Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Publicat a la Revista del Baix Empordà número 47 del mes de desembre de l’any 2014, hi ha un article que tracta de les visites culturals que el professor Pere Pascuet havia preparat pels seus alumnes durant el curs escolar 1896-1897, amb elles podem observar la motivació del professor per lliurar coneixements pràctics als seus e alumnes.
El vaixell francès Alger,[1] mentre navegava d’ Alacant a Marsella i en passar per la zona de les illes Formigues, a causa del mal temps i a la poca visibilitat va xocar amb un dels setze illots que conformen l’escull de les illes Formigues.[2]
Els fets s’han pogut coneixer per un document localitzat al Arxiu Municipal de Palafrugell que deia la col·lisió va succeir a dos quarts de cinc del matí del divendres dia 8 abril del 1899. La tripulació estava formada pel capità Antoni Felippe, els oficials Juan Antonio Pierre i Juan Bautista Viano i 23 passatges més, sortosament tots van poder rebre els socors dels pescadors de la zona, del cabo de mar Juan González i el sergent de la Guàrdia Civil Àngel Bendaño, sense que ningú hi hagués perdut la vida.
El vaixell Alger, que va rebre el nom de la capital d’Argèlia quan era territori francès, va ser construït a unes drassanes de Marsella l’any 1865 i el propietari era Forges & C. de la Mediterranné La Seyne compangnie Mixte i va estar autoritzat per fer la línia marítima de Marsella-Nord d’Àfrica. Després d’haver consultar el llibre Lloyd’s Register of Shipping de assegurances de vaixell dipositat a la biblioteca del Museu Marítim de Barcelona, n’hem pogut obtenir les següents dades tècniques:
Eslora, 230,9 peus, mànega 26.4 peus, puntal: 17,5 metres, calat des de la línia de flotació, aproximadament. 2 metres, nombre de pals 3, tonatge brut 840 tones, volum intern en tones Moorson 1.680, cavalls de vapor del motor (CV) 144, només tenia cinc anys de vida .
Subhasta de les mercaderies
El Consol de France amb data 4 de juliol de 1899 comunicava que de productes que havien pogut recuperar del naufragi serien posats a subhasta per les persones que volguessin comprar-los. Una circular del dia 20 d’abril de l’any 1899 -dipositada a l’AMP- hi consta l’inventari dels productes.
Logotip de la companyia anglesa asseguradora de vaixells. Font: Museu Marítim de Barcelona
[2] Informació obtinguda d’un document dipositat a la correspondència de l’ajuntament de Palafrugell de l’any 1899. Arxiu municipal de Palafrugell (AMP)
El meu agraïment a Rafael Algarra, capità de vaixell mercant per la interpretació de les dades de la companyia asseguradora del buc.
El primer i segon volum del llibre Dones emprenedores tracta breument de les venedores que posaven a la venda els seus productes a la zona de la via publica que tenien assignada, que sovint despatxaven productes com: verdures, conserves, ous i aviram.
Fa poc, em localitzat un document signat per venedores que disposaven d’una parada al interior del mercat municipal, a diferencia de les pageses que feien mercat al carrer. El motiu de la circular era sol·licitar al batlle que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades.[1]
Argumentaven que la llum elèctrica era més sana que la que estaven utilitzan en aquell moment, no especificant el sistema que feien servir però, podia ser que empressin llums d’oli, espelmes, llums de carburo o quinqués que funcionaven amb alcohol de cremar.
Signaven la petició Antonia Deulofeu, Catalina Forns, Lluïsa Piferer , Joana Costart i una altre venedora que va signar per ella en Joaquim Rubau. Palafrugell 23 de novembre de 1917
Models d'imatge de llanternes obtinguda de: entredosamores.es.
La llum elèctrica va arribar per primera vegada a Palafrugell l’any 1900 procedent del molí de Pals i disset anys més tard, l’any 1917 va ser quan les venedores del medrcat de Palafrugell van sol·licitar que els hi fos instal·lada la llum elèctrica a les seves respectives parades. Coincidia que en aquell moment la empresa d’Energia Eléctrica de Catalunya s’havia donat d’alta a la Matricula de contribució Industrial de Palafrugell, fent constar que disposava de dos motors de gas de 175 i 350 HP.
Notes
[1] Correspondència municipal del 23 de novembre de 1917 (AMP)
Aquest text està format per un recull de dades obtingudes de diaris antics digitalitzats. L’any 2013 varem fer-ne una edició en format llibre titulat Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914 i posteriorment , l’any 2016 va ser fet un altre llibre que correspon a una la segona part de l’anterior i en format digital que es pot consultar a Dones emprenedores. Segon volum , a la pàgina 99 parla de les meretrius i degut que em obtingut més dades relacionades , les incloem en aquesta pàgina.
Contingut:
Pregunten al batlle de Palafrugell si Francesca Cubet, coneguda com la Llaunera, exercia la prostitució (1/10/1863). En una altra circular hi ha la seva descripció física: era baixa, de cabells castanys foscos, ulls marrons, nas regular, cara rodona, color bo i que en aquell moment feia de dida a la Maternitat de Barcelona (6/10/1863).
A un establiment propietat del senyor Sagrera es feia ball i es comentava que hi havia dones molt relaxades que es podien anomenar prostitutes. Encara que aquestes fossin casades no deixaven de ser descarrilades. En canvi, a la sala del «comú» no hi havia hagut mai cap motiu de queixa (23/12/1867).
De vegades, a les cases de tolerància es jugaven jocs prohibits per la llei, no sabem si aquest era el cas, només que a una circular es notificava que havien de ser investigades les cases de cal Calof i de cal Tóful (febrer 1894). Es torna a investigar Cristobal Vilella, Tóful (16/5/1899).
En el primer volum,[1] comentàvem que la Junta Municipal de Palafrugell amb data 16 de desembre del 1904 feia saber que no hi havia establiments dedicats a la prostitució. És possible que els haguessin clausurat.
El governador civil de Girona, amb data 19 de febrer del 1904, es dirigeix al batlle de Palafrugell informant que un ciutadà li demanava que argumentés el motiu pel qual s´havia de tancar la mancebia del carrer Sant Pons número 17. El batlle va fer constar que l’esmentat establiment estava inscrit al Registre Especial d’Higiene, per la qual cosa, sembla, que era legal.
El governador civil, amb data 7 d’agost del 1904, autoritza a Joan P. i a Carme G. O. «para que se puedan ejercer en esta población el tráfico de mancebia». Però amb la condició que havia d’haver-hi un metge que visités totes les públiques i també que donés de baixa les que estiguessin malaltes. El metge cobraria una pesseta per casa visita.
Es diu que Joan P. tenia dues públiques, una de 25 anys i que era de Madrid i l’altra, de Saragossa.
Carmen G.O. tenia una pública de 25 anys que era de Barcelona.
Els establiments de Josep S. i de Raimunda B., a la que popularment anomenaven la Mundeta, no es van voler donar d’alta a la matrícula de contribució de l’any 1904.
Vicente L. també explicava que només tenia una dona i que la mantenia (1/8/1904).
El governador civil comunica al batlle de Palafrugell que ha d’organitzar la vigilància del servei d’higiene de la prostitució d’acord amb la Real Orden del 12 de desembre de 1903. Més tard, es concreten les bases d’aquesta reglamentació (14/2/1906).
Possiblement el negoci de les cases de tolerància era rendible perquè la Mundeta, tot i que ella mateixa considerava que aquest negoci era immoral, també deia que es veia obligada a mantenir-lo i es queixava que la forcessin a tancar l’establiment a les 10 del vespre, mentre que a la vila se n’havia obert un de nou que a més d’aplicar preus molt alts li era permès obrir tota la nit (31/3/1908) i (4/5/1908).
A una casa de prostitució es va presentar una noia de 24 anys anomenada Rita amb la seva filla Anna que tenia dos anys i que havia nascut a la Maternitat de Barcelona. Finalment, expliquen que la Rita va marxar a Buenos Aires i va deixar la criatura a Palafrugell (26/8/1909).
El metge higienista d’una casa de lenocinio -en català, alcavoteria- que era propietat de Manuela Barrancos, era el responsable d’anar a visitar les pupilas.[2] La revisió del metge en una ocasió constava que sanitàriament havia estat satisfactòria (2/11/1912). Les meretrius de l’esmentat establiment eren C.G. de 23 anys i M.V. de 26, totes dues solteres i de Mataró (2/11/1912).
En una altra llista consten C.G., M. Ll., C.B., M.G. i M.M., totes amb una edat compresa entre els 23 i els 25 anys (12/11/1912).
El metge Josep Reixart troba en bones condicions un local de prostitució i fa constar que disposava d’instrumental apte per al reconeixement de las pupilas (19/11/1914).
Meretrius 1890
Informació addicional.
La consulta de documents posteriors, ens han permès obtenir dades relacionades amb la pràctica de la prostitució que em considerat ajuntar .
L’any 1918, segons un comunicat del batlle de Palafrugell, la vila tenia uns 4.000 habitants i unes 1.500 persones que treballaven al suro. En referència a les meretrius hem localitzat algunes documents que ens informen existia un prostíbul a la Cerveceria anomenada ‘El Gran 64’ que estava situada al número 15 del carrer ‘Paseo del Norte’, actualment carrer Velázquez.[3] de Palafrugell que hi constava tenia donades d’ alta les següents noies amb noms i cognoms: Maria natural de Múrcia, Lluïsa de Sabadell, Carmela de Madrid i Amelia de Cartagena. [4]
En una altra nota a la premsa es deia que algunes autoritats judicials eren molt complaents amb els ‘garitos,[5] o casas de lenocinio’, com també amb els abusos que es feien referent a la caça, la pesca y el pasturatge’.
La cita que ara presentem és de Palamós però la incloem aquí perquè ens amplia informació sobre aquests establiments, deia: A la casa de lenocinio de Palamós coneguda per La nueva fullaca, ó per ‘El nuevo retiro’ regentada per Dolors Blanquet, un alcahuete -alcavot, proxeneta-, va matar d’un tret a un noi de 22 anys que deien, s’havia tret un ganivet de la butxaca.[6]
Possiblement els ciutadans estaven preocupats per la seva salut, perquè es va fer una crida a les autoritats demanant-los que vetllessin per corregir la poca higiene dels ‘lenocinios’ i denunciaven a més que en aquests establiments hi assistien joves no entrats encara a la pubertat.[7]
Higiene Pública 1908 (Arxiu Municpal de Girona)
Hem localitzat una nova Cartilla amb el nom ‘Higiene Pública’ que a títol de reglament provisional aprovat per la Junta de Sanitat de Girona, són descrites les normatives per la pràctica de la prostitució. Consten de dos capítols i el primer format per 13 articles fan referència a les casses de tolerància i els seus propietaris i el segon de 28 articles està relacionat amb les ‘pupilas’ i dones dedicades a la prostitució.
El document està signat pel governador Manuel Moreno Churruca el dia 5 de juliol de 1908. En motiu d’una inspecció, sabem que al carrer de la Barca número 9 de Girona hi havia hagut a principis del segle XX una casa de tolerància. ( Font informativa: Arxiu Municipal de Girona, correspondència).
Notes
[1] Rosa M. Masana. Dones emprenedores. Palafrugell 1857-1914, pàg.159.’ any 2013 en format paper. El volum número dos que porta el mateix títol i és una continuïtat de l’anterior fet l’ any 2016 està disponible a Internet.
[2]Pupilas, paraula derivada del llatí “pupilus” que en diminutiu es refereix a “pupus” nen o bé ‘pupilla’, nena i ambdós casos orfes menors d’edat. Terme usat també per referir-se a les prostitutes.
[3] El carrer del Nord era paral·lel al de Barris i Buixó, via confluent a l’actual plaça Camps d’en Prats de Palafrugell i força transitada en anada i vinguda de carruatges provinents de viles marítimes com podia ser Palamós, Tamariu en direcció a Esclanya, Begur, Pals o bé d’altres indrets.
[4] Correspondència Ajuntament de Palafrugell caixa 96 del dia 1-7-1918
[5] Garitos, cases petites rústiques, barraques de pagès, coberts per ús del bestiar, també segons el diccionari de la llengua espanyola, cases clandestines on hi jugaven els’ tahúres y fulleros’ (fullero que hace fullerias, trampas, engaños en el juego, astúcia, cautela). La nueva fullaca potser era el nom popular que l’havien donat com a sinònim de ‘fullero’. També tractant-se de’ garitos’ seria adient aplicar-hi la frase de: Aquí hi ha gat amagat.
[6] Sant Joan de Palamós. El Distrito, 25-4-1902 (AMP)
Segons una circular guardada a la caixa número 96 de la correspondència municipal del dia 5 de febrer de l’any 1918 al Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), hem sabut que Sor Pilar Rubies havia ocupat el càrrec de Mare Superiora de la comunitat de germanes de Sant Josep, durant un període de temps de sis any. Responsabilitat que deien havia dut a terme amb molta cura en la atenció als malalts, als pobres i en el funcionament de la cuina . Ressaltaven també tasca de procurar que es duessin a terme les obres per millora del edifici. Amb tot sentien la separació de l’esmentada Mare. Possiblement va ser traslladada a un altre convent.
Mitjançant un edicte signat pel batlle de Palafrugell datat el dia 9 de març de 1918, hem sabut que hi havia una plaça vacant d’infermer per exercir al hospital de la vila i que les persones interessades en ocupar-la podien presentar una instància de sol·licitud al Ajuntament fins el dia 25 de març. ( Caixa número 96 de la correspondència municipal de l’any 1817 , del Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP).
Aquest mateix any 1918, segons consta a una circular del dia 13 d’abril, s’havia pagat la factura al ‘Hospicio de Expósitos de Girona’ en concepte d’ alletar a un del bessons d’una família considerada pobre i sense parents. En un altre document del dia 12 de juliol, consta qua a la vila hi havien 10 persones en condició de pobres , vuit de les quals eren dones, uns mesos mes endavant la xifra havia pujat a 13 dones i sis homes ( Idem caixa número 96).
Mentre va durar la Primera Guerra Mundial 1914-1918, alguns de els establiments públics en anar-se deteriorant no eren arranjats i les pecaries condicions de vida no havien de jugar a favor de la salubritat ambiental, potser per quest motiu va ser que el Governador Civil de la província lliures un telegrama al batlle de Palafrugell dient-li que no evites que els ciutadans anessin al cementiri per la diada de Tots Sants. La empresa de Miquel Gómez que s’anunciava amb el nom de “Chorro Gómez” s’anunciava com a especialista en fer polvoritzacions amb productes desinfectants entre ells de sotal i de formol , possiblement per pal·liar les possibles infeccions. (Idem caixa 96 del dia 25-10-1918).
