El doctor Pompeo Pascual Coris -en Peio-  per algunes amistats, hi vaig treballar d’infermera al dispensari municipal de

Llagostera junt també amb el doctor Carlos Soto Blanco, metge  titular de la vila del cos d’ Assistencia Pública Domiciliaria (APD). En aquesta població hi vaig  estar  des de l’any 1989 fins el 1991, veure l’ índex de les  Memòries d’infermeria de Llagostera.

El consultori era un edifici que havia estat inaugurat de feia poc i era situat a una zona separada del centre. La distribució de les consultes era lineal de manera que la infermera ocupava la consulta del mig que es comunicava amb cada una del dos metges, era un sistema  funcional pràctic per treballar.

La demanda assistència sanitària era important degut que Llagostera en aquell moment disposava de més de 5.000 habitants empadronats i nosaltres com a sanitaris desenvolupavem, a més del treball fet al dispensari,  ateníem als pacients enllitats o bé amb dificultats de locomoció al seu propi domicili  i també ateníem les emergències que es poguessin generar al llarg de les 24 hores del dia,  els malalts en situació de gravetat  amb l’ambulància eren traslladats  al hospital Trueta de Girona.

 Abans d’iniciar la consulta o desprès, a més de comentar quelcom referent als pacients amb el doctor Pascual, sempre demanava allargar  la conversar que sovint estava  relacionada amb l’art i , de vegades l’havia de recordar que tenia diversos domicilis a fer i se’n feia tard.

Tenia la facilitat de fer dues coses a la vegada, parlar i dibuixar, dibuixos que  podia fer  a qualsevol dels papers que tenia a l’abast, alguns duien encapçalat el seu nom, especialitat i domicili,  una vegada fets  me’ls regalava, en tenia molts de guardat tots que també n’havia regalat a algunes amistats.

Podria explicar diverses coses i anècdotes viscudes amb el doctor Pascual però, ara només volia comentar que m’han sortit de dins una carpeta de l’estanteria de dalt de tot  un seguit de dibuixos que m’havia regalat, tots fets espontanis i en un moment a la mateixa consulta i també els el ‘Reglamento de la sociedad Casino llagosterense, 1929.  De les imatges parlem de fa 34 anys.

Va exercir de metge a Llagostera des de l’any 1963 fins l’any 1999 que es va jubilar, estava casat amb Maria Grifé amb qui va tenir sis fills,  a més de la seva dedicació al dibuix , també havia fet poesia, activitats de caràcter social i era col.leccionista.

La troballa del seus dibuixos, sabia que els tenia però feia molts anys que no me’ls havia mirat i ara  m’han fet  pensat amb quina sortida els hi podria donar, estaria bé que algú els pogués seguir preservant  perquè encara que els segueixo guardant, els anys passen.

Per aquest motiu he pensat fer-ne una breu presentació filmada d’una part d’aquesta seva producció  artística  i adjuntar-la  en aquesta pàgina.

       alguns-dibuixos-dr-pascual-comprimit

Comentar també un fet curiós que va succeïr el día 9 de febrer del 2023, buscava informació a internet sobre el doctor Pascual i casualment va apareixer una noticia dient que la família Pascual-Gifre l’any 2011 havia donat tres plànols corresponents a les mines de sal de Cardona al Arxiu Històric de la ciutat.

La sincronització d’aquest fet el podem trobar amb que fa temps vaig escriure una crónica  que tracta de la nostra experiència de l’estada a les mines de sal de Cardona, en concret al Forat Micó de jove m’hi havia introduït junt amb el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa al que pertanyia. Ha estat una simpàtica coincidència. Veure Forat Micó. Cardona

 11-2-2023