Your browser (Internet Explorer 7 or lower) is out of date. It has known security flaws and may not display all features of this and other websites. Learn how to update your browser.

X

Bombers de Palafrugell: notícies de l’any 1894 al 1910

 

Durant una recerca que estava duent a terme a l’Arxiu Municipal de Palafrugell (AMP) sobre el tema dels soldats morts en la guerra hispanocubana vaig trobar un document titulat “Bases para la constitución de un cuerpo de bomberos” datat del dia 4 d’abril de l’any 1906. El tema era del meu interès perquè a la família hi ha hagut tres generacions de bombers.

Disposava prèviament de dues notícies aparegudes a la premsa local que feien referència a la instal·lació d’una bomba contra incendis i també a la preocupació pels incendis al bosc. La primera va ser publicada al diari El Palafrugellense del dia 6 de juliol de 1894, que informava sobre un dels plens de l’Ajuntament:

Bomba contra incendios. Acto seguido el Sr. Alcalde hizo presente a sus compañeros la necesidad de ocuparse de la bomba contra incendios que dormía el sueño de los justos en los sótanos de la casa de la villa, mirando de habilitarla para el día que convenga, o mejor cambiarla por otras dos de sistema diferente, más manuales y apropiadas a la población para la cual han de servir.

Se tomó en cuenta el recuerdo, quedando nombrada una comisión que estudiara este asunto, que nosotros consideramos de primera y urgente necesidad.

La següent nota va ser publicada al diari El Distrito el dia 29 d’agost de l’any 1897:

Incendios. Desde algún tiempo menudean los incendios en los bosques del término municipal de esta villa. No hace mucho tiempo que fueron varios los ocurridos en el espacio de una semana, y en el de tres días, dos en el mismo sitio, o sea en el Mas d’en Xecu y en sus cercanías, quemándose cerca un centenar de besanas de bosque. El viernes por la tarde, desde distintos puntos de ésta podíase apreciar que los bosques sitos al lado de levante de la montaña de San Sebastián eran pasto de las llamas. A la autoridad toca averiguar si estos incendios son intencionados o casuales, puesto que pasa ya de lo regular la repetición de estos siniestros.

Les esmentades notícies de premsa ens donen a entendre que hi havia preocupació per combatre els incendis, però no va ser fins l’any 1906, que sapiguem, quan es va reactivar el tema. En el llibre d’actes del ple de l’Ajuntament del dia 14 de febrer del 1906 (foli 27r) hi consta:

Bomberos  El señor Morató (Manuel) indica la conveniencia de crear un cuerpo de bomberos en esta población así como la necesidad de aumentar el material que tiene el Ayuntamiento como y no menos la manera de retribuir á las persones que se designen para constituir dicho Cuerpo, habiendo manifestado es Sr. Presidente que considerando laudables los propósitos manifestados por el Sr. Morató dictaría las disposiciones que estimase oportunas al indicado fin al objeto de que el Ayuntamiento resuelva lo que estime procedente.

En una altra acta del dia 4 d’abril de l’any 1906 (f. 48) hi diu:

Cuerpo de bomberos Vistas las bases para la constitución de un Cuerpo de bomberos en esta Villa, formadas per el Concejal Sr. Morató (Manuel), el Ayuntamiento, previa una detenida discusión acordó por unanimidad nombrar una comisión compuesta de los Sres. Alcalde y los Concejales Sres. Vergés y Morató (Manuel) para que en vista de las mismas propongan lo que estimen conveniente para la resolución que se crea oportuna.

Presentem a continuació la transcripció literal de les esmentades bases, document que, com he assenyalat anteriorment, ha motivat l’elaboració d’aquest article.

Bases. El document original està escrit a mà. Muntatge F. Massana
Bases. El document original està escrit a mà. Muntatge F. Massana

D’acord amb una altra acta del ple de l’Ajuntament datada el dia 5 de setembre de l’any 1906 deduïm que les gestions per crear un cos de bombers no van arribar a bon port, perquè s’explica:

Bomberos. Señor Petit expuso que hace ya bastante tiempo el Ayuntamiento acordó nombrar una Comisión especial para que se estudiaran más bases para la creación de un cuerpo de bomberos en esta Villa y como a pesar del tiempo transcurrido nada se ha presentado a la deliberación del Cuerpo municipal, deseaba saber en qué estado se hallaba el asunto.

Previa la venia del Sr. Presidente usa de la palabra el Sr. Morató (Manuel) diciendo, que habiendo sido nombrado individuo de dicha Comisión se procuró el Reglamento del Cuerpo de bomberos de la ciudad de Figueras para adoptarlo en lo posible a este Distrito: que después también procuro buscar individuos para formar dicho Cuerpo los que formularon unas bases que presento a la deliberación del Ayuntamiento que en las distintas reuniones que se celebró la Comisión se adoptaron varios acuerdos al objeto de adquirir el indispensable material para lo cual convino la misma Comisión que debía soltarse el concurso de industriales y comerciantes y que para obtener dicho concurso el diciente se había comprometido a solicitarlo pero que no teniendo la autoridad que estima necesaria para obtener un buen resultado y por otra parte impedírselo sus ocupaciones nada había practicado al indicado fin.

Usa de la palabra el Sr. Presidente diciendo que su compañero de Comisión Sr. Morató se había comprometido a solicitar el concurso expresado de los industriales y comerciantes que estimase oportuno con la condición de que el dicente debía hacerlo con las restantes de una lista que se formuló; pero que no habiendo practicado su cometido el Sr. Morató nada había hecho el dicente sobre el particular.

Vuelve a usar de la palabra el Sr. Morató (Manuel) diciendo que en la actualidad le es indiferente la creación del Cuerpo de bomberos por no poderse ocupar de lo que estima necesario para llevar a la practica la constitución del mismo.

Usa de la palabra el Sr. Bonany manifestando que de las explicaciones que acaban de darse resulta demostrado que el Sr. Morató (Manuel) no tiene interés en la creación de un cuerpo de bomberos en esta Villa.

Con la venia de la presidencia usa de la palabra el Sr. Morató (Luis) diciendo que la creación de un cuerpo de bomberos en esta Villa lo considera de utilidad suma y por lo tanto el Presidente de la Comisión debería convocar a la misma al objeto de que estudiando con interés el asunto fuese un hecho la creación del servicio de que se trata.

Usa de la palabra el Sr. Grassot proponiendo que en todas las ocasiones que se ha tratado de este asunto en el seno del Ayuntamiento ha quedado evidenciado que tiene interés en el asunto y si dicha Corporación nada tiene resuelto es debido, por lo que se deduce de las explicaciones de todos, á no haberse aún solicitado por el Sr. Morató (Manuel) diciendo que desde el principio que se trató de este asunto notó cierta pasividad en el Ayuntamiento siendo de ello la mayor prueba el hecho de que con ocasión del incendio de la fábrica de los Sres. Canal y Pascual adelantó de su peculio particular determina cantidad para pagar a los que fueron designados para sofocarlo, aparte, como tiene dicho hallarse ocupado en todas las horas del día para hacer algo en favor de este asunto, dándole el Sr. Presidente por terminado.

La Comisión: Presidente, Francisco Ferrer Marqués. Los Concejales Francisco Vergés y Manuel Morató.

Amb tot, continuen les tasques per a l’organització del servei antiincendis perquè en una nova acta del ple del 6 d’octubre de 1906, hi veiem el següent:

Creación de un cuerpo de bomberos

Admitido en principio por este Ayuntamiento la creación de un Cuerpo de bomberos en esta villa, se nombró una Co­misión de su seno para gestionar cuanto creyese oportuno al objeto de llevar a la práctica un servicio que, sin duda alguna, ha de reportar inmensos beneficios a los habitantes de esta po­blación.

Designados los suscritos para formar dicha Comisión han conseguido alistar personal suficiente e idóneo para la constitu­ción de dicho Cuerpo, han formulado unas bases para el fun­cionamiento del mismo y otros trabajos que en su día serán puestos a la deliberación del Ayuntamiento para la resolución que estime oportuna.

También se han ocupado de los medios de adquirir el mate­rial indispensable al indicado fin, así como de la forma en que los individuos han de ser retribuidos, habiendo creído oportuno, para llenar aquellos fines, entre otros, él de solicitar la coo­peración de los comerciantes, industriales y propietarios para que se suscriban con la cuota que estimen oportuna, la que se­rá destinada, si es por una sola vez, a la adquisición de mate­rial, y si es por anualidades, al pago de las retribuciones que devenguen los individuos del Cuerpo.

A dicho objeto los que suscriben en su explicada representa­ción acuden a V. suplicando se sirva llenar la presente con in­dicación de la cantidad por que desea contribuir autorizándolo después con su firma, debiendo advertirle, que luego de trans­currido el plazo de quince días se recogerá la presente para que esta Comisión pueda ultimar sus trabajos. Palafrugell 6 octubre de 1906.

Després d’un temps d’espera, sembla que finalment el cos de bombers s’acaba constituint, d’acord amb la informació publicada pel diari Baix Empordà del dia 30 de març del 1910. En l’article s’esmenten els noms i càrrecs de les persones que formarien el cos de bombers, el sou assignat, els responsables de l’adquisició del material i les assegurances en cas d’accident.

L’Ajuntament en sessió de 30 de mars de 1910 nomenà el personal del Cos de Bombers que queda constituït en la forma següent: Capatàs: D. Sebastiá Carré Puig, que s’oferí á desempenyar el cárrech gratuïtament. Guarda-magatzém; Francisco Batlle, agutzil: Revisor de les boques d’incendi; Manel Marqués: Bombers de primera; D. Emili Batllé, D. Joaquim Ferrer, D. Pere Capalleras, D. Genis Casellas, D. Joseph Avellí, D. Pauli Martí, D. Joseph Sabater, D. Joseph Figueras. D. Francisco Batlle D. Pere Batlle; D. Pero Pagés, D. Francisco Batlle Carreras, D. Amadeo Pagés, D. Joan Barceló, D. Miquel Barceló, D. Pere Teixidor. Bombers de segona: D. Joseph Cullell, D. Nonito Mir y D. Bartomeu Savalls.

El capatàs te assignades 185’50 ptes. (que ha renunciat.) Per a el guarda-magatzem s’ha de fixar remuneració. Per el revisor no s’ha fixat sou en el reglament, els bombers de primera disfrutarán de 60 ptes. anyals cada u y á mes un crescut jornal quant treballin y els premis á que’s fassin mereixedors per la seva activitat y bon zel. Els bombers de segona també disfrutan de jornal y premis quant treballin y s’en fassi mereixedors.

Seran assegurats pels accidents y se formarà un montepío que se podrà agregar á la Caixa de Pensions en estudi. Els regidors D. Víctor Bonany y D. Cosme Ribas de la comissió quedaren encarregats d’adquirir el material y fomentar la vida del cos mitjançant les subvencions particulars. Un aplaudiment per llur activitat.

Amb aquesta darrera informació donem per finalitzada la crònica,  perquè a partir del 30 de març de l’any 1910 queda consolidat  oficialment el cos de bombers de Palafrugell i ja se’n disposa de més dades, en especial per les aportacions fetes per Santiago Hernández i Marc Ferrer.

 Bibliografia per si es vol ampliar el tema:

Ferrer i Murillo. Històries de bombers. [historiesdebombers.blogspot.com.es]

Hernández i Bagué, Santiago. Palafrugell i el suro. Girona: Ajuntament de Palafrugell i Diputació de Girona, 2002, p. 116-128. Hi ha un exemplar al AMP.

Ampliació de la informació

Tres dels actuals camions dels bombers de Palafrugell, 2015 (imatge Rosa M. Masana)
Tres dels actuals camions dels bombers de Palafrugell, 2015 (imatge Rosa M. Masana)

Darrerament he localitzat a la correspondència de l’ajuntament un llistat on hi consten  alguns noms  de  bombers que no havíem vist abans, han estat localitzats  perquè consten en un document  conforme havien  actuat a un  sinistre  ocorregut el dia 15 de febrer de l’any 1911 i per aquesta feina havien estat  retribuïts i eren:

Emili Patulle, Joaquim Ferrer, Genís Casellas, Josep Avellí, Paulí Martí, Josep Sabater, Pere Batlle Casals, Pere Pagès Batlle, Francesc Batlle Olivet, Amadeu Pagès, Miquel Barceló, Benet Mur, Bartolome Saballs, Lluís Rodríguez, Teodor Nicolau, Manel Calderó, Jacint Pla, Gierdamo Prats, Vicens Ferrer i Joan Sala. (circular del dia 8/4/1911) També trobem llistats amb els noms dels bombers en data de: 16/5/1911 i 28/6/1911.  El bomber Giordano Prats Combero es dones de baixa del cos el dia 25 d’agost de l’any 1911.

Incorporació  d’ una relació de  bombers que el més d’agost de l’any 1917 van  actuar per  subsanar   un sinistre  que s’havia produït al carrer del Cementiri  número 17 de Palafrugell.

Bombers de Palafrugell, any 1917
Bombers de Palafrugell, any 1917

L’ajuntament  publicà una convocatòria per cobrir  el càrrec de Capatàs de bomber  que seria retribuïda amb 150 pessetes anuals. (Correspondència municipal del dia 9-9-1918, AMP)

Platges per a homes i platges per a dones (1863-1950)

 

Ara ens pot semblar curiós, però a mitjans del segle XIX fins entrat el segle XX era habitual que a partir dels deu anys i els adults, encara que fossin  matrimonis, els homes s’havien de banyar en unes platges destinades només a ells i les dones, en unes altres. En concret podem parlar del municipi de Palafrugell, d’on disposo de dades sòlides extretes de les ordenances municipals,[1] i també de la premsa. L’any 1863 les persones que no respectaven les normes havien de pagar una multa de dos rals i amb el pas dels anys l’import va augmentar fins a cinc pessetes.

Cala de Tamariu (imatge Ajuntament de Girona SGDAP, col·lecció Joan Cortés)
Cala de Tamariu (imatge Ajuntament de Girona SGDAP, col·lecció Joan Cortés)

Platja de Calella

Els homes podien banyar-se a la zona del Port fins a cap Roig i les dones des de la platja de Canadell fins a la punta de la Torre.

Platja de Llafranc

Els homes es podien banyar al cantó de Sant Sebastià i les dones, a la part oposada.

Platja de Tamariu

Els homes podien ocupar la zona dels Comuns fins a Aigua Dolça i les dones, la part de Sant Sebastià.

La premsa bromejava dient: “¡Ep senyó! ¿Què mana?¡Què vol fer, desgraciat! ¡Que no ho veu, dona?, banyarme. ¿No ho fassi pas, perquè el batlle li farà pagar molt cara! ¿Que no sap que’n aquet lloch sols dones poden banyarse? Si per cas vol pendre un bany té d´anar al altra banda. ¿Al Port-pelegrí?  ¡Primera! És la propietat de´n Caxa. ¿Qu´ha de ser sant cristià! ¿vol dir?” [2]

El batlle Estrabau, conegut com en Caixa, l’any 1899 va inaugurar els  banys de Sant Roc al Port Pelegrí, de propietat seva. El dia de l’obertura  van  ser invitats a prendre banys alguns periodistes i persones solvents amb l’objectiu que fessin difusió de les instal·lacions. El preu d’un bany de pila era d’1,25 pessetes.

Les autoritats també procuraven fer complir la llei i per aquest motiu el municipi disposava d’uns vigilants que recorrien les platges a la recerca de transgressors, popularment anomenats els menuts. Però com gairebé sempre, hi havia picaresca i, quan algú els veia venir, si portaven uns eslips es posaven ràpidament una bata a sobre.[3]  


[1] Arxiu Municipal de Palafrugell. Ordenances municipals de Palafrugell any 1863, article 22. Impremta de Santiago Feliu (Girona), 1899 article núm. 60 i any 1914 article 202.
[2] El Distrito 1/9/1895, p. 3.
[3] Dada extreta del quadern de memòries de J. Baptista Coromina, Koro, de la Bisbal que tenia una barraca a la platja de Calella i els fets daten a la dècada dels anys cinquanta.

Josefina Huguet i Salat (Barcelona, 1871-1950)

 

Josefina Huguet era considerada una soprano de coloratura[1] especialista a cantar i donar vida a diversos guions dramàtics. Va debutar l’any 1896, quan tenia 25 anys al Teatro alla Scala de Milà i durant la seva carrera professional va actuar en diverses estrades del món i va arribar a enregistrar gairebé un centenar de discs, entre els quals l’òpera de Ruggero Leoncavallo estrenada a Milà l’any 1892 amb el títol de Pagliacci (Pallassos). L’any 1895 aquesta obra també va ser representada al teatre del Liceu de Barcelona.[2] En un moment determinat, el 1908, va deixar el cant per dedicar-se a la docència.

Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)
Josefina Huguet (imatge de Viquipèdia)

He conegut aquesta cantant perquè un dia, mentre buscava un altre tipus d’informació, dins d’una carpeta de la correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell hi vaig trobar una circular on constava que Josefina Huguet volia donar-se d’alta d’espectacles a Palafrugell i havia d’abonar un import municipal per poder-hi actuar. La circular esmentava que la taxa estava regulada de manera diferent a  la matrícula industrial.[3]

Interessant-me per aquest tema vaig consultar l’hemeroteca digitalitzada de Palafrugell i vaig localitzar una nota de premsa que va ser publicada al diari La Crónica el 16 de juliol de 1903 on parlava de l’actuació que Josefina Huguet havia de fer a la vila:

Grandes conciertos en el Teatro del Centro Fraternal

De gran acontecimiento artístico se han calificado los dos conciertos que se celebrarán los días 18 y 19 del actual, a las nueve de la noche en el Teatro del Centro Fraternal; por nuestra parte, nos atrevemos a afirmar que no se ha exagerado en los carteles, pues los amantes del arte saldrán satisfechos en extremo de los referidos conciertos.

Basta decir que la bella y eminente diva Josefina Huguet tomará parte en ellos, para no tener que apelar a frases encomiásticas, al objeto de convencer a nuestros lectores. Los triunfos obtenidos por la bellísima soprano en los principales teatros de España y del extranjero son laureles suficientes para hacer envidiable la historia de una carrera artística.

En los dos referidos conciertos tomará parte además la notabilísima arpista Srta. Raquel Martí, y el aplaudido Octeto del Gran Café Colón, de Barcelona, compuesto de los notables profesores Sres. Torres y Arolas (violines), Calvera (flauta), Brunet (clarinete), March (violoncello), Armengol (piano), Oró (viola) y Jordá (contrabajo).

La sola enumeración de las obras que formarán los escogidos programas de los conciertos basta para que los filarmónicos y aficionados a la buena música aprovechen la ocasión que la casualidad les ofrece.

Com que havia actuat molt sovint a Itàlia, el seu nom de pila es va veure influenciat per una italianització, perquè en ocasions hem vist que  l’anomenaven Giuseppina.

Josefina Huguet estava integrada en el grup de les anomenades Llúcies de l’Escola de sopranos de coloratura, del segle XX i XXI on a més d’ella hi havia Maria Barriento, Graciela Pareto, Maria Galvany i Elvira Hidalgo, aquesta darrera professora també de la singular Maria Callas.

Un record familiar

Pensant en les sopranos d’abans m’ha vingut la imatge de la meva mare asseguda al menjador de casa fent mitja i concentrada escoltant per la ràdio sarsueles o bé operes. Li encantava tenir posades aquestes emissores de musica clàssica i també la cadena Ser, que retransmetia la novel·la Ama Rosa, encara que quan podia assistia en directe a alguna sarsuela, no així a les òperes, que requerien una major estatus econòmic que el que tenia la família. Que recordi era una gran enamorada de les veus de Maria Callas i de Victòria dels Àngels.

Quan acabava de fer les tasques de la llar, que en tenia moltes, es disposava a continuar fent la peça de mitja que tenia començada, eren jerseis per a nosaltres. Aquell era un temps per a ella, un temps de semidescans i  no era rar veure-la  embadalida escoltant les  sopranos que més li agradaven. Potser per l’emoció, no ho sé,  alguna vegada m’havia semblat que en aquell estat tenia els ulls humitejats.

No se si és degut a aquesta influència materna o a una qüestió de sensibilitat personal, que quan escolto un disc antic especialment de les esmentades sopranos i també de Pavarotti, tinc la impressió  que el sentiment que aquests artistes apliquen a les seves cordes bucals provoquen un efecte reductor de la força de la gravetat per a tots els éssers d’aquest planeta. Vull dir que toco menys de peus a terra i m’encanta. He de dir, però, que sento sensacions especials també escoltant altres tipus de musica.


[1] Coloratura deriva del mot colorejar i també d’animar. Les veus líriques de les sopranos tenen la capacitat de fer floritures cantant perquè disposen d’un ampli rang vocal, àgil, i el poder de fer filigranes amb la veu.
[2] Per a més informació sobre Josefina Huguet vegeu www.enciclopèdia.cat/EC-GEC-0033181.xml, cantanellas.blogspot.com.es/2010/01/lucias-del-siglo-xx-y-xxi-14-mercedes.html, Dues sopranos “italianes” de Barcelona i www.bnc.cat/layout/set/print/El-Blog-de-la-BC/(tag)/Arxiu%20sonor.
[3] Arxiu Municipal de Palafrugell, correspondència municipal 21-7-1905.

La Feminista, una societat de socors mutus de Palafrugell

L'àvia Elisa de Palafrugell (imatge cedida per Ramir Budó)
L'àvia Elisa de Palafrugell (imatge cedida per Ramir Budó)

 Revisant les actes de la societat de socors mutus “La Feminista” dipositades al Arxiu Municipal de Palafrugell, hem pogut conèixer aspectes sobre la organització d’aquesta entitat que te l’interès  especial de ser, entre les vuit associacions d’aquets tipus que hi va haver a la vila, la única  creada i gestionada  exclusivament per dones i considerant  t que la  seva primera acta fundacional es de l’any 1905.

Article publicat per Rosa M. Masana a la revista del Baix Empordà núm.42 del setembre del 2013,  pàgina 95. També es pot consultar a la Viquipèdia.
 
 

Rectificació del nomenclàtor de l’any 1887 de Palafrugell .

 

La “Junta Provincial del Censo de Población de Gerona”, a petició del  “Instituto Geografico i Estadistico” i amb data 10 de juny de l’any 1903 es dirigeix al batlle de Palafrugell sol·licitant-li  que expliqui el perquè s´havien canviat els noms que  l’any 1887 tenia un paratge i dues viles del municipi de Palafrugell. [1] Concretament preguntava si era correcte :

Lladrés  era el nom que rebia un paratge de Palafrugell l’any 1887, més tard l’any   1903  constava com a Lladrers. D’acord amb un estudi fet per  Josep Bañeres,[2]  es podria  considerar vàlid el nom de Lladrés  i també  Lladrers . L’esmentat  paratge  està situat al  sud-est de la vila al llinda del  barri  de Santa Margarita i de noment no he sabut trobar-hi  cap placa amb el nom escrit.

Llafranchs nom que rebia aquesta vila adscrita a Palafrugell  l’any 1887 i el 1903  constava com a Llafranch sense la s. Actualment es correcte Llafranc sense la h i  sense la s.

 També preguntava si era correcte Llofriu o  Llufriu. Actualment es correcte Llofriu.

Topònim de Llofriu ( imatge Rosa M. Masana)
Topònim de Llofriu ( imatge Rosa M. Masana)
Indicador amb el topònim de Llafranc (imatge Rosa M. Masana)
Indicador amb el topònim de Llafranc (imatge Rosa M. Masana)

 



[1] Correspondència de l’Ajuntament de Palafrugell de l’any 1903, Arxiu Municipal de Palafrugell.

[2] Josep Bañeres Parramon. Els noms del territori. Publicació galeria de Personatges. Ajuntament de Palafrugell, any 2012. També un estudi inèdit del mateix autor  titulat Palafrugell i el seu entorn, en el diccionari català- valencià-balear, 2006. Publicacions que estan dipositades  al Arxiu Municipal de Palafrugell.