Trobada una escriptura que podria ser de l’any 7.000 a.C.
El dia 6 de març del 2023 Eliseo López Benito va publica a Youtuve un vídeo on mostrava que havia localitzar a Girona una macro estructura subterrània que a una roca granitica hi havia una inscripció amb un tipus de lletra fins ara desconeguda a Catalunya, l’interès de la troballa es que no es tracta diu, d’un signe aïllat sinó que configura una línia epigràfica. El tema l’hem trobat prou interessant com per esmentar-lo i adjuntar un enllaç de l’esmentat vídeo.
Explica que l’escriptura paleohispànica de l’època megalítica que està inclosa la escriptura cuneïforme data d’ entre el 5000-4000 a.C i d’abans d’aquesta època se’n te poc coneixement de l’existencia d’altres formes de grafisme. No ens diu el lloc de Girona on està ubicada aquesta macro estructura , potser vol preservar el lloc fins que es facin els estudis corresponents.
Vist doncs el descobriment i de confirmar-se l’antiguitat d’aquest grafisme, comenta Eliseo López, potser haurem de reculat la història uns 2.000 anys perquè la epigrafia podria estar datada entre els segles 10.000 – 5.000 a C , tot que considera que més probablement pertanyi al 7.000 a.C.
El vídeo es pot veure a : Eliseo López Benito. El origen de la escriptura. Girona. Catalunya, 6-3-2023.
Hem extret un parell d’imatges del vídeo, esperem que l’autor ho trobi bé.
Més informació d’ Eliseo
El periodista Josep Baella al diari el Punt avui, del dia 28 d’agost del 2020 va publicar una crónica titulada La porta dels déus, on comentava que Eliseo López Benito opinava que Montserrat és una producció megalítica feta pels homes, que es tracta d’unes construccions tectòniques ciclòpies d’ordre orgànic degut que està ausent de línies rectes, són temples. Baella acaba el text amb dues cites del llibre d’Henoc potser com a punt de mira vers les possibles construccions ciclòpies.
Un nou comentari
Els treballs de Eliseo López com a autor alternatiu que és, no estan adscrits en el context de la arqueologia académica, l’estranya que els experts en aquesta materia no acceptin les evidencies que sovint presenta. Darrerament però hem vist un vídeo fet a principis d’aquest any 2023 titulat: El legado incomprendido de Montjuïc, on podem observar que va acompanyat pel Dr. Octavi Piulats i Riu, professor d’antropologia i filosofia de la cultura de la Universitat de Barcelona i estudiòs també de les estructures megalítiques.
E. López a més de la presentació que fa al vídeo referent a una nova localització megalítica a Montjuïc on s’hi veuen elements zoomòrfics, un d’ells i segons Piulats amb presència d’una cresta dorsal, també mostra sòcols entròpics d’ assentament de les roques i cassoletes per les libacions. El Dr. Piulats emprant una visió de conjunt del recinte diu:
És possible que pròxim a la zona hi hagi una altra estructura que completaria un conjunt de quatre altars megalítics de manera que formarien una barrera simbòlica de pedres creant un perímetre radial ,no seria d’estranyar que coincidís amb una conjunció de línies llei , sistema que ayuda a la protecció física i energètica de la zona.
Considera també que si els antics van escollit aquest lloc és perquè prèviament havien mantingut una connexió amb els essers sagrats de l’indret, d’altra manera no haguessin escollit aquest lloc. També diu que seria un bon complement que en aquest santuari s’hi veigués la presencia d’ aigua com element sacralitzador de la zona, fet bastant probable degut que pels voltants hi ha canyes que necessiten aigua per viure i també caldria saber, si hi ha un túmul funerari pròxim, el complex seria complert.
Finalment el professor repte a Benito a què pensi un nomenclàtor, diguem-ne en aquest cas una paraula que adjunti els dos conceptes, el de zoomorf i el d’ època megalítica.
Adjuntem el muntatge de dues imatges, la primera treta del vídeo d’Eliseo on a la roca que ens presenta amb les vuit cassoletes ens ha estat suggerit que podria tractar-se del darrrer ós de l’espinada, o sigui del sacre, i a continuació li segueix un cap, preguntem, podrien tractar-se de la representació d’un estil d’ ouróboros o sigui quelcom que vinguès a significar la naturaleza cíclica de la vida , el dal i el baix i d’altres, qui ho sap ?
De jove havia practicat l’espeleologia, d’aqui bé potser, el meu interés pel treball d’Eliseo.
