Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

El sol de nit

Una dia mentre conversava amb la meva mare  em va dir : Hi ha el sol de dia i el sol de nit.

- Li vaig preguntar: Es refereix a la lluna ?

- No, la lluna no, ja ho saben que hi ha la lluna, vull dir el sol de nit, respongué  amb seguretat.

En aquell moment no vaig entendre res, pensava que la mare estava equivocada i que explicava una cosa molt rara, ella que no havia estudiat astronomia  i  a  mi a classe mai m’havien dit que hi havien dos sols. Ara en sap greu de no haver-li demanat més explicacions.

Amb tot aquella observació de la mare sempre l’ he recordada, perquè a més no era l’única vegada que havia dit quelcom de peculiar per a mi.

Abans de continuar dir que la mare era una persona  vital, dinàmica i amb un tarannà molt autoresolutiu, era al meu entendre una persona  més disposada que d’altres dones del seu temps.  Havia nascut a començaments del segle vint, l’any  1902,  es va casar  amb el pare l’any 1923 i van tenir sis fills, el darrer l’any 1945.  Els pares havien viscut  les dues Guerres Mundials la de 1914 i la del 1936 i  d’aquesta darrera  en van sortir força pejudicats,  per la propia experiencia sabien  deien: El pa que se’n dona quan  dos  o més bàndols politics entre en confrontació .  La mare va tenir una llarga vida que la va fer viure  fins els 93 anys.

He explicat aquest fet perquè fa poc vaig veure a Youtube  que un jove  afirmava que al nostre sistema astronimc hi havia també  un sol negre, però sense entrar a donar gaires detalls al respecte, d’ immediat vaig pensar amb el que havia dit la mare  que hi havia un sol de nit, motiu pel que em vaig interessar pel tema.

Un detall que potser també interesa que coneixem i és que la mare va viure uns anys  a casa dels seus sogres i en ocasions havia comentat  que l’avi Marià mostrava tenia unes facultats especials i que sovint consultava un llibre forrat de pergamí  que  originariament era del seu pare, aquest llibre durant el conflicte bèlic  va desaparèixer.

Que l’avi Marià, per mi besavi, disposes d’aquell  llibre pot tenir una explicació degut que havia estat bastants anys a un convent del la comarca del Bages, ho sigui que havia estat frare fins als 70 anys que en va sortir i és possible  que aquest llibre haguès estat del convent, no ho sabem. Es va casar amb una dona molt més jove que ell i van tenir dos fills, en Josep i  en Marià. A casa  sempre s’ havia pensat que les facultats i coneixements de l’avi Marià  li venien  heredades del seu pare.

Donat el meu interès per aquest tema, ara em pogut llegir algunes publicacions  que d’alguna manera estant relacionades amb aquest sol de nit o  sigui del sol negre que deia la mare, que em vist es tracta d’un símbol ancestral conegut per algunes  cultures, sembla que és quelcom de molt poderòs i potser per aquest motiu és que fou  d’interès pels  nazis  que l’han emprat  com a símbol. També el tenent en consideració d’altres grups de caràcter esotèric.

Aquest sol segons el que fins ara em pogut saber, està qualificat també com : el sol invisible, el sol no manifestat, estrella sagrada, sol Invictus, estrella amiga del sol o complementaria, Geminga i de forat negre.  El fet que el sol  rebi el nom de negre, es degut que no és visible és inmanifestat però per això ha de tenir una cognotació de negativitat, en tot cas podria ser dual  pel fet de considerar-se  agermanat amb el sol que veiem, relació amb Geminga i gèminis.

En quan a la seva morfologia descrita per mesures indirectament, es diu que esta dotat de cargues elèctriques i magnètiques en moviment que són irradiades envers el sol que coneixem amb la possiblitat de tenir una funció de recarrega energètica que  a la vegada ens la transmet a nosaltres i dona claror a la lluna. De fet te un sentit.

Es diu que està situat a la constel·lació dels Bessons i que podria ser el púlsar més proper que disposa el nostre sol, que emet ratjos gamma de gran intensitat i que és  aproximadament una vegada i mitja més gran  el sol que coneiem i  de diàmetre fa 20 quilòmetres. Es diu que la seva potencia calorifica es de dos milions de graus centígrads i que difilcilment mai  podría esgotar la seva energia,  per altra banda ens preguntem i a ell qui l’alimenta ?,  si és que ha de ser així .

En aquest moment  no podem esmentar res més que no siguin especulacions , només el que fem es afegir una breu bibliografia que podria servir  per  estirar del fil, tot que per la meva part he fet el que volia fer, donar la raó a la nostra mare i considerar-li el mèrit de tenir uns coneixements que no teniem i no tenim nosaltres, els seus fills.

Bibliografia consultada.

- Un ‘sol negro’ hace vibrar el sistema solar cada 160 minutos.

El País, 13-10-1983.  https://elpais.com/diario/1983/10/13/sociedad/434847602_850215.html

- Arregi Bengoa, Jesús Iturria. 1-2-1987.

També  a: Ubicación del Gemimnga. El País 17-4-1996 https://elpais.com/diario/1996/04/17/sociedad/829692017_850215.html

Per veure la imatge de la estrella Geminga

A Youtube hi ha un video publicat, no vaig anotar les referencies, ho sento per si algú llegeix aquesta nota.  Al vídeo s’esmentava  que el sol era una pojecció d’una altra font d’energia, gran sorpresa aquesta afirmació,  dient també  que la polarització de la llum envers el nostre sol  venia de més enllà de la latitut 90º de la Antàrtida.

Sol ros
Sol ros

 Manual de simbologia . Oficina Nacional del Deporte.

Rellotge astronòmic de l'Ajuntament de Praga, 1410. Viquipèdia
Rellotge astronòmic de l'Ajuntament de Praga, 1410. Viquipèdia
El rellotge astronòmic de l’antic Ajuntament de Praga ens presenta una visió  del temps i dels astres bastants complexa i interconectada, però desconeixem si dona alguna  referencia a sol negre a aquesta mena de bobina energètica .  Es dui que la primera part del rellotge va ser construida l’any 1410 i fa poc s’ha sabut que el va fer  Mikulas de Kadan, està  envoltat de diversos  representacions com  sant Pere amb les claus del cel.  Ha sofert algun accident i  en dues ocasions ha estat restaurat, l’any 1948  i recent de l’any 2018.
Es curiòs perquè mentre escribia aquesta crònica (11-10-2021)  al pati  de casa hi vaig trobar un estil de forma vegetal  mai vista abans, podia recordar a un petit sol de color grogenc,  potser és el sol que faltava ! 
Nous conceptes (21-10-2021)

Un vídeo que està a Youtube amb la signatura News . El transcendental, el dia 21 d’octubre del 2021 publicava ‘ La tierra llega a oscurecerse ‘ on feia referencia a un treball dut a terme per investigadors americans del ‘Geophysical Research Letters‘ i conjuntament amb l’Institut d’Astrofísica de Canàries i la Universitat de la Laguna. Havien obtingut dates fotomètriques diàries de l’ albedo – grau de reflexió que emana d’un objecte -, des de l’ any 1998 al 2017 en aquest cas la llum que la terra reflecteix a la lluna.

Van arribar a la conclusió que la terra havia disminuït la emanació de llum envers a una determinada zona de la lluna en un 0,5% per m2, l’ equivalen 0,5 watts. Aquestes dades van ser estimades en base al conegut patró que considera que la reflexió a la lluna que emana la terra oscil·la entre el 37 al 39%. Aquest descens s’ha vist més accentuat durant els tres darrers anys.

L’interès per aquesta noticia ha vingut pel fet de parlar del sol de nit que deia la mare, d’altra manera possiblement ens hagués passat del tot desapercebut. Hem vist que la lluna rep llum per dos costats, pel sol i per la terra, fet que desconeixíem fins aquest moment. Ens preguntem d’on procedeix aquesta llum que emetem ?

Imaginari
Imaginari

 

 

Leave a comment

name

email (not published)

website