El Centre Excursionista de Rubí (CER) el van fundar Josep Turu i vint-i-cinc rubinencs més, l’any 1949. Quatre anys més tard, el 1953 va entrar a formar part de la Federación Española de Montañismo. Organitzativament està format pels grups de muntanya, d’espeleologia, la comissió de senderisme (GER), la comissió infantil i l’agrupació escolta Guspira. Disposen d’una pàgina a internet on podem trobar tota la informació.

 

Bon dia Francesc, ens agradaria saber coses d’aquest centre.

Primer cal dir que fa 30 anys que visc a Rubí però només 8 que sóc del CER. També he de puntualitzar que a més de les seccions que has comentat hi ha les de trail running, raquetes, vies ferrades i bicicleta de muntanya. Pregunta i,  del que sé, et diré.

Més que tot, et volia preguntar per aquestes grans caminades que feu per les anomenades grans rutes (GR).

El CER i en concret la secció de senderisme organitza des de fa uns anys aquestes caminades. Els GR són senders de gran recorregut, de més de 50 km. Acostumen a estar molt ben senyalitzats (dues franges horitzontals, blanca i vermella) i estan homologats per la FEEC (Federació d’Entitats Excursionistes de Catalunya). Jo amb el CER només he fet el camí del Nord (GR 83), els camins del Bisbe Abat Oliba (GR 151), ara estem fen els senders dels Miradors (GR 5) però la secció n’ha fet molts més, ja que són força anys que en fem. A Catalunya tenim una trentena de GR homologats.

Les feu per etapes, oi?

Sí, cada temporada la comissió de senders del CER es reuneix i escull un GR determinat. Es té en compte els llocs de pas amb interès paisatgístic, històric, etc. Els GR poden ser força llargs i es divideix en diferents etapes que depenent dels desnivells o duresa poden ser més o menys llargues. Nosaltres fem etapes d’entre 18 i 24 quilòmetres.

Com és una jornada de GR?

Doncs sortim de Rubí cap a les set del matí. Ens traslladem al començament de la etapa amb autocar i aquest ens espera al final de l’etapa i ens torna a Rubí. És molt còmode. Jo sempre m’adormo de tornada. L’etapa en si és molt entretinguda. Els de l’organització tenen molta cura dels detalls. Sempre tenim un bar per fer el cafetó o el tallat abans de començar l’etapa. Durant la marxa sempre fas petar la xerrada. Ara parlem sobre què farà avui el Barça, ara de coses que han passat a Rubí i, lògicament, també de política. Però sempre amb humor i bon rotllo. Dinem al lloc previst. Entrepans o carmanyoles. Descans i tornem-hi. S’acostuma acabar comentant la sortida amb una cervesa abans de tornar a Rubí.

De totes les rutes que has fet, quina et sembla que és la més forta?

Cada sender té les seves característiques. És evident que els senders com el sender dels Pirineus (GR 11) té moltes més dificultats i requereix més preparació física que el sender del Mediterrani (GR 92), però en general els organitzadors del CER miren més per senders aptes per a tothom. Pensa que en les nostres sortides coincidim nanos de deu anys i avis de setanta. No amen a fer cap marca. Anem a passar-ho bé.

El que trobo més impressionant és quan feu Rubí-Montserrat.

Sí, aquesta realment és dura, ‘només’ són 40 quilòmetres però els darrers tres, de Monistrol a Montserrat per la canal de l’aigua i dels tres quarts, amb les conegudes escales es fa interminable. És una sortida que ha tingut molt bona acollida a Rubí. Aquest any es farà la 4a edició del Rubí-Montserrat i cada any té més afluència i s’han de limitar les inscripcions per temes de seguretat. La majoria ho fem caminant, però n’hi ha que la fan corrent. El trail running és una modalitat esportiva de muntanya que cada dia té més seguidors.

Suposo que aneu ben equipats per afrontar imprevistos. Què és bàsic a dins la motxilla?

Són sortides d’un dia i no cal portar gaires coses, però anem a la muntanya i s’ha de ser previsor. Evidentment, bon calçat i roba adequada per a la temporada. Paravent i quelcom impermeable. Barret i ulleres de sol. Una lot o frontal per si es fa de nit sempre s’ha de portar. La farmaciola la porta algú de l’organització.

He vist que sou sovint tres fotògrafs els qui publiqueu fotografies al lloc web del CER: Pere Abella, Miquel Canals i tu. En fas gaires, de fotografies?

Sí, moltes, de fet de fotografies en fa tothom i totes bones. En acabar la sortida els que hem fet fotos les podem enviar al bloc de la secció (http://rubigr5.blogspot.com/) i el responsable [en Panotxa] s’encarrega de penjar-les. D’aquesta manera qui vulgui dels senderistes pot descarregar-se les fotos que més li agradin.

Et fixes en algun detall determinat, per exemple espècies botàniques?

En aquestes sortides tot té un punt de vista. M’agrada la foto de grup. Quan travessem un pont o un riu, mentre dinem… Evidentment la natura hi té un paper important, ja que cada estació de l’any ens mostra un paisatge diferent: núvols, arbres, rius, animals, ponts… Tot té el seu encant. De la gent intentes captar moments especials dels quals no s’adonin.

Notes l’efecte de les endomorfines? Vull dir si et trobes d’allò més bé, després de fer aquestes llargues caminades?

Hi ha qui diu que caminar per caminar no té sentit. Bé, tot és opinable. Jo ho faig menys del que voldria, però tothom disposa del temps que disposa. Per a mi és molt gratificant. D’entrada els GR passen per llocs on d’altra manera no aniries. Coneixes paratges molt interessants i, a vegades, molt a prop de casa. Desconnectes de manera sana de l’estrès. Sí, puc dir-te que em fan trobar molt bé, físicament i mentalment.

Bé, Francesc, moltes gràcies.

Gràcies igualment.

Després d’haver-li fet  l’entrevista, vaig observar a Google que hi ha una col·lecció d’imatges de les diferents rutes que ha realitzat. Són interessants per a les persones a qui els agrada la natura, i es poden veure clicant a: Francesc