Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La gestió dels serveis de infermeria de l’hospital de Palamós (1985-1986)

 

 

Llibre: Gestió dels serveis d'infermeria
Llibre: Gestió dels serveis d'infermeria

 

Urgències (imatge Rosa M. Masana)
Urgències (imatge Rosa M. Masana)

Per llegir el llibre clicar a:

 Gestió d’nfermeria Hospital-Palamós       

Es de considerar que durant els anys 1985 i 1986 van ser els més intensos que va viure  el nou edifici del hospital de Palamós , la dedicació dels professionals per fer possible la posada en marxa dels 20 primers llits de l’hospital va necessitar de moltes hores de dedicació.

Pel que fa a la direcció d’infermeria va ser necessari:

Preveure la contractació d’infermeres i auxiliars de clínica per la nova obertura de l’hospital, es van fer 200 entrevistes personals. Hi va haver alguna  infermera que va renunciar  a ser contractada a causa de  la retribució que se’ls oferia, 60.000 pessetes/mes = l’equivalent a l’actualitat  vindrien a ser 3.700 pessetes al mes, sabem que no és el mateix però,  ens pot orientar.

Gestionar una part de la compra de material, amb tres pressupostos de diferents empreses, la direcció era qui desprès escollia.

Organitzar la formació per les auxiliars de clínica que treballaven al hospital i no disposaven de certificació pel treball que desenvolupaven i, també per preparar a les persones que havien sol·licitar treballa al hospital com a auxiliars de clínica però no en tenien coneixements.    ’El Ministerio del Trabajo’ hi constava com a docent per d’altres cursos fets a dos hospitals de Terrassa,  va facilitat  la gestió de petició per impartir un curs d’ Auxiliars sanitàries,  ens va finançar la docència aportant  al hospital un milió de pessetes, cinc centes mil  van ser per la compra de material per habilitar una aula i la resta havia de anar destinades  a retribuir a les infermeria que havien impartit docència.

 Crear  la planificació dels equips assistencials dels tres torns d’infermeria i guàrdies,  

Ocupar-nos de la organització d’infermeria i de l’atenció  d’infermeria que havien de rebre les persones grans ingressades al geriàtric.

La directora d’infermeria tenia la responsabilitat també de gestionar l’ingrés  de pacients al  hospital geriàtric,  hi havien moltes peticions i poca disponibilitat de llits , vàrem  necessitar  també moltes hores de  dedicació  i de treball per  fer les millores necessàries, l’equip de manteniment va ser de gran ajut.

Ocupar-nos del servei de consultes externes.

Fer els llits i equipar de material d’infermeria per la primera unitat assistencial  de 20 llits que s’havia d’obrir.

Assistir a diverses reunions, etc.

Consideració:

La tasca d’infermeria  considerada dins l’ àmbit de la  gestió,  de  la docència i  de les pròpies  activitats  professionals assistencials, amb freqüència és desconeguda i  especialment obviada a gairebé tots els  anals de la història i, fins i tot  a l’actualitat, al segle XXI. 

                                                                                                   

 

Finestres de la zona dels despatxos  de direcció metge, d'infermeria i administrativa
Finestres de la zona dels despatxos de direcció metge, d'infermeria i administrativa
Interior de l'hospital (imatge Rosa M. Masana)
Interior de l'hospital (imatge Rosa M. Masana)

Te poca qualitat, amb tot adjuntem l’organigrama del departament d’infermeria que hem localitzat a una carpeta de casa,  era un esborrany que calia consensuar i  passar-lo  a net.

Esborrany d'organigrama dels serveis d'infermeria
Esborrany d'organigrama dels serveis d'infermeria

 

Visites escolars que feien els palafrugellencs al segle XIX.

Publicat a  la Revista del Baix Empordà  número 47 del mes de desembre de l’any 2014,  hi ha un article que tracta de les visites  culturals que el professor Pere Pascuet  havia preparat  pels seus alumnes  durant el curs  escolar 1896-1897, amb elles podem observar la motivació del professor per lliurar coneixements pràctics als seus e alumnes.

Podem llegir l’article a:  visites-escolars-segle-xix

Visites efectuades

El Far de Sant Sebastià, 1857

Fabrica de taps de M.D. Palau

El semàfor de Begur (estació electrosemafòrica militar pel control de bucs)

El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur
El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur

El molí de Pals (datat de l’any 1452, havia funcionat també com a empresa d’electricitat)

La fàbrica de gas de Palafrugell

Restes arqueològiques de Llafranc

 

Ermita de Santa Rosa a Llafranc (R.M)
Ermita de Santa Rosa a Llafranc (R.M)

Les llevadores de Palamós Margarita Adroher, M. Rosa Moliner i Matilde Ribas

Presentem una entrevista  que vàrem fer a Margarita Adroher  publicada a la Revista del Baix Empordà número 16, pagina 47 del mes de març de l’any 2007. Es pot llegir  clicant a : margarita-adroher

La llevadora Margarita Adroher amb el fonendoscopi auscultant a un nadó.
La llevadora Margarita Adroher amb el fonendoscopi auscultant a un nadó.

Margarita va néixer a Besalú l’any 1935, va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment motivada per l’admiració professional  que li va saber transmetre la Dolors Mateu, llevadora de Besalú, va decidir estudiar la especialitat d’obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, obtenint el títol l’any 1956.

El primer poble que va exercir de llevadora titular va ser de Calonge i quan  la Rosa Moliner  es va jubilar va sol·licitar  el trasllat a Palamós. Havia conegut a Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari de Pals i el mes de novembre de l’any 1959 es casaven a Besalú.

Fins el dia  de la seva jubilació va exercir de llevadora a la  Seguretat Social atenen a les parteres del municipi de Palamós, però també disposava de consulta privada. La Margarita ha estat una  professional molt volguda i considerada per a tothom i han sigut moltíssims els palamosins que han nascut a les seves mans.

Desprès d’haver fet  la entrevista a Margarita Adroher, vàrem considerar  parlar també  amb les llevadores Maria Rosa Moliner Baltà  i Matilde Ribas Peix  també de Palamós, entrevistes van ser publicades a la Revista del Baix Empordà num. 26-Any VII- del setembre 2009 amb el títol : Llevadores de Palmós a mitjans del segle XX, per llegir-les   clicar a: llevadores-palamos

         Matilde Ribas havia treballat amb el metge ginecòleg Joan Sabrià

Llevaneres i llevadores palamosines (del s. XVI al XX)

Amb aquest títol es va fer una publicació a la Revista del Baix Empordà núm .38, Any X del desembre del 2012, pag. 56 on parlaven de les llevaneres, nom que em donat a les dones que atenien a les parteres i que havien après a donar atencions a les parteres al costat d’una altre llavanera que sovint formaven part d’una mateixa  família, es pot trobar informació al respecte  a Rosa M. Masana, 165 anys de història de les llevadores de Palafrugell.

Adjunten l’article en format PDF que es pot llegir a : levadores-llevaneres palamosines.

 

 

El ninotaire Miquel Llenas Janoher.

Presentem  la entrevista  feta a Miquel Llenas Janoher queva ser  publicarda a la Revista del Baix Empordà, número 49, pagina  111  del mes de setembre del 2015. La podem llegira a:

                                                                                        miquel-llenas-ninotaire

La màxima afecció de Llenas es dibuixar acudits. El fet de poder representar gràficament qualsevol aspecte de la vida quotidiana i amb sentit  crític,  és una tasca que enganxa. Però clar, sempre que es tinguin les habilitats, la gràcia  i la fluïdesa  en l’art de crear ninots com te ell. Sigui a on sigui i si te temps i un paper al davant, de segur que hi deixa la seva empremta gràfica.

Aquesta especial habilitat li ve de petit i en part també reforçada per la seva mare, perquè sovint quan llegia un dels  acudits publicats per Joamim Muntanyola a la Vanguardia, deia “!Ostres que bo!” i tampoc  escatimava diners per compra-li a l Miquel el TBO, Mortadelos, Pulgarcitos, DDT’s, Tintins , però per a ell un dels  millors referents que ha tingut ha estat  Josep Coll i d’ adolescent amb els seus estalvis es comprava ‘La Codorniz’ i també va tenir ocasió de llegir ‘Le Canard enchaìné’.

Miquell Llenas i Genoher al seu estudi

Llocs on publica

Al llarg dels anys ha fet diverses publicacions i en el moment de la entrevista publicava a la secció que anomena ‘Es Nàufrag de L’illa” a la revista de Palafrugell, també a Crònica, revista del Baix Empordà i d’altres col·laboracions  a més revistes i també a l’altra banda de l’oceà, concretament a Mèxic.

En preguntar-li si alguna vegada s’havia hagut de tallar, diu que poques,  considera  que  pot tenir el llistó alt, força independència  d’expressió.

Acudit M. LLenas
Acudit M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit de M. LLenas
Acudit. M. Llenas
Acudit. M. Llenas