Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Conferència del doctor Miquel Crusafont i Pairó

 L’any 1965 treballava d’auxiliar de clínica a la Mútua de Terrassa i en aquells moments les infermeres i les auxiliars sovint ens organitzàvem per fer celebracions com la festa de les infermeres, que llavors es commemorava el dia de Sant Joan de Déu, diada que també celebraven els bombers.

Érem un grup força actiu, perquè tant podíem preparar un aperitiu, com un sopar, fer una representació teatral o gestionar la petició d’augment de sou quan consideràvem que havia quedat desfasat segons el nivell de vida.

Però les nostres inquietuds anaven més enllà. Ens vàrem proposar organitzar conferències culturals que milloressin la nostra formació. La clínica ho va considerar adient i ens va cedir una sala per desenvolupar els temes escollits d’acord amb els resultats d’una enquesta prèvia.

Doctor Miquel Crusafont, imatge de Viquipèdia
Doctor Miquel Crusafont, imatge de Viquipèdia

L’evolució humana

Un dels temes que més ens interessava era l’origen de l’ésser humà, per la qual cosa vàrem considerar fer la proposta al doctor Miquel Crusafont, expert en ciències naturals, paleontologia i farmàcia, i vàrem desplaçar-nos a Sabadell per parlar amb ell.

Va estar-hi d’acord i ens va demanar que li féssim la petició per escrit. Casualment fa poc que he localitzat a internet una fitxa  (1) que feia esment d’aquella petició, ja que està catalogada a la documentació de l’arxiu del Centre de Paleontologia M. Crusafont. Aquest ha estat el motiu que ara hagi volgut recordar el professor i quelcom de la conferència que ens va impartir fa més de 50 anys.

Conceptes que ens va transmetre Crusafont

Parlo en plural, tot que desconec quins van ser els conceptes retinguts per les meves companyes i d’altres assistents a la conferència, però personalment sé que em van interessar saber que:

El cervell es plega, o sigui, que es disposa formant circumvolucions, una manera de disposar de més superfície per a la matèria grisa situada a la capa externa del cervell implicada en els processos mentals cognitius i de la intel·ligència. Va donar-nos l’exemple que si tinguéssim el cervell llis, com el tenen les gallines, hauríem de tenir un cap desproporcionat per aconseguir els mateixos metres quadrats que una estructura plegada.

La consciència de si mateix, possiblement per conciliar les teories evolutives de l’espècie humana amb el que ens diu la bíblia, va comentar que es podria considerar que quan el cervell va aconseguir el suficient grau de desenvolupament en substància grisa, l’home i la dona van prendre consciència de la seva pròpia existència, i considerava que possiblement havia de ser en aquell moment quan Déu va infondre l’ànima a l’ésser humà.

Un nen de 12 anys amb una metralladora. Un altre dels conceptes que ens va transmetre i que sempre he tingut en consideració, és que l’ésser humà, amb algunes excepcions, des d’un punt de vista evolutiu tant fisiològic com cognitiu i de valors o d’espiritualitat es desenvolupa molt lentament, tot al contrari del que succeeix amb el desenvolupament de la tecnologia, que ho fa de manera exponencial. Aquest fet, va dir, és com si de sobte l’home s’hagués trobat amb unes eines a les mans que el superen en relació amb el seu propi desenvolupament com a persona i va posar l’exemple d’un nen de dotze anys a qui li dones una metralladora.

 Ciència i entusiasme

Els assistents a la conferència vàrem sortir-ne enriquits i també amb noves qüestions suscitades sobre la nostra pròpia naturalesa humana, aspecte important per a una extensa formació de les infermeres. També ens va saber transmetre el seu entusiasme per la ciència en general i el coneixement científic fruit d’acurades recerques.

(1) Servei d’Arxiu de Ciència | Inventaris i catàlegs – sac.cat  (la  carta de petició no està datada, era aproximadament   l’any 1965 )
R. M. Masana a Mútua de Terrassa any 1965. Fotografia feta per Simó Fiestas, cap de personal de Mútua.
R. M. Masana a Mútua de Terrassa any 1965. Fotografia feta per Simó Fiestas, cap de personal de Mútua.

 

 

 

Leave a comment

name

email (not published)

website