta feta pel metge. Els medicaments d’ús més freqüent, més endavant era proporcionat pel CABE.

Guàrdies de cap de setmana, entre la infermera de Begur i jo mateixa de Pals ens havíem de combinar les guàrdies del cap de setmana que era una si i una no , dues al mes, per això anotaven una llibreta els domicilis que havien de fer i el tipus de cures, era la manera de lliurar del treball que tenien els professionals APD perquè a més havíem d’estar localitzats les vint-i-quatre hores del dia. Era poc freqüent però havia succeït haver d’administrar un injectable cada vuit hores, a partir de l’obertura del CAP de Palafrugell feien la jornada laboral normal i les guàrdies les segons planificació al servei d’ urgències de Palafrugell.

Nombre de visites enregistrades pel CABE

El Centre d’Atenció Primària de Palafrugell a partir de les dades informatitzades va presentar el nombre de visites d’ infermeria fetes a Pals que corresponien de l’any 2003 al 2009 per una població d’ uns 8.000 habitants. Pals també incloia els Masoso de Plas i Mas Tomasí, una urbanització on gairebe a tota ella hi hivien alemanys.(1)

Les xifres diuen que el total de visites fetes a la consulta va ser de 27.429 i les dels domicilis de 2.964 amb un total general de 30.393 visites.

Pel que fa a extraccions de sang va ser de 7.089 assistències a la consulta i 515 al domicili del pacient, donant la xifra conjunta de 7.604 assistències. Sumant les visites i les extraccions, el total general va ser de 37.997 atencions d’infermeria. No em comptabilitzat els pacients assistits per la mateixa professional al servei d’urgències de Palafrugell en dies laborals i festius.

Maria Bofill Deulofeu va recordar-nos els espiritistes de Pals

Maria Bofill quan tenia més de 90 anys a casa seva a Pals, (fotografia Rosa M. Masana)

Per diversos motius que serien llargs d’explicar, comentar que amb la Maria Bofill vàrem fer una bona amistat ja des del primer dia que em vaig incorporar a la consulta de Pals i ella va venir a fer-se unes cures. A la revista Torre de les Hores de Pals vàrem publicar un article tiulat Envellir amb salut i en ell parlavem de la Maria (1)

Vivia al carrer més cèntric de Pals, el de Carmany cantonada amb Enginyer Algarra. A l’estiu seia a prop de l’entrada de casa seva amb la porta oberta; era un lloc ideal per fer una estona de conversa perquè a més la Maria havia estat mestra i sabia comunicar molt bé. Això sí, abans d’iniciar la conversa deia: – Res de parlar de mals !

En una ocasió, la Maria em va parlar del seu pare, en Josep Bofill, conegut com a l’avi Rajoler; em digué que mantenia molt bona amistat amb en Desideri Ferrer, (1) farmacèutic i fundador de la Associació ‘Fraternidad Esperitista Palsense’. Tenia la farmàcia al carrer de Samària número 28, xamfrà amb el carrer Carmany . Segons deia la Maria, al pati de casa seva hi tenia plantades plantes medicinals com ara poniol, menta, regalèssia, camamilla que possiblement emprava per fer preparats medicinals. Estava casat amb Maria Carreras i tenien dues filles, l’Amalia i l’Adela (la gran es va casar amb un noi farmacèutic que era de Mataró).

Maria recordava que es reunien al Casino de Pals, edifici encara avui dia existent que està situat enfront mateix de la finca de Josep Bofill. Els seu pare explotava les conegudes mines d’en Bofill o de Can Bernat situades a Carmany Gros d’on se’n extreia caolinita, una argila blanca emprada per fer porcellana. Maria comentava que el seu pare explicava als treballadors que dins de la mina hi havia amagat el ‘vellocino de oro‘.

Quan Desideri va faltar, els seus familiars van cedir la col·lecció de pots de farmàcia que tenia al seu establiment a l’Ajuntament de Pals.

Referent al tema dels espiritistes en tenim un article fet per Josep Clara va publicar Estudis sobre temes del Baix Empordà número 7, any 1985 titular “Els espiritistes a Pals el 1894”, que contenia també el Reglament de la Fraternitat Espiritista de Pals. Aquestes ordenances consten de vint articles on entre d’altres s’esmentava que les quatre reunions anuals coincidirien amb el dia ú dels mesos de gener, abril, juliol i octubre, la quota anual dels socis era d’ 1,25 pessetes i el domicili de l’entitat era al carrer Samària número 28. El que em podríem anomenar estatuts van ser presentats el dia 28 de juny de 1894 al Governador de Girona i amb data 10 de juliol de 1894 se’ls va concedir el permís d’associació.

Se’n sap poc de les activitats que desenvolupava la Fraternitat, només el que diu el reglament i del que expressen dient que estaven interessats a estudiar els fenòmens relatius a les manifestacions espiritistes i les seves aplicacions a les ciències físiques, històriques, morals i psicològiques. Clara comenta que Pals tot i ser un poble relativament petit tenia inquietuds pels principis liberals de la Constitució del 1876.

El fet d’escriure aquest breu relat ha servit per recordar la Maria Bofill amb qui vaig tenir una bona amistat, sense voler es va convertir per a mi com a una tercera iaia, perquè les persones de més edat sempre citen algun refrany o fan algun comentaria assenyat i oportú i sempre m’ha complagut escoltar-los.

Voldria comentar que un dia, quan la Maria s’acostava als cent anys i sentia que les forces físiques li minvaven , vam mantenir una conversa fora del que sovint és més habitual. Ella va voler parlar de la seva mort i de com l’estava afrontant mirant-la de cara fins que al final, suposo en un moment de dubte sobre el desconegut, em va demanar consell.

Li vaig expressar el que sentia en aquell moment, conscient que no disposava d’eines o d’algun salva conducte que facilités travessar la ignota frontera sense perill; també vam parlar del prodigi del decés natural, fisiològic i lúcid i de com l’esperit estaria viu més enllà d’on érem en aquell moment. Desconec l’efecte que li va produir aquesta conversa, jo sí que puc dir que vaig aprendre d’ella. La Maria havia nascut el dia 24 de març de l’any 1904, i va morir als 98 anys el dia 14 de juny del 2002, pocs dies després d’aquesta conversa.

Pe últim, us vull fer partícips dels consells que em va donar en una nota manuscrita un dia que la vaig anar a visitar. Són consells per poder gaudir d’una vida sana i que gairebé segur que ella els va seguir:

Vida honesta i arreglada/ Fer ús de pocs remeis/ Procurar que res t’alteri / El menjar moderadament/ Exercici i distracció/ Ser poc aprensiu/ Sortir estones al camp/ Poc tancament i força tracte / Tenir continuada ocupació.

És un fet bonic veure com uns apunts acompanyats de records permeten recuperar petites parcel·les històriques d’una vila i fer reviure quelcom de la vida d’una persona.

Darrerament,el mes de març del 2023, hem trobat guardat un retall de diari titulat …..tot parlant amb Maria Bofill. Es tracta d’una entrevista feta per Angelina Vilella que va ser publicada a La Proa, diari del Baix Empordà pàg. 37 del dia 25 de setembre del 1998, quan la Maria llavors tenia 94 anys. Podem veure que hi ha informació molt interessant que ens ajuda a coneixer una mica més a la Maria.

Maria Bofill, a la entrevista de Angelina Vilella, La Proa, 1998

Notes

Desideri Ferrer, consta citat al llibre ‘El conocimiento secreto: Los entresijos de las sociedades secretas’ que entre d’altres informen que Ferrer va traduir a Pelagi (360-420 d.C. aprox.) sense que aquesta fos publicada.Pelagi segons la Viquipèdia és autor de nou manuscrits.

(1) Dels articles publicats a la revista Torre de les hores s’en va fer la edició d’un llibre que duia per nom Històries de Pals explicades pels palencs, pag. 44, Rosa M. Masana, any 2012.

El ferro dins la historia de Llagostera

Esteve Fa senyala un exemplar de bolet a la seva expossició de LLagostera, 1988 (Rosa M. Masana)

Recentment he localitzar dos articles escrits per Esteve Fa i Tolsanes que em va regalar fa uns trenta anys, un d’ells portava per títol El ferro dintre la història de Llagostera i l’altre LLagosterens al “Foc de la Bisbal” ambdós havien estat publicats al Butlletí de la Festa Major de Llagostera. A les fotocopies dels articles no hi consta l’any. En aquest mateix mitjà també hi havia publicat Recuperació d’un menhir (1979) i La cova neolítica de Pedra sobre Altra (1979).

Quadern amb els dos articles d'Esteva Fa

Malauradament algunes parts de les fotocopies dels articles s’han fet il·legibles, tot que si reviséssim els Butlletins de la Festa Major els podriem consultar, Esteva comentava que havia localitzar un objecte amb aquestes paraules: Els primers vestigis que m’interessaren …… Es tractava d’una massa de metall fos, ….. per la seva part superior i amb clares marques d’haver-se solidificat sobre un llit de terra. La primera impressió es que es tractava d’ un residu de fundació , en concret ferro. I així resulta ser.

La confirmació de la naturalesa del objecte trobat li va venir donada per Pere Molera i Solà, doctor en ciències químiques i professor de metal·lúrgia de la Universitat de Barcelona que juntament amb la seva senyora Consol Barrueco van publicar Llibre de la Farga . Els autors esmentaven que a Llagostera havien existit dues Fargas, fet conegut a partir d’una Memòria de Rèdits i Cens a favor del compte Ramon Berenguer IV. Esmenten també la importància que havia tingut la farga o la siderúrgia catalana de la zona nord de Catalunya.

Llibre La Farga de P.Molera i C.Barrueco

Esteva a més de ser una arqueòleg afeccionat, diguem-ne de camp, tenia la facultat que quan s’endinsava al bosc la seva mirada selectiva li permetria descobrir reminiscències procedents d’altres moments històrics de la humanitat.

Va descobrir i participà en la excavació del paradolmen (1) Pedra sobre altra (1979) al indret del Massís de Cadiretes de Tossa de Mar, que desprès va ser estudiada per Josep M. Romo, Joan Pinsach i Lluís Torres datant-la del període Neolític Final a Calcolític, entre 2500 a 1800 a.c. També va localitzà els menhirs: l’Avi, de Montllor i d’ en Llach (1981) que es tracta d’un monòlit de granit rosanegròs de 2,20m d’alçada, 0,74m d’amplada i de 0,76m de gruix.

En motiu d’un cecle de conferencies que van ser organitazades per l’Associació arqueologica de Girona l’any 1978, em considerat adjuntar aquesta convocatòria forma per quatre pagines que aporta informació i també els conferenciants que hi vàren participar.

Un de les altres afeccions era la micologia i disposava de la col·lecció d’uns 400 bolets que havia esculpit ell mateix emprant la tècnica de construir un motlle de guix sobre el propi bolet que desprès pintava i adquirien una aparença força natural.

Entrada Museu Arqueològic de Llagostera i Rosa M. Masana

L’agradava la poesia i durant una visita que vaig fer-li a casa seva per visitar també a la Emilia, va llegir-me dues o tres poesies creades pel doctor Pompeu Pascual , metge amb qui vaig treballar al consultori de Llagostera (1987-1991), Esteva hi va posar la seva pròpia entonació i èmfasi en les paraules que sempre he recordat aquell moment.

Esteva era fill de Llança, nat el dia 30 d’agost de 1925 i va morir a Llagostera l’11 de marc de 1997. L’Ajuntament de Llagostera aquest mateix any va crear la beca bianual que porta el seu non, Esteve Fa Tolsanes amb l’objectiu de donar impuls a la recerca en el camp de les humanitats i ciències socials motiu pel que fou creada la Col·lecció Beca Esteve Fa on hi són publicats els treball guanyadors de cada edició que fins el moment són:

- Carles Turon. Llagostera segons els seus cadastres (1716-1819) ,1997

- Josep Canto i Pagès i Antoni Mascort Vert. Episodis de la història de Llagostera segles XVI –XVII, 2000

- Joaquim Alvarado Costa. Suro, carracs i taps .Llagostera 1753 -1934, 2002

- David Ortega i Cobos. El jaciment arqueològic de can Vidal , 2004

- Cristina Masvidal i Fernández. La Torre dels moros. El veïnat de Panedes de Llagostera entre els segles III-XIII, 2006

- Xavier Soldevila i Temporal. Llagostera Medieval. Viure a la plana de la Selva el 1.300, 2008

- Jordi Bohigas i Maynegre . Entre dictadures. Llagostera 1923-1943, 2011.

- Francesc Aicart i Hereu, La recerca arqueològica a Llagostera (1900-1972), 2014.

Notes

(1) Cavitat entre blocs erràtics o abric rocós usat com a cambra funerària, agençat amb murs o lloses per a tancar-lo i, ocasionalment, amb un corredor megalític d’accés. Font Termcat

Ampliació

El dissabte dia 21 de desembre de l’any 2019, Guillermo Caso de los Cobos va publicar a Terrae Antiqvae “Una pieza de Hierro desenterrada en Turquia puede cambiar la historia” deia que el mes de setembre de l’any 2017 un equip d’investigació japonès durant una excavació arqueològica feta a les ruïnes de Kaman Kalehöyuk, Turquia a la regió d’ Anatòlia, àrea central que es considera pertanyia a l’ antic Imperi Hitita, a sobre d’ una capa geològica datada del 2.500 a.C i 2.250 a.C, havien localitzar un objecte de ferro que havia estat modelat amb foc.

La peça te forma de pes i fa tres sentimetres de diàmetre, Sachihiro Omura de l’ Institut Japonés d’ Arqueologia d’Anatolia (JIAA) diu que es tracta de la fabricació de ferro més Antigua de la regió d’ Anatòlia.

He considerat curiós que després de passar tres dies que havia parlat d’ Esteva Fa dient que l’any 1969 havia localitzar una peça de ferro de molts anys d’antiguitat al municipi de Llagostera i també el fet de exposar el seu interès pels Hitites, hagi estat ara quan ha aparegut la noticia de la troballa de la peça de ferro, de segur que si en Esteva continuès amb nosaltres s’hagués interessat del tot per aquesta descoberta.

Donar a conèixer Llagostera.

Emma Rasset i Rosa M. Masana a casa de la Emma

Sense que de bon principi tingues el propòsit de donar a conèixer Llagostera, sí que degut que em venien a veure diverses amigues els ensenyava la vila, en especial el casino i els podia explicar quelcom de la seva història , però el que era més interessant era que els hi podia presentar a algunes amistats. Recordo que un dia varem anar a casa de la meva amiga Emma Rasset, que com personalment la tenia considerada, elles també van opinar que era una persona entranyable.

Va ser la Emma qui estant al jardí de casa seva, ens va fer aquesta fotografia que adjuntem i que ara volem presentar com a record d’aquell dia memorable unides per la amistat. A la fotografia d’esquerra a dreta hi ha: M. del Carme Cabo, Rosa M. Masana, Rosa Bosch i Teresa Soler.

Emma Rasset i Rosa M. Masana al pati de casa l'Emma

Al jardí de casa de la Emma Rasset a LLagostera, 1991 Cabo,Masana, Bosch i Soler. Imatge feta per Emma

next posts 1 … 28 29 30 31 32 … 35 previous posts