Un botiguer educador
A la dècada dels anys seixanta a la Rambla d’Ègara de Terrassa per sobre del carrer Torrella i gairebé al davant de l’antic cinema la Rambla, hi havia una botiga que venien màquines d’escriure, si ho recordem bé penso que eren de la marca Olivetti.
A l’aparador i com a reclam hi tenien instal·lat un mecanisme elèctric amb què es podia fer moure un titella sostingut amb quatre fils. La idea era que des de fora se li pogués donar vida fent-lo voltejar fins a aconseguir posar-lo dempeus a sobre d’una plataforma i sense passar del temps establert.
De vegades quan sortien de l’escola anàvem en aquell aparador per posar a prova les nostres habilitats i també per veure si en seria possible rebre un premi , com ho deia un rètol que hi havia enganxat. Encara que sabíem era extremadament difícil col·locar el titella a sobre la plataforma com es demanava que es fes, inclús ho era per les persones adultes.
Un dia junt amb una amiga de l’escola ens vàrem aturar a l’aparador com havíem fet d’altres vegades i en aquesta ocasió no sabem com vaig assolir que el titella es mantingués dret a sobre del pedestal.
La sorpresa va ser tan gran que totes dues emocionades vàrem entrar a la botiga a dir-li al senyor que el titella es mantenia dret a sobre de la plataforma.
El senyor abans de dir-nos res, ens va preguntar: – Que es diu quan s’entra a un lloc?
- Li vàrem respondre: Deu-vos guard.
- Doncs vosaltres no ho heu fet. Va dir-nos.
- Per tant, no hi ha premi.
Vàrem sortir al carrer de-sabudes i ens sentíem enganyades i mal tractades perquè ens va acusar de tenir poca educació.
A partir d’aquell dia si passàvem per davant de l’establiment de les màquines d’escriure no ens hi aturàvem.
Una cosa que potser sí que ens va ensenyar el senyor de l’Olivetti, va ser el fet de fer-nos adonar que el comerç és el comerç i s’ha de mirar pel negoci encara que s’hagin de deixar de banda les possibles habilitats de les persones.