El procés fisiològic de l’envelliment és produït per un conjunt de canvis bioquímics del organisme que poc a poc van minvant les capacitats  d’acció. Hi ha persones que viuen el fet d’envellir com  a una pèrdua important, es senten que no son útils per res, no tenen motivacions   i es desanimen. Aquest estat psicològic és un terreny abonat perquè qualsevol esdeveniment poc agradable o conflictiu sobreafegit actuï com una mena de revulsiu que afavoreixi la possibilitat d’emmalaltir.  Però si mirem el fet d’ anar posant anys  com una etapa més de la vida, deixant coses enrere lògicament, però sense nostàlgia, amb la  serenitat que proporcionen els anys viscuts, que a més ajuden  a veure les coses amb més relativitat i sense els apassionaments propis de la joventut, podríem dir que la vellesa un estat modèlic d’experiència personal. Seguir llegint…