Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Un botiguer educador

 A la dècada dels anys seixanta a la Rambla d’Ègara de Terrassa per sobre del carrer Torrella i gairebé al davant de l’antic cinema la Rambla, hi havia una botiga que venien màquines d’escriure, si ho recordem bé penso que eren de la marca Olivetti.

A l’aparador i com a reclam hi tenien instal·lat un mecanisme elèctric amb què es podia fer moure un titella sostingut amb quatre fils. La idea era que des de fora se li pogués donar vida fent-lo voltejar fins  aconseguir posar-lo dempeus a sobre d’una plataforma i sense passar del temps establert.

Esquema d'un titella
Esquema d'un titella


De vegades quan sortien de l’escola anàvem en aquell aparador per posar a prova les nostres habilitats i també per veure si en seria possible rebre un premi , com ho deia un rètol que hi havia enganxat al aparador. Encara que sabíem era extremadament difícil col·locar el titella a sobre la plataforma com es demanava que es fes, inclús ho era per les persones adultes.

Un dia junt amb una amiga de l’escola ens vàrem aturar a l’aparador com havíem fet d’altres vegades i en aquesta ocasió no sabem com vaig assolir que el titella es mantingués dret a sobre del pedestal.

La sorpresa va ser tan gran que totes dues emocionades vàrem entrar a la botiga a dir-li al senyor que el titella es mantenia dret a sobre de la plataforma.

El senyor abans de dir-nos res, ens va preguntar: – Que es diu quan s’entra a un lloc?

- Li vàrem respondre: Deu-vos guard.

- Doncs vosaltres no ho heu fet. Va dir-nos.

- Per tant, no hi ha premi.

Vàrem sortir al carrer des sabudes, ens sentíem enganyades i poc considerades per haver-nos  dit maleducades.

A partir d’aquell dia si passàvem per davant de l’establiment de les màquines d’escriure no ens hi aturàvem.

Una cosa que potser sí que ens va ensenyar el senyor de la casa Olivetti, va ser fer-nos adonar que el comerç és el comerç i s’ha de mirar pel negoci encara que s’hagin de deixar de banda les possibles habilitats de les persones. Que l’haguès costat donar-nos un llapiz a cada una !

Fer un pols

Entre els meus germans, a casa de vegades feien un pols, que consistia amb recolçar un colze a sobre la taula  i amb el braç alçat posats l’un davant de l’altre en  agafavem la mà feien força cap l’un cap un costat i l’altre cap el contrari, es tractava de veure qui aconseguia doblegar el braç de contrincant. Sense adonar-me tenia el meu braç estès a sobre la taula, tot que posava  el màxim d’empeny en la proba.  Amb català d’aquesta pràctica s’en diu torcebraç

Fer un pols, imatge Wiquipédia
Fer un pols, imatge Wiquipédia

Quan tenia uns vint anys reballava al servei de radiologia de l’hospital de Mútua de Terrassa i un dia, com era bastant habitual, va venir a dir-nos bona tarda el practicant senyor Penalba. Va sortir a la conversa la seva activitat de professor de gimnàstica sueca que impartia als vespres al Casino del Comerç de Terrassa i a la vegada ens va fer la demostració de posar-se assegut a terra amb les cames completament obertes, una al davant del cos i l’altre al darrere, com fan els ballarins de dansa clàssica, varen restar sorpresos de la seva agilitat.

Aquell dia personalment podem dir que no vaig estar gens encertada, li vaig dir al  senyor Penalba,  fem un pols, potser ho vaig fer per fer ressaltar encara més les seves potencialitats físiques  com m’agradaba veure amb els meus germans, però el resultat va ser que li vaig tombar el braç.
Tothom va restar parat, jo la primera i la seva reacció va ser la d’enfadar-se molt i deia: nervis, això són nervis, res més que nervis. Se’n va anar.

No estava gens nerviosa, però després m’hi vaig posar i em sentia malament amb mi mateixa, perquè mai m’hagués pensat que davant de tots el fes quedar com a poc forçut.

M’he preguntat per què explico aquesta anècdota i potser he trobat la resposta a causa de saber que un tècnic espanyol empleat a la empresa IBM s’ocupa del desenvolupament dels ordinadors quàntics, ell m’ha fet pensar amb Joan Penalba, un fill del senyor Penalba que treballava també a Mútua i més tard l’empresa alemanya Siemens va sol·licitar els seus serveis.

En Joan era enginyer elèctric i molt expert en aparells de radiologia i els ordinadors que començaven a estar al mercat espanyol cap a la dècada dels anys setanta. Ens explicava que feia partides d’escacs amb algun d’aquells ordinador i que era molt difícil poder guanyar la partida.

En Joan va ser també professor d’una assignatura de l’especialitat de radiologia que impartia a la Mútua  de Terrassa als estudiants en practiques dels estudis de Tècnic de Segon Grau Branca Sanitària Especialitat en Radiologia que pertenyien  a l’Escola de Formació Professional de l’ Hospital del Tòrax de Terrassa.

Amb cinc dits a cada mà.

Fa poc que he vist un vídeo de Delia Steinberg Guzmám que tractava el tema ’ El difícil arte de ser uno mismo ’ no la coneixia i en escoltar-la a més d’interessar-me pel tema vaig descobrir la seva facilitat de paraula i que em va agradar que incidís amb la importància que tenen les mans, del saber fer coses amb elles, fets necessaris per a nosaltres mateixos i també per ajudar als qui no disposin de les nostres habilitats i també evidentment, per ser ajudats. L’altra cosa que va esmentar va ser la condició de la mà com a símbol, però sense entrar en detalls.

Les mans, encara que no ho sembli, són basiques per estudiar.
Les mans, encara que no ho sembli, són basiques per estudiar.

Les mans, encara que no ho sembli, són bàsiques per estudiar.
Escoltant el seu discurs vaig recordar a la meva mare nascuda l’any 1902, i tot pel fet que més d’una vegada l’havia escoltat dir: Amb cinc dits a cada mà, es pot anar allà on vulguis, a més ho deia, diria, amb un punt d’orgull, millor dir de seguretat personal.

S’entenia que amb ganes de treballar i amb cinc dits a cada mà podíem tirar endavant a la vida, encara que alguna també l’havia sentit dir: Per la vida es perd la vida.

Dues frases que poden correspondre a dos moments vitals, el primer de quan ets jove i penses a menjar-te el món i l’altre és quan ens adonem que viure és també pagar un peatge, un delme, que de vegades és força costós i fa que s’emporti quelcom de vital en nosaltres.

Amb tot em quedo amb la primera frase, perquè encara que hàgim perdut part de l’energia inicial, amb les nostres mans podem manifestar-nos, fer d’altres coses més pausades i sempre, en tot moment, estendre-les vers algú que les necessiti. Ja ho diu la dita: Li vaig poder donar un cop de mà.

En Xevi l’il·lusionista de la Costa Brava, actes del mes d’octubre 2023.

Es disposa d’abundant informació l’il·lusionista Xevi i del seu Gran Museu de la Màgia que te a Santa Cristina d’Aro, la Federació Internacional de Societats Màgiques (FISM) el considera com el museu de la màgia més gran i original  del mon. Tothom coneixem a Xevi per aquest nom però el seu nom de pila és  Xavier Sala Costa .

Xevi i el seu Museu
Xevi i el seu Museu

Fa poc, el dia 21 d’octubre del 2023, membres del ‘Club de Ilusionistas Professionales (CIP)’[1] es van traslladar al Gran Museu de la Màgia per retre homenatge i reconeixement a Xevi per la seva llarga trajectòria professional en el fet de crear jocs de màgia d’aquells que no ens deixen d’ impactar a tots.

Els quatre membres del Club que van venir al Museu  des de Madrid eren: El president Alejandro Gracia May, el vicepresident Pedro Martin , el secretari Palomino Merino i el tresorer Antonio de los Santos i el metal·lista Juan Roldan.

Un fet singular a destacar fet pel mag Xevi va ser el de baixar des de la muntanya de Montserrat conduint un vehicle amb els ull tapats i fins al Salo de l’Automovil de Barcelona. Aquesta tant màgica proesa va ser inscrita al Llibre de Rècords Mundials Guinness, com el mateix ens va explicar realitzada sota el  testimoni d’un notari.

Noticia a la Revista Baix Empordà
Noticia a la Revista Baix Empordà

El dia 22 d’octubre la Revista del Baix Empordà publicava la noticia que en motiu del Dia Mundial de Patrimoni Audiovisual, el dia 27 d’octubre seria realitzat un acte al Espai Ridaura en motiu que Xevi havia cedir una col·lecció de vídeos  fets entre l’any 1969 al 1996.

25 anys de la Revista Baix Empordà, acte fet a Calonge  (Imatge Glòria Jara)
25 anys de la Revista Baix Empordà, acte fet a Calonge (Imatge Glòria Jara)

Un altre dels esdeveniments amb que va participar Xevi va ser l’ acte de celebració dels 25 anys de la Revista del Baix Empordà, on al final dels parlaments ens va oferir unes sessions d’il·lusionisme, d’aquelles que com sempre succeeix, fa que et preguntis, com a estat possible fer-ho ?

Xevi també és hàbil en fer pujar algú al escenari i casi sense volguer.

He recuperat un article fet perGlòria Jara Albertí titulat : La nàgia d’en Xevi al cinema, es tracta d’una crònica molt interessant que ens mostra les activitats que el mag  fa fer en el cinema. (2)

 

 

 

Notes


[1]  El (CIP) va ser fundat l’any 1956  i està vinculat  a d’altres associacions de màgia, il·usionisme i prestidigitació  comla Federació Internacional de Societats Màgiques, la Federació Lationaamericana de Societats Màgiques i la Secretaria Permanente de Sociedades  Mágicas Españolas.

Glòria Jara Albertí. La màgia d’en Xevi al cinema. Revista Baix Empordà (RBE) núm.32, pags. 20 a la 25, 2011. De la mateixa autora La Costa Brava màgica. RBE núm. 26, pàg.24, any 2009

Deu anys de Premis d’ Il·lustració Eva Toldrà Fernández a Olot.

Dir que personalment va ser una gran satisfacció poder assistir al acte d’entrega dels  Premis d’il·lustració  Eva Toldrà Fernández a la sala Torin de Olot, lloc on hi ha l’Arxiu Històric Comarcal de la Garrotxa.

Jaume Toldrà i Isabel Fernández, sala Torin d'Olot 11-10-2023
Jaume Toldrà i Isabel Fernández, sala Torin d'Olot 11-10-2023

Varen veure com la sala d’actes s’omplia de persones, molts d’ells eren  joves il·lustradors i dissenyadors  i encara més estudiants, alguns d’ Olot mateix però també en van venir d’altres punts de Catalunya.  Es podia experimentar que traspuàvem energia i entusiasme, possiblement perquè alguns sabien que serien guardonats i d’altres senzillament pel fet d’ esser persones creatives  amb un gran potencial per crear noves formes basades en fets reals o imaginatius, tenien la potestat de perfilar una idea.

Al acte també hi havia familiars dels il·lustradors, diverses autoritats i amics dels pares de la Eva, en Jaume Toldrà i Isabel Fernández, que se’ls veia   que estaven contents per la gran  afluència de públic i a la vegada per a  molts de nosaltres que els hi tenim amistat, també compartien amb ells el sentiment d’enyor que no es pot evitar.

Recordarem aquest esdeveniment de forma entranyable per la calidesa humana dels seus protagonistes ,  des d’aquest  senzill bloc  hem volgut també donar testimoni  de la diada.

Per saber més coses y veure els treballs de les persones  que van ser premiades en anys anteriors aconsellem visitar la pàgina de la Escola d’Arts i Superior de Disseny d’ Olot  a : https://evatoldra.cat/

Nosaltres només presentem algunes imatges de la diada d’aquest esdeveniment celebrat a Olot el día 11 d’octubre de l’any 2023.

imatges-eva-toldra-comp

Sala exposicions de treballs  publicats (Imatge Isabel Fernández)
Sala exposicions de treballs publicats (Imatge Isabel Fernández)
Tarjeta amb dades històriques
Tarjeta amb dades històriques
Dibuix
Dibuix