Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Les roques de l’entorn del castell de Sant Esteve de Palamós

No soc arqueòloga ni mestre d’obres, però si que m’agrada fixar-me l’ aspecte que presenten algunes edificacions  d’anys enrere, potser aquesta  tendència en ve de meu germà Marià Masana que ell sí era mestre d’obres.

La passada tardor vàrem fer una passejada pel camí de mar des de Palamós  a S’alguer i a la zona del castell de Sant Esteve vaig fer-hi  algunes fotografies i en especial a les roques, tot  perquè em van suggerir que eren roques treballades amb  tall molt fi i bastant rectilini  i molt ben engalzades les unes amb les altres, tot i el seu desgasts , en especial las que estan mig submergides al mar i reben les empentes de les ones marines.

Dona la impressió que  pertanyen a possibles edificacions fetes amb un sistema semblant al de pedra seca perquè no s’observa  la presencia d’argamassa entre les juntes d’unió i com també  l’encaix tan mesurat de les unes amb les altres.

Presentem un breu Power Point amb imatges  de les esmentades roques  de les rodalies  del Castell de Sant Esteve de Palamós  fetes  el mes d’octubre del 2019.

Restes-d’ edificacions

 

 

 

Empleada en una drogueria de Terrassa

L’any 1971 estava estudiant a l’escola d’infermeria de l’Hospital Vall d’Hebron de Barcelona, centre que funcionava en règim d’internat des del diumenge al vespre fins al dissabte després de pràctiques. Quan sortia els dissabtes, a les dues del migdia, havia de córrer bastant per poder estar a les cinc de la tarda a la drogueria Levi de Terrassa i abans passar per casa. Sort en tenia que amb la Vespa i circulant per la carretera de la Rabassada, que coneixia bé, arribava puntual a la feina.

La drogueria estava situada al carrer Antoni Torrella gairebé a tocar de la Rambla d’Egara i era un dels comerços del ram de la drogueria més importants de la ciutat. Disposava d’un local gran i adequat per tenir-hi exposats un bon ventall de productes, incloent-hi una secció de perfumeria.

El sou per treballar els dissabtes de cinc a nou de la tarda era considerat baix, dues-centes cinquanta pessetes. Vaig anar-hi a treballar perquè m’ajudava a cobrir despeses, perquè jo mateixa em pagava els estudis i, encara sort que el segon i tercer curs em van concedir una beca, tot i que també feia guàrdies a l’hospital alguns diumenges, festius i vacances escolars.

Escric aquest episodi propiciat, com em sol passar, per haver localitzat tres fotografies de l’època i m’he sentit motivada a dir-ne quelcom. Vist des d’ara, quedo sorpresa de l’empenta que teníem quan érem joves, perquè fèiem practiques diàries d’infermeria de 8 a 14, dinàvem i de 16 a 19 assistíem a classes teòriques. Una companya i jo encara teníem humor d’anar de 15 a 15.45 a fer una partida a la pista de tennis de l’escola.

La primera a l’esquerra penso que és la Luci, de les altres dues no recordo el nom i la de la dreta és Rosa M. Masana.
La primera a l’esquerra penso que és la Luci, de les altres dues no recordo el nom i la de la dreta és Rosa M. Masana.

Et treball a la drogueria també obligava a estar-nos dretes i anant amunt i avall atenent els clients. Un dia el gerent de l’establiment, el senyor Nicolàs, em va proposar fer la promoció d’un producte especial per rentar plats perquè es tractava d’una marca nova i la gent no el comprava tot i ser més econòmic que els altres. He de reconèixer que vaig tenir èxit, les explicacions que donava van ser convincents i el producte es va vendre de manera fluida.

Un dia juntament amb altres productes per portar a casa, vaig comprar un flascó del ja famós rentaplats i el diumenge després de dinar en posar-me a rentar plats veig que el producte no feia escuma i li costava retirar el greix de plats i cassoles a no ser que n’hi posessis molta quantitat, un autèntic fracàs químic. Em vaig indignar en descobrir les no virtuts d’aquell ingredient verdós rentavaixelles i en especial perquè havia ensarronat mig barri del centre de Terrassa. El dissabte següent en arribar a l’establiment vaig dir al propietari que no promocionaria més aquell rentaplats, perquè era simplement aigua amb una mica de sabó. La primera sensació que vaig tenir d’acord amb l’expressió del propietari va ser que me n’havia d’anar a casa, però no, vaig continuar a la botiga sense fer de captadora de clients.

A part d’aquesta anècdota, entre nosaltres, les dependentes, teníem bona relació i fins i tot ens divertíem posant-nos perruques que també teníem a la venda i fer assajos amb mostres per veure quins tons de pintallavis i ombra d’ulls ens quedava millor. També provàvem mostres de perfums algun dels quals era de gran intensitat.

 

Concepció Guisset Alemany i Laura Gussinyé Auguet, pilots privats i esportives

Vaig llegir un article de Maria Bruguera en què parlava de Concepció Guisset, nascuda a Llafranc l’any 1940, la primera dona de Girona que havia obtingut el títol de pilot aeronàutic  a l’aeròdrom d’aquesta província i posseïdora del número de llicència 6.751. La Maria va incorporar la biografia de Guisset al seu blog el mes de gener d’aquest any 2020, que vaig tenir ocasió de llegir. Mentre ho feia em va venir a la memòria Laura Gussinyé, que també tenia el carnet de pilot privat, era gironina i també havia fet les pràctiques de pilotatge a l’aeròdrom d’Empuriabrava.

Amb l’objectiu de recordar quelcom més de la Laura vaig revisar el llibre d’Alejandro Rosario titulat Anuario de Pilotos Privados Españoles (APPE), 1984, que guardo de fa anys i a la pàgina 157 hi vaig localitzar la seva inscripció amb el número de la seva llicència, el 6.860. La dada ens pot orientar sobre l’època d’obtenció del títol de les dues pilots, perquè a l’esmentat registre hi constaven tots els pilots privats d’Espanya.

Dades incorporades al llibre de A. Rosario
Dades incorporades al llibre de A. Rosario
Llibre d'Alejandro Rosario
Llibre d'Alejandro Rosario

A més del número de llicència a l’Anuari hi figura el tipus d’activitat aèria que practicaven, la professió i el domicili, dades que tenia disponibles la Federación Española de los Deportes Aereos (FENDA), en què també estic registrada amb el número de llicència 11.621 corresponent a l’any 1978.

Desconeixem si en el temps transcorregut des que Concepció Guisset va obtenir el títol de pilot i fins que el va tenir Laura Gussinyer, hi va haver alguna altra dona gironina que també fos pilot. Pensem que no, perquè constaria el seu nom a l’esmentat Anuari, per aquest motiu és probable que Guisset i Gussinyé siguin les dues dones pioneres en matèria d’aviació civil formades a Girona. Cal considerar-ho un fet meritori perquè les titulacions aeronàutiques de vol a motor, sense motor, d’activitats comercials i d’helicòpter no havien estat regulades fins l’any 1955.

La Laura Gussinyer  a l'esquerra i  Rosa M, Masana, any 2010
La Laura Gussinyer a l'esquerra i Rosa M, Masana, any 2010

Dues filles de Laura Gussinyer i de Josep Mallol, Anna Maria i Karin, també van aprendre a pilotar i consten al llibre de la Federació. Penso que pot ser adient comentar que un dia que dinàvem plegades amb la Laura vàrem riure molt recordant les anècdotes aèries que ens havien succeït i altres qüestions com l’amistat de la família Mallol-Gussinyer amb Vicente Navarro Brell (e.p.d.)[1] que dona la casualitat que m’havia deixar comandar un petit tram del trajecte des de l’aeroport de Barcelona fins a l’aeròdrom de Sabadell-Terrassa amb helicòpter.

Era evident que a Laura tenia més experiència que jo perquè explicava que havia fet salts amb paracaigudes i amb l’avió havia fet acrobàcia, loopings, pèrdues i vol encerclat, també havia volat amb la Bücker,[2] la Piper,[3] i l’AISA[4] aquesta darrera usada per l’exèrcit.

També coincidíem en el fet de no haver-nos sentit desconsiderades pel fet de ser dones i que tinguéssim una afecció de predomini masculina, les relacions amb els companys havien estat bones, possiblement perquè tots plegats vivíem les mateixes angúnies pel fet de pensar que, un cop fetes unes trenta hores de vol amb l’instructor, després hauríem de pilotar deu hores més en solitari.

També ens feia respecte que haguéssim de ser examinats de pràctiques per oficials del cos aeri que venien de Saragossa a l’aeròdrom de Sabadell-Terrassa. La pràctica més compromesa per a nosaltres era un descens a pista en espiral, el que la Laura en diu vol encerclat. No vàrem fer durant l’examen pèrdues, només les vàrem fer en pràctiques. Dues tècniques pròpies de situacions d’emergència.

Recordo que quan vaig baixar de l’avió després de fer els exercicis corresponents un dels examinadors em va donar la mà i em va dir: “Muy bien señorita, lo ha hecho muy bien”. Els companys que ho van sentir, llavors sí que em van dir: “Com es nota que ets una noia. A nosaltres no ens han dit res i suposem que també ho hem fet bé”.

Segons la meva experiència, l’aeronàutica té la particularitat que quan coincideixes amb un altre pilot sigui aquest d’avioneta o professional de línies aèries, de seguida sorgeix un bon diàleg i entesa. En diverses ocasions havia tingut la sort d’haver-me permès entrar a la cabina d’alguns avions de línia i molt especialment em va succeir a les illes Açores.

Un dia un comandant de avió insistia a dir-me que no deixés de volar, que continués fent pràctiques, i quan estàvem apropant-nos a l’aeroport de Santiago de Compostel·la em va dir: “¿Quieres hacer el aterrizaje?” Jo espantada li vaig dir que no, i ell respongué: “No, claro que no, te proponemos si te quieres quedar para verlo.” L’hostessa em va fer seure en un seient darrere els pilots i em va cordar el cinturó.

Llibreta de vols
Llibreta de vols

Va ser magnífic observar la dinàmica de manipulació dels aparells i com es repetien els missatges verbals entre ells, per seguretat i com diu el reglament. Després d’aterrar, el capità em va lliurar informació sobre el contingut del pla de vol que li havia sortit imprès. Sense esperar-m’ho aquell dia vaig rebre una classe magistral.

Considero que una de les grans desgràcies del segle XX van ser els fets del dia 11 de setembre de l’any 2001, perquè des d’aquell moment l’autonomia i mobilitat de les persones ha fet un gir de 180 graus, passant de gaudir d’una relativa confiança al punt que tothom sigui sospitós de fer quelcom de greu, com si tot allò que veiem a les pel·lícules de ficció de sobte s’hagués convertit en realitat.

Per finalitzar i com a fet personal, parlant de la llicència obtinguda a l’Aeroclub de Sabadell-Terrassa, en va sortir publicada una crònica que duia el nom: “Una pilot de l’any 1978”. Posteriorment membres del club em van demanar que expliqués per a una propera edició, la meva experiència del dia de la suelta, que és el primer dia que has de volar sol. La meva vivència va ser espectacular i encara no m’he decidit a explicar-la, resta pendent.

Un responsable del club considerava d’interès explicar els ensurts que ens hauríem pogut trobar durant un pilotatge, perquè en explicar-los ajuden a analitzar els factors que hagin pogut intervenir en els fets no desitjats i de cara al futur poder millorar la situació. És el que s’anomena retorn d’experiències.

Donc bé, només han passat dos dies des del dia que vaig dir  volia explicar el meu primer dia de vol en solitari  i ja està fet , porta el nom de:  El dia de la ‘suelta’, una experiencia inoblidable  en aviació.

 Notes


[1] Vicente Navarro pertanyia al Cos Especial d’Oficials d’Aeroports del Ministeri de l’Aire i era la persona que supervisava els plans de vol dels pilots. Consta a la Orden Ministerial núm. 948/1968.
[2] La Bücker era una avioneta amb ales de lona i al camp de Sabadell-Terrassa tothom tenia delit que algun dia la pogués pilotar, però requeria disposar de força experiència, segons deien amb aquest avió experimentaves realment la sensació de volar. El dia que la vaig veure vaig restar sorpresa dels pocs indicadors que tenia.
[3] La Piper, la Cessna i la Beech eren avions de l’any 1924 que van ser molt emprats pels instructors de vol.
 4] L’AISA era un avió fabricat per l’empresa Espanyola Aeronautica Industrial S.A.

Registres d’infermeria al consultori de Pals del 1993 al 1999

Darrerament he localitzat uns documents que tenia guardats a un arxivador de quan feia d’infermera a Pals i vaig estar a punt de llençar-los, però vaig recordar que llevadora Catalina Ponsatí de La Bisbal quan em vaig interessar per la seva trajectòria professional, em va dir:  Llàstima fa poc que he llençar les llibretes on hi tenia apuntades a les parteres que havia assistit i fins i tot la darrera que vaig atendre a domicili. He volgut evitar el mateix fet i per la qual cosa faig un resum del contingut dels registre que he agrupat per:

-  Registres d’extraccions sanguínies.

-  Sol·licitud de cures als pacients.

-  Compra de material de cures.

-  Guàrdies de cap de setmana

-  Nombre de visites enregistrades (CABE)

El partit metge de Pals en aquell temps comprenia a més de Pals les viles de Torrent, Palau-Sator, Font Clara i Regencós. Els professionals sanitaris  depeníem del Departament de Sanitat i Seguretat Social, delegació de Girona i pertanyien al cos d’ Assistència Pública Domiciliaria (APD)

Les extraccions sanguínies. En principi aquesta activitat es feia un dia a la setmana de vuit a nou del matí i més endavant degut al increment de demandes assistencials es feia dos dies a la setmana. Les extraccions als malalts enllitats s’hi havia d’anar de set a vuit del matí.

Extracció de sang al domicili del pacient
Extracció de sang al domicili del pacient

La majoria de peticions eren fetes pels doctors Vicente Leu i Joan Baró i per algun metge substitut com podia ser Salvador Garcia i Jaume Pla-Soler així com també els metges pediatres. També rebien sol·licituds peticions de metges de l’ hospital de Palamós, del CAP Güell de Girona, de la Xarxa de Salut Mental, de la Clínica de Girona, la Quinta de Salud “La Alianza” i de metges particulars i ens consten els següents:

Valoració de constants fisiologiques a la consulta
Valoració de constants fisiologiques a la consulta

Sarquella, Recas, Cussí, Meza, Buscarons, Grassot, Planagumà, Ribas, Matesánz, Falcò, Galceran, Avinyó Estella, Almirall, Maza, Idigoras, Gaudón, Toda, Vaureda, Carnicer, Casanovas, Vidal, J. Sala, Barbas, Antunez, Soliguer, Omar , Botsalot, Ollé, Valls, Julià, Massabeu, Martín, Albons, Ibañez, Julià, Verdaguer, Beltran, Cantieri, Mir, Azcò, Farré, Santolària , Nicolau, Monje, Dorca, Iglesias, Gandós, Martí, Iglesias, Maneiro, Francesc Mir ,P. Mor Mur, M.Tuset, M. Oller, Colom, M. Bonet, L. Luguet Gaillc, Zege, Depoorter Van Winckel, A. Páez -Hernato- Aliança de Barcelona, Narcís Vidal, J.M. Sin Opi, Joan Carné i Josep Campistol.

Els tubs de la sang i d’altres tipus de mostres les venia a buscar un empleat de les ambulàncies Cistane per dur-les al laboratori de l’hospital de Palamós i segons els seus registres des del mes de setembre de l’any 1993 fins a finals de l’ any 1999 es van fer 2.310 extraccions segons el registres que consten a les llibretes que encara guardava i podem veure en el següent quadre.

Analítiques 1993-1999
Analítiques 1993-1999
Peticions de facultatius
Peticions de facultatius

El dia 15 de maig de l’any 1997 va ser inaugurat el Centre d’Asistencia Primària del Baix Empordà (CABE) de Palafrugell i el dia 29 d’aquest mateix any els registres van passar a ser informatitzats, però durant un parell d’any encara feien servir ambdós sistemes d’aquí que en disposem de dades.

Sol·licitud de cures als pacients. Els metges amb els que formaven un equip les peticions de cures eren verbals però els especialistes i d’altres metges en no estar a la mateixa vila ho feien per escrit que tan unes com les altres podien consistir: cures de ferides, llagues, extracció de punts, embenats simples, tècnics o compressius, fèrules de guix, administració d’injectables intramusculars, intravenosos, subcutanis, valoració de les constants vitals, nivells de glicèmia en sang, extracció de taps de cerumen, extracció de cossos estranys inclosos els oculars, electrocardiogrames etc., a partir de l’obertura del CAP es van ser desenvolupats els protocols de cada pacient requeria segons la seva patologia o per la prevenció.

Petició facultativa
Petició facultativa

Compra de material de cures, ens era subministrat per la farmàcia de Pals de Josep Lluís Massó que anava a càrrec l’ ajuntament, sobre el material emprat em podem dir quelcom degut a l’existència de rebuts, era:

Venes de gasa hidròfila, no consten les mides però segons el preu havien de ser de 5, 7 i 10 10 cms., compreses de gases estèrils, cel·lulosa quirúrgica, esparadrap Leukoplast, esparadrap hipoalergic, cotó enrolat pur , alcohol sanitari de 96º, Menalcol reforçat, Linitul sobres de 9X15 cm., guants tacte de làtex, Novecutan spray, Germisdin 500 cc amb dosificador, Betadine 10% solució antisèptica, aigua oxigenada, Mercryl Lauryle solució, Foret, Fixomull Stretch per cobertura d’apòsits, termòmetre clínic, xeringa Icosteril de 20 ml. fonendoscopi Eschmann, fulles de bisturí estèrils de dues mides, sutures cutànies adhesives.

Referent a medicaments ens consta: Furacin 0,2% pomada, cafinitrina comprimits, glucosmon R50 , col·liri Colircusi anestèsic, Scandinibsa 2% anestèsic, Argenpal varilles, Urbason solubre 40 mgs i Epistaxol solució. D’altres medicaments per cures s’obtenia mitjançant recepte metge. Hi havia diversos medicaments que els portava el malalt prèvia recepta feta pel metge. Els medicaments d’ús més freqüent, més endavant era proporcionat pel CABE.

Guàrdies de cap de setmana, entre la infermera de Begur i jo mateixa de Pals ens havíem de combinar les guàrdies del cap de setmana que era una si i una no , dues al mes, per això anotaven una llibreta els domicilis que havien de fer i el tipus de cures, era la manera de lliurar del treball que tenien els professionals APD perquè a més havíem d’estar localitzats les vint-i-quatre hores del dia. Era poc freqüent però havia succeït haver d’administrar un injectable cada vuit hores, a partir de l’obertura del CAP de Palafrugell feien la jornada laboral normal i les guàrdies les segons planificació al servei d’ urgències de Palafrugell.

Nombre de visites enregistrades pel CABE

El Centre d’Atenció Primària de Palafrugell a partir de les dades informatitzades va presentar el nombre de visites d’ infermeria fetes a Pals que corresponien de l’any 2003 al 2009 per una població d’ uns 8.000 habitants.

Les xifres diuen que el total de visites fetes a la consulta va ser de 27.429 i les dels domicilis de 2.964 amb un total general de 30.393 visites.

Pel que fa a extraccions de sang va ser de 7.089 assistències a la consulta i 515 al domicili del pacient, donant la xifra conjunta de 7.604 assistències. Sumant les visites i les extraccions, el total general va ser de 37.997 atencions d’infermeria. No em comptabilitzat els pacients assistits per la mateixa professional al servei d’urgències de Palafrugell  en dies laborals i  festius.

Visites
Visites
Extraccions
Extraccions