Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Entrevista a Ramon Duran Candaler, President i cofundador de l’Aplec de la sardana de la bisbal l’any 1962

 

Ramon Duran al Aplec de la Sardana de la Bisbal, feta aquest any 2015 (imatge Masana)
Ramon Duran al Aplec de la Sardana de la Bisbal, feta aquest any 2015 (imatge Masana)

 

Entrevista feta per Rosa M. Masana  i publicada al llibre de l’Aplec de la Sardana de l’any 2007

Senyor Ramon, quines podríem dir que són les arrels de la sardana a la Bisbal?

Anys enrere, una de les diversions era ballar sardanes, que generalment es feien al Passeig, a la plaça Major i en ocasions també a les Voltes, tot que aquí anava malament per si passava algun vehicle. L’any 1950 a la Bisbal hi havia la Cobla Moderna i també tenien un monitor, en Josep Puig, de motiu el “Gat Vell”, que ensenyava a ballar sardanes i va instruir a tota una generació de bisbalencs.

Li deien “Gat Vell” per la vida o per les sardanes?

Per les sardanes, era un gran expert en aquesta dansa, sabia comptar i repartir molt bé.

L’Aplec es va fundar l’any 1962, veritat?

Sí, la primera Comissió es va crear el 1962 amb 11 persones. El promotor principal va ser l’alcalde d’aleshores que era l’Ernest Bou Janoher junt amb Josep Puig, Joan Cané, Ramon Ponsatí, Pere Coll Martí, Josep Carreras, Ramon Darnaculleta,  Salvador Soler, Joan Juanola, la secretaria Dolors Teixidors i jo mateix.

El primer Aplec es va fer el dia 16 de juny de l’any 1963, veritat?

Sí, hi ha poblacions gironines que fa més anys que nosaltres que celebren aplecs; les primeres van ser les de Caldes de Malavella, l’any 1949, i després li va seguir Banyoles i Girona capital. Ara, de les persones que vàrem formar la Junta, només hi som en actiu en Ramon Darnaculleta, la Dolors Teixidor i jo.

Observo que té molta memòria pel que fa a noms i dates.

Sí, gràcies a Déu tinc memòria i també és lògic que ho recordi, perquè he treballat molt el tema sardanístic.

M’ho puc imaginar, però quina va ser la motivació de més pes per ini­ciar un Aplec de la Sardana a la Bisbal?

Vàrem instaurar l’aplec per donar més relleu a la vila i a la cobla La Principal de la Bisbal, que  en aquell moment ja esta­va considerada de primera categoria i, al mateix temps, per fomentar la cultura catalana. La Principal de la Bisbal tocava des de l’any 1888 i el seu primer director va ser en Robert Mercader de Celrà.

Mira, aquí tinc aquest llibre de l’Eugeni Molero titulat La Principal de la Bisbal, Cobla de la Generalitat de Catalunya, primera edició de l’any 1981, a la pàgina 32 del qual hi ha el nom dels compo­nents de la Cobla.

Se’n pot extreure força informació de totes aquestes pàgines. Aquest altre llibre és una segona edició i observo que l’apèndix està escrit per vostè.

Sí, em van demanar que els redactés l’a­pèndix de la publicació de l’any 1988, amb motiu de celebrar el 100 aniversari de la cobla La Principal de la Bisbal.

Ha succeït que algun any no s’hagi pogut fer l’Aplec?

No, mai. Aquest any 2007 serà el 45è Aplec anual que celebrem. Si durant alguna diada plovia, anàvem a sota les Voltes; ara ho tenim més bé perquè podem anar al pavelló firal, encara que les sardanes tocades en un lloc tancat canvien molt.

Les sardanes estan fetes per escoltar-les a l’aire lliure. Nosaltres aquí a la Bisbal ho tenim perfecte perquè el passeig Marimon és un lloc amb molt bona acústica, possiblement a causa de l’efec­te que produeix el fullatge dels plàtans i també del resguard de les façanes del mateix carrer.  Aquest any als arbres els han fet una esporgada molt forta, veurem com sona.

Com sona la tenora?

Entre les dues tenores, els dos tibles, les tres trompetes, els dos fiscorns, el flabiol, el trombó i el contrabaix, podem dir que la tenora és la reina, si hi ha bons tenors ens guanyen el públic.

Les cobles que darrerament lloguem per venir a l’Aplec són la Jovenívola de Sabadell, els Montgrins de Torroella, La Principal de la Bisbal i La Bisbal Jove. La Moderna havia vingut sempre fins al 1969, any en què va plegar. També tenim la col·laboració de l’Escola de la Cobla Comarcal que es va formar l’any 1983 en  motiu de la commemoració del compo­sitor Conrad Saló , que té la seu al teatre Mundial.

Es guanyen la vida els músics?

Crec que ara sí, estan ben retribuïts i, a més, tenen el Sindicat que vetlla pels seus interessos.

Si en alguna ocasió es posa un músic malalt i no pot tocar, què passa?

Llavors, en el seu lloc toca un músic d’una altra cobla de les assistents i ha de treballar el doble.

Està bé la solució. M’imagino que aneu als aplecs de les poblacions veïnes, veritat?

El que fem és anar a l’Aplec del poble que se celebra unes setmanes abans que el nostre, així podem repartir propagan­da perquè vinguin a la Bisbal. També en repartim per tots els pobles del Baix Empordà, no ens en deixem ni un.

Hi ha qui diu que els agrada més la diada de l’Aplec que no pas els dies de Festa Major.

Mira, aquí tinc la Guia d’Aplecs d’aquest any on consten totes les poblacions sar­danistes d’arreu de Catalunya, Andorra i Catalunya Nord, comencen el mes de gener i s’acaben el mes de desembre. Te l’obsequio.

Gràcies, que bé. Si no m’he equivocat he comptat que en total són 208 els pobles i ciutats que festegen aplecs.

Sí, pot ser, perquè només a la província de Girona són 32 les poblacions que fem l’Aplec. He de dir també que l’Aplec queda molt lluït amb la presència de les Puntaires; penso que les dones han de ser-hi per a tot, sou molt maques i animeu la festa.

Gràcies per aquesta consideració. Com us financeu?

Tenim subvencions de l’Ajuntament, la Diputació i la Generalitat de Catalunya, però la part més important ve de l’edició del llibre que imprimim amb els anuncis de tots els comerços, n’hi ha més de 200. Sortim a buscar anuncis i tothom hi col labora. Ara, que també portem una bona admi­nistració econòmica amb en Josep Felip al davant com a tresorer.

Passa per un bon moment la sardana?

Diria que sí, encara que el nivell de popularitat és cíclic, en ocasions fa una pujada i d’altres sembla que estigui més calmada.

Com tot a la vida. Vaig llegir que l’Institut per l’Obra del Ballet Popular de la Generalitat de Catalunya li va lliurar un premi a la Constància.

Sí, a mi i a en Ramon Darnaculleta el dia 25 d’abril de l’any 2004. Mira, aquí tinc l’escultura commemorativa.

Està bé, considero adient que es valori el treball altruista de les perso­nes que treballen per la cultura i per fer la vida més agradable als altres. Aquesta revista que teniu aquí sobre, de què tracta?

És una revista especialitzada sobre el món sardanístic que es diu SOM, hi estic abonat i així també em poso al dia.

Quines sardanes considera més boniques?

Festa anyal, de Josep M. Soler; Els ocells et canten, de Conrad Saló i, evident­ment, La Santa Espina, d’Enric Morera.

Procuraré escoltar aquestes dues pri­meres, perquè no les conec i això que les sardanes m’encanten, les sento. Tinc una neboda de 9 anys que balla a l’esbart dansaire de Rubí i la segueixo bastant.

Sí, són realment boniques. Aquest esbart que dius és molt bo.

Això diuen. Bé, senyor Ramon, mol­tes gràcies per les seves explicacions, li portaré l’esborrany de la conversa perquè hi doni el seu vistiplau.

Moltes gràcies a tu, ens veurem i, en especial, el dia de l’Aplec. veritat?

De segur, és un dia que invito algu­nes amistats perquè gaudeixin de la festa i també, és clar, perquè cone­guin més a fons la Bisbal.

Notes:

Podem llegir el que fa pocs dies ens va explicar en Ramon en referencia al un seu amic  Joan Baptista Coromina (epd) publicat al diari digital Totbisbal

25è aniversari de la llibreria Les Voltes

La Anna i la Núria de la llibreria les Voltes (imatge Rosa M. Masana)
La Anna i la Núria de la llibreria les Voltes (imatge Rosa M. Masana)
Article publicat a Totbisbal el dia 4 de juliol de 2012

Aquesta emblemàtica llibreria, situada inicialment a sota de les Voltes de la Bisbal, va començar a despatxar diaris i revistes el dia 1 d’agost de l’any 1987. La ubicació en un lloc cèntric, de fàcil accés tant pels bisbalencs com per les persones vingudes d’altres indrets, ha propiciat la bona marxa del negoci, acompanyat, evidentment, pel caràcter afable de les dues germanes Pérez-Conchs, que han sabut donar un tracte quasi familiar a tots els clients.

Per continuar llegint clicar a Llibreria les Voltes

El 16 d´abril de l´any 2012,  la T.V de la Bisbal  va fer un reportatge que tractava sobre tres de les llibreries de la Bisbal, on  les seves respectives llibreteres donaven orientacions envers els autors de primera línia i consells per  la compra  de llibres durant la diada de Sant Jordi. Es pot consultar a:  La Bisbal T.V.

Javier Garcés, un artista realista a la Bisbal

Escultures fetes per Javier Garcés (imatge Rosa M. Masana)
Escultures fetes per Javier Garcés (imatge Rosa M. Masana)

Article  fet per Rosa M. Masana  i publicat a Totbisbal el dia  29 de juliol de 2014

Javier Garcés viu a la Bisbal des de fa un quart de segle, tot que de petit residia a Barcelona. Com diu, és un noi del Guinardó. Molt precoçment va posar en marxa el seu propi taller de pintura i escultura, i l’any 1979 es va matricular a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi, filial de la Facultat de Belles Arts de Barcelona, on va fer la carrera artística, de cinc anys de durada. És considerat un artista realista, que domina amb excel·lència la tècnica del dibuix, la pintura i, no diguem la de l’escultura. Les seves obres et fan descobrir l’essència més profunda de l’objecte o persona motiu del seu art.

Per continuar llegint clica a: Javier Garcés

També es pot veure  el video  fet per Marc Morera titulat ‘ Els cossos i les coses’  a : Javier Garcés ( 11 de març de 2015)

Conversa amb l’hortolana senyora Dolors Bagué i Lloveres

Publicada al diari digital Totbisbal del dia 9 de març del 2007

La senyora Dolors era una de les hortolanes mes veteranes que feia mercat els dimarts, dimecres, dijous i dissabte a la plaça Major de la Bisbal. La seva parada estava situada entre Can Regàs i Ca la Cèlia, prop les escales de l’església.
Els productes que portava a vendre eren de temporada i de collita pròpia. O sigui, verdures variades, alguna fruita, conserves, bolets…. diguem que una mica de tot.
Durant diversos anys  vaig anar-hi  a fer-li la compra y en especial al temps dels volets  que ella mateixa anava a caçar al bosc.

Per continuar llegint clicar a Dolors Bagué

 

Entrevista a Amàlia Tarradas Ros, una de les artesanes de la costura a la Bisbal

 

Entrevista  feta per Rosa M. Masana i publicada a Totbisbal  el dia 4 de novembre de 2011

L’Amàlia és modista de professió i especialista en tot tipus de labors. Va néixer l’any 1915 i el pròxim 17 de març farà 97 anys. Durant l’entrevista explica diversos fets de la seva vida, alguns molt punyents, però ho ha superat gràcies al seu caràcter animat. La seva afecció i grans qualitats en el maneig del fil i l’agulla de segur que l’han ajudat a ser una mica més feliç, sobretot en veure l’obra acabada i poder-la ensenyar a les seves col·legues. El punt que domina és el Hardanger, que ara tothom sap fer i que fins i tot s’anomena “el punt de l’Amàlia”. Surt al número 17 de la revistaGavarres en un article amb motiu dels seus 95 anys.

Per continuar llegint clica a : Amàlia