El dia 6 de març del 2023  Eliseo López Benito va publica a Youtuve  un vídeo  on mostrava que havia localitzar a Girona una macro estructura subterrània que  a una roca granitica hi havia una inscripció amb un tipus de lletra fins ara desconeguda a Catalunya, l’interès de la troballa  es que no es tracta diu, d’un signe aïllat sinó que configura una línia epigràfica. El tema l’hem trobat prou interessant com per  esmentar-lo i adjuntar un enllaç de l’esmentat  vídeo.

Explica que l’escriptura paleohispànica de l’època megalítica que està inclosa la escriptura cuneïforme data d’ entre el 5000-4000  a.C  i  d’abans d’aquesta època se’n te poc coneixement de l’existencia d’altres formes de grafisme.  No ens diu el lloc de Girona on està ubicada aquesta macro estructura , potser vol preservar el lloc fins que es facin els estudis corresponents.

Vist doncs el descobriment i de confirmar-se l’antiguitat  d’aquest grafisme, comenta Eliseo López, potser  haurem de reculat la història uns 2.000 anys perquè la epigrafia  podria estar datada entre els segles 10.000 – 5.000 a C , tot que considera que  més probablement pertanyi al  7.000 a.C.

El vídeo es pot veure a : Eliseo López Benito. El origen de la escriptura. Girona. Catalunya, 6-3-2023.

Hem extret  un parell d’imatges  del vídeo, esperem que l’autor ho trobi bé.

Més informació d’ Eliseo

El periodista Josep Baella al diari el Punt avui, del dia 28 d’agost del 2020 va publicar una crónica titulada La porta dels déus,  on comentava que Eliseo López Benito opinava que Montserrat és una producció megalítica feta pels homes, que es tracta d’unes construccions tectòniques ciclòpies d’ordre orgànic degut que  està ausent de línies rectes, són temples.  Baella acaba el text amb dues cites del llibre d’Henoc potser com a punt de mira vers les possibles construccions ciclòpies.

Un nou comentari

Els treballs de Eliseo López com a autor alternatiu que és, no estan adscrits en el context de la arqueologia académica, l’estranya que els experts en aquesta materia no acceptin les evidencies que sovint presenta. Darrerament però hem vist un vídeo fet a principis d’aquest any 2023 titulat: El legado incomprendido de Montjuïc, on podem observar que  va  acompanyat pel Dr. Octavi Piulats i Riu, professor d’antropologia i filosofia de la cultura  de  la Universitat de Barcelona i estudiòs també de les estructures megalítiques.

 E. López a més de la presentació que fa al vídeo  referent a una nova localització  megalítica a Montjuïc on s’hi veuen elements  zoomòrfics, un d’ells i segons Piulats amb  presència d’una cresta dorsal, també mostra sòcols entròpics d’ assentament de les roques i  cassoletes per les libacions.  El Dr. Piulats emprant una visió de  conjunt del recinte diu:

 És possible que pròxim a la zona hi hagi una altra estructura que  completaria un conjunt de quatre altars megalítics de manera que formarien  una barrera simbòlica de pedres  creant un perímetre radial ,no seria d’estranyar que coincidís  amb una conjunció de línies llei , sistema que ayuda a la protecció física i energètica de la zona.

Considera també que si els antics van  escollit aquest lloc és perquè prèviament havien mantingut una connexió amb els essers sagrats de l’indret, d’altra manera no haguessin escollit aquest lloc.  També diu que  seria un bon complement que en  aquest santuari s’hi  veigués la  presencia d’ aigua com element sacralitzador de la zona, fet bastant probable degut que pels voltants hi ha canyes  que necessiten aigua per viure i també caldria saber, si hi ha un túmul funerari pròxim, el complex seria complert.

Finalment el professor repte a Benito a què pensi un nomenclàtor, diguem-ne en aquest cas una paraula que adjunti els dos conceptes, el de zoomorf i el d’ època megalítica.

Adjuntem  el muntatge de dues imatges, la primera treta del vídeo d’Eliseo on a la roca que  ens presenta amb les vuit cassoletes ens ha estat suggerit que podria tractar-se del darrrer ós de l’espinada, o sigui del sacre, i a continuació li segueix un cap, preguntem, podrien tractar-se de la representació d’un estil d’ ouróboros o sigui  quelcom que vinguès a significar la naturaleza cíclica de la vida , el dal i  el baix i d’altres, qui ho sap ?

De jove havia practicat l’espeleologia, d’aqui bé potser, el meu interés pel treball d’Eliseo.