El passat dilluns dia 27 de maig del 2024, van venir a la Bisbal els meus nebots Marià Masana i Francesc Massana amb les seves mullers Dolors i Núria  també nebodes meves.

El Marià i la Dolors que ja són avis de la Martina,  quan a ella li van dir  que aniríem  a veure a la tieta Rosa a la Bisbal  junt amb el tiet Cisco i la tieta Núria, la Martina els hi va dir :

• Espereu que us faig un dibuix per donar-lo  a la tieta Núria i  a la tieta Rosa.

Desprès de dinar la Dolors amb un sobre a la mà  ens diu :

• Teniu, això és de part de la Martina.

  

A dins de cada  sobre hi havia un dibuix ,  vàrem tenir un gran  sorpresa i  ens va fer feliç  aquell simpàtic  detall vingut inesperat de la Martina, una nena de sis anys.

La Dolors, la iaia de la nena, em diu:

• M’ha dit la Martina que aquest forat que hi ha sobre l’estrella, és per mirar a l’altre costat.

Instantàniament em va venir al pensàvem de quan anava a classes de dibuix a la Escola Industrial de Terrassa amb el professor Floreal Suriguera,  professor s ens demanava  que féssim quelcom de creatiu. Recordava que en una ocasió  li vaig lliurar  dos dibuixos imaginaris, un d’ells el vaig  pintat amb llustre de les sabates, no ho havia fet mai, i l’altre era d’estil més tècnic fet amb compàs, ambdós dibuixos tenien en comú  que els havia fet el fet un forat per mirar al darrera. La intensió era veure, com si diguessin, el que hi ha al darrera de tot, des del quotidià al de més enllà real o imaginari.

Aquella similitud de ideació  creativa , em va deixar per un moment sense paraules i, més encara perquè sabíem que entre un dibuix  i l’ altra  hi havien  transcorregut  uns 50 anys , el temps suficient per a tres generacions , soc la tia besàvia de la Martina. Desconec amb quina intenció la Martina  va fer aquell dibuix,  potser amb cap, només com un fet que es dona simplement. Quan sigui més gran potser si que ella mateixa li pot donar un significat.

Un altre fet curiós relacionat  amb el dibuix va ser recordar  quan el Cisco, que també  havia anat a classes amb el professor Suriguera i un dia en va dir:

• El professor ens  va  passar unes  diapositives de treballs fets per  alguns antics alumnes  i n’he vist dos signats per tu. Vaig dir-los  aquests dibuixos els ha fet la meva tia.

Curiosament com va  explicar en Cisco, es tractaven dels  dibuixos on hi havia  un  forat al paper.

En aquell moment d’estar-nos  a taula  van aparèixer  una unió de circumstàncies familiars viscudes al voltant del fet de dibuixar , fets fantàstics i únics que te la vida.

En  Cisco es va fer dissenyador gràfic.