Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Soldats del Baix Empordà reclutats amb possibilitat d’anar a la Guerra de Cuba 1895-1898

En motiu de fer un article relacionat amb el soldats  de la comarca del Baix Empordà que van lluitar a la Guerra de Cuba  i alguns d’ells no van poder tornar a casa, bé fos perquè havien mort en  el camp de batalla  ho  per  alguna malaltia infecciosa com podia ser febre groga,  tenia   encara guardats  uns apunts on hi constava el nombre de joves de cada població de la comarca  del Baix Empordà que havien estat reclutats per l’exercit durant el periode 1895-1898.  Informació que havia obtingut dels llibres de reclutament de l’Arxiu de la Diputació de Girona.

He considerat que aquests apunts  amb el temps podrien convertir-se amb  paper reciclat  i que abans que això succeís  s’en podia fer un breu resum  com el que presentem.

Cada municipi disposava d’una Junta de sanitat encarregada  de citar als joves que tenien l’edat,  demanar-los que anessin  a fer una revisió del seu estat de salut amb el corresponent  registre de dades biomèdiques per poder-se incorporar al ejercit.

Tothom sabia que anar a  la guerra i a més haver de travessar l’atlàntic  amb vaixell i en condicions  poc favorables,  era  d’un  gran risc  per la vida, motiu pel que les families que s’ho podien permetre pagaven una suma elevada de diners  per evitar que el seu fill pases per aquest tràngol, no hagi ho podien fer les families pobres.  També succeia que no tots el reclutes d’aquest periode de guerra amb Cuba  hi anaven , alguns restaven a la península.

Per escapulir-se d’aquesta activitat bèlica hi havia qui fugia envers algun  lloc on no fos trobat, d’aquí que al registre de reclutes hi constaven : els redimits  perquè havien abonat l’import exigit del govern i eren alliberats , els pròfugs  que s’havien escapat però  eren buscats  per d’altres municipis  i  un tercer grup de no aptes  a causa de manifestar  algun problema físic o psíquic.

Mapa del Baix Empordà

  Tot seguit mostrem  dos llistats, un amb el nombre de soldats  que residien a un dels  cinc municipis més poblats de Baix Empordà com eren:  La Bisbal, Palamós, Palafrugell, Torroella de Montgrí i Sant Feliu de Guíxols,  d’equests municipis s’ha comptabilitzat un total de  922 reclutes.

Reclutes de les principal poblacions empordaneses
Reclutes de les principal poblacions empordaneses

En aquest altre llistar  s’inclou el  nombre de reclutes  que vivien a municipis adscrits als cinc anteriors que van ser un total de   664 , xifra que si la sumen als 922 de les poblacions més grans  abans esmentades ens dona la xifra de  1.586  reclutes amb possiblilitat d’anar a lluitar a Cuba.

Considerar que el  territori del Baix Empordà te 701,7 Km2 i amb aquests ens podem fer una idea dels joves espanyols que van ser movilitzats per aquesta causa.

Illa de Cuba
Illa de Cuba
Pobles 1895 1896 1897 1898 Total
Bagur 14 13 13 15  55
Calonge 29 24 30 36 119
Casavells  9  3  4  5   21
Castell d’Aro 20 15 13 19   67
Castell d’Empordà -  3  -  3    6
Corçà  6  7  5  9   27
Cruïlles  9 14  7 10   40
Fontanillas  2  3  4  -     9
Fonteta  7  7  7  5   26
Foixà  6  2  7 12   27
Gualta  9  7  6  6   28
La Pera  6  8  4  9   27
La Tallada  6  6  5  8   25
Monells  6  4  3  3   16
Mont-ras  6 11  7  3   27
Palau Sator  6  8  6  6   26
Pals 12 25 20 12   59
Parlavà   4  4  3  3   14
Peratallada  6  6  3  7   22
Regencós  3  2  2  1     8
Sant Joan Palamós 11 12 11 15   49
Sant S.de la Heura  3 12  7  8   30
Santa Cristina Aro 12 14  9 11   46
Serra  3  3  1  5   12
Rupià   5  5  1  6   17
Torrent  3  4  6  6   19
Ullà  5  10  6  3   24
Ullastret  4  4  5  3   16
Vallobrega  2  1  1  2     6
Vulpellac  6  4  2  3   15
Total 148 241 138 137 664

Podem obtenir més informació a: Gironins morts a la Guerra de Cuba

 

Historia de la Escuela de Enfermeria del Hospital del Tórax de Terrassa

Este libro fué incorporado en esta pàgina el dia 23 de abril del año 2o16 y poco después fué retirado para hacer alguna modificación.

El Colegio Oficial de Enfermeria de Canarias nos pidió permiso para incluirlo en su página web y le fué concedido, pero libremente y sin pedir permiso a la autora  este libro no esta permitido copiarlo y en especial en paginas que contengan publicidad.

Escuela Enfermeria del Hospital del Tòrax de Terrassa
Escuela Enfermeria del Hospital del Tòrax de Terrassa

Para su lectura clicar a: toraxhospital Escola infermeria

Incluimos en este espació un gráfico estadístico de los alumnos que finalizaron los estudios en la Escuela del ‘Hospital del Tòrax de Terrassa’ aunque este incluido en el libro  lo  adjuntamos externamente  porque  sintetiza la actividad formativa enfermera.   grafic-alumnes-ats_color

Con el fin de ampliar la historia del hospital presentamos dos crónicas que había obviado debido que no consta registrado el medio donde fue publicado. Tratan de la inauguración de la Ciudad Sanatorial erigida por el Patronato Nacional Antituberculoso en la ciudad de Terrassa en un terreno que habia adquirido  el ayuntamiento  antes propiedad de Can Carbonell , el dia 22 de abril de 1944 cuya extensión era de 106.497 m2 ( Ana M. Luque i López)

El acto de inauguración fue celebrado el día 8 de junio del año 1952 en el que asistió el General Jefe del Gobierno español Francisco Franco y otras autoridades políticas y eclesiásticas. El Sanatorio como popularmente era conocido, transcurridos unos años en que coincidió que la enfermedad podía ser tratada ambulatoriamente, el sanatorio  se transformó pasando a  llamarse Hospital del Tòrax de Terrassa.

 Incluimos  más información y  algunas imagenes  ver  en : Datos complementarios   

Crónica inauguración Sanatorio
Crónica inauguración Sanatorio
Inauguración del Sanatorio 8-6-1952
Inauguración del Sanatorio 8-6-1952

La Torre de les Hores de Pals, informació complementària

L’any 2001 vaig publicar un article a la Revista Torre de les Hores de Pals que donava a conèixer alguns aspectes del rellotge i de la torre, d’uns 15 metres d’altura, com únic element que es preserva en el lloc on hi havia hagut el castell murallat amb torres i portals. Documentat del segle XV és l’estructura triangular d’on pengen les campanes. La torre circular és del segle XII i e troba enclavada del turó conegut pels palencs com el Pedró

Al segle XV, un cop acabada la guerra civil i amb el castell totalment enderrocat, Joan II va manar que es conservés la torre mestra. A la part superior, s’hi va construir una senzilla estructura triangular, formada per tres pilastres, on s’hi van col·locar les campanes. Des d’aquell moment, la torre ha fet la funció de cloquer. Al segle XX, es va mecanitzar amb l’ajuda d’un rellotge actualment en desús.

La Torre de les Hores
La Torre de les Hores

Per d’altres detalls es pot consultar l’article El rellotge de la Torre de les Hores de Pals.[i] I, també un altre article digitalitzat que darrerament hem pogut localitzar.[ii]

En aquesta ocasió només vull esmentar quelcom de la base de suport, túmul o fonament visible on està enclavada la torre perquè aquest té unes determinades característiques i finalment explicar una anècdota.

Començaré per recordar alguns fets relacionats amb aquesta emblemàtica estructura empordanesa com ara que va inspirar l’escriptor Rafael Algarra a l’hora d’escriure La bruixa que vivia a la Torre de les Hores de Pals ,1994.

 Al llibre Històries de Pals, 2012, es parla del rellotge de la Torre i també fa referència a can Mercader, un restaurat regentat per Alfons Sot i les dues germanes Maria i Teresa Sagué, la Maria tenia fama de ser una gran cuinera.[iii]

Aquest restaurant disposava de dos menjadors. En un, hi havia una taula de fusta ovalada bastant gran; era conegut amb el nom de menjador dels senyors perquè hi acostumaven a fer àpats personatges de la vida política i cultural, entre ells en Josep Pla o el príncep Joan Carles.

Carles Navales en un article titulat Josep Pla i el Rei explicava que Joan Carles I, quan encara no era rei, havia anat al mas de Llofriu a visitar l’escriptor – que l’autor anomenava mestre – i  que el mestre va acompanyar el príncep a visitar la Torre de les Hores perquè entre ells hi havia una bona amistat. [iv] Qui sap si aquest va ser el dia que varen anar a dinar a can Mercader?

Les illes Medes des del mirador d'en Josep Pla
Les illes Medes des del mirador d'en Josep Pla

El campanar de la torre va estar de sort perquè durant la insòlita tempesta d’aigua i llamps que hi va haver l’any 2005,[v] aquest no va ser afectar; sí que va rebre danys el campanar de l’església de Sant Pere que està bastant a prop de la torre.

L’any 2012 es van iniciar les obres de rehabilitació de la torre amb l’ajut econòmic de l’Ajuntament de Pals i la Diputació de Girona, essent l’arquitecte del projecte de consolidació interna Lluís Bayona.

Del manteniment del rellotge de la Torre de Pals se’n va cuidar durant un temps l’Antoni Ferrer Godó rellotger a Palafrugell. L’any 2013 va ser publicat un article que parlava de la joieria Ferrer recordant que des de feia molts anys s’ocupaven del manteniment del rellotge.[vi]

Un cop finalitzades les obres de restauració, la Torre va ser oberta al públic el dia set d’abril de l’any 2018 i el vicepresident de la Diputació de Girona va lliurar unes paraules als assistents al acte.[vii]

La barra del bar de can Mercader de Pals
La barra del bar de can Mercader de Pals

Quelcom sobre l’assentament de la Torre

Model d'encaix de roques
Model d'encaix de roques

Darrerament vaig visitar novament l’indret o zona externa del monument i vaig observar primer que la Torre està assentada sobre un túmul fet de roques posades com a suport de l’estructura i segon que estaven unides o encaixades les unes amb les altres formant ranures mil·limètriques i de formes irregulars. Em vaig preguntar com havien de ser tallades o fetes aquelles roques i posades amb tanta precisió les unes sobre les altres en forma de puzle.

Sovint veiem que algunes d’aquestes roques configuren una estructura  triangular o de cunya que possiblement empraven per falcar millor cada una de les roques formant un conjunt estructural fusionat i molt allisat per la part externa.

Em va sorprendre la precisió amb què estaven  encaixats els blocs de pedra tenint en compte que no n’hi cap d’igual i que tots tenen formes irregulars, molt diferent de com construïm ara amb models de totxos estandarditzats. També va ser obligat preguntar-me, tal com he fet altres vegades, com movien els antics aquests grans blocs de pedres que pesaven centenars de quilos.

Excepte uns blocs lítics que estan pròxims al pla del terra on s’observa la presència d’argamassa com a forma d’unió dels elements, les altres roques estan lliures de material de morter. Es interessantíssim fitxar-nos en aquests detalls lítics de l’assentament de la Torre de les Hores.

En algun tram del sector de la base es pot veure que hi manquen elements rocosos que han estat extrets mentre que en d’altres roques s’observa la presència d’argamassa en la línia d’unió de dues estructures, possiblement posada per evitar la filtració d’aigua i creixement de vegetals.

D'altre model d'encaix
D'altre model d'encaix
Presencia d'argamassa
Presencia d'argamassa
Extracció
Extracció

Fa goig disposar d’una penyora que mostri com treballaven i movien les pedres els operaris del segle XII o de segles anteriors perquè el castell es diu que  estava documentat al segle IX.

Amb aquestes particularitats, es pot considerar que la Torre de Pals disposa d’un valor afegit com ara aquest túmul de sustentació construït amb blocs de material lític acuradament engalzat formant línies irregulars. Joan Badia parlava que la Torre estava sobre un pòdium de pedra natural en part treballada, potser es referia a aquesta zona de la qual he fet referència.

Aquesta edificació mostra les habilitats constructives que tenien els picapedres o qui sap si també dominaven la tècnica de formigonar el material; si fos així, seria una manera d’entendre millor aquest art que empraven, visible també a d’altres contrades empordaneses.

Possiblement hi havia un fragment triangular
Possiblement hi havia un fragment triangular

L’experiència d’ escalar l’ interior de la Torre

Oficina de Turisme de Pals.Catàleg informatiu editat per l'Ajuntament i la Diputació de Girona
Oficina de Turisme de Pals.Catàleg informatiu editat per l'Ajuntament i la Diputació de Girona

Amb motiu de fer l’ article abans esmentat sobre el rellotge de la Torre per publicar al butlletí que  editava l’Ajuntament de Pals, vaig voler veure in situ la maquinària del rellotge de la Torre de les Hores i les campanes que tenien la funció de tocar les hores i, de passada, també gaudir de les vistes panoràmiques que estava segura veuria des d’allà dalt.

Les claus de la porta d’entrada al monument estaven depositades a l’Ajuntament. Un dia, l’Anna Aynier em va acompanyar per pujar a la Torre. No em pensava trobar un interior en tan poques bones condicions i en especial el darrer tram de les escales que pujaven al terrat. Vàrem haver de fer ús del nostre equilibri i del nostre valor i alhora tenir cura de mirar on posàvem els peus. Es va fer evident que el nostre objectiu era pujar fins a dalt de tot i ho vàrem aconseguir.

Una vegada a dalt, vaig veure de prop les campanes, vaig llegir les inscripcions que portaven inscrites (algunes amb certes dificultats perquè eren molt poc llegibles a simple vista) i, evidentment, vaig gaudir d’un radi de visualització de la plana empordanesa mai vista fins aquell moment.

Ara, amb la perspectiva dels anys, potser va ser una temeritat gosar pujar a la torre de les Hores en aquelles condicions ja que l’únic accés era a través d’una escala de gat de fusta. Segurament vaig ser molt intrèpida (va amb el meu caràcter) i vaig desafiar el perill qui sap si per recordar els avantpassats del segle XV.

Notes

Presentem algunes fotografies  de roques que acompleixen la funció de fonament de la muralla de Pals en format vídeo.

[i] Rosa M. Masana. Històries de Pals explicades pels palencs,  2012, pàg.127.

[ii] Joan Badia, Pals, Revista Baix Empordà 1-3-1997.

[iii] Quan feia d’infermera a Pals havia atès diverses vegades la Teresa i en especial la Maria; bé, atendre  és un dir, perquè ella només venia  a la consulta per donar-me conversa, venia cap a la una del migdia quan recollia les coses per plegar i anar a fer els domicilis. Ella s’asseia a la cadira i m’explicava coses sovint relacionades amb el que li havia dit un profeta i després deia: ho veus com tenia raó!  Masana. Històries de Pals 2012, pàg.82

[iv] Carles Navales. Josep Pla i el Rei. Diari de Girona 15-8-1997. També Pla va portar a Joan Carles I a la Torre de les Hores. Diari de Girona 19-10-2012.

[v] Es diu que el dia 6 de setembre  van caure 21.000 llamps de gran voltatge que van afectar els campanars  de Torroella de Montgrí, Begur, Palamós i Pals. El Punt del 22-9-2005

[vi] Joieria Ferrer. Diari de Girona 26-5-2013.

[vii] La Torre de les Hores de Pals obre les portes. El Punt Avui 8-4-2018.

El rellotge de la Torre de les Hores de Pals

L’article que presentem en format PDF va ser publicat l’any 2001  a la revista de Pals anomenada La Torre de les Hores. Més endavant, l’any 2012,  vàrem decidir fer una recopilació dels temes  que havia publicat  per fer-ne un  llibre titulat que vàrem titular : Històries de Pals, explicades pels palencs.

S’ha pensat en  incloure l’esmentat article en aquest bloc perquè voldríem seguir aportant  d’altres  dades vinculades a la  Torre de les Hores que actualment acompleix la funció d’ésser un atractiu  mirador de la plana del Baix Empordà on al Est hi te les illes Medes, al Nord el Montgrí i al Est el massis de les Gavarres.

Per llegir l’article clicar a: rellotge-torre-de-les-hores-de-pals

Unes imatges en format vídeo la-torre-de-les-hores-de-pals

El llibre on hi ha l'article. Imatge feta des de dalt la Torre l'any 2001 (R.M)
El llibre on hi ha l'article. Imatge feta des de dalt la Torre l'any 2001 (R.M)

 

 

Dones propietàries de terres de conreu a Terrassa l’any 1723

Durant la consulta de documents al Arxiu de la Corona d’Aragó de Barcelona, vaig tenir a mans ‘El cadastro de la vila de Terrassa 1723-1724’ on hi constava que 79 terrassencs eren propietaris de terrenys agrícoles, 63  eren homes i 16 dones .

El tema va  ser del meu interès  perquè al llibre Dones emprenedores, Palafrugell (1857-1914) volum I i II editats l’any 2013 i 2016, hi vaig escriure  una breu ressenya  de dones palafrugellenques  que tenien  propietats, per la qual cosa vaig registrar algunes  dades d’aquell document que ara he considerat presentar-les en aquest bloc.

Abans d’ esmentar el nom de les dones propietàries  comentarem alguns fets relacionats  amb la recapta  d’impostos. L’any 1713 van entrar a Terrassa les tropes borbòniques de Felip V, esdeveniments descrits  a Comissió del 4 de setembre de 1713. Els fets. Terrassa a començament del segle XVIII, en base a aquesta lectura hem sabem que  durant aquells anys va  entrar en actiu  la figura del agrimensor o geòmetra del reial tribut del cadastre, professional  dedicat a mesurar  els terrenys amb l’ajut d’un aparell anomenat groma, dels que en feia  esquemes tipus mapes i descrivia les  característiques morfològiques i funcionals del camp. Tasca molt necessària per  desprès  poder aplicar els  corresponents tributs .

 A Catalunya els Impostos  van ser  regulats pel ‘Real Decreto’ del 9 de desembre de l’any 1715 coneguts com a Cadastre de José Patiño per ser la persona que va activar aquest procediment. S’havien de  pagar tributs per la possessió de cases, terres, boscos, molins, per tasques d’ artesanat, i també els menestrals i els jornalers.

El pagament del delme contributiu, el 10%, havia de ser proporcional al ‘importe ganancial’ derivat dels fruits del camp, del comerç, la industria, les activitats de banca i professions liberals. El responsable de la cobrança era el ‘Intendente del Ejercito y Principado de Cataluña’. L’any 1716, Catalunya va pagar  1.500.000 pesos i degut a les queixes que hi va haver, l’any 1720 va ser reduir  a 741.404 pesos, la aportació que feia Catalunya al Estat era del 37’5% .

En temps més moderns  Joaquim Nadal, polític, durant una ponència celebrada l’any 2014 esmentava a Agustí Alcoberro  recondant que l’increment contributiu havia estat d’un 7,5 de més.  Eduardo Escartin, 1981 persona també dedicada a la politica parlava  dels gravamens que Catalunya havia de lliurar al Estat.

L’any 1735 van ser van ser incloses al pagament de tributs les terres de pertinença eclesiàstica i van  continuar seguint lliures de pagament els grans propietaris  que disposaven de terres foranes.

 Relació de les terrassenques propietàries

Al cadastre de l’ any 1723  de Terrassa hi  consta que  hi havia setze dones propietàries de camps que disposaven de quarteres productives i  eren :

Maria Aimós, Marianna Masmitjà, Criteria Coll, Marianna Briefens o Brichfeus, Marianna Font, Marianna Escoder o potser Escuder, Anna Escoder, Vídua de Coloma, Eulalia Comelles , Anna Rovira, Marianna Ferres, Madrona Bastart -consta que disposava d’un molí i aigua per regar- , Maria Ramon -consta que tenia quatre fills- , Anna Roure i Agnès Tiana.

Esquema de la demarcació de Terrassa
Esquema de la demarcació de Terrassa

Referent a les possessions de camps o de terra campa, a més del nom del propietari també hi constaven el nombre de  quarteres , la seva situació geogràfica que descrivien com a sol eixint, migdia , tramuntana, ponent o mestral, quins eren els seus veïns o si el camp feia llindar amb terres foranes.

També era quantificat el grau de productivitat de la terra campa, dels fruits que donava una quartera i mitja per cada quatre quarteres i la qualitat de la terra catalogada com alta, de primera, de segona o de tercera qualitat i si es tractava de bosc.

Consta que alguns camps donaven fruits a anys alterns i que les collites solien ser de blat, sègol, espelta, civada, oliveres i vinya i també topònims com: mas dels Cors, mas Pou, camp de en Roure, camp d’en Vinyals, camp d’en Colomer, casa Pou, moli d’en Bosch i camp de la riera posseïda per Reial segrest.

 En quan el veïnatge hi ha descrits aspectes com: camp del convent, prop d’un marge, de terra plana , prop d’una casa, d’una riera, de la riera de la vila, prop a un corral , a un torrent, al torrent del batlle, al torrent de Vallparadís, del camp de la hera, el campet, amb el nom d’algun propietari, l’ hort de la Sebastiana, hortes velles, el torrent de migdia, a la clota de les basses, del barranc del pont, del barranc de la Rassa, del torrent o d’en Pou, prop d’un camí ral, del camí d’anar al Convent de Sant Francesc dels Pares Recolets a l’església de Sant Pere, del camí que anava de la vila a la església de Sant Pere, el camí de la Figuera, el que anaven a Sabadell o a Matadepera, Mura, Olesa, Montserrat, Martorell , Rubí , el camí que anava a Sant Feliu, el camí que anava a la part forana i en ocasions també hi constava al camí que anava a una sembradura muntanyosa.

Composició feta per Francesc Massana
Composició feta per Francesc Massana

La tinença d’ habitatges també  havia de contribuir i constava si eren propis d’us particular o de lloguer i considerant que no estesin en estat ruïnós. Relacionant amb  activitats econòmiques consta l’arrendament d’un hostal per un any, per disposar d’ un l’estanc d’aiguardent, per la primera i segona part de la pesca , per la fleca Morena i la fleca Blanca, per la carnisseria, la mesura, i per dues parts de la verema.

Vàrem observar que havien de pagar impostos sense concretar per quin motiu, Magdalena Pijoan, Catalina Martí, Marianna Bonvilar i Victòria Tapies.  Consta també que hi havia cases de canallers i de gaudils.  A les propietats que havien estat confiscades desprès de la Guerra de Successió rebien el nom  de Reial Segrest.

 Els documents revisats també  hi constaven el següents carrers : Plaça, Font Vella, Cremat, Raval, Major, Vall, Rutlla i Rassa. Hem vist que residien a la Plaça, Maria Torroella, Madrona Bastart i Maria Amat. Al carrer del Vall, Mariana Brufens, Mariangela Bou i Esperança Marsal que era vídua, com la majoria de dones propietàries, tenia un fill anomenat Joan Marsal, o sigui que ella preservava el cognom del marit com també podria haver succeït en altres de les dones esmentades. Aquestes dades són interessants perquè ens mostren el nucli de la població de Terrassa a principis del segle XVIII.

 El nombre total de fadrins que tenien els amos era de 11 i respecte al nombre de animals de carga i bovins consta que havia entre matxos i mules 32 caps , 21 burros, 2 bous i 6 vaques.

Degut que també vàrem recopilar els noms del homes que  disposaven de  propietats i pagaven tributs l’any 1723, s’ha considerat  adjuntar un   llistat  en format PDF,  es pot consultar a:  homes propietaris