Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Visites escolars que feien els palafrugellencs al segle XIX.

Publicat a  la Revista del Baix Empordà  número 47 del mes de desembre de l’any 2014,  hi ha un article que tracta de les visites  culturals que el professor Pere Pascuet  havia preparat  pels seus alumnes  el curs  escolar 1896-1897.

Ens  va  motivar  parlar d’aquest tema  perquè  permet observar la motivació del professor  en fer que els seus alumnes adquirissin un bon nivell de coneixements tècnics sobre les instal·lacions més  properes i novadores que en aquell moment hi havia a Palafrugell i pobles de la rodalia.

De segur que aquestes visites els hi  van ser  una important  font de coneixements que  deixava molts temes oberts per ser tractats  a classe amb més profunditat.

Només citarem les cinc visites que van realitzar perquè podem llegir el text complert  a la Revista del Baix Empordà, pagina 121.

Visites:

El Far de Sant Sebastià, 1857

Fabrica de taps de M.D. Palau

El semàfor de Begur (estació electrosemafòrica militar pel control de bucs)

El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur
El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur

El molí de Pals (datat de l’any 1452, havia funcionat també com a empresa d’electricitat)

La fàbrica de gas de Palafrugell

Restes arqueològiques de Llafranc

Margarita Adroher Burgas, llevadora.

Breu resum d’un entrevista feta a la Margarita Adroher que va ser publicada a la Revista del Baix Empordà número 16, pagina 47 del mes de març de l’any 2007, pàgina 47. Es pot llegir complerta clicant a l’enllaç de la revista.

Margarita va néixer a Besalú l’any 1935, va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment motivada per l’admiració professional  que li va saber transmetre la Dolors Mateu, llevadora de Besalú, va decidir estudiar la especialitat d’obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, obtenint el títol l’any 1956.

El primer poble que va exercir de llevadora titular va ser de Calonge i quan  la Rosa Moliner  es va jubilar va sol·licitar  el trasllat a Palamós. Havia conegut a Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari de Pals i el mes de novembre de l’any 1959 es casaven a Besalú.

Fins el dia  de la seva jubilació va exercir de llevadora a la  Seguretat Social atenen a les parteres del municipi de Palamós, però també disposava de consulta privada. La Margarita ha estat una  professional molt volguda i considerada per a tothom i han sigut moltíssims els palamosins que han nascut a les seves mans.

Margarita amb una companya d'estudis a la Maternitat de Barcelona, any 1956
Margarita amb una companya d'estudis a la Maternitat de Barcelona, any 1956

El ninotaire Miquel Llenas Janoher.

Presentem un breu resum de la entrevista  que varem  publicar a la Revista del Baix Empordà, número 49, pagina  111  del mes de setembre. Palamós  2015 . Adjuntem l’enllaç que ens remet a la entrevista complerta.

M. Llenas va nàixer a Torrent  (Baix Empordà) i la seva màxima afecció es dibuixar acudits. El fet de poder representar gràficament qualsevol aspecte de la vida quotidiana i amb sentit  crític,  és una tasca que enganxa. Però clar, sempre que es tinguin les habilitats, la gràcia  i la fluïdesa  en l’art de crear ninots com te ell. Sigui a on sigui i si te temps i un paper al davant, de segur que hi deixa la seva empremta gràfica.

Aquesta especial habilitat li ve de petit i en part també reforçada per la seva mare, perquè sovint quan llegia un dels  acudits publicats per Joamim Muntanyola a la Vanguardia, deia “!Ostres que bo!” i tampoc  escatimava diners per compra-li a l Miquel el TBO, Mortadelos, Pulgarcitos, DDT’s, Tintins , però per a ell un dels  millors referents que ha tingut ha estat  Josep Coll i d’ adolescent amb els seus estalvis es comprava ‘La Codorniz’ i també va tenir ocasió de llegir ‘Le Canard enchaìné’.

Miquell Llenas i Genoher al seu estudi

Llocs on publica

Al llarg dels anys ha fet diverses publicacions i en el moment de la entrevista publicava a la secció que anomena ‘Es Nàufrag de L’illa” a la revista de Palafrugell, també a Crònica, revista del Baix Empordà i d’altres col·laboracions  a més revistes i també a l’altra banda de l’oceà, concretament a Mèxic.

En preguntar-li si alguna vegada s’havia hagut de tallar, diu que poques,  considera  que  pot tenir el llistó alt, força independència  d’expressió.

Acudit M. LLenas
Acudit M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit. M. Llenas
Acudit. M. Llenas