Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Alfred Joseph Eckstein,comte d’Ehereneck

Des de fa molt de temps guardo a casa  un objecte de vidre que esta   fet per l’ artista  A.J. Eckstein  que de vegades  venia a la consulta  metge i d’infermeria de Pals.

 Recentment  dins d’un llibre he vist que tenia guardat el programa  d’una exposició que havia fet al Ajuntament de Regencós  per presentar les seves creacions  que va anomenar Tècniques mixtes , no hi consta l’any. Tant la metgessa. Com la administrativa i jo mateixa com a infermera tenint alguna obra feta per ell i m’ha semblat oportú dir quelcom d’ell com a deferència de la seva amabilitat envers l’equip sanitari.

Al esmentat programa de la exposició  hi ha un comentari de la seva  obra  i un  síntesi del seu  currículum que em volgut incloure en aquestes pàgines.  Volen saber quelcom més de l’autor em localitzat a la hemeroteca de l’Arxiu Municipal de Palafrugell  dues publicacions que adjuntem també al final.

Programa de la  exposició feta a Regencòs
Programa de la exposició feta a Regencòs

Programa de l’exposició  feta a Regencós, hi consta:

Tècniques mixtes. La producció pictòrica de Josep Eckstein, reflecteix la complexitat del món que ha viscut. Una vida plena de trobades diferents, que fan de la seva pintura un reflex del mestissatge, de la diversitat i del canvi constant.

Sobta trobar influència oriental en un pintor centre europeu. El Budisme i els seus valors d’en Josep. Cal tornar als valors bàsics de respecte vers les persones. Cal tornar als orígens, a la natura, sense trencar els seus equilibris.

Des d’aquesta visió reflexiva, sorprèn veure persones diluïdes en els espais dels seus quadres. Hem d’estar amatents, per descobrir les animes humanes que s’amaguen barrejades, en les ombres.

Obra feta en petites dimensions, per observar de prop.

Cal passar una estona per reconèixer que la figura humana que s’amaga  darrera les seves pintures és l’objectiu.

Després de molt caminar, d’una llarga vida professional i personal, Boby continua sorprenent a tots aquells que encara tenen temps per viure el silenci i la intimitat.    

Dibuix fet per l'autor
Dibuix fet per l'autor

Currículum.   “La il·lusió és la força que ens empeny a continuar lluitant per sobreviure davant d’un món ple de paranys insospitats i a voltes terribles”

No ho diu, però possiblement es tracta d’una frase de J. Eckstein –

D’il·lusió i imaginació no li falta a aquest polifacètic personatge que viu al nostre país des de fa més de vint anys. “He trobat a l’Empordà una tranquil·litat i una pau que vaig cercar durant molts anys . Regencós és casa meva”.

Joseph Eckstein “Bobby”, com se’l coneix popularment, compta amb una dilatada vida que li ha proporcionat el seu caràcter sempre obert i origina la seva necessitat de crear, experimentar i produir … El va portar a estudiar el món de la cuina al seu país natal (Alemanya). Va recórrer els Estats Units i 32 països més, exercint la seva professió de cuiner.

Bobby s’ha relacionat amb personalitats com el rei Faruk del Caire, Mohammed V. Robert Garaner, Cugat i un llarg etcètera.

La pintura i la musica Jazz són les seves grans afeccions. Ha col·laborat professionalment amb coneguts  jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitgerald i Tete Montoliu.

Les seves estones lliures han estat dedicades sempre a la pintura, en la que reflecteix les seves vivències personals i ens fa un recull de la seva extraordinària capacitat d’observació. 

Objecte de vidre glaçat de dos colors fet per A.J. Eckstein i obsequiat a Rosa M. Masana
Objecte de vidre glaçat de dos colors fet per A.J. Eckstein i obsequiat a Rosa M. Masana

A l’hemeroteca de l’ Arxiu Municipal de Palafrugell, amb el nom de Sense Presses  datat el dia 1 de març de 1994 hi diu: La Finestra . Les nostres entitats. Radio Palafrugell. Un David enfront de molts Goliats. Radiografies M. Recio, que diu:

És conegut popularment com Bobby, però poca gent coneix realment qui s’amaga rere aquest pseudònim. El seu nom real és Alfred Joseph Eckstein, comte d’Ehreneck, i pertany a una família aristocràtica que té les seves arrels al segle XIII. Fa vint anys que Bobby resideix a Catalunya, però abans d’establir-se aquí ha viscut (i encara viu) una intensa i dilatada vida,  nascut a Alemanya, marxa als Estats Units amb la família a causa de la guerra, el 1934. Passats poc més de deu anys torna a la seva terra natal i estudia per a mestre de cuina. Exercint aquesta professió ha portal les seves receptes a 32 països i ha treballat per a nombroses personalitats de tots els àmbits. Bobby ha cuinat per a gent com el rei Faruk del Caire, Mohammed V a Rabbat, Robert Mitchum, Eisenhower, Onassis, la reina Fabiola de Belgica, Ava Gardner, Cugat i un llarg etcetera; i s’ha guanyat a pols la seva fama en el món de la gastronomia, donant difusió d’aquesta, per exemple, en una sèrie de programes de televisió, emesos a Luxemburg, Holanda i Alemanya. Però no només la cuina ha marcat la seva vida, sinó que també ho ha fet la música, en concret el jazz, que és la màxima afició d’ en Bobby. Toca diversos instruments, i gracies als seus coneixements en la matèria, ha col.laborar amb coneguts jazzistes com Art Tatum, Ellington, Ella Fitzgerald, Eral Gardier i Tete Montoliu, entre molts d’altres.

 Fa deu anys que Bobby és un deis col·laboradors fixos de la plantilla de Radio Palafrugell i realitza dos programes setmanals. Jazz & swing s’emet els dilluns de deu a dotze de la nit i com el nom indica, és un espai dedicat al bo i millor d’aquests estils. Els dimecres de deu a dotze el programa es divideix en dues parts; la primera dedicada a la música d’ orquestra de tots els temps amb Les grans orquestres i la segona a la música clàssica amb l’espai Molt clàssic. Bobby ha trobat a l’Empordà una tranquil·litat cercada durant anys, encara que no esta totalment desvinculat ni del món de la cuina ni de la música professional.

 El seu temps el dedica, a més, a treballar com a periodista i crític de diverses revistes i diaris internacionals, però encara troba estones per tocar jazz amb els seus amics, la pesca i la literatura clàssica, són altres dels seus hobbyes. 1

Notes

1- Monica Recio i Alex Cebollero  Arxiu Municipal de Palafrugell. REVISTA DE PALAFRUGELL. 1/2/1996. Pàgina 22

 

Ordenances del govern napoleònic als municipis del Ter (1811-1812)

Presentem un breu resum d’algunes dades localitzades als lligalls de la secció de correspondència de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), informes que pertanyen al període anomenat guerra del Francès i consten de normatives que els ajuntaments havien d’aplicar. Només hem revisat els anys 1811 i 1812, però es podria continuar fins al 1814, quan va finalitzar la guerra que va durar sis anys (1808-1814) Presentem quatre notificacions que hem considerat que poden ser d’interès per  saber quelcom  més del regnat de Josep I  Bonaparte.

Productes, sometent i treballs. Contingut d’un document datat el mes de gener de l’any 1811 portava aquest encapçalament: “Amb el nom de Intendència de la Alta Catalunya. Nos comte del Imperi Gran Àguila de la Legió de Honor, caballer de la Ordre de la Corona de ferro, General de Divisió al servei de SMI y R, coronel general de Dragons, y Comandant Superior en la Alta Catalunya”.

El text és extens, per la qual cosa només comentaré que tractava sobre temes com la regulació de la sal, parlava de les salines de Mataró i de les de Vilanova de Sitges, també sobre armes, carros, pedres fogueres, dites pedres també de xispa, de les butlles, del sobrecàrrec del sometent i dels fugats que deia estaven obligats a realitzar treballs a la plaça de Cardona i restar a la fortalesa durant tres mesos “amb només pa i l’etapa de soldat, sense plus ni sobres”.

El document estava signat per Raymundo Maxino o Merino i la comissió corregimental formada per Miquel Pouplana i Caimós el segon cognom és poc entenedor, i Pedro Martin Bastens, o Bastons. Destaca d’aquestes signatures que tenen un traç peculiar, una d’elles forma una espècie de pondera, una espiral que puja cap amunt, i l’altra rúbrica configura una forma de bastó horitzontal que se subjecta a la dreta amb dos traços de forma rodona.

Vigilància de persones. En virtut d’un decret del mes de febrer de l’any 1811 es va redactar un comunicat que havia de servir de cens de població i a la vegada per conèixer l’estatus social dels súbdits i el moviment de persones, tant dels residents com dels transeünts.

El document estava signat pel comissari superior G. Bonnecarrere i deia: “Decret de la policia de Catalunya, ordres de S.E. Monseñor el Comandant en Alta Catalunya, per seguretat dels habitants tranquils, y sumisos al Govern, distingits d’aquells individuos que no tenen ja Patria, família, ni domicili, y dels que la deplorable y vergoñós ofici, es de conspirar nit, y die contra la conservació del ordre públich, y contra lo respecte degut á les persones, y propietats, aixís que á les Lleys que los protegen”.

Per evitar-nos estendre’ns en el tema, només comentaré que comunicaven la necessitat que els ciutadans disposessin de documents personals acreditatius, que havien de ser els passaports, las cartes de seguretat i també el permís de permanència a la població.

Sacerdots i patriotes. Un altre comunicat també imprès a la impremta de Tolosa situada a Vich, amb ch, datada del dia 15 de setembre del 1811, el seu contingut era referent a les normes que havien de seguir els sacerdots i als patriotes, que també deia aquests estaven lliures de lleva.

El grup de patriotes havien de portar un braçal que digués Patriotes voluntaris distingits de Catalunya i anar vestits amb jaqueta i pantaló de fons blau o bru, proveïts de caps de color groc viu i botons daurats, el barret havia de ser de copa amb mitja volta que deia era a l’estil català. També se’ls comunicava que havien de ser desplaçats a territori francès.

Es feia l’advertiment que les comissions populars i els ajuntaments havien de verificar mitjançant els respectius corregimentals que els veïns complissin aquest mandat que se’ls exigia.

Un càstig exemplar. Referent a aquest esdeveniment, podem consultar una breu crònica publicada a internet titulada Tres joves sentenciats a mort durant l’ocupació napoleònica (1812), en què consta que el dia 12 de gener del 1812 van ser executats tres joves que es deien Generós Matheu, de 20 anys, Juan Pelages, de 30 i August Puig, de 15. La causa de la seva condemna va ser perquè, es diu, havien mort un militar de l’exèrcit francès, i no es concreta quin procediment d’execució van emprar, només que va ser al mateix lloc on ells havien mort el soldat, entre Gualta i Fontanilles, prop de Torroella de Montgrí.  Un quart implicat en aquest procés, August Frigola, va ser absolt i posat en llibertat. És possible que si procedim a una segona revisió de documentació, podrem facilitar més informació d’aquest període.

Hem vist a  diversos   documents que  estaven  encapçalats amb l’ anagrama del àguila coronada i amb les potes subjectant el corró de les faces que en sortien en sis fletxes fent colze. Las faces eran usades pels lictors com a una arma avançada a l’epoca,  els ‘lictores’ en castellà  formaven part de  la  guàrdia real.

Àguila imperial amb les faces
Àguila imperial amb les faces
Elements relacionats amb el relat
Elements relacionats amb el relat

Referències envers la cultura xina

 

Desprès d’adjuntar un article titulat: Francesc Masana,  recordat per la seva  germana, he considerat també incloure  un text  complementari  en aquest apartat que ens permeti  ampliar el coneixements envers  aquesta mil·lenària nació que és la Xina.  Podem consultar-les clicant  a:   referencies-sobre-la Xina.

 

 

Noves referències :

Flora Botton. China. Su historia y cultura  hasta 1800.

Amalia Petit. Una mirada a la comunidad china des de occidente.

Amelia Zaiz López. Utopía y género. Las mujeres chinas en el siglo XX

 

 

Francesc Masana, recordat per la seva germana

Francesc, Cisco, com tots l’anomenaven, menys la seva germana petita, jo, que li deia padrí, perquè havia obtingut aquesta condició quan em va acompanyar a ser batejada a l’actual catedral de Terrassa.

Una de les seves ocupacions va ser responsable d’un equip d’empleats de l’empresa Veyga de Terrassa que tenien la tasca de pujar encavallades i jàsseres de grans dimensions que servien de base per cobrir els teulats de naus industrials  de grans extensions de superfície fabril.

Potser per condicions innates i alhora per la seva feina, tenia un gran sentit de l’equilibri, destresa necessària per moure amb una grua grans estructures de formigó i situar-les a diversos metres d’altura.

Bolígraf de Veyga de la dècada dels 70 i encara escriu
Bolígraf de Veyga de la dècada dels 70 i encara escriu
Pujant encavallades a una nau de Terrassa
Pujant encavallades a una nau de Terrassa

Era afeccionat a fer sostenir objectes uns sobre els altres, quasi impossible que succeís. Un tema que també li interessava era el moviment continu. Jo mateixa sota la seva influència vaig arribar a pensar que era possible fer-lo real, idea que vaig abandonar quan vaig rebre les primeres lliçons elementals de física que ens donaven a l’escola.

Transport d'una jàssera a Viladecavalls , per la esquerra Marià Masana, Joan Veyga i Francesc Masana, anys seixanta
Transport d'una jàssera a Viladecavalls , per la esquerra Marià Masana, Joan Veyga i Francesc Masana, anys seixanta

El padrí també disposava d’un natural sentit de l’humor i es qüestionava fets de la vida. Això potser li venia de casa, perquè el pare sabia moltes coses i tenia una dita per a cada circumstància de la vida que resumia amb profunditat el fet i a la vegada semblava que li treia importància. També era un gran observador de la natura. La mare… Seria llarg de explicar. Només diré que va néixer l’any 1906, era molt activa i va tenir sis fills. En una ocasió em va explicar un concepte que tenia de l’univers que em va deixar sorpresa. Cada vegada estic més convençuda que no anava errada.

Tornant al tema, els dissabtes que en un sistema rotatori venien a casa a sopar tres parelles d’amics, sovint parlaven de la Xina. El Cisco tenia la mania de dir-los que no tardarien a veure com la Xina es faria l’amo del món. Personalment pensava que exagerava, potser perquè a la dècada dels seixanta feien publicitat del flam Chino Mandarín. La seva germana —jo, perquè en tenia una altra— un any per carnaval se li va disfressar de xinesa, però la influència també podia ser deguda a la sèrie Kung Fu, que sempre miràvem per la televisió, en què David Carradine interpretava el paper de Pequeño Saltamontes.

Rosa M. Masana , durant una festa de Carnaval
Rosa M. Masana , durant una festa de Carnaval

Feta aquesta introducció, voldria dir també quelcom de la Xina, un tema en què gairebé no hi havia pensat més i tot per reconèixer molts anys després que el meu germà anava força encertat en les seves opinions. Ho dic perquè casualment dies enrere vaig quedar sorpresa veient un vídeo de Youtube fet per ‘Caja de Pandora’ que tractava sobre l’actual influència xinesa sobre Catalunya i de com aquest país finança entitats catalanes. Més que fer-ne un comentari, intentaré cercar novament el vídeo i adjuntar l’enllaç per si algú està interessat a veure’l. El conferenciant es diu Juanjo, a sota del vídeo hi consta Magic’17 Internacional que és  clicant aquí on es pot veure.

Tot i estar intranquil·la per la direcció que prenen les xarxes socials i la tecnologia 5G, estic mínimament satisfeta d’haver pogut parlar del meu germà i donar-li la raó, encara que tard, sobre el seu pensament.

Amb tot, considero que tant pot ser aquesta potència  xinesa que hem esmentat, com d’altres que hi ha o totes juntes fent-ne una de sola, siguin els qui acabin esdevenint els amos del món, el temps ens ho dirà.