Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Les inscripcions de la primera làmina de plom trobada a Ullastret -Girona- datada del segle I aC.

A la Revista del Baix Empordà número 61, pag. 78 del mes de juny del 2018, Manel Ferreres  va publicar un article donant referències de la segona  làmina de  plom que va ser  localitzada al Puig de Sant Andreu del  poblat ibèric d’Ullastret -Girona- l’any 2017, actualment Museu d’Arqueologia de Catalunya.  situat al mateix indret.

Es tracta d’una troballa  arqueològica de gran importància tot que només  medeix  4 x 3 cms.  Actualment per procedir al seu anàlisi  i interpretació  de l’escriptura  està custodiada al Museu d’Arqueologia de Catalunya.

M. Ferreres  també ens aporta  referències  i  adjunta una imatge del primer plom  que va ser localitzat a Ullastret l’any 1967-  Comenta que  Joan Oliva  va explicar aquesta  troballa de la següent manera:  ‘ Lo halló don Narciso Frigola, de la brigada de excavacions, el citado dia 12 de mayo [1967], en los dias últimos de campaña anterior. ‘Se trata de una lamina de plomo de forma rectangular, de 154 mm, de longitud, 41 mm, de alto y unos 2 de grueso. Se hallaba en estado plegado en tres dobleces, con la particularidad de contener escritura en ambas cares. Inventario general n. O 3.309 del Catalogo Museo  Monografico de Ullastret, donde hoy figura expuesto, acompanyado del dibujo y transcripción.’

 

Plom d'Ullastret , 1967 , imatge de Viquipèdia
Plom d'Ullastret , 1967 , imatge de Viquipèdia

 

Interpretació  del primer plom.

Desprès d’haver llegit l’esmentat article, vaig recordar que  havia consultat  un llibre  que parlava de l’esmentat plom  i vaig decidir  revisar-lo de nou, l’autor era Alexandre Eleazar (1920-2004),  titulat ‘Los Bere’  que va ser  publicat l’any 1985  i, efectivament,   a la pàgina número  536  hi constaven les explicacions sobre l’esmentada descoberta d’  Ullastret l’any 1967, dient el següent  :

Inscripción sobre una pequeña lámina de plomo hallada en una sepultura de (Gerona) antiguo de este lugar: Ull estret «ojo estrecho», en un territorio que en la época del texto pertenecía al Imperio paien. Lugar de la inscripción: Toledo, reino de Edetanie. Sentido de la escritura: de izquierda a derecha. Tipo de escritura Betroia. Modismo Edetan. Autor de la escritura un edeslari -cronista- , Tema: La muerte de los príncipes gemelos bastardos. Cantidad de signos: 42, Letras en castellano 226, Coeficiente: 5,38. Época probable de la inscripción: 1569 a 1559 a.C.

També  inclou el grafisme que ell mateix  possiblement havia dibuixat i ara, per fer aquesta crònica, n’he fet una còpia. Consta de tres segments  i  enumera  els signes amb el número  1  fins al 10  que conformen  línies horitzontals i són de  lectura d’ esquerra a dreta.

 

 Transcripció del signes  per A. Eleazar                                                                                                                                   

 

Gràfic de A. Eleazar, reconstruit  per la autora del article
Gràfic de A. Eleazar, reconstruit per la autora del article

1-      A ALKIEK NAI ERRU ZERE

2-      AYERA IO

3-      TA ERREU IZAN

4-      ¿   ERREGE-ORDE ARO

5-      YERA ZINKI

6-      ALKI ERREGEZKO

7-      JAYOERA BIZKI SUZURRE

8-       ELERIO ARO BI

9-      TA ERREU ELE  ?

10-  ? EDlRU  ? (GO) ? (EN)

Posterior traducció  al castellà  de A. Eleazar          

1-      El Valiente pretendiente al Trono tuyo

2-      resuelto a vengarse.

3-      Es Príncipe que siendo

4-      (expulsado) en tiempo de la Regencia

5-      supuso de veras

6-      se asentaría al Trono Real.

7-      Nacieron gemelos fogosos.

8-      Lucharon por la muerte los dos hermanos.

9-      Eran Príncipes insistentes.

10-   (Tuvieron) hermosa (muerte) (la más alta y sublime).

Complementa les  investigacions  del text escrit  relacionant-lo  amb  la “La historia de los príncipes gemelos bastardos de Toledo” . La narració es força extensa, ocupa dinou pàgines.

Informació complementaria

Referent al origen de les llengües, la autora Carme Jimenez Huertas a una entrevista feta per  Alicia Ninou ens aporta  coneixements al respecte i amb quelcom concorden amb el que deia la línia  Eleazar que poden consultar a: No venimos del latín 

Monòlit de M.Oliva. Museu d' Arqueologia de Catalunya
Monòlit de M.Oliva. Museu d' Arqueologia de Catalunya

 

Casa de Miquel Oliva i Prat al carrer de la Força de Girona
Casa de Miquel Oliva i Prat al carrer de la Força de Girona

  L’arqueòleg que va dirigir l’estudi del jaciment d’Ullastret mitjançant el Servei d’Excavacions  i  Monuments de la Diputació  de Girona va ser Miquel Oliva  i Prat ( Girona 1922 Castelló d’Ampuries 1974) persona estudiosa d’aquest indret  arqueològic que en va presentar una tesi doctoral.

La casa on va nàixer M.Oliva està situada al carrer de la Força de Girona, carrer que puja a la  Catedral  i on hi ha una placa a la façana  que en dona referències.

 

La gestió dels serveis de infermeria de l’hospital de Palamós (1985-1986)

 

 

Llibre: Gestió dels serveis d'infermeria
Llibre: Gestió dels serveis d'infermeria

 

Urgències (imatge Rosa M. Masana)
Urgències (imatge Rosa M. Masana)

Per llegir el contingut clicar a:   Infermeria Hospital-Palamós

 

Interior de l'hospital (imatge Rosa M. Masana)
Interior de l'hospital (imatge Rosa M. Masana)

 

Disposava d’un breu article fet per  Joan Serra Coll que va publicar a la revista de Palafrugell número 257 del mes de març de 2015  on parlava de l’hospital de Palamós, he considerat adjuntar-lo a aquesta pàgina perquè ens amplia la informació envers l’hospital. Per llegir-lo clicar a: hospital-palamos-joan-serra

Visites escolars que feien els palafrugellencs al segle XIX.

Publicat a  la Revista del Baix Empordà  número 47 del mes de desembre de l’any 2014,  hi ha un article que tracta de les visites  culturals que el professor Pere Pascuet  havia preparat  pels seus alumnes  durant el curs  escolar 1896-1897, amb elles podem observar la motivació del professor per lliurar coneixements pràctics als seus e alumnes.

Podem llegir l’article a:  visites-escolars-segle-xix

Visites efectuades

El Far de Sant Sebastià, 1857

Fabrica de taps de M.D. Palau

El semàfor de Begur (estació electrosemafòrica militar pel control de bucs)

El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur
El Far, el Molí de Pals i el Semàfor de Begur

El molí de Pals (datat de l’any 1452, havia funcionat també com a empresa d’electricitat)

La fàbrica de gas de Palafrugell

Restes arqueològiques de Llafranc

 

Ermita de Santa Rosa a Llafranc (R.M)
Ermita de Santa Rosa a Llafranc (R.M)

Les llevadores de Palamós Margarita Adroher, M. Rosa Moliner i Matilde Ribas

Presentem una entrevista  que vàrem fer a Margarita Adroher  publicada a la Revista del Baix Empordà número 16, pagina 47 del mes de març de l’any 2007. Es pot llegir  clicant a : margarita-adroher

La llevadora Margarita Adroher amb el fonendoscopi auscultant a un nadó.
La llevadora Margarita Adroher amb el fonendoscopi auscultant a un nadó.

Margarita va néixer a Besalú l’any 1935, va estudiar infermeria a l’Hospital Clínic de Barcelona i posteriorment motivada per l’admiració professional  que li va saber transmetre la Dolors Mateu, llevadora de Besalú, va decidir estudiar la especialitat d’obstetrícia a la Maternitat de Barcelona, obtenint el títol l’any 1956.

El primer poble que va exercir de llevadora titular va ser de Calonge i quan  la Rosa Moliner  es va jubilar va sol·licitar  el trasllat a Palamós. Havia conegut a Josep M. Ribas Poch, fill del veterinari de Pals i el mes de novembre de l’any 1959 es casaven a Besalú.

Fins el dia  de la seva jubilació va exercir de llevadora a la  Seguretat Social atenen a les parteres del municipi de Palamós, però també disposava de consulta privada. La Margarita ha estat una  professional molt volguda i considerada per a tothom i han sigut moltíssims els palamosins que han nascut a les seves mans.

Desprès d’haver fet  la entrevista a Margarita Adroher, vàrem considerar  parlar també  amb les llevadores Maria Rosa Moliner Baltà  i Matilde Ribas Peix  també de Palamós, entrevistes van ser publicades a la Revista del Baix Empordà num. 26-Any VII- del setembre 2009 amb el títol : Llevadores de Palmós a mitjans del segle XX, per llegir-les   clicar a: llevadores-palamos

         Matilde Ribas havia treballat amb el metge ginecòleg Joan Sabrià

Llevaneres i llevadores palamosines (del s. XVI al XX)

Amb aquest títol es va fer una publicació a la Revista del Baix Empordà núm .38, Any X del desembre del 2012, pag. 56 on parlaven de les llevaneres, nom que em donat a les dones que atenien a les parteres i que havien après a donar atencions a les parteres al costat d’una altre llavanera que sovint formaven part d’una mateixa  família, es pot trobar informació al respecte  a Rosa M. Masana, 165 anys de història de les llevadores de Palafrugell.

Adjunten l’article en format PDF que es pot llegir a : levadores-llevaneres palamosines.