Un estudi recupera més d’un segle d’història de les llevadores de Palafrugell

La primera referència documental de les llevadores de Palafrugell data del 25 de setembre de 1584: aquell dia, la partera va infantar una criatura agònica i la mateixa dona que l’havia ajudat a néixer va haver d’administrar-li a corre-cuita el baptisme.

Moltes de les llevadores que han sobreviscut fins al segle XVIII a l’anonimat d’aquelles habitacions de xiscles i palanganes, molt abans que s’estengués l’ús anestèsic de l’èter i l’epidural, deuen el nom al registre precisament per la mort, per aquesta seva intervenció «per instante necessitate». Rosa M. Masana, infermera dels serveis de salut del Baix Empordà, ha exhumat el nom d’unes quantes d’aquelles primeres assistentes del part i de moltes de posteriors a Llevadores de Palafrugell, el segon títol de la col·lecció Dones amb Nom Propi impulsada per l’Associació de Suport a la Dona del municipi. Estructurat en tres blocs cronològics que ressegueixen l’evolució de la professió des dels seus precaris orígens fins a l’explosió demogràfica dels seixanta, passant pels anys cruents de la guerra, el llibre parteix de la refosa de diversos articles publicats per la mateixa Masana a la Revista de Palafrugell entre el 1999 i el 2001 a partir de la seva recerca als arxius municipal i de la parròquia i d’entrevistes amb llevadores jubilades i en actiu, ampliats ara amb noves troballes i curiositats que fan del seu estudi un document híbrid entre el reportatge, el manual de divulgació i l’anecdotari. A través de les pàgines del llibre, es recorden els temps que les llevadores necessitaven el consentiment del marit per estudiar, que tenien un sou de 250 rals, que es desplaçaven a peu o amb tartana, negra nit, carregades amb el llum d’oli i l’aigua bullida, o més endavant, amb el maletí. Però la història de les llevadores és també la de la maternitat, i Masana ha recollit abundant informació que abraça des de la dada administrativa, com ara la promulgació de la llei Dato el 1900, que per primera vegada regulava un permís de tres setmanes després del part, fins a l’anecdotari, el saber popular i la superstició, en què no hi falten la interpretació de les fases de la lluna ni la prova de la granota per detectar l’embaràs.

  A la pàgina  número 49  d’aquest llibre  parlem  de  la llevadora Enriqueta Cofan Grabulós i més endavant  vàrem localitzar  algunes notes de premsa, la del dia 8 d’agost de l’any 1915 del Baix Empordà  deia  que  E.Cofan havia traslladat el seu domicili al carrer de Sant Martí i també que les persones que necessitessin treballs de enquadernació podien anar en aquest mateix domicili a consultar al  senyor Josep Nicolau.  En J. Nicolau era el marit de la Enriqueta.

Al Centre Fraternal de Palafrugell es va celebrar un festival de bellesa  on hi  participà  la orquestra  ‘Es Montgrins’,el  Baix Empordà del dia sis de març de l’any 1921 deia que havien estat tres  les encisadores  joves que  van obtenir un premi, entre elles hi havia la Enriqueta Cofan. L’acte va tenir un gran èxit de públic  i es va  poder destinar, derivades d’aquest acte,  169,95 pessetes  a  l’Asil de Vells de Palafrugell.

El Baix Empordà del dia 24 d’agost de l’any 1924 comunicava que el divendres  a les vuit del matí  Enriqueta havia mort, lloaven el seu treball  i també el de esposa i mare.

Sabem que també va exercir a Palafrugell Marieta Marinyat, possiblement durant poc temps,  fent alguna substitució perque no hem obtingut més informació d’ella.

Comentari de Eva Vàzquez:
Han acompanyat, sovint en l’anonimat, el naixement de milers de palafrugellencs, en la penúria i en la guerra, en la dificultat i en el dolor, entre sagraments i supersticions, engreixant anecdotaris i records. Ara, la infermera Rosa Maria Masana (Terrassa, 1945) les ha ordenat cronològicament amb nom i cognom a Llevadores de Palafrugell. 165 anys d’història.

 

Comentari publicat a la revista digital ‘Enfermeria Avanza’ dirigida per Manuel Solorzano el dia 12 de gener de l’any 2009. Per llegir més cliqueu a :

Llevadores de Palafrugell  165 anys d´història

Magnífico libro realizado por la enfermera Rosa María Masana Ribas, hecho en catalán y su significado en castellano sería “Parteras o Matronas de Palafrugell. 165 años de historia”.

El libro contiene 119 páginas, entre ellas bonitas fotos rehaciendo la historia que sin estar en este libro, seguramente se habría perdido. El libro está editado por Associació Suport a la Dona de Palafrugell.

Noticias aparecidas en la prensa local.

 [/caption]