Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Lluís Suñer i Josep Suñer Gallart afeccionats al Hoquei sobre patins

El matrimoni Luís Suñer i Ampar Gallart vivien a la carretera de Rellinars davant mateix de la Central Elèctrica de Terrassa, van tenir quatre fills, Josep, Jordi, Jaume i Neus.

Lluís Suñer Lluís col·laborava en un casal esportiu, no sabem dir-ne el nom, estava situat  dues travessies més avall d’ on vivia  la família, a mà contraria de la Central Elèctrica. Segons l’actual plànol de Terrassa el casal o centre esportiu estaria  situat a un espai  entre la riera de les Arenes,  la carretera de Rellinars i els  carrers Úbeda i de la Salut.

Lluís Suñer, el mecànic de patins
Lluís Suñer, el mecànic de patins

 

Recordem aquests fets perquè algunes vegades junt amb la meva germana Anna havien anat a veure com el Josep jugava un partit de hoquei sobre patins a una pista asfaltada, com dèiem, bastant propera a casa seva.

Model d'uns patins Roulettes, 1908
Model d'uns patins Roulettes, 1908
Jugadors de hoquei sobre herba (Imatge guardada per Francesc Masana)
Jugadors de hoquei sobre herba (Imatge guardada per Francesc Masana)

Josep era el promès de l’Anna de la que en soc la seva germana petita i algunes vegades,  desprès del partit ens permetia  assajar la nostre habilitat consistent en sostenir-nos a sobre de vuit rodes. El que si  vàrem tenir ocasió de comprovar que la pista era més dura que la de terra. Parlem aproximadament  de l’any 1953, quan  en aquell moment tenia uns vuit anys.

Lluís Suñer, el pare d’en Josep, tenia gran habilitat per les qüestions mecàniques  i fos el que fos  que tinguessin malmès els patins de jugar al hoquei, ell sabia com tornar-los a fer funcionar,  era el que en dèiem ‘un manetes’ Disposava d’ un petit taller al cobert del pati de casa seva on l’havia vist treballar algunes vegades.

Darrerament entre les fotografies que guardava el meu germà Francesc Masana i la seva muller Júlia, que ara les tinc a casa, n’hem localitzat una d’ un partit hoquei sense patins on es veien uns nois bastants joves amb els sticks a la mà.

El fet que Francesc guardés aquesta imatge ens ha suggerit que entre els jugadors hi podia haver-ne algun que ell conegués. Pensàvem que podria ser en Josep Suñer però no els sabem identificar, amb tot l’adjuntem  per la relació que te amb aquest esport i potser algú la pot identificar.

Marià Masana recorda que Josep havia jugat a hoquei al club Sferic, centre que encara està actiu  al carrer Sardenya, 34 de Terrassa. Dir que la Federació Catalana de Hoquei sobre patins, va ser creada els anys quaranta i a la dècada dels anys seixanta va passar a dir-se Federació Catalano-Balear.

Josep Suner Gallard, terrassenc jugador de hoquei sobre patins
Josep Suner Gallard, terrassenc jugador de hoquei sobre patins

És possible que en un moment o altre pugui aparèixer alguna imatge o saber quelcom més de l’esmentada pista esportiva de la zona Nord –Est de Terrassa.

És evident que les coses viscudes de joves sempre guarden quelcom dins nostra, ho diem perquè als Jocs Olímpics d’ Espanya de l’any 1992, vàrem voler assistir al partit de Hoquei sobre herba  femení que es jugava a Terrassa ,  no deixa de ser curiós que en aquest esdeveniment i  va assistir com a  col·laboradora holística  una de les filles de Josep, la Rosemari Suñer Masana i també la seva cunyada Rosa Maria Masana, a  la que ell ensenyava ell a patinar, va voler anar a veure aquest tant especial campionat  esportiu  fet a la nostra ciutat,  podem pensar que en el fons el que volíem propiciar amb el nostre entusiasme era que l’equip femení terrassenc en sortís guanyador, així va ser obtenint la màxima menció, o sigui  la Medalla d’Or.

A Josep també l'agradava jugar a tenis, el veiem junt amb Rosa M. Masana, la seva cunyada,  a Viladecavalls
A Josep també l'agradava jugar a tenis, el veiem junt amb Rosa M. Masana, la seva cunyada, a Viladecavalls

 

 

Un fet de la vida quotidiana

El passat dilluns dia 27 de maig del 2024, van venir a la Bisbal els meus nebots Marià Masana i Francesc Massana amb les seves mullers Dolors i Núria  també nebodes meves.

El Marià i la Dolors que ja són avis de la Martina,  quan a ella li van dir  que aniríem  a veure a la tieta Rosa a la Bisbal  junt amb el tiet Cisco i la tieta Núria, la Martina els hi va dir :

  • Espereu que us faig un dibuix per donar-lo  a la tieta Núria i  a la tieta Rosa.

Desprès de dinar la Dolors amb un sobre a la mà  ens diu :

  • Teniu, això és de part de la Martina.

    Dibuix amb visió de Martina Masana i Rosa M. Masana
    Dibuix amb visió de Martina Masana i Rosa M. Masana

A dins de cada  sobre hi havia un dibuix ,  vàrem tenir un gran  sorpresa i  ens va fer feliç  aquell simpàtic  detall vingut inesperat de la Martina, una nena de sis anys.

La Dolors, la iaia de la nena, em diu:

  • M’ha dit la Martina que aquest forat que hi ha sobre l’estrella, és per mirar a l’altre costat.

Instantàniament em va venir al pensàvem de quan anava a classes de dibuix a la Escola Industrial de Terrassa amb el professor Floreal Suriguera,  professor s ens demanava  que féssim quelcom de creatiu. Recordava que en una ocasió  li vaig lliurar  dos dibuixos imaginaris, un d’ells el vaig  pintat amb llustre de les sabates, no ho havia fet mai, i l’altre era d’estil més tècnic fet amb compàs, ambdós dibuixos tenien en comú  que els havia fet el fet un forat per mirar al darrera. La intensió era veure, com si diguessin, el que hi ha al darrera de tot, des del quotidià al de més enllà real o imaginari.

Aquella similitud de ideació  creativa , em va deixar per un moment sense paraules i, més encara perquè sabíem que entre un dibuix  i l’ altra  hi havien  transcorregut  uns 50 anys , el temps suficient per a tres generacions , soc la tia besàvia de la Martina. Desconec amb quina intenció la Martina  va fer aquell dibuix,  potser amb cap, només com un fet que es dona simplement. Quan sigui més gran potser si que ella mateixa li pot donar un significat.

Un altre fet curiós relacionat  amb el dibuix va ser recordar  quan el Cisco, que també  havia anat a classes amb el professor Suriguera i un dia en va dir:

  • El professor ens  va  passar unes  diapositives de treballs fets per  alguns antics alumnes  i n’he vist dos signats per tu. Vaig dir-los  aquests dibuixos els ha fet la meva tia.
Dolors, la iaia i Rosa M, la tieta besàvia , 27-4-2024
Dolors, la iaia i Rosa M, la tieta besàvia , 27-4-2024

Curiosament com va  explicar en Cisco, es tractaven dels  dibuixos on hi havia  un  forat al paper.

En aquell moment d’estar-nos  a taula  van aparèixer  una unió de circumstàncies familiars viscudes al voltant del fet de dibuixar , fets fantàstics i únics que te la vida.

En  Cisco es va fer dissenyador gràfic.

El professor F. Soriguera, la seva filla i l'aquarel·lista Teresa Jordà
El professor F. Soriguera, la seva filla i l'aquarel·lista Teresa Jordà

 

 

Conferència, Dones emprenedores de Palafrugell 1857-1914 i de Celrà 1856-1945

Cartell informatiu de la conferència
Cartell informatiu de la conferència

El passat dia 6 de març del 2024  i en commemoració del dia de la Dona treballadora,  vàrem presentar al centre de can Ponac de Celrà els llibres  Dones emprenedores de Palafrugell . A la vegada també i , desprès de dur a terme algunes  investigacions, vàrem donar a conèixer a les 26 dones celranenques  que disposaven de negocis posats al seu nom, durant el  període que anava de l’ any 1856 al 1945.

A partir de conèixer  el nom de la persona,  l’adreça i el tipus de negoci que regentaven , pensem que  ens podria facilitar la  localització d’alguns dels seus familiars i poder sabes més coses d’elles.  Tot ajuda a engrossir la historia d’una població i ens aporta d’altres idees per seguir  investigant en  el territori.   El segon volum del llibre Dones Emprenedores de Palafrugell  està a la xarxa.

Presentació amb Power Point a can Poçac de Celrà.
Presentació amb Power Point a can Poçac de Celrà.

Una mare honora al seu fill Josep Issac Codina mort al front.

Quelcom de J. I. Codina i Codina  (Palafrugell 3-9-1894-  France 1915)

De vegades els fets històrics ens arriben sense  anar-los a buscar i,  alguns d’ells  ens diuen quelcom que inviten  a voler saber-ne més.  Això ens va succeir mentre revisàvem uns documents de la Correspondència Municipal de Palafrugell  de l’any 1920  guardada  a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP . Hi vàrem trobar una carta manuscrita  acompanyada d’ una targeta postal escrites  per  J. Bofill i adreçada al batlle, duia la dat  25 de setembre del 1915 , al anvers de la targeta hi havia la imatge d’ una dona, era la Emília mare d’Issac que duia un ram de flors  a la ma i d’altres dos rams estaven posats dins de vasos un a cada costat d’ella.

Se la veu pensativa mirant una creu posada  en horitzontal a sobre d’un camp, creu que van fer ells mateixos amb sis segments de cartutxos de canyó recollits en aquesta mateixa zona . El lloc on hi ha la Emília és clarament  un terreny erm  on encara no s’havia construït  cap cementiri, per la qual cosa pensem  que van escollir aquest lloc per memoritzar el seu fill perquè potser sabien que era el camp de batalla on va ser abatut el seu fill .

Targeta postal  amb Emília Codina , mare de Issac
Targeta postal amb Emília Codina , mare de Issac
Revers de la targeta postal
Revers de la targeta postal

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

A revers de la postal hi diu: Trist record del Camp de Batalla de la Gran Guerra de 1914-1920 (Champagne) terme municipal de Sonain -Marme- . Cementiri número 70 – 1ra. Andanada, núm. 18.  Tomba de Josep Isaac Codina, caigut davant davant de l’enemic i per França el dia 23 de setembre de 1915.

Al final de  la carta amb lletra més petita consta: Fotografia presa sobre el lloc en presencia de la mare el dia 19 de juny de l’any 1920. La creu i els vasos per posar els rams són cartutxos de canyó recollits sobre el terreny.

 La carta que hem esmentat,  també escrita per J. Alfredo Bofill  a capçalera  i a sota del seu nom fet amb lletres impreses hi ha escrit Ripoll, la va  fer amb castellà que hem traduït  i la va adreçar al batlle el dia  24 de setembre del 1915 on li comunicava el següent:

En nom i en representació de la meva senyora Emília Codina Bofill vídua de Pere Codina Morató i per tant mare d’un home de gran cor fill d’aquesta vila dit Josep Isaac Codina Codina que va trobar la mort el dia 29 de setembre del 1915 mentre lluitava contra els inhumans exercits dels imperis Centrals  a les files de la Legió estrangera i degut als seus actes de valor i abnegació aquest Ajuntament, temps enrere, se’n va ocupar en una cessió pública.

Tinc l’honor de remetre la fotografia que adjunto feta per mi mateix sobre el Camp de batalla on hi vaig anar acompanyat a la tribulada mare per buscar la tomba del seu malaguanyat fill.

Aquest humil i íntim record el te ben merescut l’ Ajuntament que va saber, en el seu temps, honrar la memòria a uns dels millors fills de la vila de Palafrugell.

Com oriünd d’aquesta bonica vila, pàtria dels meus avantpassats, saluda a aquesta digna corporació Municipal.

Si fos possible obtenir una certificació del acte de referencia els hi agrairien a la ànima. Signat Bofill.

La lectura d’aquesta carta acompanyada d’una imatge ens va commoure, potser degut  a comprendre  el dol i  l’esperit d’una mare que necessitava saber on descansava el seu volgut fill.

La troballa d’aquests documents  va ser comunicada a Paqui Téllez , persona que a més d’altres activitats desenvolupades  a  l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, es cuida d’atendre als investigadors que van a buscar informació  i  és ella qui els proporciona els documents  sol·licitats i també assessora vers d’ altres treballs i publicacions  relacionades que poder estar a la biblioteca del Arxiu o en línia. Fet d’agrair.

Els llibres esmentats consultats
Els llibres esmentats consultats

Poc després Paqui ens mostrava un llibre titulat : Mig Europa cau, coordinat  per Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro. (1)  Posteriorment ens vàrem assabentar d’un altre llibre titulat : La guerra dels cornuts  (2) que  més tard vàrem poder consultar.

Quan vàrem obrir aleatòriament  el primer llibre va apareix la imatge de Josep Issac Codina  que anava acompanyada de diversos documents fotografiats que havien aconseguit els autors del llibre . No ens podíem creure que en aquell moment  coneixeríem al  jove soldat Codina.

La lectura de l’esmentat llibre que ens mostra la cruenta Gran Guerra del 1914 o Primera Guerra Mundial  com a una de las majors matances  de la humanitat. (2.0)ens ha permès també  saber que havien marxar a fer la guerra a France, divuit soldats voluntaris baix empordanesos, quatre d’ells eren de Palafrugell inclòs Josep Issac Codina. 

També hi ha publicant al llibre una carta  força colpidora escrita per Josep Issac al seu oncle d’Olot, amb les seves paraules podem adonar-nos que  eren poques les esperances que mostrava tenir en sortir-ne viu del nou enfrontament bèl·lic. Cal llegir el llibre.

 Em una altre carta, aquests vegada de J. Alfred Bofill del dia 7 de desembre de l’any1920  que anava dirigida al doctor Joan Solé i Pla, entre d’altres coses li deia que Josep Issac era fill de Pere Codina Mató natural de Palafrugell i d’ Emília Codina Bofill natural de Llagostera. Josep Issac havia quedat orfe de pare el dia 29 de desembre de l’any 1907 i la mare s’havia tornar a casar amb Jaume Bofill Garriga natural de Ripoll, lloc on va anar a viure desprès  de la seva mort junt amb la mare, germà d’Isaac i l’avia. En base a aquesta carta sabem que Josep Issac va restar orfe vers els 13 anys. (2.1)

També li comentava que Josep Issac havia treballat de pastisser a can Padrós, botiga situada a la plaça Urquinaona de Barcelona i des d’aquí va passar a viure a París, a casa d’un altre seu oncle i allà va continuar fent de pastisser encara que s’anava enfocant per fer de cuiner. Però, el motiu principal de la carta era demanar a Juan Soler  (3) que pogués facilitar-li  la gestió  a fi de procedir a repatriar el cos del seu nebot.

Dins la carpeta de documents abans esmentada, consta que Issac era de la lleva de l’any 1915 i havia d’anar a fer el servei militar però,  en aquell moment possiblement,  ell estava a Barcelona o bé  a París. Va ser la seva mare qui  amb data 31-1-1915 es va presentar al Ajuntament de Palafrugell per fer corresponent rectificació del expedient d’allistament. Va constar com a pròfug i fet curiós era  que a una nota lateral constava, declarat inútil per la Junta 19-9-1929 .Desconeixem  a quina data es referien i si estaven o no assabentats que havia mort al cam de batalla a France.

Referent a la Guerra

Està escrit que en aquesta guerra  hi van anar 14.000 voluntaris catalans i l’olotí Josep Clarà i Ayats l’any 1951 va fer una escultura en commemoració als soldats catalans, obra que està exposada  al parc de la Ciutadella. Veiem que  Josep  Clarà es va inspirar en fer una escultura humana nua,  més que voler donar forma a un soldat uniformat i armat, potser volia mostrar indirectament la la indefensió de joves civils inexperts  que no van sobreviure a aquella lluita armada on es sabut que va aparèixer armament més potent i fins llavors poc conegut com potser eren els zepelins que llançaven bombes. 

Segons el Diari de Barcelona del 3-5-2008 la escultura de Clarà durant el franquisme va ser modificada i  desprès la van tornar a re configurar al seu estat original.   

Una publicació del Diari de Girona del dia 16 de gener de l’any 2011 i en referència a la Primera Guerra Mundial deia que l’Estat espanyol  en aquest conflicte va mantenir-se dins la neutralitat i a Catalunya  s’havia crear el Comitè de Germanor amb voluntaris catalans. A Madrid van funcionar dos organismes per atendre peticions humanitàries.

De la Primera Guerra Mundial se’n ha parlat força, encara que sempre hem trobat quelcom de difícil d’entendre els esdeveniments , especialment per la gran quantitat de països  implicats. Darrerament hem localitzat un vídeo reportatge , es llar, però del tot  il·lustratiu, fet per Historia Èpica  i porta per nom  ‘Primera Guerra Mundial 1914-1918 Documental (Todas las partes)’

 

Notes

(1)   Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro  Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra . Edició Fundació Josep Pla. Palafrugell, 2018

 (2) Joan -Daniel Bezsonoff . La guerra dels Cornuts,. Edit. Empúries – Barcelona- Narrativa 228. Premi Just Manuel Casero 2003, A la pagina número 73 hi consta amb qui formava grup en Joan Solé, Marius Aguilar, Alfons Maseras i Lluís Massot Balaguer.

(2.0)  J. Victor. Els gironins de la Gran Guerra 1914-1916, article publicat a la Revista de Girona núm. 222 del 2004.  En aquest treball presenta un llistat de soldats  entre ells consta que Josep Codina havia mort i  Pere Bofill (Ripoll) havia estat un soldat del 52 regiment d’artilleria de l’exercit regular francès i estava en vida.

(2.1) Revisada la carpeta on hi ha documents de la família que tractem, a un retall del Padró d’habitants de l’any 1897-1898  consta que al carrer Cases Noves , possiblement  al número 34, hi vivien el matrimoni Pere Codina Mató, Emília Codina Bofill i els seus fills  Macarina de 9 anys i Issac de 6 anys. Sembla que hi ha una confusió amb el lloc de naixement de la mare i la edat d’ en Pere, s’ha d’investigar.   Segons la Crònica del 3-1-1908 el seu pare Pere Codina Mató havia mort d’una greu malaltia el dissabte passat , possiblement a finals de l’any 1907.

(3) Joan Soler i Pla era metge homeòpata, catalanista i francòfil es comenta que es va unir a la lluita amb els francesos perquè podia podia ser desprès més fàcil aconseguir la independència de Catalunya. Va ser propagandista del ideari de la Nova Planta i escrivia a les revistes La Nació i Iberia , signava amb el pseudònim Arnau de Vilanova.   En Issac Codina estava allistat al Segon Regiment de la Legió Estrangera al batalló de matrícula 22.646.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

(

 

 

 

 

 

 

 

 

 

La industria surera de Palafrugell l’ any 1919. Recerques de Sandra Bisbe i de Oriol Vila

Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta  a conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)

Varen enregistrar dades referent a:

- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.

- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes

- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.

- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets

- La  contra resposta dels empresaris.

- Les posteriors accions de la administració  per facilitar  ajuts socials i també de la ciutadania.

Un aspecte que ens va  semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula  anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.

Vist a posteriori els treballs  en aquesta línia fets fets  per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012  en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i  posteriorment  el llibre que va escriure  l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir  en línia  a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

La dona a la industria suro tapera
La dona a la industria suro tapera

També  vist l’acurat  treball  fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3)  ens han fet veure que aquest era un tema  força tractat  i considerant  també  bibliografia aportada, només  ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.

Adjuntem una imatge que  haviem pensat fer servir  per il·lustrar  el text que voliem editar amb el nom de:  La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb  dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència  on hi vàrem localitzar  documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama  de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell  s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou.  L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell  també del 3 de gener del 1920  i en aquest i constaven  el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.

Agraïments.

Volem agrair la bona disponibilitat i ajut  que ens ofereixen els professionals  de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió  per  indicar-nos també el treball  que havia fet   Oriol Vila sobre el  tancament de fàbriques. 

 

Notes

(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2)  Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.

(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277

 

Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)