Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.
X
Articles, entrevistes, vivències, biografies, anècdotes i publicacions de Terrassa, comarques gironines i el Baix Empordà
Publicat al diari digital Totbisbal del dia 15 de març de 2010
Les joves Emma Llensa Fita i la Maria Cerezo Somera són dues bisbalenques expertes en fotografia i il·lustració que, després d’haver realitzar els seus estudis, van optar per crear una revista en línia i impresa en paper, sobre art contemporani. Es diu Carpaccio Magazine.
Article de Rosa M. Masana publicat al diari digital Totbisbal en dia 26 de gener de 2010
El bisbalenc Francesc Jordan Figueras ha guanyat diversos premis fotogràfics. El més significat va ser el concurs Su mejor foto del magazín digital de La Vanguardia. La fotografia que hi va presentar,Dos sonrisas, contraposa dos somriures, un que suposadament seria el d’un cotxe i l’altre, real, gesticulat per un nen. Aquest concurs és considerat un dels més importants i populars d’Espanya. Els qui coneixem en Francesc sabem que va guanyar el concurs i que va obtenir un cotxe com a premi, però el fet va tenir poc ressò mediàtic, i per això hem volgut que ens expliqui personalment aquesta seva afecció. Per continuar llegin clica a `el suec´.
Es el Pont Vell de la Bisbal durant la gran nevada empordanesa del març del 2010. Autor : Francesc Jordan.
Presentem com a obertura de la pàgina de la entrevista, una nova fotografia feta per l´ autor i amb el seguent comentari: La imatge em porta molts records perquè la vaig fer al pic de la tormenta amb una forta ventisca, les mans glaçades, les gotes a l´objectiu i sense parar …, sort de la protecció de la font del Pont . La imatge va ser presentada al telenotícies de TV3 .
Un estudio recupera más de un siglo de historia de las comadronas de Palafrugell
La primera referencia documental de las comadronas de Palafrugell data del 25 de septiembre de 1584: ese día, la partera dio a luz a una criatura agónica y la misma mujer que le había ayudado a nacer tuvo que administrarle a toda prisa el bautismo.Seguir llegint…
En una ocasió, conversant amb la senyora Pilar Pi sobre temes relacionats amb les llevadores i costums que es tenien a l’hora de batejar els nadons, va comentar-me que ella encara guardava la “camiseta de la sort” i el mocador que va portar el seu fill Josep el dia del seu bateig, l’any 1943. Aquesta robeta, una vegada li va anar petita al Josep, la Pilar la va guardar, amb molta cura, dins d’una capsa de cartró que avui ha obert per ensenyar-nos-la. Seguir llegint…
Article fet per Rosa M. Masana i publicat a la revista el Mercadal número 14 de Corçà, any 2003.
La Teresa Roig, coneguda per tothom com la Fernanda,va ser també una de les llevadores no titulades de Corçà i Monells. Va rebre el sobrenom de Fernanda perquè el seu pare es deia Fernando.
Va néixer a Monells l’any 1876, quinze anys més tard que la seva precedent col·lega de Corçà, l’Úrsula Dalmau. Es va casar amb Josep Moné Iglesias i tingueren tres fills. Vivien al carrer de la Riera, on actualment correspon la finca núm.19, encara que es van traslladar més tard a una altra casa.
Gràcies al testimoni verbal de la senyora Adelina Colls que té 81 anys, hem pogut saber quelcom més de la senyora Fernanda; casualment a ella li va llevar una filla i ho explica així:
“Em vaig posar de part i el meu marit va anar a buscar la Teresa, que en aquell moment havia arribat d’espigolar (recollir espigues dels camps acabats de segar). I en arribar a casa va dir: potser que abans berenéssim una mica, i així ho van fer. Es va rentar les mans i amb tot la nena ja començava a mostrar el seu caparró; la Femanda va actuar segons la seva pràctica i tot va anar bé, un part normal i satisfactori”. Era l’any 1945 i la Teresa llavors tenia 69 anys.
Expliquen també que la senyora Fernanda, com tota bona professional, va voler transmetre el que sabia sobre la pràctica de llevar criatures a una altra dona del poble, que va ser la Irene Llonch. . Anaven juntes per les cases i li ensenyava el que havia de fer durant un part normal, però també en situacions complicades. Sort en va tenir d’aquesta instrucció, diuen, perquè un dia una senyora es va posar de part i van avisar la llevadora Catalina Ponsatí de la Bisbal, però tardava a arribar. S ‘ha de tenir en compte que això passava a la dècada dels 40 i el transport era molt lent, el part anava endavant i per això va avisar també a la Irene. La criatura naixia amb una volta de cordó al coll, però gràcies a l’habilitat de la llevanera que li va saber desentortolligar el cordó umbilical amb rapidesa, al nadó no li va succeir res; no va tenir temps de patir asfíxia i de gran ha estat un noi molt saludable.
Plaça de l’Oli, número 1 de Monells
Podem observar el vestit i pentinat de l’època d’una mare i un nadó l’any 1945
Aquest és un exemple clar del perquè a gairebé totes les viles amb pocs habitants hi havia una o més llevaneres que es transmetien els coneixements unes a les altres per poder atendre a les parteres perquè les llevadores titulades normalment fixaven la seva residència a les viles més grans. Si bé he fet gestions, no he pogut trobar familiars que ens permetessin obtenir una fotografia de la Teresa si més no, però, la recordarem mitjançant aquestes quatre ratlles. Va morir a Monells el dia 28 de gener de l’any 1951, als 75 anys a casa seva, a la plaça de l’Oli núm 1. Un dels testimonis que signen el certificat de defunció és Jaume Llonch, possible era familiar de la Irene Llonch.
Casa on va viure la Irene Llonch, a la plaça de Monells
