Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Uns dibuixos del doctor Pompeu Pascual Coris (Llagostera 1929-2016) ‘en Peio’

El doctor Pompeo Pascual Coris -en Peio-  per algunes amistats, hi vaig treballar d’infermera al dispensari municipal de

El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)
El Dr. Pascual a terrat de casa dels seus pares a Llagostera( Imatge Rosa M. Masana)

Llagostera junt també amb el doctor Carlos Soto Blanco, metge  titular de la vila del cos d’ Assistencia Pública Domiciliaria (APD). En aquesta població hi vaig  estar  des de l’any 1989 fins el 1991, veure l’ índex de les  Memòries d’infermeria de Llagostera.

El consultori era un edifici que havia estat inaugurat de feia poc i era situat a una zona separada del centre. La distribució de les consultes era lineal de manera que la infermera ocupava la consulta del mig que es comunicava amb cada una del dos metges, era un sistema  funcional pràctic per treballar.

Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)
Rosa M. al balcó del Casino de Llagostera (Imatge Dr. P.Pascual)

La demanda assistència sanitària era important degut que Llagostera en aquell moment disposava de més de 5.000 habitants empadronats i nosaltres com a sanitaris desenvolupavem, a més del treball fet al dispensari,  ateníem als pacients enllitats o bé amb dificultats de locomoció al seu propi domicili  i també ateníem les emergències que es poguessin generar al llarg de les 24 hores del dia,  els malalts en situació de gravetat  amb l’ambulància eren traslladats  al hospital Trueta de Girona.

 Abans d’iniciar la consulta o desprès, a més de comentar quelcom referent als pacients amb el doctor Pascual, sempre demanava allargar  la conversar que sovint estava  relacionada amb l’art i , de vegades l’havia de recordar que tenia diversos domicilis a fer i se’n feia tard.

Tenia la facilitat de fer dues coses a la vegada, parlar i dibuixar, dibuixos que  podia fer  a qualsevol dels papers que tenia a l’abast, alguns duien encapçalat el seu nom, especialitat i domicili,  una vegada fets  me’ls regalava, en tenia molts de guardat tots que també n’havia regalat a algunes amistats.

Podria explicar diverses coses i anècdotes viscudes amb el doctor Pascual però, ara només volia comentar que m’han sortit de dins una carpeta de l’estanteria de dalt de tot  un seguit de dibuixos que m’havia regalat, tots fets espontanis i en un moment a la mateixa consulta i també els el ‘Reglamento de la sociedad Casino llagosterense, 1929.  De les imatges parlem de fa 34 anys.

Va exercir de metge a Llagostera des de l’any 1963 fins l’any 1999 que es va jubilar, estava casat amb Maria Grifé amb qui va tenir sis fills,  a més de la seva dedicació al dibuix , també havia fet poesia, activitats de caràcter social i era col.leccionista.

Portada del vídeo
Portada del vídeo

La troballa del seus dibuixos, sabia que els tenia però feia molts anys que no me’ls havia mirat i ara  m’han fet  pensat amb quina sortida els hi podria donar, estaria bé que algú els pogués seguir preservant  perquè encara que els segueixo guardant, els anys passen.

Per aquest motiu he pensat fer-ne una breu presentació filmada d’una part d’aquesta seva producció  artística  i adjuntar-la  en aquesta pàgina.

       alguns-dibuixos-dr-pascual-comprimit

Comentar també un fet curiós que va succeïr el día 9 de febrer del 2023, buscava informació a internet sobre el doctor Pascual i casualment va apareixer una noticia dient que la família Pascual-Gifre l’any 2011 havia donat tres plànols corresponents a les mines de sal de Cardona al Arxiu Històric de la ciutat.

La sincronització d’aquest fet el podem trobar amb que fa temps vaig escriure una crónica  que tracta de la nostra experiència de l’estada a les mines de sal de Cardona, en concret al Forat Micó de jove m’hi havia introduït junt amb el grup espeleològic del Centre Excursionista de Terrassa al que pertanyia. Ha estat una simpàtica coincidència. Veure Forat Micó. Cardona

 11-2-2023

Presentat a Batik/graphic. Arte Fiera' 88- Bologna
Presentat a Batik/graphic. Arte Fiera' 88- Bologna
Dibuix Dr. P. Pascual ,tamany 20x30 cm. Obsequi a Masana
Dibuix Dr. P. Pascual ,tamany 20x30 cm. Obsequi a Masana
Somni, 20x30 cm. Peio Pascual. Obsequi a Masana
Somni, 20x30 cm. Peio Pascual. Obsequi a Masana

 

 

 

 

 

Entrevista a Rosa M. Masana Ribas (2020)

La periodista  Marta Escubós, va entrevistar a la infermera Rosa M.Masana  i va  ser publicada a la revista del Baix Empordà número 71 del mes de desembre del 2020, pag. 46.

Es pot veure també la entrevista a  la revista digitalitzada  del Baix Empordà, núm 71 pag.46  i  en aquesta pàgina en format Pdf

entrevista-rosa-be-num-71-2020

 

 

 

 

Una gata tigre i blanca d’ulls blaus. La Gilda.

a Gilda al pati de casa
a Gilda al pati de casa

Fa uns tres anys van arribar a casa dos gats de carrer, un d’ells  m’havien dit  que dormia a la porta de casa i l’altre va venir al darrera seu sense saber d’on havia sortit.

 La Núria, unade les meves veïnes coneixia a en Garfi o al Marrau  com ella li deia i també a la Gilda, encara que ella llavors  no tenia cap nom.

La Núria molt amant dels gats i de tots els animals es va  cuidar d’alimentar-los durant la  llarga temporada que van fer vida al carrer i encara ho fa portant-los alguna llaminadura. Un dia va explicar que en Garfi vivia a casa  d’ una altre veina també de nom Núria i que l’havia dit que tenia uns vuit anys i que el fet que estés  al carrer era degut que havien  adoptar a un gos i aquest va fer fora  de casa al Garfi, tot que  en Garfi havia estat  el primer de viure en aquella casa.

 La Gilda era una gata bastant jove, però només es deixava tocar quan ella volia, l’agradava pujar als arbres i recórrer teulats, tenia un caminar pausat, de no tenir presa  i  sempre duia la cua enlaire, te l’havies de mirar per força, d’aquí que li possesim el nom de Gilda.

Degut que els gats  estaven habituats  al carrer,  vaig encarregar al ferrer  fer una gatera a la porta del garatge, element  que els permetia entrar i sortir quan ells volessin,  tot que deseguida es van habituar estar-se bastant  de temps a dins a casa i especialment al pati on hi prenien el sol.

 La nit del divendres dia 29 d’octubre els hi vaig donar el menjar de la nit, en Marrau va quedar-se a casa però, la Gilda va sortit al carrer, passats uns minuts la Carmen, la veïna de l’altre costat va trucar  a la porta  dient que la Gilda estava estirada al mig del carrer .

La Gilda esmolant-se les ongles
La Gilda esmolant-se les ongles

Vaig baixar corrents i vaig veure que la Gilda estava morta, terrible!  no m’ho podia creure feia res que l’havia acariciat mentre menjava. Vàrem pensar que havia estat un cotxe que l’havia atropellat però no tenia sang enlloc, la vaig estar observan una estona sense tocar-la del lloc, volia creure  que només estava estabornina però, no, era evident que la vida havia fugit del seu cos.

 Vaig agrair a la Núria protectora que m’hagués donat soport i entrat a la Gilda a casa en aquell moment d’impacte emocional, perquè tot que soc una dona amb anys d’experiencia de vida, en aquell moment no sabia que fer.

En Garfi aquella nit es va amagar dins d’un armari i jo no podia dormir, no se com va ser que em vingué la idea de preguntar-li al Rei dels felins, sense  saber si existien , que em digués on era la ànima de la meva estimada Gilda.

M’aparegué una imatge borrosa que configurava  la cara d’un esplendit  lleó d’una  gran cabellera i nas amplíssim. No deia res  i jo tampoc li feia cap pregunta, vaig interpretar que  ens havíem de comunicar per telepatia i jo no en soc gaire experta, la imatge va desaparèixer.

Les lletres de la samarreta
Les lletres de la samarreta

L’endemà vaig rentar la roba amb que havia abrigar el cos de la Gilda quan estava morta, era un retall  de samarreta  que usaba pel seu  jas, abans no em fixava amb les lletres  que  duia aquell troç de roba però, al recollir-la del estenedor m’adono que estava escrit: Una I i al costat un cor i a continuació el nom HUGS.

Com a fet gairebe impensable feia poc que havia vist la imatge d’un antic vaixell espanyol  que duia una bandera  amb una H i a sobre d’ella una corona, em van explicar que la H volia dir Regne  o sigui  Corona  del Regne d’Espanya.

Doncs bé, com són les coses, de seguida de veure la samarreta vaig llegir: T’estimo molt. El Regne (H) Unit amb Gilda Sempre. Serà que el Regne dels felins em comunicava  que la Gilda estava unida amb ells? No ho se.

Baixant del arbre
Baixant del arbre

No vaig tardar  gens amb fer-me  d’altres preguntes que no cal explicar,  però una cosa sí que restava  clara, que els animals són molt semblants a nosaltres i que de vegades fan coses dignes d’admirar, per exemple, no jutgen, mostren estima, no són rancuniosos encara que recorden si algú els ha maltractat i el que fant és fugir.  Hem de valorar  l’esforç  que alguns han de fer per  adaptar-s’he al taranna dels seus amos.

 Sigui com sigui, dir que aquesta correlació d’esdeveniments i volent buscar una explicació als fets, penso que d’alguna manera la Gilda fos a on fos va tenir accès  en mostrar als que encara estem aquí,  un seu darrer acte  amoròs  que tant la caracteritzava.

Penso que al barri va desaparèixer i per expresar-ho en termes mecanicistes, potser més entendibles,   en aquests temps que estem, la Gilda era com una pila orgànica fotovoltaica dispensadora de benestar per les persones que  es guardessin un temps per mirar-la.

Un altre fet que dubtava en explicar-lo, va succeï aquella nit quan la Gilda va sortir al carrer, d’immediat vaig  rebre un Whattssap de la Marisa, una amiga que ens comuniquen de bastantant en tant  en tant, el missatge el vaig captar com a molt contundent , sec , com un crit d’ esglai  que  preguntava: Rosa, estas bé ?  Li vaig respondre que sí, que estava molt bé !  La Marisa mai m’havia escrit només per fer-me una pregunta i sense res més. Passats cinc minuts de rebre aquesta correu estava plorant molt desconsoladament.

La pregunta que em vaig fer sobre aquest fet va ser: S’haguès pogut donar la circunstància que la meva persona havia de sofrir  un ensurt irreversible, com posem que m’haguès caigut una teula trencada al cap a causa de la pedregada que va afectar  a casa  a La Bisbal ? i que la amorosa Gilda, s’avinguès a  sacrificar-se en el meu  lloc ? No ho sé, però el fet de pensar-hi m’entendreix de quina manera !

Dormint amb els ulls tapats
Dormint amb els ulls tapats

Ahir dia 6 de desembre del 2022 vaig veure a la presentació d’un vídeo la cara d’ un lleó  que era semblant al  que vaig veure el dia que mentalment preguntava al Rei del felins a on era la alma de la Gilda, era curiòs també que el vídeo  portés el nom  ¿ Podemos comunicarnos telepáticamente con los animales?

La imatge que presentem del lleó, per a mi, és espectacular, està signada però no llegim bé  el nom de l’autor  amb tot li agraim  que sense  permís l’ haguem incorporat en aquest mitjà. També mostrar el nostra agraiment al autot del vídeo  ‘Misterios Ocultos’  per haver-nos compartit  un tema d’alta sensibilitat com és el de  la comunicació amb els animals.  Hem retirat l’imatge.

Llevadores de Palafrugell.

Para leer el libro clicar en:

   Llevadoras-de-palafrugell      165 anys d’història de les Llevadores de Palafrugell

Cartel informativo
Cartel informativo

Hemos añadido un pequeño vídeo del día de la presentación del libro en Palafrugell el 10 de noviembre del 2006. La Asociación de Apoyo a la Mujer organizó un acto muy entrañable, lleno de sensibilidad.

Presentamos un breve vídeo filmado por Maria del Carme Cabo Tellez (epd), le estoy plenamente agradecida de que hubiera retenido aquellos momentos tan bonitos y emotivos por todos nosotros, se generó un cálido ambiente especialmente favorecido por las poéticas palabras de Eulàlia Hortal y por el canto de Neus Mar junto a su acompaña artística al piano Marina Pagès.

Vídeo:

presente-comadronas-palaf-2006-media

 

La Asociación de Apoyo a la Mujer de Palafrugell (ASDP) fue fundada en 1996 y desarrolló sus actividades hasta el año 2018. Cuando me propusieron hacer una edición de los artículos que de las comadronas había publicado en la Revista de Palafrugell mientras era director en Santi Messeguer. La persona que me sugirió realizar una edición de los capítulos presentados fue Maria Salvadó Calzada , mientras y responsable de las publicaciones de libro de (ASDP) en concreto de la colección que llamaron Mujeres con nombre propio.

Nos avinimos a la propuesta y les ofreció el trabajo porque se trataba de una asociación sin ánimo de lucro y apoyaba a las mujeres que lo necesitábamos. La Asociación se ocupó de la edición y realizó una tirada de 500 volúmenes.

Mesa de presentación. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana y Carme Puigvert (MCC)
Mesa de presentación. Maria Salvadó, Cloti Martínez, Juli Fernández, Rosa M. Masana y Carme Puigvert (MCC)

La directora y la vocal de (ASDP) Clotilde Martínez y Maria Salvadó respectivamente, presidieron la mesa junto al alcalde de Palafrugell Juli Fernández y la presidenta del Colegio de Diplomados en Enfermería de Girona Carme Puigvert y yo misma.

Clotilde Martínez hizo entrega de un obsequio en reconocimientos a la labor realizada en las comadronas que pudieron asistir al acto, que fueron Assumpció Feliu de que se trasladó de Bescano, Maria Noguer de Palafrugell y en cuanto a Maria Gràcia Pi , recogió el obsequio su hija, presidenta de la Cruz Roja de Palafrugell, debido a que hacía poco su madre nos había dejado.

Obsequio: Hija M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu y Maria Noguer
Obsequio: Hija M.Gràcia Pi, Assumpció Feliu y Maria Noguer

El acto fue amenizado en primer lugar por la poetisa de Palafrugell Carme Hostalet que leyó una obra poética dedicada a la madre. A continuación la cantante Neus Mar junto a la pianista que le acompañaba interpretaron una de las clásicas canciones catalanas, de la madre que le habla a su hijo, canción muy entrañable, más aún cuanto todos vemos que Neus Mar estaba embarcada, que pronto sería también una futura madre.

El público disfrutó de este cálido evento que había sido cuidadosamente organizado, en la salida nos encontrábamos con algunos pastas y los clásicos peladillas del bautizo que no podían faltar. Además de los fotógrafos Paco Dalmau y Lluís Maimí, Mari Carmen Cabo Téllez (epd) realizó una breve filmación que hemos adjuntado más arriba y también hemos obtenido algunas imágenes de este texto.

Carme Hostalet, Neus Mar y la pianista.
Carme Hostalet, Neus Mar y la pianista.

Hemos localizado dos imágenes de la matrona Asunción Feliu de los dos días que fuimos a su casa en Bescanó , primero para hacerle una entrevista y después llevarle a que la leieras por si todo estaba correcto, a Maria Gràcia Pi no lo hicimos porque nos dio una de cuando era joven para ponerla en el libro y a Maria Noguer sí le hicimos una fotografía pero de momento no ha salido.

Asunción Feliu en su casa junto con su máquina de escribir ya la entrada
Asunción Feliu en su casa junto con su máquina de escribir ya la entrada

 

Àngela Graupera Geli (1890-1936) Activista contra la guerra

 Passa sovint que quant busquem informació sobre algun tema en localitzem un altre que ens motiva a indagar-lo, això  ens va succeir amb la Àngela Graupera Geli, una  infermera que havia  donat conferencies a Palafrugell i a d’altres viles del Baix Empordà enmarcades el tema de no a la guerra. La Àngela tenia l’autoritat  amb parlar d’aquesta questió perquè tenia la  experiencia d’haver viscut en persona  el sofriment humà generat per la  Primera Guerra Mundial.

 Degut que el cognom  Graupera és bastant  freqüent a Girona  i també perquè havia donar conferéncies a Palafrugell, vàrem pensar que era filla d’aquesta vila, però no, hem sabut que va  nèixer a Barcelona, tot que es coneixen pots detalls  de la seva vida. Si que sabem que l’agradava escriure i va aconseguir fer un bon treball literari i en un moment no massa llunyà a que esclatés  la Guerra Civil Espanyola.

El diari Ara del dia 30 de setembre de l’any 1933 comunicava que al Centre Fraternal de Palafrugell s’havia de fer un acte pacifista organitzat pel Comitè Català contra la guerra i en ell hi  havien de participar :  Albert Carsí, Pere Geli, Àngela Graupera i Bertrán de Quintana que era el president del Comite Català contra la guerra i regidor d’Esquerra Republicana de l’Ajuntament de Barcelona.

D’actes similars se’n vàren fer a Sant Feliu de Guíxols, Palamós, Calonge, Begur i La Bisbal, la premsa també informava que estava previst fer-ne un a Torroella de Montgrí i a la vegada opinava  que les esmentades conferencies habien  fomentat  una bona adhesió  a la causa que les movia.

A Sant Feliu de Guíxols una conferencia es va fer  el dia 19 de juny del 1933 en el Saló Novetats on hi va assistit també Àngel Pestaña (L’autonomista , 27-6-1933). A La Bisbal  la concentració es va fer el dia 2 de juliol al saló d’espectacles de l’Ateneu Pi i Margall i va estar presidit per Bonaventura Casedevall acompanyat d’un un bon nombre de forçes polítiques. (L’Autonomista, 3-7-1933). El mateix diari del dia  11 de juliol del 1934 feia saber que a Barcelona  s’havia constituit la delegació catalana del Comite Femení Internacional contra la Guerra i el Feixisme i  donava  els noms de les  dones implicades, entre elles hi havia la Àngela.

Degut a un acte que s’havia de fer a Lleida que finalment va ser anulat hem sabut que la  Àngela se l’ anomenava  com  a la coneguda propagantista llibertària.

Més endavat el  mateix diari  Ara del  dia 7  de juliol del 1933 informava que Àngela Graupera havia participar novament a un altre acte pacifista  al Centre Fraternal de Palafrugell i esmentava que les seves paraules relacionades amb els fets viscuts per ella mateixa  van commoure  l’auditor i  va ser sorollosament aplaudida.

 Es diu que Àngela s’havia  allistar a la Creu Roja per atendre ferits de guerra i  que havia estat a Nis, Servia i  també a Melilla,   mentre feia d’infermera acomplia també les funcions de corresponsal de guerra, essent  la primera dona espanyola en desenvolupar aquesta tasca. Com a escriptora va obtenir força èxit la obra titulada. ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’

Per saber quelcom més de la Àngela com a infermera vàrem sol·licitar informació  al Centre d’Informació de la Creu Roja però, dissortadament  no disposen de registres  d’ella,  sí que molt amablement ens  vàren  lliurar alguns  enllaços d’ articles  amb els que podem conèixer diversos aspectes de la seva activitat, gest que els vàrem agrair  i hem  afegit aquest material a notes junt amb un treball més recent de Desirée Oñate  i Xavier  Pla.

Un dels  lemes  de la Àngela va ser : “Amad vuestra bandera, pero amad más la bandera de la Humanidad”
Dues portades de diferents edicions del seu llibre
Dues portades de diferents edicions del seu llibre

De fet és poc freqüent que una persona nascuda a finals del segle XIX  reuneixi  quatre atribucions personals com les de la Àngela  lque eren: infermera, corresponsal de guerra, escriptora i oradora. Comentar que ens ha provocat una certa estranyesa  el fent que no s’hagin publicat imatges d’ella i que desconeguem la causa de la seva  mort, algú ha escrit que va desapareixer.

El llibre de Àngela titulat ‘El gran crimen. Lo que yo he visto en la guerra’ va ser comentat per Desirée Ortega i Jose M. Reyes a la llibreria Altell de Banyoles el mes de maig del 2019  fet que ens mostra que es un tema que continua essent d’interès. (El Punt, Comarques gironines, 30-5-2019)

Si els fets esmentats ens suggereix alguna cosa és que la decició belicista sembla que sovint està prevista, estudiada i pactada, però per fer-la possible  és necessari que la societat estigui dividida per blocs ideologics, d’altre manera una guerra civil no seria possible i l’experiencia ha demostrat que si  bé alguna cosa es regenera  sorgeix altre forma no esperada de constricció.

Notes

Biblioteca Nacional

https://escritores.bne.es/authors/angela-graupera-1876-1940/

 Centro de Información Documental de Archivos (CIDA)

https://www.culturaydeporte.gob.es/cultura/areas/archivos/mc/centros/cida/4-difusion-cooperacion/4-2-guias-de-lectura/homenaje-personal-sanitario/angela-graupera.html

 RTVE

https://www.rtve.es/play/audios/serveis-informatius-radio-4/angela-graupera-primera-corresponsal-guerra-catalana/6677156/

 Revista de la Real Academia de Medicina de Cataluña

https://raco.cat/index.php/RevistaRAMC/article/view/344103

Treball de Màster
Desirée Oñate Ortega Màster de Recerca en Humanitats 2016-2017 Treball Final de Màster Xavier Pla Barbero