Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

L’hospital de Palafrugell, història

L'edifici de l'Hospital de Palafrugell (Masana)
L'edifici de l'Hospital de Palafrugell (Masana)

Presentem en format PDF un recull d’articles que van ser publicats a la Revista de Palafrugell que tracten de la història de l’hospital de la vila de fa més de 600 anys,  per llegir-los clicar a; sanitat-publica-hospital-de-palafrugell

La capella de l’hospital està consagrada a la Dolorosa i amb seu interior hi ha una imatge que la Verge amb Jesucrist, desconec l’autor de la escultura, però va saber representar amb tota realitat el patiment que pot experimentar una mare tenim el seu fill en braços desprès d’una agonia i com a la vegada alça els ulls al cel suplicant ajut. En presentem l’imatge.

La Dolorosa
La Dolorosa

 Adjuntem també unes dades que tenien en format apunts, que ara em resumit en un text que titulat: Inventari i comptes de l’hospital de Palafrugell  1863-1912, podem consultar a ; inventari-hosppalafru-fet-26-7-20

Esquema de la antiga muralla a la plaça de l'església de Palafrugell
Esquema de la antiga muralla a la plaça de l'església de Palafrugell
Notes
Martirià Brugada Clotas va fer un article  titulat La esglèsia de l’hospital de Palfrugell, publicar a la Revista del Baix Empordà num. 32, març del 2011, pag.82  que  ens aporta força  informació d’aquesta esglèsia i  dels treballs de neteja i de pintura  fets recentment.

Una singular aeronave surca el cielo de La Bisbal d’Empordà

La noche del 19 al 20 de junio del 2020 estaba en la cama intentando dormir, pero era imposible debido a que, más que nunca, los perros de uno de los  vecinos no paraban de ladrar. Uno de ellos lloraba y el otro ladraba de una manera que parecia querer  pedir ayuda, digo esto porque después me enteré que el perro que lloraba, me dijeron que estaba enfermo. Desconocía quien era el propietario de los canes, de modo que decidí levantarme y salir a la calle para averiguar de dónde procedían los aullidos y así al día siguiente poder hablar con sus dueños. La investigación fue efectiva, pues se trataba de la segunda casa de mi domicilio.

Aquella noche era muy serena y el cielo estaba estrellado como pocas veces, así que salí al patio para ver si localizaba la Osa Mayor, pues estaba preparando un artículo en el que explicaba también el hecho mitológico de que Júpiter había convertido a Calisto en la citada constelación de la Osa Mayor.

Mientras miraba al cielo la sorpresa fue ver un grupo de aves que volaban en formación triangular de aquella manera que unas pocas van delante y las otras les siguen a ambos lados formando un triángulo, pero rápidamente pensé que las aves no disponen de luces y el aparato que volaba sí que las llevaba.

Era evidente que se trataba de un tipo de nave aérea desconocida para mí, aunque en aquel momento no pensé en absoluto que se pudiera tratar de una nave voladora procedente de otros mundos, en absoluto, tampoco me  imaginé a un marcianito verde con ojos y una gran cabeza que podía descender y raptarte, al contrario me imaginé un recinto de gran lujo, equipado con elementos de diseño y tecnológicos de última generación, con personas muy distinguidas y de talante impuesto para aparecer superior a los humanos de base.

Me imagine un interior algo parecido al último piso de un rascacielos de Nueva York  que  debido a unas circunstáncias especiales tuve ocasión de conocer, pero  evidentemente la nave equipada con elementos mas modernos .

Quedé fascinada al observar la rapidez con que aquella aeronave surcaba el tramo de cielo que alcanzaba ver y la suavidad y silencio con que lo hacía, parecía propulsada simplemente por el aire sin necesidad de ningún empuje mecánico producido por motores.

Este acontecimiento aconteció a la 1,15”  de la noche del día 20 de junio del 2020 y el sentido en que viajaba la nave aérea era de este a oeste y la altura del vuelo diría que era más bajo que el que siguen los aviones comerciales. Esta experiencia me produjo una gran satisfacción por el hecho de constatar que se puede volar de manera muy rápida, suave y silenciosa, pensé, acorde con la última generación en tecnología aeronáutica, aunque esta evidentemente sea  de selectivo o  exclusivo uso.

Me sorprendí  también a que no afloraron en mi mente las influencias culturales que he visto en películas, documentales y también en algunos tratados de científicos independientes, al contrario, sentí que estaba viendo navegar un aparato aéreo singular d’origen terrestre y tal vez de ultima generación.

Decir que fué  curioso el hecho de que sin que lo buscara, dos dias después  encontré en un libro de los años setenta la imagen del avión Concorde[1] que pensé  me iba al dedo para ilustrar  la idea de aquella nave  voladora  que vi  el día 20 de junio de este desconcertante y atípico año 2020.

Simulación de la imagen que vi  navegando (Rosa Masana)
Simulación de la imagen que vi navegando (Rosa Masana)

Notas


[1] El Concorde 001 era un avión de Transporte supersónico (SST) de la compañía Air France que estructuralmente estaba equipado de alas doble delta y motor Rolls-Royce turboventilador, era conocido también como El Cisne blanco. Su primer vuelo experimental fue el día 2 de marzo de 1969, cuando partió del aeropuerto de Toulouse (Francia). Los primeros vuelos regulares fueron Paris-Rio de Janeiro y según consta efectuaron vuelos simultáneos junto con la compañía British Airways de Londres el día 21 de enero de 1976. Fuente: Decennium. Nuestro siglo, años 70. Plaza & Janés, 1985.
El día 25 de julio del año 2000 el Concorde con número de vuelo 4590 salió del aeropuerto Charles de Gaulle de París en dirección al aeropuerto de John F. Kennedy en Estados Unidos. Una pieza metálica situada a la pista de despegue fue la causa de ruptura de una parte del fuselaje, haciendo que se estrellara en Gonesse en un accidente en que murieron 109 pasajeros y cuatro personas que estaban en tierra.
Durante un viaje a las Azores, sabíamos cada día cuando eran las cinco de la tarde debido al ruido que hacían los motores del Concorde al aterrizar en la isla de Santa María.

Final d’obres de dues xemeneies industrials de Terrassa (1908 i 1956)

Terrassa te inclòs en el patrimoni històric-arquitectònic-industrial diversos edificis modernistes i d’altres de singulars  característiques  així com les xemeneies industrials que  han estat preservades. Durant l’ apogeu industrial  Terrassa va arribar a tenir fins a 200 vapors majoritàriament d’ empreses  tèxtils i també algunes bòbiles de totxos.

En aquesta ocasió volem presentar unes imatges del dia que van  finalitzar  les obres  de  dues  xemeneies terrassenques  que  a la vegada son considerades emblemàtiques  de la ciutat, també  esmentar quelcom d’elles.  Una de les  xemeneies es  de la empresa tèxtil modernista  Aymerich, Amat i Jové  (1908) i l’altra  la de la bòbila Almirall  edificada l’any 1956 o sigui que les separen 48 anys de diferencia.

Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general del vapor Aymerich, Amat i Jové
Vista general de la bòbila Almirall
Vista general de la bòbila Almirall

Posada de bandera  

Pel fet que parlen de l’acte de final de les obres, comentar que el costum de posar una bandera al cap de munt d’una obra quan aquesta es donava per finalitzada,  te  el seu origen a la Edat Mitjana degut que quan es feien grans edificacions com podien ser esglésies o catedrals posaven un drap a la part més alta de l’obra perquè els servis d’orientació envers la intensitat de les  ràfegues  i direcció del vent.  Hem de considerar que les  bastides  i els sistemes de protecció personal  no havien, potser, de tenir la seguretat  d’avui dia.

Aquest costum es va  mantenir en el temps i  quan una obra es donava per finalitzada  al cap de munt s’hi posava una bandera, però  sempre amb la premissa  que cap dels treballadors hagués  sofert un accident o perdut la vida i a la vegada era un indicatiu d’obra finalitzada.

També hi havia el costum que quan la obra es donava per acabada  feien  un  dia de mitja festa i el constructor invitava al treballadors a fer un esmorzar o dinar. A les fotografies que presentarem veurem els treballadors de l’Aymerich i de l’Almirall enfilats a dalt la corona de la xemeneia en motiu de la posada de bandera. Desconec com van celebrar l’acabament  de les obres de l’Aymerich però,  de la xemeneia de la bòbila Almirall si que sabem  van fer un esmorzar a dalt la plataforma.

Un estil de garrafa que van pujar a la plataforma el dia de la inauguració de la xemeneia
Un estil de garrafa que van pujar a la plataforma el dia de la inauguració de la xemeneia

La anècdota del esmorzar a la cúpula de l’Almirall  els cinc constructors i dues persones més, una d’elles Francesc Masana, per  fer la celebració van pujar també una garrafa de quatre litres de vi,  d’aquelles que anaven  protegides d’una malla feta de canya, per evitar  tornar-la a baixar per l’escala, algú de la colla  la va llençar  al vuit des dels 60 metres on estaven, no seria d’estranyar que aquest gest el fes en Marià.  La sorpresa va ser que quan van ser a  baix s’adonaren  que la garrafa estava intacte a sobre d’una pila de sorra.

El vapor Aymerich

La fabrica  o vapor Aymerich, Amat i Jové esta situada a  Rambla d’Egara número 270,  va ser dissenyada per l’arquitecte Lluís Muncunill  i  Parellada i les obres van anar a càrrec del mestre d’obres Baltà Comelles junt amb el seu equip de paletes. La  empresa junt amb la xemeneia va ser inaugurada  el dia 1 de novembre de l’any 1908.[i]

Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones
Dia de la posada de la bandera a l'Aymerich, sembla que a dalt hi ha quatre persones

La empresa disposava d’un superfície fabril  de 11.000 metres quadrats i de lluny es veu sobresortir la xemeneia  encarregada de succionar  els fums de dues caldera  generadores de vapor de la marca  Babcock & Wilcox  disposa d’una peanya  octogonal d’uns set metres d’alçada i  un fust tron cònic  de trenta vuit metres , en total  la peça s’eleva  fins a 42 metres. Disposa d’un túnel de tiratge de gran envergadura que  uneix la caldera amb la xemeneia i per on hi pot passat una persona dreta.

Aquest vapor  acomplia tots els processos industrials necessaris des de que entrava a la fàbrica  la matèria primera  fins aconseguir els diversos teixits de llana acabats , només els hi era necessari  passar per les cosidores d’errades que revisaven les peces per si hi havia alguna imperfecció  i solucionar-la, feina que feien les dones a casa seva sovint formant un petit taller de noies aprenents. Roser López va fer un article titulat L’ofici de Cosidora d’errades.[ii]

Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover
Detall de la part distal o corona de la xemeneia Aymerich,Amat i Jover

Vista una fotografies feta des de la base de la xemeneia per la seva part interior veien que les  escales de gat que pugen fins a la corona estan totes collades a una mateixa cara de la paret .[iii]

La bòbila Almirall

La bòbila Almirall data de l’any 1910 fundada per l’empresari  Jaume Almirall i Poch situada a  la Gran Via,  avinguda Àngel Sallent actual  i com el seu nom diu elaboraven totxos per la construcció. Més endavant es va ocupar del negoci un fill d’en Jaume, Francesc Almirall que entrada la dècada dels anys seixanta degut  a la arribada de la  immigració i la forta demanda de material per la construcció va haver que incrementar la capacitat de coure el material posant en funcionament un altre forn.

Posada de bandera a la xemeneia Almirall
Posada de bandera a la xemeneia Almirall

Per la qual cosa també s’havia de construir una xemeneia més gran que la que tenien que garantís  el  correcte tiratge  dels forns que havien de cremar 10,9 tones de carbó al dia.  Va demanar que li fes l’obra a Marià Masana, contractista d’obres que feia treballs a per la empresa.

Les obres van començar a finals de l’any 1955 amb el mestre d’obres Marià Masana, els dos paletes  Lucas Pérez i José Fauquet i els dos manobres Paulino Carbajal i Francisco Gálvez, finalitzant  la edificació el mes de juliol de l’any 1956.

Les característiques de la xemeneia són:  Fust troncònic de 63,25 metres d’alçada i equipada  d’una escala exterior helicoïdal de 207 graons que pugem fins a dalt d’una plataforma des de on es pot contemplar tot Terrassa. Per més detalls tècnics i de les persones que la construir es pot  consultar la publicació a Terme núm. 14 de l’any 1999.

Detall de la part distal o coronació de l’Almirall

L’any 1991 desprès de presentar un complert expedient al Llibre Guinness dels rècords mundials, la xemeneia Almirall va  ser mereixedora  del record mundial en esser  considerada la xemeneia industrial  feta de maons de terra cuita vermella  amb la escala de cargol més alta del mon.

L’any   van fer una enquesta als lectors del diari el País per saber quines eren les escales que consideraven més boniques de qualsevol lloc del mon, l’escala de xemeneia  Almirall va obtenir el segon lloc de la puntuació.

 

 

 

 

Notes


[i] Terrassa, Patrimoni Industrial, pàgina núm.30. Ajuntament de Terrassa,1999,
[ii] Roser López Monsò. L’ofici de Cosidora d’errades. Terme 2010, es pot localitzar l’ article  enllaçat a Sargir mitjons i pilotar avions de Rosa M. Masana. http://www.rosammasana.com/?p=4240  i clicar sobre  Roser López.
[iii] Un contractista d’obres va comentat que les escales de gat era millor col·locar-les  intercalades  entre un costat i l’ altre del fust intern de la xemeneia  per evitar la sobre carga  a un sol costat i possibles deformacions de la estructura.  L’Aymerich  les te col·locades a una sola cara  del fust  intern i es preserva amb bones condicions.

Maria Bancells i Prat, mestre de Pals

Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)
Maria Bancells de petita (Cedida per Maria)

Ahir a la tarda 26 de juny del 2020, la Diana, cosina de la Maria em va comunicar que la Maria  es va trobar malament, va anar al metge i li va  aconsellar  que li fessin una revisió a la clínica , hi va anar va estar unes  hores ingressada i va morir, succeïa el dia 24 de juny  d’aquest any 2020.

La Maria per a mi era una persona referent a Pals, perquè va ser una de les primeres persones que vaig conèixer en arribar a Pals perquè anava  a fer cures  d’infermeria a la seva mare, la senyora Rosa també molt amable com la Maria, motiu pel que va nàixer una bona amistat.

La Maria era molt popular a Pals i coneixia a tothom perquè a gran part de la mainada els havia  fet de mestra, a més era una persona que sempre estava a punt per  ajudar als demés, per acompanyar algú al metge o fins i tot  al treball.  Es sabut  que durant una temporada  cada dia a la set del matí  anava  a acompanyar  a un noi  a la feina,  era recent arribat a la vila i no disposava de  mitja de locomoció.

Ahir el vespre, desprès de saber que la Maria ens havia deixat vaig estar força trasbalsada, ja ho saben que tenim una vida pensada perquè es faci obsoleta quan baixa el rendiment  personal, però sempre xoca, encara que forçosament ho hem d’acceptar. Estic segura que la Maria encara volia viure perquè feia poc  havia parlat amb ella i  tenia perspectives de vida.

Per tenir més present el  seu nostre record  incloem en aquesta pàgina una entrevista que  li varem fer. També es pot llegir al  llibre: Històries de Pals  explicades pels palencs, 2012.  pàgina  núm. 195. Rosa M. Masana

   Per llegir el PDF clicar a :     Maria-bancells-27-6-2020

Sempre amable
Sempre amable
Acompanyant als comensals
Acompanyant als comensals
La Maria organitzant quelcom de la Festa de la Llar de Pals
La Maria organitzant quelcom de la Festa de la Llar de Pals