Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Entrevista a Amàlia Tarradas Ros, una de les artesanes de la costura a la Bisbal

 

Entrevista  feta per Rosa M. Masana i publicada a Totbisbal  el dia 4 de novembre de 2011

L’Amàlia és modista de professió i especialista en tot tipus de labors. Va néixer l’any 1915 i el pròxim 17 de març farà 97 anys. Durant l’entrevista explica diversos fets de la seva vida, alguns molt punyents, però ho ha superat gràcies al seu caràcter animat. La seva afecció i grans qualitats en el maneig del fil i l’agulla de segur que l’han ajudat a ser una mica més feliç, sobretot en veure l’obra acabada i poder-la ensenyar a les seves col·legues. El punt que domina és el Hardanger, que ara tothom sap fer i que fins i tot s’anomena “el punt de l’Amàlia”. Surt al número 17 de la revistaGavarres en un article amb motiu dels seus 95 anys.

Per continuar llegint clica a : Amàlia

Berta Martí Fuster, una extraordinària investigadora empordanesa

 

 

Berta Martí (Imatge R. M. Masana 2014)
Berta Martí (Imatge R. M. Masana 2014)

 Berta Martí Fuster és llicenciada en ciències físiques per la Universitat de Barcelona, i especialista en ciències de enginyeria biomèdica. Va realitzar el doctorat a la mateixa facultat i obtingué la qualificació de Cum Laude pel seu treball titulat: Processament d’imatges d’estudis de tomografia d’emissió en l’epilèpsia refractària, l’any 2013.

La recerca de l’esmentat estudi va ser finançada mitjançant una beca lliurada per l’Institut de Bioenginyeria de Catalunya (IBEC) i dirigia pel Dr. Domènec Ros i el Dr. Javier Pavía. El principal resultat de la seva tesi va ser FocusDET, una plataforma clínica per a l’avaluació pre-quirúrgica d’estudis de tomografia d’emissió de pacients epilèptics resistents als fàrmacs.

Hola Berta, m´agrada fer-te l’entrevista aquí envoltades del fum de la carbonera, les alzines i l’ambient festiu de Sant Climent de Peralta.

Sí, he vingut a passar el cap de setmana a casa, d’altre manera hagués estat més difícil que coincidíssim ja que ara visc als Estats Units i concretament aquest mes estic a Madrid.

Del llibre de la tesi doctoral
Del llibre de la tesi doctoral

He llegit la teva tesi doctoral feta en anglès, és sorprenen la complexitat del tema i les nombroses participacions que has fet en aquesta matèria. A què és deguda la teva extraordinària capacitat intel·lectual?

 

Jo et puc dir que vaig néixer a Fonteta l’any 1984 i de petita anava a l’escola del poble amb la senyoreta Isabel Mateu, érem només una dotzena d’alumnes i vàrem poder aprendre molt. Quan més tard vàrem anar al l’escola de la Bisbal (Joan de Margarit) érem dels alumnes més ben preparats. Però llavors, acostumats com estàvem de ser pocs allà ens sentíem massificats.

Què et sembla que et va motivar per estudiar física i enginyeria biomèdica?

La decisió d’estudiar Física no va ser fàcil. Pregunta-li a qualsevol adolescent de 17-18 anys si sap què vol fer amb la seva vida… N’hi ha que ho tenen molt car i n’hi ha que dubten. Jo estava en aquest segon grup. Dubtava entre el blanc i el negre, Comunicació Audiovisual o Física. Però a l’institut de La Bisbal vaig tenir molts bons professors de Matemàtiques i Física, i finalment em vaig decantar per aquesta última. Tothom pensa que només hi ha una sortida professional si estudies Física, ser professor d’institut, i crec que qui ho pensa, està molt equivocat.

L’últim any de la carrera vaig fer una assignatura que es deia Física mèdica i aquí va començar el meu interès en aplicar els meus coneixements en el camp de la medicina. El 2008 vaig començar a treballar amb la Unitat de Biofísica i Bioenginyeria de la Facultat de Medicina de la UB i per tal de fer el que se’n deia abans, cursos de doctorat, vaig fer algunes assignatures del màster d’enginyeria biomèdica de la UB.

Es una observació, però coneixent als teus pares experts en audiovisuals, estic segura que també et va influir.

Bé, de fet al final no vaig fer comunicació audiovisual però tot així suposo que hi podem trobar alguna connexió. De petita ja ajudava al meu pare a sostenir-li alguna cinta, veia com feia els muntatges i em vaig anar familiaritzant amb el món de la imatge.

Segons he llegit a Internet, la teva etapa investigadora va començar  el curs 2008-2009, realitzant les funcions de tècnic d’investigació pel projecte VPHTk (Virtual Physiological Human Toolkit) al grup d’imatges biomèdiques de la UB dins del paraigües del CIBER-BBN (Centre d’Investigació Biomèdica en xarxa en Bioenginyeria, Biomaterials i Nanomedicina.) A la tesi doctoral parles de tres sistemes d´obtenció d’imatges MRI, SPECT i PET, pots explicar en què consisteixen?

La MRI és la imatge obtinguda per ressonància magnètica, i tradicionalment és una tècnica que ens aporta informació anatòmica. En canvi, la técnica SPECT (Single Photon Emission Computed Tomography) i la técnica PET (Positron Emission Tomography) són tècniques d’imatge de medicina nuclear que et permeten veure una determinada funció de l’organisme. Ambdues tècniques consisteixen en la injecció al pacient d’un radioisòtop marcat amb un determinat fàrmac per tal de poder detectar a posteriori la senyal que emet el material radioactiu. Per exemple, un dels radiotraçadors PET més utilitzats en medicina permet veure quines parts del cos consumeixen més glucosa. En el cas de l’epilèpsia el que nosaltres observem en les imatges de SPECT és la perfusió sanguínia i en el cas del PET la glucosa.

Imatge treta del llibre de la tesi doctoral de B.Martí
Imatge treta del llibre de la tesi doctoral de B.Martí

Per tant, la informació que n´extrèieu és?

Quan una persona amb epilèpsia focal té una crisi, el focus epileptògen té una demanda més gran de sang. Amb la tècnica SPECT el que veiem és que aquesta regió és més intensa. Ara bé, la mateixa zona quan la persona es troba tranquil·la podríem dir que no treballa tan bé com la resta del cervell. Això ho veiem a les imatges PET perquè la zona consumeix menys glucosa de la que li tocaria. Al final però, el que ha de decidir l’equip de la unitat d’epilèpsia és si una persona és candidata a cirurgia o no, i per tant el que té un gran poder en aquesta decisió és que totes les proves que se l’hi fan al pacient convergeixin a la mateixa regió del cervell. En el nostre cas, la ressonància el que en permet és delimitar bé aquesta regió ja que com he dit abans és una imatge que principalment ens aporta informació anatòmica.

 Interessantíssim, també cites alguns programes informàtics que feu servir, qui us els fa ?

En una recerca com la nostra, es fan servir tant programes disponibles per a la recerca desenvolupats arreu del món, com programes fets per nosaltres mateixos en aquells casos concrets que no existeix el que necessitem.

Acabes l´etapa de la tesi i comences el post-doctorat. Qui escull el projecte a investigar ?

Jo sempre dic que estic fet un post-doctorat poc convencional perquè en aquest programa busquem necessitats mèdiques no resoltes i proposem un projecte per tal d’intentar solucionar el problema observat. Per tant en aquest cas no he anat a parar a un grup amb una línia concreta de recerca sinó que un grup de 5 persones estem explorant una nova línia.

 La teva targeta personal hi consta M+Visión Fellow i M+Visión Fellowship en Translational Biomedical Imaging i desprès de mirar-ho a Internet, he vist que expliquen molt bé l’abast de la vostre investigació.

Si, hi ha un petit resum que orienta sobre les activitats que es realitzen. En el nostre cas en concret, tot just comencem, esperem que d’aquí un temps també hi puguis llegir alguna cosa interessant del nostre projecte que tot just començarà al desembre.

Ara estàs a punt de marxar a Massachusetts, veritat ?

Si, després de passar l’Octubre a Madrid fent rotacions clíniques per diversos serveis, tot el grup tornem a Boston per centrar-nos en identificar bé quines són les necessitats clíniques observades durant aquest mes i treballar per definir un o dos projectes que defensarem el desembre davant d’un tribunal d’experts del programa M+Visión. Ells decidiran llavors quins projectes tiren endavant i quins no. Però sigui com sigui, nosaltres 5 treballarem seguir en algun projecte interessant del gener al juny de l’any que ve.

Es curiós, estem davant  d´una carbonera on els mecanismes de combustió interns no són visibles, per altra banda la nostra conversa es basa en els processos interns del cervell  i les tècniques  emprades per identificar-los.  Son dues caixes tancades.

Nota:

 La entrevista va ser  publicada a la Revista digital  Baix Empordà núm. 16, any II, febrer del 2015 , pàgines 33 i 34.

Entrevista a Sebastià Caner Carreras

Entrevista publicada a la revista el Llentiscle de Torrent núm.5 del desembre 2013, pagines 18 i 19

Sebastià Caner és una persona molt coneguda a Torrent, Palafrugell i també a Begur, tot i que en aquesta vila és més recordat el seu pare, en Pere, que hi feia de fuster. Sebastià té l’ofi ci de pintor-decorador i les seves afi cions han estat la música i el dibuix. Li he fet aquesta entrevista per la llarga coneixença que ens tenim degut a que sovint venia a la consulta d’infermeria a Torrent i a més del seguiment habitual del seu estat de salut, conversàvem una estona. Actualment viu a una residencia de persones grans situada a l’Escala.

Per llegir la entrevista clicar a; sebastia-caner-carreras

 

Entrevista a Neus Bahí Pla

 

La senyora Neus és una experta en tall, confecció, costura creativa i de tot tipus de treballs manuals fets amb robes, fils i agulles. Aquesta activitat la desenvolupa des de l’any 1981 i aquest compleix el seu 30è aniversari com a professional en el món de la costura. Anualment presenta en una sala pública els treballs dels seus alumnes, aportant novetats en cada ocasió. Darrerament hi hem vist elements fets de teixits reciclats. L’exposició coincideix amb el 49è Aplec de la sardana de la Bisbal, on conviuen cobles, sardanistes, mostres artesanes, modistes i puntaires ensenyant les seves arts sota l’ombra dels espectaculars plataners del passeig Marimon Asprer. En conjunt, tota una Festa!

Per continuar llegin clicar a Neus Bahí

 

Coixí per les agulles
Coixí per les agulles