Entre els meus germans, a casa de vegades feien un pols, que consistia amb recolçar un colze a sobre la taula  i amb el braç alçat posats l’un davant de l’altre en  agafavem la mà feien força cap l’un cap un costat i l’altre cap el contrari, es tractava de veure qui aconseguia doblegar el braç de contrincant. Sense adonar-me tenia el meu braç estès a sobre la taula, tot que posava  el màxim d’empeny en la proba.  Amb català d’aquesta pràctica s’en diu torcebraç

Quan tenia uns vint anys reballava al servei de radiologia de l’hospital de Mútua de Terrassa i un dia, com era bastant habitual, va venir a dir-nos bona tarda el practicant senyor Penalba. Va sortir a la conversa la seva activitat de professor de gimnàstica sueca que impartia als vespres al Casino del Comerç de Terrassa i a la vegada ens va fer la demostració de posar-se assegut a terra amb les cames completament obertes, una al davant del cos i l’altre al darrere, com fan els ballarins de dansa clàssica, varen restar sorpresos de la seva agilitat.

Aquell dia personalment podem dir que no vaig estar gens encertada, li vaig dir al  senyor Penalba,  fem un pols, potser ho vaig fer per fer ressaltar encara més les seves potencialitats físiques  com m’agradaba veure amb els meus germans, però el resultat va ser que li vaig tombar el braç.
Tothom va restar parat, jo la primera i la seva reacció va ser la d’enfadar-se molt i deia: nervis, això són nervis, res més que nervis. Se’n va anar.

No estava gens nerviosa, però després m’hi vaig posar i em sentia malament amb mi mateixa, perquè mai m’hagués pensat que davant de tots el fes quedar com a poc forçut.

M’he preguntat per què explico aquesta anècdota i potser he trobat la resposta a causa de saber que un tècnic espanyol empleat a la empresa IBM s’ocupa del desenvolupament dels ordinadors quàntics, ell m’ha fet pensar amb Joan Penalba, un fill del senyor Penalba que treballava també a Mútua i més tard l’empresa alemanya Siemens va sol·licitar els seus serveis.

En Joan era enginyer elèctric i molt expert en aparells de radiologia i els ordinadors que començaven a estar al mercat espanyol cap a la dècada dels anys setanta. Ens explicava que feia partides d’escacs amb algun d’aquells ordinador i que era molt difícil poder guanyar la partida.

En Joan va ser també professor d’una assignatura de l’especialitat de radiologia que impartia a la Mútua  de Terrassa als estudiants en practiques dels estudis de Tècnic de Segon Grau Branca Sanitària Especialitat en Radiologia que pertenyien  a l’Escola de Formació Professional de l’ Hospital del Tòrax de Terrassa.