Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Presentació dels llibres Martina, un amor etern i Dones emprenedores (1857-1914)

Cartell informatiu
Cartell informatiu

El dia 15 de març d’aquest any 2022 al Consell de la Gent Gran de Palafrugell , centre que va ser posats en funcionament l’any 1996 i des de l’any 2018 disposa d’un nou local a la plaça del 11 de setembre número 11 de Palafrugell.

L’acte va tenir lloc a les sis de la tarda i les autores Clotilde Martínez i Rosa M. Masana van presentar: Martina, un amor etern i Dones emprenedores de Palafrugell (1857-1914) respectivament.

Van assistir a la esdeveniment les persones que habitualment es trobem al centre i d’ altres que estàvem motivades pel tema que es tractava.

 La regidora de Benestar Social senyora Roser Masseguer va presentar a les autores dels llibres i la senyora Joaqui Beleña, consellera de l’Ajuntament de Mont-ras va gestionar també aspectes relacionats amb la organització de l’acte.

Les autores dels llibres
Les autores dels llibres

Les autores del llibres desprès de fer una breu presentació personal van explicar el motiu del perquè van escriure els esmentats  llibres i en acabar exposició es va fer el sorteig d’un parell de volums.

Dones emprenedores, presentació llibres

Entrevista ràdioPalafrugell
Entrevista ràdioPalafrugell

El passat dijous dia 10 de febrer del 2022, a la Biblioteca Municipal de Palafrugell a les sis de la tarda, la autora Rosa M. Masana Ribas va presenta dos llibres titulats: Dones emprenedores (1856-1914) volum I i Dones Emprenedores (1856-1914) volum II.

La primera edició està  en format paper que va ser presentat junt amb la visió en pantalla d’un  PowerPoint, llibre que després va ser obsequiat als assistents, el segon exemplar fet amb format digital està incorporat a xarxa i se’n vàrem  observar també algunes pàgines a la pantalla de la sala d’actes de la biblioteca i  comentar el seu contingut.

Cartell Biblioteca Palafrugell
Cartell Biblioteca Palafrugell

Es va comentar que aquest segon llibre posat a xarxa, hi ha qui l’afegit al seu bloc, encara que sense imatges i al temps va procedir a posar veu al text,  possiblement perquè el puguin escoltar algunes persones sense o amb poca visió per la lectura.

L’acte va tenir bona acceptació i públic, Joan Soler director de la Biblioteca va presentar un breu currículum de l’autora, Paquita Téllez de l’Arxiu Municipal de Palafrugell va dirigir unes paraules de reconeixent i va comentar el temps que l’autora havia dedicat a la recollida de dades al Arxiu ide Palafrugell  a diversos  mitjans, Josep Salvatella tercer Tinent d’Alcalde del municipi va lliurar també paraules de reconeixement i de suport a l’autora, es va obrir un col·loqui fent que l’acte finalitzes a les vuit del vespre.

Pasqui Téllez ens va comunicar que a la direcció de Revista de Palafrugell l’havia demanat  que  esmentes quelcom de l’acte de  presentació dels llibres esmentats, va col·laborar presentant el text del seu parlament que va  ser publicat  a la Revista de Palafrugell número 339 del mes de març del 2022. També va demanar si  autorització per poder-lo  adjuntar  en aquesta pàgina, fet que els estem molt agraïts.

Presentem el text en format PDF  article-parlament-pasqui-tellez

Durant la presentació
Durant la presentació
Difusió Revista Baix Empordà
Difusió Revista Baix Empordà

Ramon Pagès Gimó, mestre d’obres

En una ocasió vam parlar del mestre d’obres terrassenc Ramon Pagès Gimó ja que Marià Masana Ribas havia fet d’aprenent de paleta a l’empresa de construcció Pagès. Aquests coneixements més tard li van permetre establir-se també com a mestre d’obres i edificar la xemeneia de la bòbila Almirall de Terrassa, catalogada per Guinness com la xemeneia amb escales de cargol més alta del món.

Ramon Pagès, el primer a la dreta i el tercer és Josep Arnau
Ramon Pagès, el primer a la dreta i el tercer és Josep Arnau

Darrerament he localitzat en un arxiu particular dos fulls amb notes escrites a mà amb les respostes a algunes preguntes que havia fet a Dolors Figueres Carreres, vídua de Ramon Pagès, sobre l’activitat de mestre d’obres del seu marit. Hi explicava que el pare d’en Ramon, Joan Pagès Oliveres, era fill de Celrà (Gironès), que tenia una germana religiosa del convent de Sant Josep de Terrassa, al carrer Concili Egarenc, conegut per les Germanes Josefines.  La institució va decidir ampliar les dependències i potser per referències de la religiosa van contractar per fer les obres Joan Pagès.

Joan mentre residia a Terrassa festejava amb una noia amb qui més tard es va casar i van tenir quatre fills, el més petit dels quals era Ramon, nat el dia 23 d’octubre del 1914, a qui van posar el nom del pare.

Dolors Figueres recordava que el pare del seu marit havia edificat el quarter de la Guàrdia Civil de Terrassa, al carrer Sant Leopold, també la caseta dels peons de camins de la Mata, ara convertit amb Centre de informació Col d’Estenalles,  i en companyia de Pere Ferran també havia edificat el cinema Recreo.

Sobre el seu marit la Dolors va escriure: “Ell volia fer de policia, però un encarregat del seu pare li ho va treure del cap.” Desdit d’aquest ofici, es va matricular a l’Escola d’Arts i Oficis de Terrassa, en què entre les assignatures hi havia dibuix lineal i dibuix industrial, matèries que en Ramon dominava. (3) Els estudis els va fer durant els anys 1933 i 1934, i va coincidir amb Josep Arnau, Tarzan de malnom, que també es va establir com a mestre d’obres i va gaudir de popularitat.

L’any 1936 en Ramon va ser cridat per anar al front i quan va tornar el seu pare feia un any que havia mort, als 52 anys. Ramon llavors es va posar al capdavant de l’empresa del seu pare perquè a més a Terrassa hi havia una forta demanda de construcció.

Dolors en referència a l’empresa comenta que la va portar “junt amb uns homes que havien sigut de la confiança del seu pare” i amb un d’ells, Ferran Pagès, que no eren de família, van formar societat. Encara recordava el nom d’un dels treballadors d’aquella època: Antonio Villena.

Nota manuscrita de Dolors Figueres Carreres
Nota manuscrita de Dolors Figueres Carreres

 Dolors Figueres era cinc anys més jove que en Ramon, vivia al carrer dels Àngels, 28, i era molt amant de la música, motiu pel qual va cursar la carrera de piano. Quan es van casar van viure al carrer Watt, 32-33, i van tenir tres fills. Amb nostàlgia, Dolors explica que eren un matrimoni molt avingut i que la seva mort li havia deixat un buit molt gran. Ramon va morir el dia 23 de gener de l’any 1993.

Ramon Pagès, Dolors Figueresb i una altre persona pujant a la xemeneia Almirall(imatges cedides per D. Figueres)
Ramon Pagès, Dolors Figueresb i una altre persona pujant a la xemeneia Almirall(imatges cedides per D. Figueres)

Entre les diverses construccions que havia fet a Terrassa, Dolors recorda la remodelació del vapor Terrassa Industrial, construcció de la fàbrica Freixa situada a la carretera de Montcada; la fàbrica Sanllehí, dissenyada per l’arquitecte Joan Baca coneguda popularment per la Anònima; la fàbrica La Magdalena —el propietari era Joan Mach— l’any 1944, (2) obra en què van treballar Marià Masana i el seu amic Adolf Orta;[1] la reconstrucció de l’Asil Busquets (1951 aprox.), el magatzem de Can Fornell i la llar d’infants del carrer Pla de l’Ametllera (1954-1955).

 Notes


[1] Adolf Orta Ribera va néixer a Terrassa el 27-5-1925 i vivia al carrer Blasco de Garay. Va treballar uns dies en la construcció de la xemeneia Almirall suplint José Fauquet, que estava de viatge a Saragossa.

(2) Informació complementària de la fàbrica  de filats La Magdalena

(3) Per veure  imatges i dibuixos d’en Ramon Pagès