Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
La paraula grafit deriva de la italiana grafitti, i consisteix en fer dibuixos i pintades en espais urbans, especialment en murs o en altres elements del mobiliari. L’origen d’aquesta tècnica pictòrica s’emmarca en la cultura hip hop que es va desenvolupar a la dècada dels anys setanta en barris neoiorquins com el Bronx, Brooklyn o Oueens. Hi vivien comunitats afroamericanes i llatinoamericanes. En altres ciutats europees també va quallar el moviment, concretament a França, durant els fets del maig del 1968, amb el lema: “La imaginació al poder”.
El grafit i la curiositat (la imatge no és de la Bisbal , Rosa M. Masana)
Article : Rosa M. Masana, editat a Totbisbal el 14-5-2010
Les bisbalenques Carme Pla Tossas i Paqui Doblado Artacho, per estar en forma, corren gairebé cada dia durant aproximadament una hora i mitja per la zona de les Gavarres. Aquest és el seu lloc preferit d’entrenament de sempre i, on diuen, descobreixen camins i indrets de gran bellesa natural. Ho fan perquè, a més de sentir-se molt bé practicant exercici, adquireixen les condicions físiques necessàries per poder pujar cims de muntanya d’una alçada fins a més de 5.000 metres.
Durant el muntatge d´encavallades (col. família Masana)
Resum: Consideracions referents a l’arribada al mercat del formigó armat i la construcció de naus industrials a Terrassa i d’altres ciutats per part de l’empresa Veyga, SA durant el període 1957-1970.S’hi explica també la tasca dels tècnics i els treballadors que, amb coratge i escassos mitjans de protecció, van assentar les jàsseres i les encavallades per a l’edificació de grans estructures fabrils.
Paraules clau: Muntatge de jàsseres i encavallades, formigó armat, estructures de fàbriques, Terrassa.
Abstract: The construction of industrial buildings in Terrassa (1957-1970). Veyga, SA.: reinforced concrete beams and roof framings. This article is about important facts regarding the arrival on the market of the reinforced concrete and the construction of industrial buildings in Terrassa, from which the company Veyga, SA was responsible since 1957 until 1970. Technicians and building workers duties are also detailed, and how with courage and scarce means of protection they built up beams and roof framings in order to construct large manufacturing structures. Key words: Beams and roof framing assembly, reinforced concrete, manufacturing structures, Terrassa.
Per continuar llegint l’article en format PDF, cliqueu aquí. També podem veure el vídio Jasseres i encavallades
Informació complementaria referent al tècnic Francesc Masana
Al article principal, comentarem que Francesc Masana Ribas era afeccionar a fer sostenir peces de diversa naturalesa les unes sobre les altres i sempre amb l´objectiu de buscar el seu punt d’equilibri. També l’agradava resoldre el repte que li proporcionava el trencaclosques del Cub de Ernö Rubic, anomenat també cub màgic que va inventar l´any 1974.
Adjuntem una imatge de Francesc intentant descobrir el secret del cub.
Francesc Masana Ribas, any 1976 ( imatge Rosa M. Masana)
Entre les fotografies guardades que pertanyien al meu germá Francesc, n’ha aparegut una que possiblement era d’ una exposició sobre materials per la construcció, a la imatge no hi consta el lloc ni tampoc l’any. Sabien que Joan Borrell disposava d’una empresa de nom Vapresa i ara la imatge ens ha permés veure l’expositor o stands amb el tipus de vigues que fabricaven, el nom de la empresa Vapresa i Francesc Masana amb casadora de pell i la Julia, la seva muller. Vapresa i l’empresa Veyga S.A eren colaboradors com hem vist al article de la revista Terme núm. 26 , pàgina 230 del l’enllaç que hem adjuntat al principi.
Expositor de la empresa Vapresa el del mig amb casadora de pell és Francesc Masana (Fons: Francesc Masana)
El mes de setembre del 2015, entre anava amb el cotxe per la Avinguda de les Glories Catalanes vaig observar que la empresa SAIFA S.A. que n’hem parlat en aquest article ,actualment està enderrocada i, curiosament he vist que preserva impregnada a la paret interior de la nau que correspondria al carrer Ramon i Cajal, la silueta de mig arc pertanyent a les tres encavallades principals de donaven forma a la fàbrica i també part de les columnes que havien de servir per recolzar-hi el pes de les estructures que formaven la cobertura de la nau. En presento dues imatges.
Silueta de les tres encavallades de la empresa SAIFA S.A. (R.M. Masana)Perfil del mig arc ( imatge Rosa M. Masana)
Son molts els bisbalencs que tenen a casa seva alguna fotografia feta per S. Saglieto, era una persona força peculiar que tothom recorda, motiu pel que vàrem intentar reconstruir part de la seva biografia i donar-la a conèixer.
La crònica va ser publicada a la Revista Baix Empordà,número. 32 , Any VIII del març de l´any 2011 amb el títol: Domenico Salvo Saglietto, àlies ‘Lux’, més de quranta anys fent de retratista a la Bisbla d’Empordà. Per llegir-lo clicar a : domenico-salvo
Desprès de haver estat publicat l´article, em va arribar a mans aquest retall de diari que tot seguit presentem, sense però que hi consti la data. Possiblement sigui del mes de setembre o octubre de l´any 1968, perquè parla de la seva mort.
Publicació al diari "Los Sitios", data 5- 10- 1968
Rosa M. Masana, publicat a Totbisbal el dia 30-4-2009
Bisbalenc polifacètic i autodidacte que tot el que es proposava fer , encara que no ho hagués fet mai, ho aconseguia. Quan parlem amb la seva muller Teresa Valls, veiem que el va saber comprendre molt bé i potser per aixó, també, l’ Albert va aconseguir ser tant creatiu.
Sovint succeeix que després d’haver publicat un article ens assabentem de més fets relacionats amb el tema, i així ha passat amb l’Albert Roldós. Robert Vilà Farreny ens parla de l’Albert anomenant-lo Betus, hipocorístic d’Albertus, i comenta que s’ocupava de fer les tramoies del teatre, o sigui els decorats, els efectes sonors i els especials. Quant a efectes singulars n’esmenta un de molt original que emprava per representar algunes escenes dels Pastorets. Utilitzava un pot connectat a un tub llarg d’aram i a dins hi posava pega grega picada i una espelma encesa. Des de darrere de l’escenari bufava per la part distal del tub i en sortia una fogonada de flames espectacular. D’aquest mecanisme en deien les pipes.
Marc Vilà, el fill d’en Robert, explica després que en Betus els va ensenyar la tècnica de fer les pipes, es van disposar a fer-ne un parell per a la coreografia dels Pastorets i just en el moment que estaven remenant els estris va entrar al teatre un parell de guardes municipals de la Bisbal. En veure el que estaven fent van quedar paralitzats i, blancs de l’espant, van dir-los que s’havien pensat que estaven fabricant una bomba casolana en estat molt avançat.
Joan Rasós i la seva muller Núria Lloberes un dia mentre conversàvem va sortir pel mig l’Albert i van dir que a en Betus també li deien el Maestro i que entre ell, Joan Coromines, conegut per Koro, i Narcís Martinell n’havien fet de l’alçada d’un campanar. També van explicar que s’havia construït un zoòtrop.[i] Jordi Frigola i Sefa Ponsatí corroboren aquesta creació i també que s’havia fet un foliscopi.
Betus, futbolista
Pere Plaja Girona ens lliura unes imatges d’en Betus que considera que van ser fetes entre els anys 1945 i 1947, al camp de futbol dels Capellans, on s’hi poden veure dotze futbolistes que formaven l’equip del Frente de Juventudes.
Al dors de la fotografia hi ha els noms dels jugadors. D’esquerra a dreta començant per dalt hi veiem Joan Pi, Joan Cabruja, Pere Plaja, Josep Vidal, Francesc Campillo, Narcís Ponsatí i Josep Ros; a baix, Miquel Colls, Gabriel Janoher, Jordi Mercader, Cinto Masgrau i Albert Roldós.
Pere Plaja ens comenta que en Betus sempre jugava amb borseguins, espardenyes de roba que arribaven fins al turmell, perquè deia que d’aquesta manera dominava millor la pilota. El motiu de Maestro em comenta que li va venir perquè la forma de moure la pilota els recordava la del futbolista Escolà, del Futbol Club Barcelona, a qui també apel·laven el Maestro. En Plaja destaca d’ell el fet que tenia un tarannà de persona elegant i amb personalitat.
[i] Zoòtrop és un aparell que consisteix en un cilindre giratori previst d’ascletes que en fer-lo girar es van projectant figures sovint d’animals i es veuen en moviment. El foliscopi disposa d’un mecanisme semblant.