Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
Article que parla de les 13 xemeneies industrials que tenia Palafrugell durant els anys de l’apogeu de la industria del suro.
L’article fet per Rosa M. Masana, va ser publicat a la revista del Baix Empordà núm. 37. Any X, juny-setembre 2012, pàgines de la 93 a la 100., per llegir-lo cliqueu a: les-tretze-xemeneies-palafrugell
A la pàgina 79 del llibre Dones emprenedores (1857-1914) parlàvem de les mestres que pagaven impostos per tenir una acadèmia i vàrem veure que eren les senyores Albertí, Serrat, Heras, Prat, Jofra i les germanes carmelites. Actualment i després d’haver revisat altres documents relacionats amb administració de vacunes escolars,[1] hem pogut conèixer de manera indirecta el nombre d’escoles i alumnes que hi havia a Palafrugell l’any 1892 i també el nom del director.
Per introduir el tema cal comentar que no va ser fins a l’any 1870 quan es va fer obligatori que la mainada de sis a nou anys assistís a escola, tot que aquesta normativa en alguns casos era difícil de complir sovint per la distància que hi havia entre allà on vivien i les escoles. Així, els nens que vivien al centre de la vila eren els més afavorits. La mainada a partir de deu anys podien treballar, però una normativa de l’any 1873 va establir que no podien realitzar més de cinc hores diàries, tot que per diverses raons també era difícil de seguir la normativa. Algunes fotografies de l’època donen testimoni del treball que feien els nens i nenes, i recentment se n’ha publicat una imatge a la Revista de Palafrugell.[2]
L’any 1901, l’escolarització va passar a ser obligatòria fins als dotze anys, fet que coincideix amb les dades que presentem.
Hem de comentar abans de prosseguir que Palafrugell l’any 1900 tenia poc més de set mil habitants, que la taxa de natalitat de tot l’Estat espanyol era del 33,8% i l’any 1984 havia baixat a l’11,9%, tot que la mortalitat també va passar del 28,8% al 7,81% en aquests respectius períodes.[3]
L’any 1902 a Palafrugell hi havia 17 aules escolars. Onze d’aquestes eren dedicades a l’ensenyança de nenes i era regentat per una mestra; les altres sis s’ocupaven de l’ensenyament dels nens i els gestionava un mestre. Quatre d’aquestes escoles eren de titularitat pública, dues en condició de subvencionades, i deu de titularitat privada.
En un document inclòs a la correspondencia municipal de Palafrugell datat el dia 2 d’agost de l’any 1900, hi hem localitzar a Maria Formiga Masseguer que havia estat nombrada mestra auxiliar interina de la escola pública de la vila
Taula núm. 1
| Professors | Titularitat | Nenes/nens | Total |
| Maria A. Albertí | pública | nenes | 70 |
| Maria Prat Gultresa | pública | “ | 34 |
| Anna Riera | subvencionada | “ | 32 |
| Maria Heras Matas | particular | “ | 56 |
| Antònia Furnet | “ | “ | 10 |
| Lluïsa Serra Dalmau | “ | “ | 47 |
| Antònia Mascort Bonet | “ | “ | 50 |
| Dolors Genís Llenas | “ | “ | 49 |
| Lluisa Llàvia Riera | “ | “ | ¿ |
| Elvira Avellí Sabater | “ | “ | 50 |
| Germanes Carmelites | “ | “ | 98 |
| Pere Pascuet | pública | nens | 108 |
| Vicens Roure | pública | “ | 194 |
| Lluís Corominas | particular | “ | 146 |
| Sebastià Sabat (Pbro) | “ | “ | 41 |
| Germans Maristes | “ | “ | 68 |
| Manel Planell | subvencionada | “ | 19 |
| TOTAL | 1.117 |
Hem calculat que si les deu escoles femenines de què tenim dades sumaven un total de 496 alumnes, fent la mitjana, a cada escola li correspondria 49 alumnes i aquesta dada l’emprarem per sumar-la al total d’alumnes per ajustar-nos més a la realitat, tot i que veiem que la franja en nombre d’alumnes de cada escola és gran perquè van des de 10 alumnes fins a 98. Si sumen, doncs, aquesta mitjana de 49 alumnes als 496 totals obtenim el valor de 545 nenes que anaven a l’escola. D’aquestes 136 anaven a escoles publiques o subvencionades i 360 a la privada. Comptabilitzant els alumnes de les sis escoles de nens, veiem que estaven escolaritzats un total de 576 escolars; d’aquests 321 anaven o bé a la escola pública o a la subvencionada i els altres 255 assistien a la privada.
D’acord amb les dades presentades veiem que a Palafrugell l’any 1902 el percentatge d’escolarització era del 48,43% per a les nenes i del 51,57% per als nens, una variació del 3,14% a favor dels nens. Aquests valors poden sorprendre perquè d’antuvi es pensava que les nenes estaven molt menys escolaritzades que els nens. També segons aquestes dades que hem presentat, veiem que les classes de les nenes havien de ser menys massificades que les aules dels nens, encara que havia de dependre del nombre de professores i d’auxiliars que tenia cada institució.
Les vacunacions
Els mestres tenien l’obligació de signar un document en què constés el nombre d’alumnes que havien estat vacunats i els que no, però no queda concretat quina vacuna se’ls havia posat —pensem que devia de ser l’antivariolosa,[4] que es podia administrar des dels deu mesos fins als onze anys—. Segon una llei d’aquell temps, un infant podia no ser admès a l’escola si no estava vacunat i als pares se’ls podia carregar una multa. El mes d’octubre de 1902 a Palafrugell hi havia els metges Peya, Vidal, Calonge, Pons i Martí.
Tot que estava previst aplicar una sanció econòmica a les famílies dels nens que no havien estat vacunats, veiem que el percentatge de compliment en la administració de vacunes era del 46,71% contra el 53,20% de no se’ls havia vacunat. En una circular dirigida al batlle, algú es queixava dient que els nens corrien pels carres fent malifetes i dient paraulotes; potser eren els nens que no anaven a escola.
En el llibre Dones emprenedores: Palafrugell 1857-1914 (p. 129) esmentàvem que els treballadors del suro feien deu hores diàries i que les dones cobraven aproximadament un 40% menys que els homes. En ocasions havíem pensat que les dones feien tasques de menys esforç físic, però hem vist que la senyora Solés sí que en devia fer en el moment de carregar la caldera amb carbó o llenya i procedir a fer bullir el suro a altes temperatures.
L’accident
Sabem com es va produir l’accident per una carta que la senyora Margarita Solés va dirigir al batlle de Palafrugell explicant-li els fets.[1] Deia el següent:
Sr. Alcalde,
Margarita Solés Climent, hija de Jaime y de María de 61 años de edad, viuda, dedicada á las ocupaciones propias de su sexo y domiciliada en la calle de la Verge Maria de esta villa; pone en conocimiento de V., que á las tres i media del día 25 de Octubre próximo pasado, trabajando en clase de jornalera por cuenta de D. Francisco Girbau y Puig, vecino de esta villa en su fábrica de tapones en la faena de hervir el corcho en la caldera a propósito y en presencia de dicho señor, tuvo la desgracia de caer al pie del hogar de la referida caldera mientras la alimentaba, y se dislocó el brazo derecho habiendo sido recogida del suelo y auxiliada por el dueño de la fábrica Sr. Girbau, y luego acompañada por la criada de la casa á la del médico D. Lluís Pons, más tarde á la farmacia de D. Federico Suñer, en donde se le practicó la primera cura, y á los tres ó cuatro días fue debidamente curada por el medico de esta villa D. Francisco Martí.
La declarante ganaba dos pesetas diarias de jornal y dicho accidente la imposibilita de trabajar.
Y no habiendo el mencionado D. Francisco Girbau cumplimentado ninguno de los artículos del capítulo 2º del reglamento de la Ley sobre accidentes del Trabajo,[2] lo pone a su conocimiento de V. para los efectos del artículo 27 y siguientes del citado reglamento.
Palafrugell 5 de Noviembre de 1902
Por la declarante, que ha dicho no saber firmar, á su ruego y presencia lo hace Miquel Albó.
Resposta del batlle
Palafrugell siete Noviembre de mil novecientos dos: Vista la declaración que precede entréguese el duplicada diligenciado á su presentador: reclámese de Francisco Girbau Puíg el cumplimiento de las obligaciones que impone á los patronos el capítulo 2º del Reglamento para la aplicación de la ley sobre accidentes del trabajo y dese cuenta del hecho al M.I Sr. Gobernador civil de la Provincia á los efectos oportunos.
Proveído y firmado por D. Luis Morató Esteva. Alcalde constitucional de esta Villa, de que certifico.
La lesió de la senyora M. Solés
Una dislocació és una lesió ocasionada pel desplaçament d’una articulació, que en el cas de la senyora M. Solés va ser l’escapulohumeral, dany físic que necessitava temps per guarir-se i més tenint en compte que tenia 61 anys i els mitjans sanitaris d’aquella època eren escassos.[3]
En referència a les causes de l’accident, podríem aventurar la hipòtesi que la senyora Solés hagués ensopegat amb algun objecte o que hagués sofert una lipotímia a causa de la calor, una hipoglucèmia, o simplement que s’hagués trobat malament. Són fets difícils de saber amb exactitud.
Aquest episodi, més un altre d’una dona que havien vist llaurant un camp,[4] ens pot fer canviar la percepció segons la qual les dones feien aquelles feines que requerien menys esforç físic.
Algunes dades personals
Margarita va néixer el 1841, data deduïda de l’edat que tenia quan es va accidentar. Per saber més coses d’ella es van revisar els registres de naixements, noces, defuncions i empadronaments de Palafrugell, però no en vam localitzar més dades personals, per la qual cosa pensem, que si bé constava domiciliada al carrer Verge Maria, és possible que estigués empadronada en una altra vila. També hem revisat la premsa antiga i no es fa esment de l’accident; de fet no se’n solia fer ressò. Sí que hem trobat la notícia que un treballador es va fracturar un braç amb la corretja d’una màquina.
L’any 2003 l´Ajuntament de Palafrugell va establir d’atorgar un Diploma d´honor al mèrit ciutadà a fi d´expressar un reconeixement als ciutadans, entitats, empreses, agrupacions o comerços que han fet aportacions i donat prestigi i ressò a la vila. Lluís Molinas i Falgueres ha sigut el primer palafrugellenc en merèixer aquest reconeixement. Acte que es va celebrar a la Sala de Plens de l´Ajuntament de Palafrugell el dia 23 de desembre de l’any 2013.
Per aquesta ocasió li vàrem fer una entrevista que es pot llegir a la Revista del Baix Empordà digital núm. 3 , any I, del gener 2014, pag. 32 a 35.
El llibre parla de les dones de Palafrugell que disposaven de negocis i aquests estaven registrats al seu nom al llibre de la Contribució Industrial i de Comerç dipositat a l’Arxiu Municipal de Palafrugell. Quan vaig observar que el nombre de dones inscrites al capdavant d’un negoci o establiment comercial era prou important –en especial perquè es tractava de mitjans del segle XIX–, vaig considerar que podria ser d’interès fer-ne un buidatge de dades. En format de capítols es va fer una publicació mensual a la Revista de Palafrugell fins a arribar a publicar-ne una trentena.
L’edició consta de dues parts; la primera tracta de les dones que disposaven d’un negoci i la segona inclou una relació de tasques que realitzaven les dones per compte d’altri.
Acte de presentació del llibre
Es va fer el dissabte dia 22 de maig a les 12 del migdia, a la biblioteca de Palafrugell. Els assistents ens vàrem divertir en especial quan l’autora va explicar la manera artesana que tenia a l’hora de fer la recerca i sistematització de dades, fet insòlit en l’era de la informàtica.
El llibre es pot consultar a les Biblioteques especialitzades de la Generalitat per més informació feu clic aquí
Al butlletí del mes d’abril-juny del 2014 que edita l”’Arxiu Municipal de Palafrugell hi constava els ingressos que s’havien fet per la biblioteca del centre, entre ells el primer volum de Dones emprenedores 1857-1914, 2013.
