En el llibre Dones emprenedores: Palafrugell 1857-1914 (p.  129) esmentàvem que els treballadors del suro feien deu hores diàries i que les dones cobraven aproximadament un 40% menys que els homes. En ocasions havíem pensat que les dones feien tasques de menys esforç físic, però hem vist que la senyora Solés sí que en devia fer en el moment de carregar la caldera amb carbó o llenya i procedir a fer bullir el suro a altes temperatures.

L’accident

Sabem com es va produir l’accident per una carta que la senyora Margarita Solés va dirigir al batlle de Palafrugell explicant-li els fets.[1] Deia el següent:

Sr. Alcalde,

Margarita Solés Climent, hija de Jaime y de María de 61 años de edad, viuda, dedicada á las ocupaciones propias de su sexo y domiciliada en la calle de la Verge Maria de esta villa; pone en conocimiento de V., que á las tres i media del día 25 de Octubre próximo pasado, trabajando en clase de jornalera por cuenta de D. Francisco Girbau y Puig, vecino de esta villa en su fábrica de tapones en la faena de hervir el corcho en la caldera a propósito y en presencia de dicho señor, tuvo la desgracia de caer al pie del hogar de la referida caldera mientras la alimentaba, y se dislocó el brazo derecho habiendo sido recogida del suelo y auxiliada por el dueño de la fábrica Sr. Girbau, y luego acompañada por la criada de la casa á la del médico D. Lluís Pons, más tarde á la farmacia de D. Federico Suñer, en donde se le practicó la primera cura, y á los tres ó cuatro días fue debidamente curada por el medico de esta villa D. Francisco Martí.

La declarante ganaba dos pesetas diarias de jornal y dicho accidente la imposibilita de trabajar.

Y no habiendo el mencionado D. Francisco Girbau cumplimentado ninguno de los artículos del capítulo 2º del reglamento de la Ley sobre accidentes del Trabajo,^[2] lo pone a su conocimiento de V. para los efectos del artículo 27 y siguientes del citado reglamento.

Palafrugell 5 de Noviembre de 1902

Por la declarante, que ha dicho no saber firmar, á su ruego y presencia lo hace Miquel Albó.

 

Resposta del batlle

Palafrugell siete Noviembre de mil novecientos dos: Vista la declaración que precede entréguese el duplicada diligenciado á su presentador: reclámese de Francisco Girbau Puíg el cumplimiento de las obligaciones que impone á los patronos el capítulo 2º del Reglamento para la aplicación de la ley sobre accidentes del trabajo y dese cuenta del hecho al M.I Sr. Gobernador civil de la Provincia á los efectos oportunos.

Proveído y firmado por D. Luis Morató Esteva. Alcalde constitucional de esta Villa, de que certifico.

 

La lesió de la senyora M. Solés

Una dislocació és una lesió ocasionada pel desplaçament d’una articulació, que en el cas de la senyora M. Solés va ser l’escapulohumeral, dany físic que necessitava temps per guarir-se i més tenint en compte que tenia  61 anys i els mitjans sanitaris d’aquella època eren escassos.[3]

En referència a les causes de l’accident, podríem aventurar la hipòtesi que la  senyora Solés hagués ensopegat amb algun objecte o que hagués sofert  una lipotímia a causa de la calor, una hipoglucèmia, o simplement que s’hagués trobat  malament. Són fets difícils de saber amb exactitud.

Aquest episodi, més un altre d’una dona que havien vist llaurant un camp,[4] ens pot fer canviar la percepció segons la qual les dones feien aquelles feines que requerien menys esforç físic.

Algunes dades personals

Margarita va néixer el 1841, data deduïda de l’edat que tenia quan es va accidentar. Per saber més coses d’ella es van revisar els registres de naixements, noces, defuncions i empadronaments de Palafrugell, però no en vam localitzar més dades personals, per la qual cosa pensem, que si bé constava domiciliada al carrer Verge Maria, és possible que estigués empadronada en una altra vila. També hem revisat la premsa antiga i no es fa esment de l’accident; de fet no se’n solia fer ressò. Sí que hem trobat la notícia que un treballador es va fracturar un braç amb la corretja d’una màquina.

---

[2] La llei espanyola  de prevenció d’accidents laborals va ser inspirada per la llei francesa de 1899 i el ministre de la Governació Eduardo Dato la va implantar a Espanya, publicada a la Gaceta de Madrid el 30 de gener de 1900. El Reial Decret 28/6/1900 establia que l’empresa havia de donar coneixement de l’accident a la autoritat governativa abans de les 24 hores. La implantació d’aquesta llei va estar afavorida perquè d’antuvi existia la normativa de les Societats de Socors Mutus creada per la Reial Ordre 10/6/1861 i el dret d’associació de l’any 1869 (sempre que no fos per motius sindicals ni professionals). Una altra llei de 26/7/1878 regulava i prohibia que els nens fessin treballs d’equilibri, força i dislocació. El Reial Decret 5/12/1883 promovia millores de les condicions socials dels treballadors. L’any 1908 es va crear l’Institut Nacional de Previsió i d’Accidents de Treball.

[3] El prefix dis-, negatiu, i local, referint-se a situació o localització, en termes sanitaris indica un canvi de lloc o desplaçament sovint d’articulacions. Aquestes lesions en el cas de ser d’espatlla poden anar acompanyades de ruptures del maneguet rotatori i afectar també el nervi axil·lar o plexe braquial. Si s’haguessin  donat aquestes circumstàncies, la recuperació podria haver estat molt lenta. Actualment per reubicar aquesta articulació dislocada s’aplica sedació al malalt i en alguns casos són intervinguts.