Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Enric Riera Frigola, fotògraf i artista

nric Riera i la seva muller
nric Riera i la seva muller

Vàrem parlar del fotògraf Enric Riera a la revista del Baix Empordà núm. 31- Any VII del desembre del 2010, el seu treball va fer molt reconegut a la Bisbal.  Per llegir la crònica clicar a: enric-riera-fotograf-la-bisbal

 

Notes

Al text hi trobarem  que Xavier Cugat també n’hi deien  Barbagalia  perquè quan  aprenia a tocar el violí desafinava, feia galls. Ara, una persona interessada per conèixer l’origen d’ aquesta  paraula ens ha preguntat si sabíem a que es referien en concret  quan l’apel·laven amb aquets mot.

Per sort aquest mes de març del 2021 vaig poder parlar amb en Robert Vilà, la persona que ens havia dit que  Xavier Cugat rebia el sobrenom de ‘barbagalia’ i ens va poder treure de dubtes, va explicà que en Cugat a més de desafinar quan tocava el violí, era una persona híper ventilada, pavero, que volia predominar passant per sobre dels altres. D’aquí li va venir el sobrenom  de ‘barbagalia’ , però clar, va afegir, ‘En casa del ciego el tuerto es el rei ’.  Aquesta frase la va dir perquè hi havia qui li feia força el joc.

En preguntar a Robert perquè venia Xavier Cugat a la Bisbal, va dir-nos que ell vivia a Girona però tenia el costum de venir a la Bisbal perquè aquí hi havia les noies més maques del mon i els xicots anaven a fer  serenates  a sota del balcó d’aquestes noies, duien guitarres, bandúrries i violins.  Quan acabaven la festa  tota la colla anava a esmorzar pa amb tomàquet amb botifarra i no se que més, al Mas Comes , al Clot d’en Cargol i  Cugat era un d’aquells que  sovint s’esca bullia de pagar. Duia un cotxe força gran i en sense matrícula que deixava aparcat a la porta de Can Met, davant de les Voltes. Un jove de la cola era Enric Riera.

Avui dia 23 de març del 2021 per complir amb un encàrrec que m’havien fet relacionat amb la música i les orquestres he parlar novament amb en Robert Vilà i m’ha ensenyat el fiscorn de quatre vàlvules  que tocava en Martí Riera, pare de l’Enric Riera Frigola  de qui  parlem en aquesta crònica. M’ha permès fer-li una fotografia i, donada  la singularitat d’aquest instrument musical, l’adjuntem en aquest bloc.

 

El fiscorn de quatre vàlvules de Martí Riera de la Bisbal
El fiscorn de quatre vàlvules de Martí Riera de la Bisbal