Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Àngela Graupera Geli (1890-1936) Activista contra la guerra

 Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això  ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una  infermera que havia  donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat  amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la  experiencia d’haver viscut en persona  el sofriment humà generat per la  Primera Guerra Mundial.

 Degut que el cognom  Graupera és bastant  freqüent a Girona  i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va  nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls  de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés  la Guerra Civil Espanyola.

El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi  havien de participar :  Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.

D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava  que les esmentades conferencies habien  fomentat  una bona adhesió  a la causa que les movia.

A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer  el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal  la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia  11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona  s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i  donava  els noms de les  dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.

Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la  Àngela se l’ anomenava  com  a la coneguda propagantista llibertària.

Més endavat el  mateix diari  Ara del  dia 7  de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista  al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa  van commoure  l’auditor i  va ser sorollosament aplaudida.

 Es diu que Àngela s’havia  allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i  que havia estat a Nis, Servia i  també a Melilla,   mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent  la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’

Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació  al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament  no disposen de registres  d’ella,  sí que molt amablement ens  vàren  lliurar alguns  enllaços d’ articles  amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair  i hem  afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate  i Xavier  Pla.

Un dels  lemes  de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
Dues portades de diferents edicions del seu llibre
Dues portades de diferents edicions del seu llibre

De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX  reuneixi  quatre atribucions personals com les de la Àngela  lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa  el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva  mort, algú ha escrit que va desapareixer.

El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019  fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)

Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible  és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si  bé alguna cosa es regenera  sorgeix altre forma no esperada de constricció.

Notes

Biblioteca Nacional

https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/

 Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)

https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/centros/cida/4-difusion-cooperacion/4-2-guias-de-lectura/homenaje-personal-sanitario/angela-graupera.html

 RTVE

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/angela-graupera-primera-corresponsal-guerra-catalana/6677156/

 Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña

https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103

Treball de Màster
Desirée Oñate Ortega Màster de Recerca en Humanitats 2016-2017 Treball Final de Màster Xavier Pla Barbero

 

 

 

 

 

Entrevista a Catalina Ponsatí Ponsatí (1909)[1]

Hola senyora catalina, m’esperava veritat?

Sí, em sap greu que l’altre dia no m’haguessis trobat, vaig haver de sortir.

Tal com li vaig dir per telèfon, es tractaria que m’expliqués quelcom de la seva vida professional.

Bé.

Com va ésser que es sentís motivada per cursar els estudis de llevadora?  

Catalina Ponsatí

No ho sé, potser perquè la mare de l’Amadeu, el meu promès, ho era.

Ah sí?

Sí, era l’Emilia Hortal, casada amb en Joan Masgrau.

Vostè va néixer a Fonteta oi?

Sí, el dia 29 de desembre de any 1909, per dos dies ting un any més. De fet però es pot dir que de sempre he viscut a la Bisbal, en aquesta casa on som ara, aquí hi vivien els meus tiets i padrins.

On va estudiar?

Vaig fer el batxillerat a les monges franceses, que eren on ara hi ha Torre Bisbal, i després vaig anar a Barcelona a estudiar per llevadora, a l’Hospital Clínic.

Els estudis constaven de dos cursos acadèmics, jo els vaig fer durant els anys 1933 i 1934.

Ah sí, aquí penjat veig el seu diploma. Hi consta que es va examinar el dia 14 de juny del 1934 i que tenia 24 anys. Recorda alguna anècdota o algun fet interessant que hagués succeït mentre estudiava?

No, res, tot normal. Només que de vegades em protegien una mica, perquè estava embarassada de a Dolors i segons què no volien que ho veiés perquè no m’impressionés. Vaig acabar els estudis el juny i el juliol naixia la nena.

El títol

Esta bé això, podríem dir que vostè va fer la teoria i la pràctica pràctica.

Sí.

Com s’ho feia per anar a estudiar a Barcelona?  

Entrada de casa seva

Si mira, m’estava en una pensió i, de tant en tant, venia cap aquí a la Bisbal. Agafava el tren a Barcelona fins a Pedret i desprès el Tren Petit.

Quan va acabar els estudis va començar a treballar ?

Sí, de seguida, l’any 36 les coses es van posar una mica difícils però anava treballant. Vivíem en una casa situada al costat de la drogueria Farreny el meu marit, la nena i jo, però l’any 39 amb la retirada, l’Amadeu va haver de marxar a France i allà hi va perdre la vida. Aquest fet em va condicionar molt, fins i tot professionalment.

Es va tornar a casar oi?

 Sí, amb Joan Mascarreras, la nena llavors ja tenia 11 anys.

Expliqui una mica en què consistia la seva feina.

M’ocupava del seguiment de l’embaràs, les senyores venien a casa a visitar-se, auscultava el fetus i observava si estava ben encaixat, els mirava la tensió arterial, l’albúmina, si calia i els donava els consells necessaris.

Desprès assistia el part a domicili i posteriorment feia un seguiment de la mare i el nadó també a domicili durant uns quants dies. Mira, aquesta fotografia me la van fer mentre estava vestint un nen Massaguer, no sé quin dels dos, abans de portar-lo a batejar.

Vestint a un dels  nadons  Messeguer

Una de les seves tasques era també portar els nadons a batejar?

Sí, en aquell temps s’estilava fer-ho perquè la mare encara no podia sortir de casa. Aquestes fotografies són d’un bateig.

Treballava sola?

Sí, si tot anava bé sí. De fet, he de dir que no he estat gens de mala sort, això que de vegades hi havia nadons que venien de cul o de peus i alguns amb una volta de cordó i llavors s’havia d’actuar ràpid. Hi havia, però, també el senyor Fausto Sorts que feia parts.

A la pica baptismal

Era metge?

Sí, I també els metges Corretger, Campillo pare i posteriorment Campillo fill, la metgessa Casaponsa i el seu marit Pontjoan, que també era metge.

Alguna vegada havia d’anar també a la clínica Bofill de Girona, aquí si que ho vaig passar malament una vegada, vaig assistir un part complicat d’aquells on perillava la vida de la mare i el nen.

El seu àmbit geogràfic professional era molt extens?

I tant, havia hagut d’anar per aquests masos de les Gavarres a Sant Sadurní, Camós, Parlava, Casavells, Serra, per tot. I de vegades nevant, però ho feia de gust.

A la sortida de l'esglèsia de Santa Maria de La Bisbal, el nadó està en braços possiblement del seu padrí
A la sortida de l'esglèsia de Santa Maria de La Bisbal, el nadó està en braços possiblement del seu padrí

Sí, realment aquestes professions són vocacionals. Amb quin sistema de locomoció hi anava?

A peu, amb carro i amb bicicleta. Em sembla que era l’única dona que anava amb bicicleta per la Bisbal, perquè la gent sortia a la porta per veure’m passar.

Desprès, però, el Reis van començarà a portar bicicletes als nens i això ja es va convertir en un fet normal.

Sempre ha exercit com a llevadora particular?

Quasi sempre.

He trobat un document que diu que el dia 2 de juliol del 1955 va obtenir la plaça de llevadora titular interina de la Bisbal.

Sí, durant un temps vaig realitzar aquestes tasques. Desprès, abans que vingués el senyor Moisès a la Bisbal, em van oferir la plaça de practicant titular , però no la vaig voler agafar perquè havia de renunciar a les meves activitats de llevadora.

Deu haver fet molts parts a la seva vida ?

I tants, mira el darrer el tinc apuntat a la llibreta dels parts, va ser un nen, fill de la senyora M. Carmen Àngel que va néixer el dia 8 de febrer de l’any 1985.

A veure, vostè tenia 76 anys?

Segurament, però mira aquesta senyora en lloc d’anar a la clínica va sol·licitar els meus serveis.

Biblioteca de la Catalina
Biblioteca de la Catalina

Com ha canviat tot, veritat? La inseminació artificial, els nens proveta …

Sí però, hi ha una dona en edat no fèrtil, que porta al ventre el fill d’una altra.

A sí?

Sí, ho vaig llegir no fa massa temps, a una mare menopàusica li van implantar l’embrió de la seva filla.

Carai, aquesta no la sabia i encara és més complicada. Si tornés a néixer, faria de llevadora?

Amb les condicions d’ara sí, amb les d’abans no, perquè havies d’estar disponible a totes hores i de vegades quedar-te fins i tot a dormir a un mas llunyà un o dos dies.

Catalina Ponsatí als 78 anys, imatge Rosa M.
Catalina Ponsatí als 78 anys, imatge Rosa M.

Sí, realment eren en tots els sentits unes condicions bastant dures. Però també hi havia molta il·lusió, veritat?

Sí, i tenia també les seves recompenses.

Sra. Catalina penso que podríem anar conversant llargament, però la publicació seria massa llarga.

Potser sí.

Ens haurem d’acomiadar. Però abans vull donar-li les gràcies per les seves explicacions i la seva amabilitat.

Jo igualment te les dono.

Notes


[1]  Aquest article va ser publicat a la revista d’informació bisbalenca El Drac, numero 36, any 1998

Estudis d’Ajudant Tècnic Sanitari (ATS) a Diplomat Universitari en Infermeria (DUI).

A finals del segle XV a Espanya es va crear el Tribunal del Real Medicato, organisme encarregat de regular els estudis sanitaris, gairebé seixanta anys més tard, el dia 9 de setembre de l’any 1857 sortí publicada la Ley de Bases coneguda també per la Llei Moyano on entre d’altres van ser creats  els estudis de Practicant que coexistien amb els d’Infermeria i  el de Matrona.

Manifestació a la entrada del Hospital Clínic de Barcelona,. 25-1-1979
Manifestació a la entrada del Hospital Clínic de Barcelona,. 25-1-1979

El dia 27 de juliol de l’any 1952 mitjançant un Decret van restar unificats els esmentats estudis de practicant, matrona i infermera sota  una sola titulació anomenada Ajudant Tècnic Sanitari (ATS)

L’any 1977 un nou Decret datat el 23 de juliol establia que el estudis d’ATS podien passar a ser considerats Diplomats Universitaris en Infermera prèvia convalidació dels mateixos. L’equiparació era necessària degut que en aquell moment per accedir a la carrera d’infermeria es demanava  posseir els estudis del batxillerat unificat polivalent (BUP) i també el  curs d’orientació universitària (COU). A diferencia dels anteriors d’ATS que es  podien cursar disposant de quart de batxiller i revàlida.

Durant aquest impàs de temps, els professionals de la infermeria que teniem anys d’experiència professional ens vàrem mobilitzar i també vàrem redactar  les corresponents al·legacions al Ministerio de Educación y Ciencia i fer algunes manifestacions públiques per demanar que la convalidació dels estudis teòrics fos justa.

 D’aquests esdeveniments  en disposaven d’algunes imatges que ara les podem presentar, corresponent a un manifest i una marxa que les infermeres de Terrassa  que en unió amb d’altres de barcelonines vàrem fer caminant des de l’hospital Clínic de Barcelona fins la delegació del Ministerio de Educación y Ciencia el día 25 de gener de l’any 1979.

Finalment una Ordre Ministerial del dia 15 de juliol de 1980, (BOE, 23-7-1980) publicava les bases que havien de regir el Pla de convalidació dels estudis d’ATS pels de Diplomat Universitari en Infermeria (DUI).

 Va ser la Universidad Nacional de Educación a Distancia (UNED) la entitat responsable de desenvolupar els programes docents  i dur a terme els exàmens, que especialment incloïen assignatures que en el seu moment no estaven presents al programa d’estudis d’ATS, però sí que algunes escoles d’infermeria les impartien sota el condicionant d’assignatures voluntàries com  va ser  l’escola de l’Hospital del Tòrax de Terrassa, pag. núm. 14 i 15.

Delegació del MEC, algunes infermeres de Terrassa amb una pancarta, 25-1-1979
Delegació del MEC, algunes infermeres de Terrassa amb una pancarta, 25-1-1979

Anna Masana Ribas, aquarel·lista

Anna Masana Ribas

 

Anna Masana és una aquarel·lista de Terrassa que es va dedicar a la creació artística de l’aquarel·la de bastant gran, quan les obligacions familiars i del treball li van permetre. Ha participat aportant obres a diverses exposicions, també ha assistit a fires del dibuix que es realitzen a diverses poblacions de Catalunya i ha obtingut alguns reconeixements per les seves obres, algunes han estat noticia a la premsa. L’Anna guarda aquesta informació i en demanar-li per fer una entrevista, va dir que de moment no.

Sí que ens ha permès incloure en aquesta pàgina alguns muntatges que vàrem fer de les aquarel·les obtingudes de Facebook on sovint les presenta. Comentar que hem hagut de reduir la resolució de la imatge perquè tingués cabuda en aquest bloc.

 

 

2-anna-masana-gener-2021

Anna Masana, Terrassa, octubre 2023
Anna Masana, Terrassa, octubre 2023

3-anna-masana-febrer-2021

4-anna-masana-marc-2021

5-anna-masana-abril-2021

6-anna-masana-maig-2021

7-anna-masana-2021

8-anna-masana 2021

9-anna-masana 2022