Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
El passat dia 6 de març del 2024 i en commemoració del dia de la Dona treballadora, vàrem presentar al centre de can Ponac de Celrà els llibres Dones emprenedores de Palafrugell . A la vegada també i , desprès de dur a terme algunes investigacions, vàrem donar a conèixer a les 26 dones celranenques que disposaven de negocis posats al seu nom, durant el període que anava de l’ any 1856 al 1945.
A partir de conèixer el nom de la persona, l’adreça i el tipus de negoci que regentaven , pensem que ens podria facilitar la localització d’alguns dels seus familiars i poder sabes més coses d’elles. Tot ajuda a engrossir la historia d’una població i ens aporta d’altres idees per seguir investigant en el territori. El segon volum del llibre Dones Emprenedores de Palafrugell està a la xarxa.
Quelcom de J. I. Codina i Codina (Palafrugell 3-9-1894- France 1915)
De vegades els fets històrics ens arriben sense anar-los a buscar i, alguns d’ells ens diuen quelcom que inviten a voler saber-ne més. Això ens va succeir mentre revisàvem uns documents de la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1920 guardada a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP . Hi vàrem trobar una carta manuscrita acompanyada d’ una targeta postal escrites per J. Bofill i adreçada al batlle, duia la dat 25 de setembre del 1915 , al anvers de la targeta hi havia la imatge d’ una dona, era la Emília mare d’Issac que duia un ram de flors a la ma i d’altres dos rams estaven posats dins de vasos un a cada costat d’ella.
Se la veu pensativa mirant una creu posada en horitzontal a sobre d’un camp, creu que van fer ells mateixos amb sis segments de cartutxos de canyó recollits en aquesta mateixa zona . El lloc on hi ha la Emília és clarament un terreny erm on encara no s’havia construït cap cementiri, per la qual cosa pensem que van escollir aquest lloc per memoritzar el seu fill perquè potser sabien que era el camp de batalla on va ser abatut el seu fill .
Targeta postal amb Emília Codina , mare de IssacRevers de la targeta postal
A revers de la postal hi diu: Trist record del Camp de Batalla de la Gran Guerra de 1914-1920 (Champagne) terme municipal de Sonain -Marme- . Cementiri número 70 – 1ra. Andanada, núm. 18. Tomba de Josep Isaac Codina, caigut davant davant de l’enemic i per França el dia 23 de setembre de 1915.
Al final de la carta amb lletra més petita consta: Fotografia presa sobre el lloc en presencia de la mare el dia 19 de juny de l’any 1920. La creu i els vasos per posar els rams són cartutxos de canyó recollits sobre el terreny.
La carta que hem esmentat, també escrita per J. Alfredo Bofill a capçalera i a sota del seu nom fet amb lletres impreses hi ha escrit Ripoll, la va fer amb castellà que hem traduït i la va adreçar al batlle el dia 24 de setembre del 1915 on li comunicava el següent:
En nom i en representació de la meva senyora Emília Codina Bofill vídua de Pere Codina Moratói per tant mare d’un home de gran cor fill d’aquesta vila dit Josep Isaac Codina Codina que va trobar la mort el dia 29 de setembre del 1915mentre lluitava contra els inhumans exercits dels imperis Centrals a les files de la Legió estrangera i degut als seus actes de valor i abnegació aquest Ajuntament, temps enrere, se’n va ocupar en una cessió pública.
Tinc l’honor de remetre la fotografia que adjunto feta per mi mateix sobre el Camp de batalla on hi vaig anar acompanyat a la tribulada mare per buscar la tomba del seu malaguanyat fill.
Aquest humil i íntim record el te ben merescut l’ Ajuntament que va saber, en el seu temps, honrar la memòria a uns dels millors fills de la vila de Palafrugell.
Com oriünd d’aquesta bonica vila, pàtria dels meus avantpassats, saluda a aquesta digna corporació Municipal.
Si fos possible obtenir una certificació del acte de referencia els hi agrairien a la ànima. Signat Bofill.
La lectura d’aquesta carta acompanyada d’una imatge ens va commoure, potser degut a comprendre el dol i l’esperit d’una mare que necessitava saber on descansava el seu volgut fill.
La troballa d’aquests documents va ser comunicada a Paqui Téllez , persona que a més d’altres activitats desenvolupades a l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, es cuida d’atendre als investigadors que van a buscar informació i és ella qui els proporciona els documents sol·licitats i també assessora vers d’ altres treballs i publicacions relacionades que poder estar a la biblioteca del Arxiu o en línia. Fet d’agrair.
Els llibres esmentats consultats
Poc després Paqui ens mostrava un llibre titulat : Mig Europa cau, coordinat per Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro. (1) Posteriorment ens vàrem assabentar d’un altre llibre titulat : La guerra dels cornuts (2) que més tard vàrem poder consultar.
Quan vàrem obrir aleatòriament el primer llibre va apareix la imatge de Josep Issac Codina que anava acompanyada de diversos documents fotografiats que havien aconseguit els autors del llibre . No ens podíem creure que en aquell moment coneixeríem al jove soldat Codina.
La lectura de l’esmentat llibre que ens mostra la cruenta Gran Guerra del 1914 o Primera Guerra Mundial com a una de las majors matances de la humanitat. (2.0)ens ha permès també saber que havien marxar a fer la guerra a France, divuit soldats voluntaris baix empordanesos,quatre d’ells eren de Palafrugell inclòs Josep Issac Codina.
També hi ha publicant al llibre una carta força colpidora escrita per Josep Issac al seu oncle d’Olot, amb les seves paraules podem adonar-nos que eren poques les esperances que mostrava tenir en sortir-ne viu del nou enfrontament bèl·lic. Cal llegir el llibre.
Em una altre carta, aquests vegada de J. Alfred Bofill del dia 7 de desembre de l’any1920 que anava dirigida al doctor Joan Solé i Pla, entre d’altres coses li deia que Josep Issac era fill de Pere Codina Matónatural de Palafrugell i d’ Emília Codina Bofill natural de Llagostera. Josep Issac havia quedat orfe de pare el dia 29 de desembre de l’any 1907 i la mare s’havia tornar a casar amb Jaume Bofill Garriga natural de Ripoll, lloc on va anar a viure desprès de la seva mort junt amb la mare, germà d’Isaac i l’avia. En base a aquesta carta sabem que Josep Issac va restar orfe vers els 13 anys. (2.1)
També li comentava que Josep Issac havia treballat de pastisser a can Padrós, botiga situada a la plaça Urquinaona de Barcelona i des d’aquí va passar a viure a París, a casa d’un altre seu oncle i allà va continuar fent de pastisser encara que s’anava enfocant per fer de cuiner. Però, el motiu principal de la carta era demanar a Juan Soler (3) que pogués facilitar-li la gestió a fi de procedir a repatriar el cos del seu nebot.
Dins la carpeta de documents abans esmentada, consta que Issac era de la lleva de l’any 1915 i havia d’anar a fer el servei militar però, en aquell moment possiblement, ell estava a Barcelona o bé a París. Va ser la seva mare qui amb data 31-1-1915 es va presentar al Ajuntament de Palafrugell per fer corresponent rectificació del expedient d’allistament. Va constar com a pròfug i fet curiós era que a una nota lateral constava, declarat inútil per la Junta 19-9-1929 .Desconeixem a quina data es referien i si estaven o no assabentats que havia mort al cam de batalla a France.
Referent a la Guerra
Està escrit que en aquesta guerra hi van anar 14.000 voluntaris catalans i l’olotí Josep Clarà i Ayats l’any 1951 va fer una escultura en commemoració als soldats catalans, obra que està exposada al parc de la Ciutadella. Veiem que Josep Clarà es va inspirar en fer una escultura humana nua, més que voler donar forma a un soldat uniformat i armat, potser volia mostrar indirectament la la indefensió de joves civils inexperts que no van sobreviure a aquella lluita armada on es sabut que va aparèixer armament més potent i fins llavors poc conegut com potser eren els zepelins que llançaven bombes.
Segons el Diari de Barcelona del 3-5-2008 la escultura de Clarà durant el franquisme va ser modificada i desprès la van tornar a re configurar al seu estat original.
Una publicació del Diari de Girona del dia 16 de gener de l’any 2011 i en referència a la Primera Guerra Mundial deia que l’Estat espanyol en aquest conflicte va mantenir-se dins la neutralitati a Catalunya s’havia crear el Comitè de Germanor amb voluntaris catalans. A Madrid van funcionar dos organismes per atendre peticions humanitàries.
De la Primera Guerra Mundial se’n ha parlat força, encara que sempre hem trobat quelcom de difícil d’entendre els esdeveniments , especialment per la gran quantitat de països implicats. Darrerament hem localitzat un vídeo reportatge , es llar, però del tot il·lustratiu, fet per Historia Èpica i porta per nom ‘Primera Guerra Mundial 1914-1918 Documental (Todas las partes)’
Notes
(1) Anna Aguiló i a cura de Francesc Montenegro Mig Europa cau. Impressions de Josep Pla sobre la Gran Guerra . Edició Fundació Josep Pla. Palafrugell, 2018
(2) Joan -Daniel Bezsonoff . La guerra dels Cornuts,. Edit. Empúries – Barcelona- Narrativa 228. Premi Just Manuel Casero 2003, A la pagina número 73 hi consta amb qui formava grup en Joan Solé, Marius Aguilar, Alfons Maseras i Lluís Massot Balaguer.
(2.0) J. Victor. Els gironins de la Gran Guerra 1914-1916, article publicat a la Revista de Girona núm. 222 del 2004. En aquest treball presenta un llistat de soldats entre ells consta que Josep Codina havia mort i Pere Bofill (Ripoll) havia estat un soldat del 52 regiment d’artilleria de l’exercit regular francès i estava en vida.
(2.1) Revisada la carpeta on hi ha documents de la família que tractem, a un retall del Padró d’habitants de l’any 1897-1898 consta que al carrer Cases Noves , possiblement al número 34, hi vivien el matrimoni Pere Codina Mató, Emília Codina Bofill i els seus fills Macarina de 9 anys i Issac de 6 anys. Sembla que hi ha una confusió amb el lloc de naixement de la mare i la edat d’ en Pere, s’ha d’investigar. Segons la Crònica del 3-1-1908 el seu pare Pere Codina Mató havia mort d’una greu malaltia el dissabte passat , possiblement a finals de l’any 1907.
(3) Joan Soler i Pla era metge homeòpata, catalanista i francòfil es comenta que es va unir a la lluita amb els francesos perquè podia podia ser desprès més fàcil aconseguir la independència de Catalunya. Va ser propagandista del ideari de la Nova Planta i escrivia a les revistes La Nació i Iberia , signava amb el pseudònim Arnau de Vilanova. En Issac Codina estava allistat al Segon Regiment de la Legió Estrangera al batalló de matrícula 22.646.
Pot succeir, com m’ha succeït personalment fa poc , que en ocasions l’atzar et porta a conèixer mitjançant documents antics algun tema amb el que no hi pensaves i ens motiva a prendre’n algunes notes per desprès dir-ne quelcom. En concret ens referim a la revisió dels documents que pertanyen a la Correspondència Municipal de Palafrugell de l’any 1919 que està dipositada al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP)
Varen enregistrar dades referent a:
- Tipus de treballs i horaris laborals que feien els treballadors del suro.
- Recollida de dades algunes que mostraven un major nombre de dones treballant a les fabriques que no pas homes
- Relació de sous dels empleats , sense especificar el gènera, que incloïa una franja de salaris bastant àmplia i en ocasions comptats per nombre de jornals.
- Algunes de les accions o moviments d’unió de treballador i sindicats en defensa dels seus drets
- La contra resposta dels empresaris.
- Les posteriors accions de la administració per facilitar ajuts socials i també de la ciutadania.
Un aspecte que ens va semblar curiós, va ser que per referir-se al tancament de les fabriques fos usada la paraula anglesa ‘Lock-out’, com a forma de fer o de model americà.
Vist a posteriori els treballs en aquesta línia fets fets per la investigadora Sandra Bisbe Lluís, l’any 2012 en el seu article titulat ‘Dona-Suro’: surarés cosa de dones (1) i posteriorment el llibre que va escriure l’any 2016 titulat Quant a totes les cases es treballava el suro (2) que podem llegir en línia a la pàgina de l’Arxiu Municipal de Palafrugell.
Adjuntem una imatge que haviem pensat fer servir per il·lustrar el text que voliem editar amb el nom de: La dona un puntal per la industria surera basant-nos amb dades obtingudes del Arxiu Municipal de Palafrugell. Fons Correspondència on hi vàrem localitzar documents de: La fàbrica de taps Josep Torres Jonama de Palafrugell datada el 3 de gener de l’any 1920, en ell s’informava del nombre d’operaris que treballaven a la fàbrica desprès del primer “look-out” o tancament de fàbriques i dades del seu sou. L’altre document pertany a la fabrica de suro Genis i Cia. de Palafrugell també del 3 de gener del 1920 i en aquest i constaven el nombre d’operaris acomiadats i el sou que cobraven.
Agraïments.
Volem agrair la bona disponibilitat i ajut que ens ofereixen els professionals de l’Arxiu Municipal de Palafrugell i en aquesta ocasió per indicar-nos també el treball que havia fet Oriol Vila sobre el tancament de fàbriques.
Notes
(1) Sandra Bisbe. Revista del Baix Empordà (Ed.).Palamós. Núm. 38, del mes de setembre del 2012, p. 28 a 32. També (2) Quan a totes les cases es treballava el suro .Editat per la Associació de Suport a la Dona. Palafrugell 2016.
(2) Oriol Vila. Institut d’Estudis del Baix Empordà. Sant Feliu de Guíxols, 2020. Núm. 39, p. 209 a 277
Treballadora del suro a una empresa de Llagostera ( Imarge Rosa M. Masana)
Poden dir que els bisbalencs quan sortim per fer la compra o bé passejar, gairebé que és obligat que confluïm en llocs com les Voltes, la plaça d’independència, la plaça Major, el carrer Ample, el passeig Marimón i l’Aigüeta entre d’altres.
És en aquesta zona tan cèntrica on trobem a faltar persones que sempre hi eren i ara ja no hi són, cosa que provoca una sensació de carència, d’estar en espais semi vuits encara que hi hagi altres persones, és com si la vila s’anés desertitzant i això sense comptar altres persones que també se n’han anat marxant. És com si el Daró que ara dormia, l’últim cop s’hauria estat alguns puntals que sustentaven part de la vida social de la Bisbal.
No podem deixar de sentit malestar i fins i tot ràbia pels crancs, no pels animalets en si, sinó pel seu significat metafòric d’una malaltia que es diu que si tot i això, moltes vegades és que no, les micosis oportunistes també fan la seva funció i no diguem els parells del principal òrgan del cos, el cor.
En aquest lloc que assenyalem de color morat que potser sigui d’uns 400 metres quadrats han mort vuit persones que estaven a la dècada dels seixanta anys o poc més, molt precoçment. Ara potser degut al fet d’haver-nos deixat novament una altra persona molt estimada a La Bisbal, ens ha motivat també per recordar les que també se’n van anar abans.
Mapa del sector de Las Vueltas de la Bisbal
Eren : María Piera de Ciurana , farmacèutica (4-8-2017), Carmen Suñén ( 2020) 1 metge de medicina general i homeòpata (20-10-2019)2, Maria del Carmen Pou empleada de la pastisseria Sans, ( ) Rosa Jordi antiquària com a botiga al carrer de l’Aigüeta cantonada passeig al Passeig Marimón, la Dolors Casademont, tècnica del Departament de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal (31-8-2021), Albert Solà conegut pel Monarca, va escriure un llibre (8-10-2022), treballava a la cafeteria el Drac de sota Las Voltes , va morir de sobte i per a més greuge ara ha fet el traspàs la metgessa Maria Pons Carol que treballava al Centre d’Assistència Primària de La Bisbal ( 28-1-2024) 4 havia viscut també en un habitatge situat a les Voltes. Veiem doncs que en un espai de temps de sis anys han mort prematurament sis persones, dues mèdiques, una farmacèutica i tres comercials i tots eren molt coneguts per tenir una relació continuada amb els bisbalencs.
Una farmacèutica, dues metgesses, dues tècniques de cultura municipal, una antiquària, una pastissera de botiga, un cambrer.
Maria del Carme Pou (R.Masana)
M. Dolors Casademont Ferriol ( 31-8-2021) cedida la seva mare
Rosa Jordi a la seva botiga d'antiguitats (Rosa M. Masana)Caren SuñénAlbert Solà, portada del llibre
La metgesa Maria Pons Carol (Imatge .... Codolà)Maria Dolors Figueres (29-2-2024 ( Xevi Codolà)
Recentment a mort la Maria Dolors Figueras Bruguera, en concret el dia 29 de febrer de l’any 2024 a l’edat de 55 anys . La Dolors treballava al servei de Cultura de l’Ajuntament de la Bisbal i va estar implicada en molts dels esdeveniments culturals que es duen a terme a la Bisbal , sempre ha treballat a favor de la cultura. Era professora de català i van ser moltes les persones que van aprendre d’ella perquè a més tenia un caràcter que la feia pròxima. Els era una seus companys de feina han escrit unes paraules molt honorables de la seva forma de fer. Vivia també d’aquesta zona cèntrica de la Bisbal.
Personalment recordo la Dolors treballant junt amb la Susanna Parals, podria dir que les veia com als dos puntals bàsics perquè la revista, ara inexistent, El Drac sortís periòdicament amb les corresponents correccions gramaticals que eren necessàries fer així com d’altres activitats administratives.
No cal dir que s’han perdut molts anys de vida i d’aportacions que de segur la Dolors hagué pogut dur a terme.
Notas
Carmen Suñén, va rebre de part de l’ Ajuntament de la Bisbal el reconeixement pòstum de Bisbalenca de l’ Any 2019 , esdeveniment que va ser publicat a la Revista Baix Empordà.
Vaig conèixer Joan Muntada el 1993 a l’inici de la meva activitat d’infermera a la vila de Pals, tasca que consistia en donar assistència als malalts a la consulta, els que restaven enllitats i no podien venir i a més havien d’estar localitzats tot el dia i també la de nit per si es generava alguna urgència metge o traumàtica.
Cal recordar que el Centre d’Assistència Primària de Palafrugell (CAP) es va posar en funcionament l’any 1997 i va ser a partir de llavors quan el consultori de Pals va entrar a formar part d’aquest centre. La gran avantatge va ser que les urgències fora del horari de la consulta van passar a ser ateses pels metges i infermeres del CAP de Palafrugell.
A Pals treballava fent equip amb el doctor Vicente Leu Wu que sovint em recordava que ell era, deia, Made in Taiwan. Per dir el meu nom Rosa , ell deia Llosa i a més hi afegia el qualificatiu de maca.
Al principi d’estar a Pals, els pacients em preguntaven:
- Rosa, quin metge hi ha avui, el xinès o el de la cueta?
- Els preguntava, que vol dir el doctor Leu o el doctor Baró?
-Sí, exacte, deien
El doctor Baró era el metge que feia les substitucions del doctor Leu i portava el cabell recollit amb una petita cua, d’aquí el mot. Els pacients més tard em preguntaven pel metge usant el seu propi nom.
Això que diré és un punt de vista molt personal i puc estar errada, però he observat que quan un metge o una infermera amb bona empatia amb els pacients, marxen forçats o per pròpia iniciativa , als pacients els costa acceptar als nous facultatius , per exemple a Pals trobaven faltar molt al doctor Josep Viscasílles i sempre me’n parlaven. El doctor Viscasilles també vaig tenir l’ocasió de conèixer.
El doctor Leu i el doctor Baró tenien consulta privada al seu domicili i el doctor Leu disposava de pacients conductats, o sigui que pagaven una quota per poder ser atesos a casa del doctor i a d’altres hores fora de la consulta. Aquesta dinàmica ocasionava que de vegades s’havíem de lliurar cures d’infermeria a hores poc habituals.
Joan Muntada de vegades venia a la consulta sense presentar símptomes importants, però sí que tenia alguna xacra o preocupació per algun dels paràmetres físics que nosaltres valoràvem. Les infermeres rurals fèiem un tasca que encara que de vegades només consistia amb escoltar i fer alguna valoració era suficient perquè la persona es trobes millor.
En Joan era una persona coneixedora de diversos fets succeïts a la vila i també molt prudent a l’hora d’explicar quelcom, vaig veure que l’agradava interpretar alguns gràfics perquè disposava d’alguns coneixements relacionats amb missatge simbòlic.
M’agradava escoltar algunes de les seves observacions, de vegades sorprenents, un dia no se per quin motiu, em va dir que era una ‘iniciada’ possiblement només perquè l’escoltava, encara que alguna cosa que deia em ressonava.
Vaig haver d’anar diverses vegades a casa seva, als Masos de Pals (2) per atendre a la seva mare Mercè Bartrina, per cert la Mercè surt al llibre d’Històries de Pals perquè de jove havia estat coquessa, o sigui que cuinaria per algunes festes a cases particulars i més endavant també en hostals.
Al llibre abans esmentat i consten algunes històries relacionades amb les hortolanes dels Masos de Pals, de quan anaven a vendre al mercat de Begur passant per una drecera del bosc i anaven carregades de cistells i fardells.
Joan ens va comentar que de bastant jovenet acompanyava als seus avis Sebastià Muntada i Maria Valls a fer mercat a Begur i que ell era l’encarregat de portar el cistell amb dues dotzenes d’ous.
M’he sentit motivada per dir quelcom d’en Joan perquè després de jubilar-me, alguna vegada m’havia trucat a casa per preguntar què feia, però per dir-me també i més d’una ocasió, que anés a buscar-li uns llibres que tenia i que sabia m’interessaven. De fet, disposava d’un tipus de literatura que no sol estar a les estanteries de les llibreries.
La darrera vegada que em va trucar pel telèfon va ser per preguntar-me quin dia m’anava bé anar a dinar al restaurant de Can Ruben, volia invitar-me. No varem acabar de concretar ,perquè a més qui havia de pensar que Joan tingués una curta perspectiva de vida, penso que ni ell s’ho imaginava.
En aquest moment agraeixo a Joan la seva voluntat de convidar-me, és com si el convit s’hagués produït, encara que hagués estat millor realment trobar-nos. Fa poc vaig trobar un vídeo d’un dia que venien de dinar , varem passar per davant de la casa d’en Joan i varem parar a saludar-lo.
Vídeo amb breus moments de Joan Muntada. https://youtu.be/hrjZb-G_diA
Notes:
1- Rosa M. Masana. Història de Pals explicada pels palencs. 2012, pags. 173 i 27
