A la revista del Baix Empordà del març del 2023 hi vàrem publicar un article que tractava de la l’Escola Moderna de Palafrugell (1905-1909), escola promoguda pel ‘Centro Instructivo y de Unión Obrera’ de Palafrugell (CIUO) on s’ impartien conferencies  a càrrec d’acadèmics de distintes disciplines .[1] Aquest tema ens dué a interessar-nos també per l’Escola Moderna  La Bisbal.

Buscant informació hem vist que Lluís Maruny Curto, l’any 2007 va fer un article on parlava de la innovació educativa a la Bisbal, un tema relacionat amb la Escola Moderna  [2] i també al blog dels Arxivers del Baix Empordà (ABE) hi ha una secció titulada  Anar a estudi. 

En aquest moment, la nostra aportació  es la d’ampliar el tema amb les dades que hem obtingut a  la premsa digitalitzada, cosa que amb els enllaços que adjuntem dels anteriors treballs i de la Fundació Ferrer i Guàrdia on a la secció vídeos n’hi un titulat: Ferrer Guardia i Marta Mata. La educació per ser persones lliures  tractat per  Assumpta Baig.

Com a antecedents dir que ha la Bisbal l’any 1886  Bartomeu Gabarró Borràs,[3] havia fundat  la Escola Laica que funcionà durant uns mesos, desprès seguint aquesta línia docent Joaquim Garriga Pons (1863-1917) que  l’any 1903 va obrir la Escola Moderna a la Bisbal emprant dues habitación del seu propi domicili (10). Model docent aplicar també per Lluïsa Garriga Morquejo, Joaquim Oller  i Eusebio Carbó  junt amb d’altres seguidors com van ser  els professors Adela Trayter i Josep Barceló i Matas des del 1891 al 1924. Va seguir impartint docencia  dins aquesta concepció pedagògica  Josep Salip Sardà fins l’any 1939.

Maruny considera que la Escola Laica  va precedir  la Escola Moderna que venia de la mà del lliure pensament del federalisme republicà i,  era aplicada  en un moment bastant convuls degut a la  lluita ideològica i social que existia, influenciada també en part per la Primera Internacional celebrada a Londres l’any 1864 amb l’assistencia de  Karl Marx.

Explica que la nova pedagogia havia estat ben acceptada per un entorn marcadament obrer i llibertari motivat per millorar el nivell cultural de petits i adults dins l’àmbit de la cultura popular.

 Els fundadors de la Escola Moderna a Barcelona van ser Francesc Ferrer Guàrdia i  Joan Garriga Pons, aquest darrer  llibreter d’ofici i llibertari i seguidor de les idees de Ferrer, es diu que ambdós eren francmaçons.

 Joan Garriga va ser qui fundà la Escola Moderna a la Bisbal que consta va iniciar la seva activitat el dia 1 d’abril de l’any 1903 al carrer Nou número 20 . La premsa en va fer resò i es diu que va estar activa  fins l’any 1909.  A la província de Girona  es van obrir un total de dotze  centres docents.

Al bloc dels ABE,[4] consta que vàren ser professors de la Escola Moderna laica de la Bisbal Eusebi Carbó[5] i Joaquim Oller[6],  d’Oller se’n diu que va la seva tasca pedagògica havia estat acreditada per  diversos  bisbalencs i també recolzada per Bonaventura Casadevall que  qui valorava el caracter mixt de les aules  i la no aplicació de premis ni de sancions.  En el  blog (ABE) hi ha un enllaç que en porta al  treball fet per Laura Tienda Martínez que aporta informació general de la Escola Moderna .[7]

Presentem  algunes dades  que van ser publicades a la premsa local.

 Informació obtinguda de les hemeroteques digitalitzades.

-       El diari La Lucha del 3 de gener del 1903, feia saber  que s’estaven finalitzant els treballs per la fundació d’ una escola Moderna a la Bisbal i l’endemà  deia que Juan Tejon, Governador Civil de la Província havia rebut de la Escola Moderna de Madrid ‘lisonjeras’ frases per el seu bon fer en pro a l’ensenyament. Uns dies desprès, el 17 de març del 1903 el mateix mitjà comunicava que el dissabte havia estat inaugurada la Escola Moderna de la Bisbal.

      L’any 1904 la Escola Moderna de Francesc Ferrer oberta al carrer Bailén número  56 de Barcelona, va convocar un concurs de poesies i de totes les rebudes se’n havien de seleccionar deu, l’objectiu, es deia,  era fer-ne enaltidores cançons escolars. El guanyador de la col·lecció obtindria 50 pessetes  de premi i els poemes els hi serien publicats .[8]

-       El periòdic l’ Avenç del Empordà comunicava que el dia 2 de març de l’any 1907 Joseph Barceló havia donat una conferencia a L’Escut Emporità titulada ’Educació Autonòmica’, tot que la paraula potser conte un error perquè lleguim: Autonomgia.

 

-       El canvi de model instructiu per la mainada era motiu de comentaris i alguns bisbalencs havien estar involucrats en una discussió, debatien entre si l’escola havia de ser laica, confessional catòlica o neutra. Revista Baix Empordà, 10-9-1911.

 

-       Referent al testament de Francesc Ferrer Guardia la premsa de l’any 1912 esmentava que s’havia fet l’entrega del seu legat als hereus. Els tràmits burocràtics de la herencia van estar durant un temps retinguts ,  finalment l’assumpte va ser resolt. El seu germà Josep va representar a les filles legítimes de Ferrer i  de Soledad Vilafranca, la seva companya d’antuvi havia rebut una part de la seva deixa al estranger,  només restava  abonar els imports  a Portel i a d’altres cohereves.[9]

-       El ‘Diario de Girona d’Avisos y Noticas’ del dia 26 de maig del 1912, feia saber que s’aconsellava a les Juntes locals que informessin de si les escoles no oficials empraven els llibres de l’Escola Moderna, de Malato, Grave. Ferrer, Estévanez y Codina. Seria d’interés  consultar aquests llibres  per coneixer les assignatures que s’impartien.

El Govern  supervisava les ensenyances que rebien els alumnes i segons la correspondencia municipal de Palafrugell  dipositada al l’Arxiu Municipal, consta que el día 10 d’octubre del 1906  desprès d’una inspecció i en base al Reial Decret del primer de juliol de l’any 1902, el batlle  havia de procedir  a clausurar dos establiments docents de la vila dels que n’eren vicerectores les senyores Dolors Genís i Elvira Avellí.

 Notes

---