Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Revista Terme 2019

El passat dimecres dia 29 de gener de l’any 2020 el Centre d’Estudis Històrics de Terrassa, Arxiu Històric de Terrassa, Arxiu Comarcal del Vallès Occidental van presentar el número 34 de la revista Terme corresponent a l’any 2019. En aquesta ocasió a Editorial es tracta el tema del Patrimoni Cultural,  a Dossier de Sant Pere d’Egara i continuava amb diversos  temes  de caràcter històrics relacionats amb la ciutat.

Durant les exposicions dels articles fetes per Joan Soler (director de l’Arxiu Històric de Terrassa AHT) va comentar que després de 20 anys que Rosa M. Masana hagués escrit l’article Els constructors de la Xemeneia Almirall de Terrassa ara fes un segona crònica aportant noves dades de la xemeneia. Vaig restar sorpresa quan va indicar que havien transcorregut 20 anys, de fet l’anterior article va ser presentat a la revista número 14 amb el títol : Els constructors de la xemeneia de la Bòbila Almirall i en aquesta  segona ocasió correspon al número 34  que porta per títol : La Xemeneia Almirall, noves aportacions, més endavant  serà consultable en línia.      

                                                                                                                    

Les roques de l’entorn del castell de Sant Esteve de Palamós

No soc arqueòloga ni mestre d’obres, però si que m’agrada fixar-me l’ aspecte que presenten algunes edificacions  d’anys enrere, potser aquesta  tendència en ve de meu germà Marià Masana que ell sí era mestre d’obres.

La passada tardor vàrem fer una passejada pel camí de mar des de Palamós  a S’alguer i a la zona del castell de Sant Esteve vaig fer-hi  algunes fotografies i en especial a les roques, tot  perquè em van suggerir que eren roques treballades amb  tall molt fi i bastant rectilini  i molt ben engalzades les unes amb les altres, tot i el seu desgasts , en especial las que estan mig submergides al mar i reben les empentes de les ones marines.

Dona la impressió que  pertanyen a possibles edificacions fetes amb un sistema semblant al de pedra seca perquè no s’observa  la presencia d’argamassa entre les juntes d’unió i com també  l’encaix tan mesurat de les unes amb les altres.

Presentem un breu Power Point amb imatges  de les esmentades roques  de les rodalies  del Castell de Sant Esteve de Palamós  fetes  el mes d’octubre del 2019.

Restes-d’ edificacions

 

 

 

Apunts sobre societats palafrugellenques (1918)

Entre la sèrie de correspondència municipal de l’Arxiu Municipal de Palafrugell es conserven quatre cartes, adreçades al batlle, amb la composició dels membres que formaven les juntes de les societats de barbers, fusters, mecànics i paletes, cada grup en format individual, però totes de data 3 de desembre de l’any 1918.

Degut a l’interès que em va despertar aquesta informació he considerat fer-ne un resum. És sabut que diverses d’aquestes societats constituïdes per treballadors de distintes especialitats a partir del 1907 van agafar més força per l’evident dissociació entre els salaris dels treballadors i els beneficis que les fàbriques obtenien de la venda dels productes.

Tot plegat va propiciar la tensió social augmentés, també hi contribuïa la crisi econòmica del moment, que va ser el revulsiu dels nous canvis socials i econòmics. Un puntal de suport propiciador del canvi de model econòmic, social i demogràfic que es volia propiciar el veiem actuant de coadjuvant de les teories de Marx i d’altres autors que van desvetllar la consciència de classe social treballadora contra el capital.

Aquests factors van influir perquè els treballadors s’organitzessin en societats que poguessin impulsar millores laborals i socials, però tot té dues cares o dos pols i la força del moviment dirigit a aconseguir objectius de benestar, també és generadora de l’anvers, del debilitament com a individus en ser llavors membre d’una col·lectivitat que serà conduïda per pautes ideològiques previstes o no, amb el risc de ser exclòs del grup de pertinença. Un altre dels motius podien ser les incursions dins del grup de factors de desavinença que podien fer trontollar les bones relacions entre els treballadors.

Les societats que consten a les cartes del batlle són:

Societat de dependents barbers La Constancia Barberil (3-12-1919)

La junta directiva d’aquesta societat estava formada per: president, Josep Vignau Sala; vicepresident, Joan Lloveras; secretari, Josep Fontanella; subsecretari Eliseu Massoni, tresorer Pere Cruañas i vocals Joel Morell i Narcís Fontfreda.

D’aquesta societat hem localitzat una altra carta dirigida al batlle:

Señor Alcalde

D. Enrique Garriga, presidente de la Sociedad de patronos barberos y peluqueros “La Higienica Barberil” pone en conocimiento de V. como primera autoridad governativa de esta localidad que va à proceder à la publicación de una hoja suelta titulada ‘Pueblo’ y acaba con una tarifa de preciós acordada por el gremio de las adjunto tres ejemplares en cumplimiento de la vigente Ley de imprenta.

Viva V. muchos años.

Palafrugell 1º Marzo 1919

Garriga sol·licitava que d’acord amb la llei de premsa li fos permès imprimir el full que plantejava per poder-lo repartir als seus clients. De manera resumida presentem el seu contingut. Durant els quatre anys i mig que havia durat la Primera Guerra Mundial el col·lectiu de barbers no havia augmentat el preu dels seus serveis, pensant que una vegada acabades les hostilitats la situació milloraria, però no havia estat així, tot al contrari, perquè el menjar, el vestir i el material de treball havien augmentat un cent per cent. Presentava la nova llista de preus: afaitar 0,35 ptes., tallar cabells 0,40 ptes. i arreglar la barba 0,50 ptes. Les persones abonades tenien diferents preus si anaven una, dues o tres vegades a la setmana a la barberia.

En aquesta mateixa línia, el barber Ramon Surera va publicar a la Revista de Palafrugell amb el títol ‘Barbers i barberies d’abans’.[1] quatre cròniques de to força humorístic que ens permeten conèixer barbers d’abans i a la vegada el temperament d’algunes persones de la vila. És aconsellable llegir-les perquè fan passar una bona estona.

Societat d’obrers fusters El Metro (3/12/1918)

Segons la carta al batlle la junta directiva estava formada per: president, Amadeu Cervià Noguer; vicepresident Josep Xirayre Genover; secretari, Joan Vilalta Gonama; tresorer, Lluís Coll Peya; comptador, Rafael Genovés, i vocals Ramon Tauler Trias i Francesc Marimon Maumi.

Metro
Metro

Societat d’obrers mecànics El Disparo (3-12-1919)

Junta directiva formada per:

President Francesc Soler, president suplent Luis Rodriguez, secretari Enric Dillet, secretari suplent Federic Dellonder, secretari comptador Carles Serra, tresorer Manel Nicolau, suplent cobrador Joan Marquès i vocal Pere Ventura.

Societat d’obrers paletes El Nuevo Plomo (3-12-1919)

Plom de mestre d'obres (Masana)
Plom de mestre d'obres (Masana)

Junta directiva formada per:

Joaquim Ferrer, Pere Esteva, Emili Presas, Josep Mestres, vicesecretari Miquel Francesch i vocals Emili Patrille i Martí Cusi.

Sembla que Nuevo Plomo no reconeixia els peons que formaven el grup Regeneración i en el decurs d’una reunió general van acordar declarar groc el sindicat de paletes mentre no rectifiquessin. La Constáncia Barberil, si els altres sindicats hi estaven d’acord, no afaitaria els paletes.[2] La premsa va seguir donant noticies de la polèmica generada per aquesta divergència d’opinions. Segons un imprès veiem que hi havia formada l’associació Joventut Republicana Socialista. En el document hi havia el timbre de l’entitat, que consistia en un triangle i una estrella de cinc puntes.

A més de les societats esmentades i segons consta en el treball de J. Zambrana,[3] hem vist que a Palafrugell hi havia consolidades un total d’onze entitats que l’autor havia agrupat per anys des del 1908 fins al 1918. També hi adjuntava una relació de vagues, mítings, assistències a congressos, suport a entitats i l’assistència a assemblees generals en què havien participat cada una de les associacions.

Vist aquest estudi, a més de les quatre societats que hi havia a Palafrugell l’any 1919, hem d’afegir-hi les esmentades per J. Zambrana: Sindicat de Forners,[4] Grup d’Obrers, societats obreres, Societat d’oficis varis, La Fraternal, Societat Surotapera[5] i la Federació Local. Totes van ser possiblement dissoltes amb anterioritat a l’any 1919; si no hagués estat així potser n’haurien donat testimoni al batlle.

Per acabar, a excepció de les viles que disposaven d’ indústria tèxtil i d’altres amb alguna activitat puntual, les que van marcar un important impuls associatiu obrer van ser les dedicades a la manufactura suro-tapera, molt especialment a Palafrugell.

Mitjançant la posterior revisió de documents em sabut de l’existència  del ‘Sindicato Obrero Unión Minera ‘Irrompible’ domiciliada  al carrer de la Font, 10. El  president Fernando Gallego va escriure una carta al batlle demanant  permís per fer una reunió al ‘Local Centro de Sociedades’ amb l’objectiu de  fer balanç de comptes i nombrar a un delegat, 9 d’octubre de 1919.

Agraiments:

Agradeixo a Paqui Téllez  que m’hagi proporcionat els articles de Ramon Sureda  que  han permès  enriquir  el present relat.

Notes


[1] Ramon Sureda. Revista de Palafrugell. Números 156 al 161, consultables al web de l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP), Premsa local.

[2] “Las huelgas”. Accion Social Obrera. 31-8-1918, p. 7.

[3] Juan Zambrana. El Movimiento Obrero Catalán en el Periódico.” Solidaridad Obrera” ( 1907-1919), p, 214 a 218 Badalona; Cedall, 2012.

[4] El sindicat de forners va ser constituït l’agost del 1918. Acción Social Obrera 24-8-1918, p. 7.

[5] La societat surotapera La Germinal havia arribat a tenir 1.250 socis i va estar activa fins al 1901. Segons La Crònica del 22-5-1908 l’Associació Surera de Palafrugell, que una setmana abans havia tingut 84 adhesions, ara n’havia rebut dinou més.

Registres d’infermeria al consultori de Pals del 1993 al 1999

Darrerament he localitzat uns documents que tenia guardats a un arxivador de quan feia d’infermera a Pals i vaig estar a punt de llençar-los, però vaig recordar que llevadora Catalina Ponsatí de La Bisbal quan em vaig interessar per la seva trajectòria professional, em va dir:  Llàstima fa poc que he llençar les llibretes on hi tenia apuntades a les parteres que havia assistit i fins i tot la darrera que vaig atendre a domicili. He volgut evitar el mateix fet i per la qual cosa faig un resum del contingut dels registre que he agrupat per:

-  Registres d’extraccions sanguínies.

-  Sol·licitud de cures als pacients.

-  Compra de material de cures.

-  Guàrdies de cap de setmana

-  Nombre de visites enregistrades (CABE)

El partit metge de Pals en aquell temps comprenia a més de Pals les viles de Torrent, Palau-Sator, Font Clara i Regencós. Els professionals sanitaris  depeníem del Departament de Sanitat i Seguretat Social, delegació de Girona i pertanyien al cos d’ Assistència Pública Domiciliaria (APD)

Les extraccions sanguínies. En principi aquesta activitat es feia un dia a la setmana de vuit a nou del matí i més endavant degut al increment de demandes assistencials es feia dos dies a la setmana. Les extraccions als malalts enllitats s’hi havia d’anar de set a vuit del matí.

Extracció de sang al domicili del pacient
Extracció de sang al domicili del pacient

La majoria de peticions eren fetes pels doctors Vicente Leu i Joan Baró i per algun metge substitut com podia ser Salvador Garcia i Jaume Pla-Soler així com també els metges pediatres. També rebien sol·licituds peticions de metges de l’ hospital de Palamós, del CAP Güell de Girona, de la Xarxa de Salut Mental, de la Clínica de Girona, la Quinta de Salud “La Alianza” i de metges particulars i ens consten els següents:

Valoració de constants fisiologiques a la consulta
Valoració de constants fisiologiques a la consulta

Sarquella, Recas, Cussí, Meza, Buscarons, Grassot, Planagumà, Ribas, Matesánz, Falcò, Galceran, Avinyó Estella, Almirall, Maza, Idigoras, Gaudón, Toda, Vaureda, Carnicer, Casanovas, Vidal, J. Sala, Barbas, Antunez, Soliguer, Omar , Botsalot, Ollé, Valls, Julià, Massabeu, Martín, Albons, Ibañez, Julià, Verdaguer, Beltran, Cantieri, Mir, Azcò, Farré, Santolària , Nicolau, Monje, Dorca, Iglesias, Gandós, Martí, Iglesias, Maneiro, Francesc Mir ,P. Mor Mur, M.Tuset, M. Oller, Colom, M. Bonet, L. Luguet Gaillc, Zege, Depoorter Van Winckel, A. Páez -Hernato- Aliança de Barcelona, Narcís Vidal, J.M. Sin Opi, Joan Carné i Josep Campistol.

Els tubs de la sang i d’altres tipus de mostres les venia a buscar un empleat de les ambulàncies Cistane per dur-les al laboratori de l’hospital de Palamós i segons els seus registres des del mes de setembre de l’any 1993 fins a finals de l’ any 1999 es van fer 2.310 extraccions segons el registres que consten a les llibretes que encara guardava i podem veure en el següent quadre.

Analítiques 1993-1999
Analítiques 1993-1999
Peticions de facultatius
Peticions de facultatius

El dia 15 de maig de l’any 1997 va ser inaugurat el Centre d’Asistencia Primària del Baix Empordà (CABE) de Palafrugell i el dia 29 d’aquest mateix any els registres van passar a ser informatitzats, però durant un parell d’any encara feien servir ambdós sistemes d’aquí que en disposem de dades.

Sol·licitud de cures als pacients. Els metges amb els que formaven un equip les peticions de cures eren verbals però els especialistes i d’altres metges en no estar a la mateixa vila ho feien per escrit que tan unes com les altres podien consistir: cures de ferides, llagues, extracció de punts, embenats simples, tècnics o compressius, fèrules de guix, administració d’injectables intramusculars, intravenosos, subcutanis, valoració de les constants vitals, nivells de glicèmia en sang, extracció de taps de cerumen, extracció de cossos estranys inclosos els oculars, electrocardiogrames etc., a partir de l’obertura del CAP es van ser desenvolupats els protocols de cada pacient requeria segons la seva patologia o per la prevenció.

Petició facultativa
Petició facultativa

Compra de material de cures, ens era subministrat per la farmàcia de Pals de Josep Lluís Massó que anava a càrrec l’ ajuntament, sobre el material emprat em podem dir quelcom degut a l’existència de rebuts, era:

Venes de gasa hidròfila, no consten les mides però segons el preu havien de ser de 5, 7 i 10 10 cms., compreses de gases estèrils, cel·lulosa quirúrgica, esparadrap Leukoplast, esparadrap hipoalergic, cotó enrolat pur , alcohol sanitari de 96º, Menalcol reforçat, Linitul sobres de 9X15 cm., guants tacte de làtex, Novecutan spray, Germisdin 500 cc amb dosificador, Betadine 10% solució antisèptica, aigua oxigenada, Mercryl Lauryle solució, Foret, Fixomull Stretch per cobertura d’apòsits, termòmetre clínic, xeringa Icosteril de 20 ml. fonendoscopi Eschmann, fulles de bisturí estèrils de dues mides, sutures cutànies adhesives.

Referent a medicaments ens consta: Furacin 0,2% pomada, cafinitrina comprimits, glucosmon R50 , col·liri Colircusi anestèsic, Scandinibsa 2% anestèsic, Argenpal varilles, Urbason solubre 40 mgs i Epistaxol solució. D’altres medicaments per cures s’obtenia mitjançant recepte metge. Hi havia diversos medicaments que els portava el malalt prèvia recepta feta pel metge. Els medicaments d’ús més freqüent, més endavant era proporcionat pel CABE.

Guàrdies de cap de setmana, entre la infermera de Begur i jo mateixa de Pals ens havíem de combinar les guàrdies del cap de setmana que era una si i una no , dues al mes, per això anotaven una llibreta els domicilis que havien de fer i el tipus de cures, era la manera de lliurar del treball que tenien els professionals APD perquè a més havíem d’estar localitzats les vint-i-quatre hores del dia. Era poc freqüent però havia succeït haver d’administrar un injectable cada vuit hores, a partir de l’obertura del CAP de Palafrugell feien la jornada laboral normal i les guàrdies les segons planificació al servei d’ urgències de Palafrugell.

Nombre de visites enregistrades pel CABE

El Centre d’Atenció Primària de Palafrugell a partir de les dades informatitzades va presentar el nombre de visites d’ infermeria fetes a Pals que corresponien de l’any 2003 al 2009 per una població d’ uns 8.000 habitants.

Les xifres diuen que el total de visites fetes a la consulta va ser de 27.429 i les dels domicilis de 2.964 amb un total general de 30.393 visites.

Pel que fa a extraccions de sang va ser de 7.089 assistències a la consulta i 515 al domicili del pacient, donant la xifra conjunta de 7.604 assistències. Sumant les visites i les extraccions, el total general va ser de 37.997 atencions d’infermeria. No em comptabilitzat els pacients assistits per la mateixa professional al servei d’urgències de Palafrugell  en dies laborals i  festius.

Visites
Visites
Extraccions
Extraccions