Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Presentem la entrevista feta a Miquel Llenas Janoher queva ser publicarda a la Revista del Baix Empordà, número 49, pagina 111 del mes de setembre del 2015. La podem llegira a:
La màxima afecció de Llenas es dibuixar acudits. El fet de poder representar gràficament qualsevol aspecte de la vida quotidiana i amb sentit crític, és una tasca que enganxa. Però clar, sempre que es tinguin les habilitats, la gràcia i la fluïdesa en l’art de crear ninots com te ell. Sigui a on sigui i si te temps i un paper al davant, de segur que hi deixa la seva empremta gràfica.
Aquesta especial habilitat li ve de petit i en part també reforçada per la seva mare, perquè sovint quan llegia un dels acudits publicats per Joamim Muntanyola a la Vanguardia, deia “!Ostres que bo!” i tampoc escatimava diners per compra-li a l Miquel el TBO, Mortadelos, Pulgarcitos, DDT’s, Tintins , però per a ell un dels millors referents que ha tingut ha estat Josep Coll i d’ adolescent amb els seus estalvis es comprava ‘La Codorniz’ i també va tenir ocasió de llegir ‘Le Canard enchaìné’.
Miquell Llenas i Genoher al seu estudi
Llocs on publica
Al llarg dels anys ha fet diverses publicacions i en el moment de la entrevista publicava a la secció que anomena ‘Es Nàufrag de L’illa” a la revista de Palafrugell, també a Crònica, revista del Baix Empordà i d’altres col·laboracions a més revistes i també a l’altra banda de l’oceà, concretament a Mèxic.
En preguntar-li si alguna vegada s’havia hagut de tallar, diu que poques, considera que pot tenir el llistó alt, força independència d’expressió.
El vaixell francès Alger,[1] mentre navegava d’ Alacant a Marsella i en passar per la zona de les illes Formigues, a causa del mal temps i a la poca visibilitat va xocar amb un dels setze illots que conformen l’escull de les illes Formigues.[2]
Els fets s’han pogut coneixer per un document localitzat al Arxiu Municipal de Palafrugell que deia la col·lisió va succeir a dos quarts de cinc del matí del divendres dia 8 abril del 1899. La tripulació estava formada pel capità Antoni Felippe, els oficials Juan Antonio Pierre i Juan Bautista Viano i 23 passatges més, sortosament tots van poder rebre els socors dels pescadors de la zona, del cabo de mar Juan González i el sergent de la Guàrdia Civil Àngel Bendaño, sense que ningú hi hagués perdut la vida.
El vaixell Alger, que va rebre el nom de la capital d’Argèlia quan era territori francès, va ser construït a unes drassanes de Marsella l’any 1865 i el propietari era Forges & C. de la Mediterranné La Seyne compangnie Mixte i va estar autoritzat per fer la línia marítima de Marsella-Nord d’Àfrica. Després d’haver consultar el llibre Lloyd’s Register of Shipping de assegurances de vaixell dipositat a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, n’hem pogut obtenir les següents dades tècniques:
Eslora, 230,9 peus, mànega 26.4 peus, puntal: 17,5 metres, calat des de la línia de flotació, aproximadament. 2 metres, nombre de pals 3, tonatge brut 840 tones, volum intern en tones Moorson 1.680, cavalls de vapor del motor (CV) 144, només tenia cinc anys de vida .
Subhasta de les mercaderies
El Consol de France amb data 4 de juliol de 1899 comunicava que de productes que havien pogut recuperar del naufragi serien posats a subhasta per les persones que volguessin comprar-los. Una circular del dia 20 d’abril de l’any 1899 -dipositada a l’AMP- hi consta l’inventari dels productes.
[2] Informació obtinguda d’un document dipositat a la correspondència de l’ajuntament de Palafrugell de l’any 1899. Arxiu municipal de Palafrugell (AMP)
El meu agraïment a Rafael Algarra, capità de vaixell mercant per la interpretació de les dades de la companyia asseguradora del buc.
Plou poc, el consum d’aigua augmenta, com també l’ús de productes químics que utilitzem en la agricultura, per altra banda la biodiversitat dels insectes i d’altres animals benefactors també es veu compromesa, fet que repercuteix també en la pol·linització de les plantes, funció que actualment s’ està suplint per mitjans mecànics.
Haurien de considerar que els plaguicides són una arma de doble tall, perquè tots els productes químics que espargeixen per sobre dels camps, són absorbits i passen als aqüífers d’aigua subterrània que desprès haurem de veure. S’ha disposat un dia per cada cosa, el del aigua és del 22 de març i per aquest motiu a la pàgina Aigua és vida, va ser publicat un article titulat : Creix l’interes social per l’aigua, li donem cita per la informació que ens aporta.
El control dels aliments i de la aigua a Catalunya
El dia 31 de desembre de l’any 1998 es va posar en marxa la Agència Catalana del Aigua (ACA) que vetlla per la qualitat de la aigua i la seva distribució. Podem consultar les activitats desenvolupades per la Agencia. Aquest mateix centre el mes de març de l’any 2016 va publicar un informe tècnic sobre el nivell de nitrats absorbits al subsòl.
La aigua i els aliments estan directament vinculats a la salut de les persones i de tots els essers vius, motiu pel que l’any 2007 també va ser creat el Pla de seguretat alimentària de Catalunya 2007-2010. En aquesta línia s’està treballant per trobar marcadors o sistemes d’anàlisi que mostrin la presencia de carbendazim i també d’altres fungicides que poden persistir a les fruites i verdures.
El Dipsalut es un Organisme de Salut Publica de la Diputació de Girona i també vetlla per la salut ambiental i assessora als ajuntaments de la província envers les mesures que convé prendre perquè les instal·lacions de aigua dels llocs públics tinguin les corresponents garanties de salubritat, també imparteix cursos de formació.
Estudis dels contaminats i efectes sobre la salut
La Agencia de Salut Publica de Barcelona va editar l’any 2006 un llibre consultable a Internet titulat Plaguicides en els aliments que parla del tipus de plaguicides i la seva possible toxicitat.
Un article interessant és el publicar al diari de Girona sobre l’herbicida Carbendazim, duvulgació que ajuda a conèixer quelcom més aquest producte tant usat a la agricultura.
Un altra estudi de caràcter més tècnic , tracta sobre la influencia del Carbendazin en la funció espermàtica, observant que el contacte amb aquest producte redueix la qualitat i la quantitat dels espermatozous.[1] Les autores Rodriges, Aline i Cristina Ferreira també analitza els canvis morfològics i bioquímics que es poden produir en organismes per l’ús de carbamats i organofosforats, la detecció d’aquestes substancies són un biomarcador de contaminació ambiental. [4]
En la línia de la disfunció espermàtica, la Vanguardia del dia 5 d’abril del 2013. Sevilla (Efe), va publicar un article titulat: ‘ La tasa de infertilidad a España llega al 17% de la población y va en aumento’. També constatava que segons les dades donades per la ‘Sociedad Española de Infertilidad’, cada any es fan en el país 50.000 tractaments de fecundació in vitro y casi 30.000 de inseminació artificial.
Segons un estudi fet a Costa Rica recomanen vigilar l’ús de bromur de metil, metam sodi, terbufos, etoprofos, endosulfan, MCPA i carbofuran degut al grau de toxicitat aguda que provoca i, el mancozeb, paraquat, 2,4-D i carbofuran pels seus efectes crònics en la salut.
El carbofuran és un dels pesticidesmés tòxics. La marca registrada és Furadan de la casa FMC Corporation i Curater i també el fabriquen d’altres. S’aplica per matar els insectes dels diversos tipus de cultius, per exemple lapatata,blat de moro i la soja. El mancoceb és un fungicida també força emprat en els cultius. Podem consultat el Vademecum de productes.
Estudis enfocats a aconseguir la biodegradació del Carbendazim.
Per sort, paral·lelament a la incorporació de nous productes químics que malmenen els ecosistemes, també hi ha estudiosos i investigadors acadèmics que treballen per intentar reduir les conseqüències nocives dels esmentats productes. Presentem la cita i localització a Internet d’un treball titulat ‘Utilización de aislamientos microbianos para biodegradar el fungicida sistémico Carbendazim’[3]
2] Virya Bravo Durán, Elba de la Cruz Malavassi, Gustavo Herrera Ledezma, …http://www.redalyc.org/html/4759/475947762021/351. Uso de plaguicidas en cultivos agrícolas como herramienta para el monitoreo de peligros en salud. Uniciencia Vol. 27 [352-376] NISSN 1101-Enero-junio 2013. Instituto Regional de Estudios en Sustancias Tóxicas. Universidad Nacional. Heredia, Costa Rica. www.revistas.una.ac.cr/uniciencia
[3] Álvaro Vásquez , Santiago Quiroz , Elizabeth Correa , Lina Arbeláez, Estudiante de Biotecnología . Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 2. Estudiante de Bacteriología y Laboratorio Clínico. Semillero SIFACS. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia. 3. Docente de Biotecnología. Grupo Biociencias. Facultad de Ciencias de la Salud. I.U. Colegio Mayor de Antioquia.
[ 4 ] RODRIGUES, Aline Cristina Ferreira. Estudo de variações bioquímicas e morfológicas induzidas por peticidas orgnofosforado e carbamato em tilápia (oreochromis niloticus) e cascudo (Pterygoplichthys anisitsi), como biomarcadores de contamincação ambiental. 2009. 95 f. Dissertação (mestrado) – Universidade Estadual Paulista, Instituto de Biociências, Letras e Ciências Exatas, 2009. Disponível em: <http://hdl.handle.net/11449/87594>.
Dins l’àlbum de fotografies he localitzat aquest esquema que adjunto on consta l’itinerari que vàrem fer la Maria del Carme i jo amb el seu cotxe un estiu de l’any 1983.
Quan vàrem emprendre aquesta aventura que desconeixíem seria de 4.706 quilometres, no pensàvem que havia de ser tan especial. És ara en aquests moments que em poso a escriure i després d’haver transcorregut 35 anys que li dono importància i em sento a la vegada meravellada que en aquella època tinguéssim tanta intrepidesa i energia per gastar.
No m’estendré a explicar detalls i aventures del viatge, que n’hi va haver de tot tipus, des de seguir-nos amb cavalls un grup de berbers mentre viatjàvem per una carretera estreta i gairebé de nit per de la zona de l’Atles, agafar una febrada, obligar-nos a comprar haixix i haver de fer gestions per alliberar dues noies retingudes a Casablanca.
L’itinerari
Vàrem sortir de Terrassa el dia 14 d’agost de l’any 1983 equipades amb material per fer càmping allà on hi hagués instal·lacions disponibles. No donaré detalls de les ciutats que vàrem visitar perquè consten a l’esquema que he adjuntat, hi podrem veure subratllat de color verd l’itinerari que vàrem fer a l’anada i amb color vermell el de tornada.
Les dues vegades que vàrem travessar l’Estret de Gibraltar amb el cotxe dins d’un transbordador, en coincidir que era el mes d’agost, les cues van ser llargues de tantes persones que anàvem al Marroc, la majoria eren magrebins procedents d’alguna ciutat europea que hi anaven de vacances i a veure la família. Vàrem fer el viatge en disset dies i, com he esmentat, el total de quilòmetres recorreguts va ser de 4.706.
Casablanca
A la tornada vàrem parar a la ciutat de Casablanca per allotjar-nos a l’hotel Astrid i vàrem preferir anar a sopar a fora per conèixer l’entorn. En tornar a l’hotel era de nit i vàrem veure una noia recolzada davant de l’entrada del hotel. En veure’ns va preguntar amb nerviosisme: “Sou de Barcelona, oi?” Li diguérem que sí, que érem de Terrassa, i va respirar profundament mentre ens explicava que la seva amiga i ella estaven segrestades des de feia un dia en aquell hotel.
Dos nois que hi havia a la porta de l’hotel no ens treien la mirada de sobre i ella ens va dir que aquells dos eren els guardians que vigilaven que no s’escapessin, però no podien fugir perquè a més la seva amiga continuava en un estat de somnolència que la feia dormir tot el dia i per a més complicacions se’ls havien quedat els passaports i els diners.
Ens vàrem dirigir a la recepció per demanar que ens lliuressin els passaports perquè elles vindrien l’endemà amb nosaltres a Barcelona, però el recepcionista va respondre que no ens els podia donar sense el permís de la persona que havia fet l’ingrés a l’hotel. Allà mateix, a la vista d’aquells dos xicots, vàrem donar-nos les respectives dades personals i ens vàrem mostrar signes d’afecte per fer la impressió que ens coneixíem. També valoràvem si trucar a la policia, però no ens va semblar bona idea.
Ella mateixa va dir-nos que havien comès un error important. Havien explicat a uns xicots que van conèixer que totes dues s’havien independitzat de la família. Ens va acompanyar a l’habitació per conèixer la seva amiga. Es veia una noia atractiva, però no hi vàrem poder parlar perquè se li tancaven els ulls i quedava endormiscada.
En preguntar a la noia que estava conscient de tot el que succeïa, com havia estat que arribessin a aquell extrem, va dir-nos que la seva amiga s’havia enamorat d’un xicot guapíssim i ell mateix les va invitar a una festa nocturna. Per justificar els fets deia que els magrebins eren molt simbòlics i que durant aquella vetllada va veure coses força espectaculars i la seva amiga va entrar en aquella dinàmica, ella no, diu que s’ho mirava més des de fora i tampoc va voler fumar i va beure poc. De la manera que es comportava la seva amiga va pensar que li havien donat algun tipus de component químic.
En preguntar-li com era que tenia els passaports i els diners aquell noi, va dir que els havien convençut dient que al Marroc hi havia aquest costum, que fos l’home que guardés aquestes coses.
L’endemà al matí l’altra noia estava més conscient del que succeïa al seu voltant i durant l’esmorzar, estant els segrestadors a tres metres, ens van dir que tenien el bitllet d’avió per arribar a Barcelona el dia 26, bé elles no, el xicot guapo. Vàrem acordar que trucaríem als seus pares aquell mateix dia per saber si havien arribat, en cas contrari els explicaríem els fets perquè en donessin notícia al consolat i a la policia.
Des de Marbella vàrem telefonar als pares de la noia que estava al cas i ens van dir que ja havien arribat i que el viatge els havia anat molt bé. Uns dies després ens vàrem comunicar per telèfon i van ser molt grates de paraules d’agraïment. Ens ha quedat pendent el sopar que havien dit que farien un dia que jo anés a Barcelona.
La M. Carmen i jo vam arribar a la conclusió que possiblement havíem viscut a Casablanca un cas de tràfic de persones, que per sort es va resoldre.
El primer i segon volum del llibre Dones emprenedores tracta breument de les venedores que posaven a la venda els seus productes a la zona de la via publica que tenien assignada, que sovint despatxaven productes com: verdures, conserves, ous i aviram.
Fa poc, em localitzat un document signat per venedores que disposaven d’una parada al interior del mercat municipal, a diferencia de les pageses que feien mercat al carrer. El motiu de la circular era sol·licitar al batlle que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades.[1]
Argumentaven que la llum elèctrica era més sana que la que estaven utilitzan en aquell moment, no especificant el sistema que feien servir però, podia ser que empressin llums d’oli, espelmes, llums de carburo o quinqués que funcionaven amb alcohol de cremar.
Signaven la petició Antonia Deulofeu, Catalina Forns, Lluïsa Piferer , Joana Costart i una altre venedora que va signar per ella en Joaquim Rubau. Palafrugell 23 de novembre de 1917
La llum elèctrica va arribar per primera vegada a Palafrugell l’any 1900 procedent del molí de Pals i disset anys més tard, l’any 1917 va ser quan les venedores del medrcat de Palafrugell van sol·licitar que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades. Coincidia que en aquell moment la empresa d’Energia Eléctrica de Catalunya s’havia donat d’alta a la Matricula de contribució Industrial de Palafrugell, fent constar que disposava de dos motors de gas de 175 i 350 HP.
Notes
[1] Correspondència municipal del 23 de novembre de 1917 (AMP)