Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

A Pals, remeis de foc i dolces

Gavarres núm 10, 2006
Gavarres núm 10, 2006

A dossier de la revista Gavarres  número 10  de la tardor-hivern de l’any 2006  a dossier  era

Notonecta glauca (Viquipèdia)
Notonecta glauca (Viquipèdia)

desenvolupat el tema: Metges i menestrals  amb una extensió de 52 pàgines. He vaig col·laborar aportant una breu article titulat: A Pals , remeis de foc i dolces. Tècnicament les dolces reben el nom de Notonecta gluca.

 

Les canyes primes anomenades Cenis, servien per cauteritzar ferides (Masana)
Les canyes primes anomenades Cenis, servien per cauteritzar ferides (Masana)

 

Remeis pag. 1
Remeis pag. 1
continuació Remeis
continuació Remeis

137 anys d’història de les llevadores de la Bisbal (1861-1998)

Portada Drac, 1998
Portada Drac, 1998

 

Per  llegir l’article que va ser publicat al Drac de La Bisbal l’any 1998,  clicar a :  Llevadores portada-2

Emília Hortal i Prat

A la pàgina 21 d’aquest PDF tracta de la llevadora Emília Hortal on s’esmenta que disposava d’un carnet de afiliació al cos de Funcionaris Municipals de la província de Girona  que em va ser lliurat per la seva filla Carme Masgrau i  en ell hi consten els Estatuts de la Associació.  Carnet que li va ser expedit durant la República el dia 1 de setembre de l’any 1936.

Carnet dels Estatuts de la Emília
Carnet dels Estatuts de la Emília

He considerat lliurar aquest document al Arxiu Comarcal del Baix Empordà, perquè es tracta d’una normativa de funcionaris municipals  de  84 anys d’antiguitat i  es possible  que en un futur tingui interès  o rellevància històrica per alguna persona estudiosa del tema.

A títol de resum de quelcom del seu contingut dir que els Estatuts estant compostos  per nou capítols que ocupen setze pàgines, tot que aquestes son de mida 7,5 per 10,5 centímetres.

Consta que els socis de la entitat pagaven quinze pessetes anuals i l’Associació admetia donacions, els seus membres havien de ser persones contractades pels ajuntaments i  tenien com a objectius:

La mútua cooperació i la millora moral, material i social dels associats i també el foment i la creació de tota classe d’institucions que vetllessin per la realització dels fins indicats i contribuir en el seu benestar.

Primera pàgina dels Estatuts
Primera pàgina dels Estatuts

Els socis s’ agrupaven en les següents seccions :

-   Funcionaris de la administració local, format per personal d’oficina.-

-   Funcionaris tècnics i facultatius, format per enginyers, arquitectes, metges, veterinaris farmacèutics, químics i practicant etc.

- Empleats subalterns , format per agutzils, porters, ordenances, corredors, vigilants i recaptadors d’arbitris i impostos municipals, guàrdies municipals o urbans diürns i nocturns i serveis especials similars als anteriors -detectius -

- Obrers municipals, el formaran els empleats que prestin serveis mecànics i els integrants de la brigada municipal, jardins, escorxadors etc.

 

 

 

Malefici

Llençar coses no és el meu fort i ara he vist que tenia una fotografia que possiblement era de principis ho mitjans del segle XX que m’havia donar una senyora. Quan la vaig veure recordo que em va impactar perquè la majoria de les persones fotografiades presentaven els ulls punxats, semblava, amb una agulla.

La imatge era adequada per posar-la a un text que estava redactant, però no ho vaig  fer a causa d’aquella anomalia que presentaven les persones fotografiades.

Fa poc que junt amb d’altres documents a sortit aquella imatge  que m’havia semblant tant intrigant perquè donava a entendre que  havia estat utilitzada  per fer un acte malèfic a un col·lectiu familiar i en especial adreçat a les dones. Vaig pensar en llençar-la. però tot te el seu valor i pot formar part de la cultura en general o més específicament del mon de les supersticions.

Desconeixem qui va ser l’autor d’aquella pràctica feta sobre d’una fotografia  commemorativa d’un bateig que lògicament havia de ser un moment d’alegria i d’unió dels assistents. Tampoc sabem si qui va punxar la imatge havia sigut un home que tingués mania a les dones o si va ser una dona que fos envejosa  de les altres dones, persones que serien de poc fiar.

Envers el tema dels maleficis en conec poques coses, no és  del meu interès, però si que ara considero que seria interessant saber quantes persones d’aquest col·lectiu van necessitar o no les atencions d’un oftalmòleg i quantes  per casualitat van restar cegues de per vida. Encara que cap la possibilitat que fos l’autor o l’autora del delicte a distància  qui per rebot l’ hagués arribat a ella la desitjada ceguesa per els altres.

El més curiós es que del total de 39 persones, 18 homes, 14 dones, quatre nens i tres nenes, només hi ha dos homes que s’escapen d’aquesta acció, per contra en el cas de les dones és del cent per cent. També van estar accents  de la agressió cinc nens, una nena de mesos i el nadó acabat de nàixer. Aquesta vegada he adjuntar la imatge  perquè ha esta modificada.

Hi ha un article de Anton Erkoreka titulat ‘Mal de ojo’ que encara que possiblement no sigui el mateix ens pot servir per conèixer algunes connotacions relacionades amb la vista.

Malefici familiar
Malefici familiar
Dors de la imatge amb el punt
Dors de la imatge amb el punt

Estudiants d’infermeria el dia de la Creu Roja de l’any 1973

Quan estudiava el segon curs d’infermeria a l’escola de la vall d’Hebron de Barcelona, una tarda va entrar a classe la directora de l’escola M. Luisa Fernández, de primer vàrem pensar que succeïa quelcom de greu perquè les noticies ens les donaven sovint les instructores,  pensaven que alguna de nosaltres havíem fet quelcom de greu, però no, era per dir-nos :  Voy a llamar a las cinco de la clase  mejor uniformada para que vayan a cumplir un acto de apostolado para la Cruz Roja en la plaza de Catalunya’.

Esquerra Rosa M. Masana i Chari Pineda
Esquerra Rosa M. Masana i Chari Pineda

De les cinquanta alumnes que érem, entre les cinc que va cridar també hi era. Era sabut que les altres companyes també tenien una especial cura en anar correctament uniformades, però ens va tocar a nosaltres.

  La directora quan anàvem a esmorzar a les 7,30  estava situada  al costat d’on agafàvem les safates i ens  observava que duguessis els cabells recollits, l’uniforme impecable, maneguets, coll emmidonat, còfia, mitges, sabates netes i d’altres, si localitzava quelcom  de no correcte  ho anotava a una llibreta que desprès constava a les qualificacions mensuals.

A les nou del matí érem a la plaça Catalunya amb la guardiola de recaptació a mà,  penso que era  el dia 8 de maig que es  quan es celebra el dia Internacional de la Creu Roja.

Els ciutadans van col·laboraven molt bé i també hi havia qui ens donava conversa com preguntar-nos de quina escola érem, nosaltres els corresponíem  molt amablement  perquè estàvem habituades a tractar amb persones.

Plaça Catalunya, imatge Google maps, hi ha qui hi veu un mussol
Plaça Catalunya, imatge Google maps, hi ha qui hi veu un mussol

Tot que la pel·lícula ‘Las chicas de la Cruz Roja’ va ser feta  l’any 1958  al any 1973  el record del film tantes vegades projectat  encara estava vigent i segons com, ens  venia en ment que estàvem fent un breu rol semblant al del  film en especial per les ganes de divertir-nos.

Recordo que vàrem finalitzar la recaptació, més que  les sis hores de pràctiques que feien cada dia al matí, potser degut que era un dia que feia força calor i potser encara més al mig de la plaça de Catalunya, però a la vegada també ens sentíem  satisfetes  per la tasca benefica que havien  dut a terme.