Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Josep Canals, escultor

Josep Canals
Josep Canals

 L’escultor Josep Canals Miquel ha presentat aquest estiu una mostra de les seves obres a Torre Maria i al Castell de la Bisbal. Dins del seu taller, situat a Casavells, aconsegueix transformar un bloc de marbre i crear una peculiar obra escultòrica que, com diu, es basa o fonamenta en els estudis matemàtics (1858) fets simultàniament en el temps per A.F. Möbius i J.B. Listing. Ell, però, ha de fer un treball previ d’investigació i d’assaig de torsions de graus diferents, aplicats a una cinta de material flexible, unida pels extrems, convertint-la d’aquesta manera en un element d’una sola cara i contorn. L’artista és barceloní, però fa gairebé 40 anys que viu al Baix Empordà.

La entrevista va ser publicada a  Totbisbal  en format digital el dia 28 d’octubre de l’any 1915, n’hem fet una copia en format PDF que es pot consultar a :  josep-canals

L'ou al terrat del castell de la Bisbal ( Font: El Mercadal núm.5, 1998)
L'ou al terrat del castell de la Bisbal ( Font: El Mercadal núm.5, 1998)

Josep junt amb la seva companya Núria Efe  el mes d’agost de l’any 1997 van inaugurar una expossició al castell de la Bisbal que portava per nom ‘Art Infinitum Est’,  La revista El Mercadal  núm. 3 d’octubre del 1997  de Corça,  informava que la exposició havia estat  obra del col·lectiu G-861 format pels  artistes esmentats, Isabel Jover i Cèsar Reglero.

Una de les singularitats d’aquesta expossició es que van colocar un ou de 12 metres d’alçada i 700 quilos de pes al terrat superior del castell fent-lo visible en les quatre direccions de la ciutat.  Tot que es deia que la mostra  no pretenia descriure fets o situacions concretes si que ens invitava a pensar amb aspectes mitologics de l’esser huma, potser per la influencia central i més visible com era l’ou.

Núria Efe també va ser autora creativa de dos gegant de Corça l’un inspirat per Lluís  Prim i Teixidor popularment conegut com en Met o el paisanu degut al seu taranna jovial i extrovertit i l’altre era la imatge d’un xicot jove anomenat Julià. Noticia que va ser publicada a la revista El Mercadal de Corça  el mes d’agost del 1990.

Els gegants Lluís Met i en Julià cretats per Núria Efe (Font: El Mercadal núm.3, 1997)
Els gegants Lluís Met i en Julià cretats per Núria Efe (Font: El Mercadal núm.3, 1997)

L’arranjament de sis xemeneies industrials de la Bisbal d’Empordà

 

 

Xemeneia Bosch ( imatge Rosa M. Masana)
Xemeneia Bosch ( imatge Rosa M. Masana)

 

Article fet per Rosa M. Masana i publicat a Totbisbal dia 15 de juny de 2009.

La Bisbal preserva 18 xemeneies industrials que feien funcionar els forns de flama  invertida per a la cocció de material ceràmic. La seva edificació va prolongar-se durant un període aproximat de 49 anys, considerant-se  que una de les més antigues es la número u de la fàbrica Corominas, feta l’any 1918 i, la darrera, la de Valls i Llenas – Rissec, als voltants del 1967(1). Aquestes peces són ara un emblema que ens invita a apreciar el liderat ceramista  de la Bisbal,  tot i que algunes d’elles presenten patologies morfològiques i s’han hagut de  retallar uns metres del seu terç superior. Aquest breu resum, a més de lliurar una pinzellada tècnica d’aquestes  estructures, es proposa emfasitzar el seu valor històric ja que, en un futur, seran les penyores de les nombroses naus industrials que hi va haver a la Bisbal. Per continuar llegint clicar a xemeneies.

Cati Casademont, sobre l’exposició Arts&crafts

Imatge de las exposició al Castell de la Bisbal
Imatge de las exposició al Castell de la Bisbal

Entrevista feta per Rosa M. Masana i  publicada a Totbisbal el dia 26 de juny de 2015

Fa sis anys que l’escola Joan de Margarit va optar per participar en un Pla d’impuls de les llengües estrangeres, i per això es va decidir fer una matèria no lingüística en anglès. Es va determinar que es faria en l’àrea visual i plàstica, i dins d’un projecte anomenat Express Yourself (Expressa’t) en què els alumnes s’introduïen en el món de l’art, de la imaginació i de la creativitat a través del coneixement de tècniques artístiques, de processos de treball, i de l’estudi d’obres d’autors consagrats.

Aquest projecte va comportar que aquesta matèria la impartís l’especialista en llengua anglesa conjuntament amb el tutor o tutora de cada aula. Parlem amb la directora de la escola, Cati Casademont.

Salvo Saglietto, àlias ‘Lux’ (1892-1968)

Salvo Saglietti
Salvo Saglietti

Més de quaranta anys fent de fotògraf a la Bisbal

d´Empordà.

Logo d´en "Lux"
Logo d´en "Lux"

Son molts els bisbalencs que tenen a casa seva alguna fotografia feta per S. Saglieto, era una persona força peculiar que tothom recorda, motiu pel que vàrem intentar reconstruir part de la seva biografia i donar-la a conèixer.

La crònica va ser publicada a la  Revista Baix Empordà,número. 32 , Any VIII del març de l´any 2011  amb el títol: Domenico Salvo Saglietto, àlies ‘Lux’, més de quranta anys fent de retratista a la Bisbla d’Empordà. Per llegir-lo clicar a : domenico-salvo

 

 

Desprès de haver  estat publicat l´article, em va arribar a mans aquest retall de diari que tot seguit presentem,  sense però  que hi consti la data. Possiblement sigui del mes de setembre o octubre de l´any 1968, perquè parla de la seva mort.

Publicació al diari "Los Sitios", data 5- 10- 1968
Publicació al diari "Los Sitios", data 5- 10- 1968

II Fòrum de Recerca del Baix Ter a Pals

 

Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)
Edifici Ca la Pruna de Pals (Rosa M. Masana)

El dia 15 de novembre de l’any 2013, a Ca la Pruna de Pals es va celebrar el II Fòrum de Recerca del Baix Ter organitzat pel Centre de Documentació del Montgrí, les illes Medes i el Baix Ter ubicat al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí i també amb la col·laboració de l’Ajuntament de Pals i l’Associació cultural de Pals.

La trobada va reunir a diversos professionals que realitzen investigacions multidisciplinaris relacionades amb el territori del Baix Ter i es van presentar tretze treballs de temàtica històrica, etnològica, geològica, ambiental i de climatologia. També es va passar un video sobre la Comunitat d’arrossaires del marge dret del Baix Ter.

Els ponents vàrem ser: Diana Julià ,Laia Cardona, Mònica Borrell, Jana Font, Jordi Montaner, Rosa M. Masana, Xavier Parellada, Sofia Borrego, Andreu Porcar, Josep Lluís Barrasa, Albert Burgas, Marc Lemonche, Sergi Corral i Josep M. Compte.