Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

La industria surera de Palafrugell l’ any 1919. Recerques de Sandra Bisbe i de Oriol Vila

Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)

Varen enregistrar dades referent a:

- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.

- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes

- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.

- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets

- La  contra resposta dels empresaris.

- Les posteriors accions de la administració  per facilitar  ajuts socials i també de la ciutadania.

Un aspecte que ens va  semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula  anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.

Vist a posteriori els treballs  en aquesta línia fets fets  per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012  en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surar és cosa de dones (1) i  posteriorment  el llibre que va escriure  l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir  en línia  a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.

La dona a la industria suro tapera
La dona a la industria suro tapera

També  vist l’acurat  treball  fet per l’ investigador en Oriol Vila Casademunt titulat El ‘Lockout’ Patronal de la industria suro tapera a la ciutat de Palafrugell l’any 1919: Un exemple de la lluita de classes al Baix Empordà a través del periòdic ‘Acción Social Obrera’ (3)  ens han fet veure que aquest era un tema  força tractat  i considerant  també  bibliografia aportada, només  ens resta que assenyalar la tasca de recerca d’aquests dos i altres investigadors.

Adjuntem una imatge que  haviem pensat fer servir  per il·lustrar  el text que voliem editar amb el nom de:  La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb  dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència  on hi vàrem localitzar  documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama  de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell  s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou.  L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell  també del 3 de gener del 1920  i en aquest i constaven  el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.

Agraïments.

Volem agrair la bona disponibilitat i ajut  que ens ofereixen els professionals  de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió  per  indicar-nos també el treball  que havia fet   Oriol Vila sobre el  tancament de fàbriques. 

 

Notes

(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2)  Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.

(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277

 

Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Repasar roba interior, la Elena Francis i la Pietat Estany

De bastante joven a  veces escuchaba por la radio el programa ‘Queridas amigas’ del consultorio de Elena Francis, era la emisora ​​que mi madre solía sintonizar mientras trabajava  junto con una de mis cuñadas recortando  los sobrantes de tejido de prendas interiores de mujer  que confeccionaba una empresa de Terrassa. Este material recuerdo que lo íbamos a buscar a un almacén situado en una calle que comunicaba con la carreta de Moncada de Terrassa, mi madre decía que tenía que dedicar muchas horas trabajo para ganar muy poco, algunas veces la habia ayudado  para que pudiese entregar  los tejidos a tiempo, dado que daban un plazo de entrega.

Cuando hablaba Elena Francis, las personas que escuchabamos  el programa teniamos puesta toda nuestra  atención dado que con frequencia trataban temas de amores y desamores propios de aquellos  que  años  sesenta. El recuerdo de este episodio  de vida nos ha venido en el recuerdo al ver un vídeo  filmado durante  una comida en el café-restaurante el Fraternal de Palafrugell , evento organizado por la Asociación de Supor a la Mujer de Palafrugell y de inmediato recorde lo que me dijo una compañera de mesa :

- Estás sentada junto a Elena Francis.

Pensé que me gastaba una  broma, pero rapidamente añadió:

- Se trata de la Piedad Estany, la persona que  escribía las respuestas a las preguntas que las oyentes radiofónicas hacían a la  Elena Francis.

Desconozco el  porque,  pero resulta que me había imaginado a Elena Francis como a una persona real, de carne y hueso y que además  era una alta, rubia y que vestía muy bien , esta idea quizá me vino porque me recordaba a mi prima Elena Masana que vivía en Franci. Una vez que vino de visita  a todos  los familiares nos  dió la impresión que se trataba d’ una artista de cine  dado que además de su porte era muy guapa.

De más  mayor supe que la señora Francis había sido un personaje creado y que la voz  de la persona que daba consejos era el de una locutura de radio, pero lo que nunca me había imaginado fué que  un día tendría ocasión conocer a una de las personas que también escribian las respuestas a las cartas enviadas para intentar aliviar el malestar de algunas oyentes, la periodista Pietat Estany.

Transcurridos unos dias me interese de nuevo per la señora Elena Francis y encontre información muy valuosa  que hasta este momento desconocia y lo mas importante fué saber que la  supuesta señora Elena Francis fue el periodista  Juan Soto Viñola.  Añadimos un  recuadro  a título de síntesi del origen del programa Queridas amigas.

Retalls de diari
Retalls de diari
Dades a títol de síntesi
Dades a títol de síntesi

 

 

 

 

 

Notas

Para conocer algo más referente a la señora Piedad aconsejo ver el artículo de Lluís Molinas. Las mujeres silenciadas. Charla con Pietat Estany, colaboradora del Consultorio de la señora Elena Francis. Revista del Baix Empordà, núm. 38, pàg.8, 2012. está digitalizado y también en Wikipedia.
Ver también  Jose Soto https://www.rtve.es/noticias/20170212/muere-escritor-juan-soto-vinolo-verdadera-elena-francis/1489724.shtml

 

El naufragi del vapor ‘Alger’ 1899

Característiques físiques del vaixell 'Alger'
Característiques físiques del vaixell 'Alger'

A la Revista del Baix Empordà número 48 de l’any 2015 pàg.116 vàrem publicar un article que parlava del naufragi que va patí el vaixell francès a les illes Formigues entre Palamós i Calella de Palafrugell.

En aquesta zona a causa de la poca visibilitat i degut que llavors  l’escull i no disposava de cap sistema lluminic, d’un petit far, que  poguès indicar la zona com a perillosa, alguns vaixells s’hi havien estavellat.
El dia que va naufragar, el vaixell  ‘Alger’ havia sortit de València en direcció a Marsella, era el 8 d’abril de l’any  1899 a les 4.30 hores de la matinada i en ell hi anaven passatges i també transportava una càrrega de vi, taronges i tàrtar.
Hem pogut saber quelcom de les característiques d’aquest vaixell mitjançant la consulta del llibre-registre londinenc ‘Lloyd‘s Register of Shipping‘ que es guarda a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona i en presentem  una imatge on  consta la seva morfologia.  Per saber coses d’aquest vapor consultar l’article abans esmentat. 

Gràfic d'un vaixell de l'època
Gràfic d'un vaixell de l'època

La Teresa, com sempre havia sigut i fins el darrer moment.

A la revista de Palafrugell del mes de maig del 2023 número 353, Joan Cortey va publicar: In memoriam. Maria Teresa Mestras, vídua Frigola,[1] i va ajuntar una imatge de la Teresa al pati del carrer Torres Jonama, explica l’amistat que es tenien i alguns fets de la seva vida, breu crònica que ens ajudat a preservar el record de la Teresa.

Retall de la Revista de Palafrugell amb l’article de Joan Cortey
Retall de la Revista de Palafrugell amb l’article de Joan Cortey

El fet de llegir aquest resum ha estat per mi un estímul per  voler també dir quelcom de la Teresa.

Com s’ha vist més amunt per parlar de Teresa Mestras Sorts hem escollit el títol: La Teresa, com sempre  havia sigut  i fins el darrer moment. I és que podem donar testimoni de que així va ser, ho explicarem. Ara només dir que la Teresa era una persona altament dialogant i amb ella  podies passar hores conversant del tema que fos.

 Tenia memòria i recordava  fets i anècdotes que l’havien succeït al llarg de la  vida, algunes de ben excepcionals i d’altres que ara  són fets històrics, per exemple un d’ells  que ara seria impossible de repetir era que  li deia al seu fill petit Lluís (epd), avui voldria fer arròs, perquè no vas al mar i em portes i li deia el que volia,  com si fes la llista de la compra,  el Lluís li portava tot el que l’havia dit. Per a mi el més impresionant es que li duia el que avui dia encara posem al arròs.

El que més em fascinava de la Teresa era el seu sentit de l’humor que apareixia  quan explicava alguna cosa , fins tot  narrant un fet  que podia tenir un punt de preocupació, sabia com  treure-li l  ferro que hi havia de més.

 Un dia vaig anar a casa seva a demanar-li informació sobre les modistes de Palafrugell, entremig va dir: El senyor Mario, de l’empresa Miquel Vincke i Meyer es feia confeccionar unes calces més amples de la cintura per portar-les els dies que tenia àpats.[2]

Teresa Mestras a Calella de Palafrugell any 2013 (Rosa M. Masana)
Teresa Mestras a Calella de Palafrugell any 2013 (Rosa M. Masana)

Penso que observava els fets amb perspectiva, potser ho feia perquè havia estat mestra, pel seu bagatge de vida o per la pròpia intuïció que  de segur tenia. Davant d’alguns fets encara que aquests fossin punyets els hi donava un toc de relativisme, semblava com si per ella el que succeia  estava intimamant vinculat amb la nostra propia condició d’ humans.

 Podem dir que la Teresa i a la vegada fent ús d’una paraula moderna, tenia resiliència i fortalesa personal, ho hem vist per la manera com ha afrontat fets marcadament  colpidors per una mare.

Un altre aspecte a valorar era el seu tarannà tant obert per a tothom, l’agradava invitar o que anéssim a  casa seva per exemple  a veure el pessebre que cada any feia. Alguna vegada havíem anat al pis de Calella a escoltar la cantada d’Havaneres, era fantàstic veure des de dalt del seu pis tot l’escenari festiu d’aquest esdeveniment tant popular i mariner.

Durant  la vetllada podíem gaudir dels brunyols amb crema que ella mateixa havia fet i acompanyats de moscatell, ens ho passàvem bé tots plegats amb en Lluís pare, Lluís fill, la Kate i d’altres amics

El darrer dia que vaig veure la Teresa va ser quan  la Kate em va proposar anar a casa seva  perquè deia que  estava bastant greu.

En arribar la vàrem veure  tranquila  a dins el llit de la habitació de reixa que dona al carrer i també hi havia la seva cuidadora.

Més de mig segle d'Havaneres
Més de mig segle d'Havaneres

Li vaig dir, Teresa que tal, com es trobava ? i va respondre: Bé, estic molt bé, només que tinc una infecció d’orina , ho va dir amb la expressió de sempre sense cap connotació d’aflicció o de sensació de gravetat física, donava la impressió que per ella  el que li succeia era un trastorn puntual, que es solucionaria com d’altres coses havia superat. Una forma de ser  digne d’admirar.  Passada una estona ens vàrem fer un peto  i ens varem acomiadar.

 Pocs dies desprès, els pronòstics clínics van tenir més força que la possible voluntat de vida de la Teresa i va fer el traspàs, potser  recolzada  pel  sentir de la seva fe i potser pensant  que es retrobaria  amb els seus estimats.

Recordem amb afecte a  la Teresa .

Va veure neixer  l’any 1967 la cantada d’Havaneres a Calella de Palafrugell, 55 anys .

21-5-2023

Notes


[1] Joan Cortey el dia 9 de maig va explicar a la Biblioteca de Palafrugell anècdotes  i curiositats dels ‘russos de Cap Roig’.  La Teresa també era coneixedora d’alguns  fets del matrimoni rus Nicholas Woevodski i Dorothy Webster.

[2] Rosa M. Masana. Dones Emprenedores (1857-1914) Modistes, pag.52, any 2013, hi ha un llibre al Arxiu Municipal de Palafrugell i a la Biblioteca.

Entrevista a Rosa M. Masana Ribas (2020)

La periodista  Marta Escubós, va entrevistar a la infermera Rosa M.Masana  i va  ser publicada a la revista del Baix Empordà número 71 del mes de desembre del 2020, pag. 46.

Es pot veure també la entrevista a  la revista digitalitzada  del Baix Empordà, núm 71 pag.46  i  en aquesta pàgina en format Pdf

entrevista-rosa-be-num-71-2020