A casa de vegades els meus germans feien un pols, que consistia amb recolzar un colze a sobre la taula  i amb el braç alçat posats l’un davant de l’altre s’ agafàvem la mà fent tota la  força que poguessin per veure qui aconseguia doblegar el braç de l’altre fins a tocar a sobre de la taula.  Els meus germans de vegades m’havien deixat fer un pols amb ells però,  sense adonar-me’n de cop  tenia el meu braç estès a sobre la taula, tot que posava  la màxima energia.  Amb català d’aquesta pràctica  ara se’n diu torcebraç

Quan tenia uns vint anys reballava al servei de radiologia de l’hospital de Mútua de Terrassa i un dia, com era bastant habitual, va venir a dir-nos bona tarda el practicant senyor Joan Penalba. Va sortir a la conversa la seva activitat de professor de gimnàstica sueca que impartia als vespres al Casino del Comerç de Terrassa i a la vegada ens va fer una demostració que consistí en posar-se assegut al terra amb les cames completament obertes, una al davant del  seu cos i l’altre al darrere, com fan els ballarins de dansa clàssica, varen restar  tots sorpresos per la seva gran  agilitat.

Aquell dia personalment podem dir que no vaig estar gens encertada, li vaig dir al  senyor Penalba,  fem un pols, potser ho vaig fer per fer ressaltar encara més les seves potencialitats físiques  com m’agradava veure-les fer als meus  germans, però el resultat va ser que li vaig tombar el braça sobre del mostrador de RX.
Tothom va restar parat, jo la primera, penso que vaig quedar pàl·lida, la reacció d’en Joan va ser la d’ d’enfadar-se i molt, deia repetint:  Nervis, això són nervis, res més que nervis  i se’n va anar.

Abans no estava gens nerviosa, però després sí que m’hi vaig posar, em sentia malament amb mi mateixa, perquè mai m’hagués pensat que davant diverses companyes i companys de feina el vaig fer  quedar com a un home de poca força.

M’he preguntat  com es que volgut explicar  aquesta anècdota i potser ha estat la noticia  un tècnic espanyol empleat a la empresa IBM s’ocupa del desenvolupar els ordinadors quàntics,  aquest fet m’ha portat a pensar amb Joan Penalba, un fill del senyor Penalba que treballava també a Mútua i més tard l’empresa alemanya Siemens  per la seva preparació i capacitats  el va contractar.

En Joan era enginyer elèctric i molt expert en aparells de radiologia i dels primers ordinadors arribats al mercat espanyol cap a la dècada dels anys setanta. Ens explicava que feia partides d’escacs amb algun d’aquells ordinadors i que era molt difícil poder-lo guanyar.

En Joan va ser també professor d’una assignatura de l’especialitat de radiologia que impartia a la mateixa Mútua  de Terrassa als estudiants en practiques dels estudis de Tècnic de Segon Grau Branca Sanitària Especialitat en Radiologia , estudiants matriculats a l’Escola de Formació Professional de l’ Hospital del Tòrax de Terrassa, en aquell moment en era la directora tècnica.